{"id":16933,"date":"2017-05-28T11:39:19","date_gmt":"2017-05-28T09:39:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16933"},"modified":"2017-05-28T11:39:19","modified_gmt":"2017-05-28T09:39:19","slug":"entrevista-a-nicola-genga-que-passara-a-franca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-nicola-genga-que-passara-a-franca\/","title":{"rendered":"Entrevista a Nicola Genga: Qu\u00e8 passar\u00e0 a Fran\u00e7a?"},"content":{"rendered":"

\"Franc\u0327a\"D’ac\u00ed\u00a0 un mes ser\u00e0 elegida\u00a0 l’Assemblea Nacional i \u00e9s probable que aquestes eleccions donin a Fran\u00e7a una cambra dividida. Quins escenaris se li obren, segons vost\u00e9, al nou president? Si \u00e9s necess\u00e0ria la conviv\u00e8ncia, quines serien les millors opcions de coalici\u00f3 per a Macron?<\/strong>
\nAlgunes projeccions atribueixen a la llista\u00a0 de la R\u00e9publique en marche<\/strong><\/em>\u00a0 l’oportunitat d’obtenir un nombre considerable de diputats (uns\u00a0 centenars) en el cas que\u00a0 l’esquerra representada pel PCF, els Insoumis<\/em> i el que queda\u00a0 dels socialistes es presentin en ordre dispers. L’escenari d’una divisi\u00f3 de l’esquerra sembla m\u00e9s que probable, encara que podria ser mitigat peles desistiments en la segona volta. Un nombre considerable d’escons per a En Marche<\/strong><\/em>, doncs, per\u00f2\u00a0 inferior a la majoria de l’Assemblea Nacional, que \u00e9s de 289<\/strong> unitats. Es tracta de projeccions basades en els resultats de les eleccions presidencials, i per tant no tenen en compte la decisiva mediaci\u00f3 que el “notabiliat<\/em>” exercir\u00e0 en les legislatives, menys afectades pel vot d’opini\u00f3. En qualsevol cas, el nomenament d’un primer ministre declaradament de dreta\u00a0 com Edouard Philippe<\/strong> estableix l’inici d’una operaci\u00f3 hegem\u00f2nica, o almenys de di\u00e0leg, pel que fa a l’\u00e0rea pol\u00edtica gaullista. Si Les R\u00e9publicains<\/strong><\/em>\u00a0 guanyessin les eleccions amb claredat, podrien aspirar a formar el seu\u00a0 govern, el que constituiria un quinquenat de cohabitaci\u00f3. Si no aconsegueixen la majoria es configuraria en canvi un\u00a0 escenari, in\u00e8dit en la Cinquena Rep\u00fablica, d’un hung parliament<\/em> i una coalici\u00f3 entre\u00a0 Republique en Marche<\/em> (REM<\/em>), gaullistes i socialistes adherits a la causa macronista<\/em>. Cal no oblidar que el sistema franc\u00e8s no preveu una confian\u00e7a expl\u00edcita al govern, i aix\u00f2 podria afavorir una fluidesa de suport\u00a0 a l’executiu post-eleccions, amb geometries parlament\u00e0ries variables.
\nParlant sempre de les eleccions legislatives, els partits pol\u00edtics tradicionals i m\u00e9s estructurats, especialment els gaullistes i els socialistes, podrien aconseguir millors resultats respecte als de la primera volta de les\u00a0 presidencials, o b\u00e9 cal esperar un efecte\u00a0 “lluna de mel<\/em>” per a En Marche<\/em> i el Front Nacional?<\/strong>
\nEn els darrers quinze anys el resultat de les legislatives ha tingut una in\u00e8rcia de les presidencials\u00a0 immediatament anteriors, a causa de la inversi\u00f3 del calendari electoral i de la reducci\u00f3 del mandat presidencial a cinc anys. I tamb\u00e9 el 1981<\/strong> i el 1988<\/strong>, quan el president acabat d’elegir deman\u00e0 als francesos una majoria parlament\u00e0ria la va obtenir. En tots aquests casos, per\u00f2, hi havia la mediaci\u00f3 dels partits pol\u00edtics i la seva articulaci\u00f3 de”notables<\/em>“: el president era clarament identificable en una pauta de partits pol\u00edtics arrelats territorialment a trav\u00e9s d’una classe pol\u00edtica r\u00edgida i consolidada. Aquesta vegada podria haver-hi un efecte “lluna de mel<\/em>” perqu\u00e8 els socialistes estan en crisi, l’esquerra segueix desorganitzada, mentre que la dreta corre el risc de la seducci\u00f3 macronista<\/em>. Podr\u00edem plantejar-ho d’aquesta manera: si la dreta decideix venjar-se, pot guanyar f\u00e0cilment. Si en canvi accepta l’abra\u00e7ada del nou president, \u00e9s probable que sigui colonitzada i buidada. Dif\u00edcilment, en resum, la REM<\/strong><\/em> podr\u00e0 guanyar nom\u00e9s amb les seves pr\u00f2pies forces.<\/p>\n

