{"id":1697,"date":"2010-02-05T12:26:22","date_gmt":"2010-02-05T10:26:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1697"},"modified":"2010-02-05T12:26:22","modified_gmt":"2010-02-05T10:26:22","slug":"jordi-font-art-el-simptoma-moix","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-art-el-simptoma-moix\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Art, el s\u00edmptoma Moix"},"content":{"rendered":"

\"0908-moix-01\"<\/a>No fa gaire, un ministre del govern brit\u00e0nic encap\u00e7alava la comitiva inaugural d’una exposici\u00f3 d’art contemporani a Londres. Despr\u00e9s d’una saberuda visita a l’obra exposada, se n’anava de dret cap a la taula del final del recorregut, que tenia un llibre obert al damunt, i hi estampava solemnement la seva dedicat\u00f2ria. De seguida, per\u00f2, s’adonava de la cara d’horror que posaven els experts, mentre el comissari de la mostra, l\u00edvid, li deia amb un fil de veu: “Era una instal\u00b7laci\u00f3…”. Serveixi l’an\u00e8cdota, absolutament certa, per il\u00b7lustrar el desconcert existent avui en el m\u00f3n de l’art.<\/p>\n

LES INSTAL\u00b7LACIONS, SOBRETOT les que operen amb les noves tecnologies, semblen haver guanyat la partida a la pintura, encara que nom\u00e9s sigui en el codi de quatre gestors art\u00edstics. Alguns museus d’art contemporani refusen la seva faceta d’aparador d’obra pict\u00f2rica, bastant indissociable, d’altra banda, del concepte museu d’art. Volen ser banc d’informaci\u00f3 de tot all\u00f2 que es fa en el terreny creatiu, plataforma de relacions entre realitats diverses, expositor de l’art “mentre es fa”…, gaireb\u00e9 sempre al marge de la pintura. L’altre dia, Benjamin Weil, un reconegut prescriptor art\u00edstic, es confessava disposat -en la seva comesa, recentment estrenada, al nou centre d’art de Gij\u00f3n- a “prescindir de la pintura i l’escultura”, sense embuts. Joan Manuel Bonet assenyalava el mateix fenomen en la brillant reordenaci\u00f3 que Manuel Borja-Villel ha produ\u00eft en el Reina Sofia de Madrid: “…molts conceptuals, fins i tot de cinquena fila, mentre la pintura \u00faltima es redueix a uns quants noms, com si fos un g\u00e8nere en proc\u00e9s d’extinci\u00f3”.<\/p>\n

S\u00d3N MANIFESTACIONS RECENTS d’una l\u00f2gica que ja fa temps que dura i que explica per qu\u00e8, a Catalunya, no disposem avui d’un lloc on poder reprendre la lectura sobre les evolucions de l’art a partir del punt on l’hem deixada en el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Des de la seva creaci\u00f3, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) va plantejar-se d’una altra manera: com una mena de “borsa de les arts visuals”, amb club de rics incl\u00f2s, on havien de bellugar i interactuar agents diversos, cosa que redundaria en una forta dinamitzaci\u00f3 de la creaci\u00f3. El fet \u00e9s que Josep Guinovart, Albert R\u00e0fols-Casamada, Joan Hern\u00e1ndez Pijuan, per citar nom\u00e9s alguns dels grans noms que ens han deixat, no existeixen en el relat p\u00fablic dels nostres museus. No van voler o no van poder organitzar la seva Fundaci\u00f3 T\u00e0pies i, pel que sembla, era l’\u00fanica opci\u00f3 que els restava.<\/p>\n

EL BUIT SOBRE AQUESTA GENERACI\u00d3 hist\u00f2rica esdev\u00e9 una llosa sobre les noves generacions d’artistes que gosen expressar-se, entre nosaltres, a trav\u00e9s del vell g\u00e8nere de la pintura. Hi ha una funci\u00f3 essencial que un museu contemporani de les arts ha de fer, per definici\u00f3, i que aqu\u00ed ning\u00fa no fa: establir un relat de les arts visuals al nostre pa\u00eds, des de les avantguardes fins avui mateix, amb especial atenci\u00f3 als joves valors, tot impulsant la corresponent pol\u00edtica de compres i tot construint la mostra que materialitzi el relat i el faci entenedor al ciutad\u00e0.<\/p>\n

VALGUI UN CAS, COM A S\u00cdMPTOMA del problema que tenim. Es tracta de Santi Moix, instal\u00b7lat a Nova York des de fa anys, on \u00e9s reconegut com a jove valor de la pintura: mimat per les prestigioses Paul Kasmin Galery i Pace Galery, lloat per la cr\u00edtica del New York Times, receptor recent del Premi Guguenheim… Doncs, b\u00e9, Santi Moix \u00e9s inexistent en el nostre estat de coses (amb l’honrosa excepci\u00f3 del Museu de Cer\u00e0mica de Barcelona): cap antol\u00f2gica encara, cap obra al fons del Macba, cap obra a l’espai urb\u00e0… Em deia l’altre dia: “A Nova York, l’art assaja amb tots els g\u00e8neres, tamb\u00e9 amb els tecnol\u00f2gics, per\u00f2 a ning\u00fa no se li ha acudit que la irrupci\u00f3 d’aquests darrers pogu\u00e9s comportar la fi de la pintura, amb la condemna a l’ostracisme dels qui la practiquen”. M’ho deia tot recordant els seus companys del projecte Tres al port que resten a Catalunya: Xano Armenter i Francesc Arum\u00ed. I afegia: “A Nova York, perqu\u00e8 un artista sigui considerat, cal que es donin nom\u00e9s dues condicions: que tingui alguna cosa a dir i que la digui amb prou for\u00e7a, sigui quin sigui el g\u00e8nere en qu\u00e8 s’expressi”. Aqu\u00ed, no encara.<\/p>\n

Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No fa gaire, un ministre del govern brit\u00e0nic encap\u00e7alava la comitiva inaugural d’una exposici\u00f3 d’art contemporani a Londres. Despr\u00e9s d’una saberuda visita a l’obra exposada, se n’anava de dret cap a la taula del final del recorregut, que tenia un llibre obert al damunt, i hi estampava solemnement la seva dedicat\u00f2ria. De seguida, per\u00f2, s’adonava …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-1697","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1697","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1697"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1697\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1699,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1697\/revisions\/1699"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1697"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1697"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1697"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}