Durant la campanya electoral hi va haver l’intent de Marine Le Pen d’apropiar-se la figura de De Gaulle,\u00a0 citat i utilitzat constantment<\/strong> com a model. En la seva opini\u00f3, el “gir gaullista<\/em>” de Marine Le Pen era merament t\u00e0ctic o \u00e9s una direcci\u00f3 estrat\u00e8gica amb l’objectiu d’ocupar l’espai pol\u00edtic de la dreta moderada?<\/strong><\/p>\n

La carta gaullista ja s’havia jugat de manera folkl\u00f2rica, a finals dels anys 90, presentant el n\u00e9t del general a les eleccions europees. El que Marine Le Pen<\/strong> ha tractat i est\u00e0 tractant d’aconseguir \u00e9s una “captaci\u00f3<\/em>” de l’her\u00e8ncia gaullista,recomposant la fractura hist\u00f2rica entre el gaullisme antifeixista i l’extrema dreta que no perdona al General la q\u00fcesti\u00f3 d’Alg\u00e8ria. L’objectiu d’ocupar l’espai de la dreta conservadora \u00e9s un intent que tamb\u00e9 havia estat plantejat per Bruno M\u00e9gret<\/strong>, tamb\u00e9 a final dels anys 90, i passava per una estrat\u00e8gia d’aliances que calcava l’esquema itali\u00e0. En el Front Nacional<\/strong> de Marine Le Pen<\/strong> (i de Florian Philippot<\/strong>) referir-se al llegat de De Gaulle<\/strong> serveix per donar una p\u00e0tina m\u00e9s respectable a les posicions sobiranistes i eurocr\u00edtiques\u00a0 que sempre ha sostingut el partit, que avui tornen a ser d’actualitat, vist l’impasse<\/em> de la integraci\u00f3 europea i es vesteixen de preocupacions proteccionistes, colbertistes<\/em>.<\/p>\n

En la seva opini\u00f3, com evolucionaran les relacions entre el FN<\/strong> (o com es digui despr\u00e9s del canvi de nom) i la dreta gaullista? Hi ha la possibilitat d’una converg\u00e8ncia?<\/p>\n

Les Patriotes<\/strong><\/em>, com potser es dir\u00e0 el nou FN<\/strong>, no cercaran\u00a0 oficialment i a nivell nacional una converg\u00e8ncia, perqu\u00e8 no poden admetre un comprom\u00eds amb el “sistema<\/em>” llargament vilipendiat. \u00c9s interessant observar, per\u00f2, que Marion Mar\u00e9chal Le Pen<\/strong>, abans de retirar-se de la vida pol\u00edtica amb un moviment tan sorprenent com sospitosament t\u00e0ctic,\u00a0 no\u00a0 havia excl\u00f2s una reflexi\u00f3 en aquest sentit. Els gaullistes, per la seva banda, hauran\u00a0 de mirar-se al mirall despr\u00e9s que les legislatives. Si guanyessin podrien\u00a0 resistir f\u00e0cilment les\u00a0 llagoteries radicals. Si en canvi queden agafats per la din\u00e0mica centr\u00edpeta d’una gran coalici\u00f3, les franges m\u00e9s\u00a0 extremes que s’identifiquen amb el corrent de la droite populaire<\/em>\u00a0 podrien tenir inter\u00e8s en separar-se i\u00a0 iniciar un di\u00e0leg amb els\u00a0 lepenistes.<\/p>\n

En aquestes eleccions presidencials, tot i l’estrepitosa derrota de la segona ronda, Marine Le Pen ha obtingut dos resultats importants: un reconeixement substancial com actor leg\u00edtim en el sistema pol\u00edtic i un important augment de vots (11 milions en la segona volta). Aix\u00f2 \u00e9s realment una derrota de Le Pen o pot representar una base sobre la qual construir una vict\u00f2ria futura?<\/strong><\/p>\n

Com de costum, Marine Le Pen<\/strong> ha estat sobreestimada abans\u00a0 de les votacions i subestimada despr\u00e9s. Deu milions i 600 mil vots<\/strong> s\u00f3n un enorme bot\u00ed electoral que podr\u00e0 ser capitalitzat per a una acci\u00f3 pol\u00edtica de llarg termini. En les legislatives comptar\u00e0 sobretot el comportament dels altres, \u00e9s a dir, la prioritat de la defensa republicana o el manteniment multipolar dels candidats,\u00a0 macronistes, gaullistes, insoumis<\/em> i\u00a0 socialistes, atrets per la perspectiva d’obtenir la majoria relativa en les competicions a tres o a quatre en la segona volta. Per\u00f2 en perspectiva Les Patriotes<\/strong><\/em> poden ser el punt de refer\u00e8ncia de reconstrucci\u00f3 de la dreta, si els gaullistes es buiden vers Macron<\/strong> i si en els propers anys, els governs no aconsegueixen incidir sobre la pol\u00edtica econ\u00f2mica del pa\u00eds.<\/p>\n

Marine Le Pen ha tingut una posici\u00f3 proteccionista en molts temes, sobretot en els m\u00e9s lligats als aspectes\u00a0 “internacionalistes<\/em>” i\u00a0 europeus, per\u00f2 en molts altres ha optat per una postura decididament neoliberal, com per exemple les seves posicions sobre l’impost de successions o la possibilitat de donar diners als fills i n\u00e9ts cada cinc anys sense cap tipus d’impostos, o el sistema d’exempci\u00f3 d’impostos previst per a les empreses. La idea darrere d’aquestes propostes, t\u00edpicament neoliberal, \u00e9s rellan\u00e7ar l’economia estimulant el creixement, amb un menor pes del sector p\u00fablic. Aix\u00f2 hauria d’evidenciar que el Front Nacional no est\u00e0 molt interessat en els problemes de distribuci\u00f3 i de desigualtat, per\u00f2 Marine Le Pen va tenir molts vots de les classes baixes, que en teoria hauria de ser les m\u00e9s interessades en aquests temes. Com explica\u00a0 aquest fet? Qu\u00e8 pot aprendre l’esquerra francesa\u00a0 d’aquesta realitat?<\/strong><\/p>\n

Es pot partir\u00a0 de l’acceptaci\u00f3 trivial que la realitat social i la sociologia no es tradueix autom\u00e0ticament en un suport pol\u00edtic i electoral. Els treballadors, els empleats i el treball assalariat en general,\u00a0 no sempre de forma autom\u00e0tica i en bloc, voten per l’esquerra. Ni a Fran\u00e7a<\/strong> ni en cap altre lloc. En els anys 70<\/strong> hi havia un trenta per cent que no no votava ni pel PS<\/strong> ni pel PCF<\/strong>. Les presidencials de 1995<\/strong> representen una fita hist\u00f2rica en la “dretanitzaci\u00f3<\/em>” del vot obrer: des d’aleshores,\u00a0 la majoria absoluta de l’ electorat obrer prefereix els partits gaullistes, liberals i de la dreta radical. I per descomptat, nom\u00e9s aquells que pateixen la fascinaci\u00f3 del mite del votant racional poden pensar que ho fan despr\u00e9s d’una lectura acurada de les propostes program\u00e0tiques\u00a0 d’aquests partits. En qualsevol cas, el Front Nacional<\/strong> sempre ha estat impulsat per una perspectiva hiper-liberal, sobretot en els anys 80<\/strong>. Despr\u00e9s, en els anys\u00a090<\/strong>, va tractar d’apropiar-se dels problemes socials: “Le social, c’est li Front Nacional<\/em>“, deia un esl\u00f2gan. En aquell per\u00edode es va comen\u00e7ar a parlar de “gaucho-lepenisme<\/em>” i de\u00a0 “lepenisme obrer<\/em>“. Avui dia hi ha un canvi progra\u00e0tic cap a temes estatistes i de welfare<\/em> xovinista, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la iniciativa de Philippot<\/strong>, que prov\u00e9 de l’esquerra sobiranista de\u00a0 Chev\u00e8nement<\/strong>. Per\u00f2 segueix sent alta la prioritat a la compet\u00e8ncia, l’empresa i la protecci\u00f3 dels actius privats. Tot aix\u00f2 coincideix amb un creixent consens dels treballadors pels Le Pen<\/strong> a les presidencials: 21%<\/strong> el 1995<\/strong>, 23%<\/strong> el 2002<\/strong>, 28,5%<\/strong> el 2012<\/strong>, 37%<\/strong> el 2017<\/strong>. Per\u00f2 cal considerar que nom\u00e9s el 60%<\/strong> dels treballadors d’avui voten. I si tamb\u00e9 comptem el no registrats per votar, com alguns estudiosos francesos del Front<\/strong> han fet (per exemple Alexandre D\u00e9z\u00e9<\/strong>) nom\u00e9s un treballador de cada set vota pel FN<\/strong>. Molts o pocs, per qu\u00e8 ho fan? L’explicaci\u00f3 no \u00e9s diferent de la evocada en els casos del Brexit<\/strong> i de Trump<\/strong>: forgotten men<\/em>, que se senten marginatss, derrotats per la globalitzaci\u00f3, persones menys educades i benestants, mai\u00a0 socialitzades a la pol\u00edtica o desil\u00b7lusionades, que\u00a0 expressen el seu ressentiment donant suport a qui declara que desafia el sistema i les diverses castes. A l’esquerra de totes les latituds li cal fer front a aquesta pol\u00edtica. Vast programa.<\/p>\n

Malgrat diversos punts en qu\u00e8 el Front Nacional ha mostrat clarament una postura que podria anomenar-se “anti-sistema<\/em>“, podem dir que les ideologies de fons tant del programa de Macron com del de Le Pen no han q\u00fcestionat l’aparell de pensament que veu en el mercat veu un espai governat per lleis naturals i que, per tant, la tsca de l’agenda p\u00fablica consisteix a eliminar els obstacles al bon funcionament d’aquestes lleis. A Fran\u00e7a una acci\u00f3 progressista dirigida a q\u00fcestionar aquest sup\u00f2sit, protegint al mateix temps all\u00f2 que tenen de bo la\u00a0 integraci\u00f3 europea i la internacionalitzaci\u00f3 podria obtenir\u00a0 \u00e8xit en les eleccions o aquest espai ha estat cobert en la seva totalitat pel Front Nacional? Qu\u00e8 significa el resultat de M\u00e9lenchon?<\/strong><\/p>\n

Jo m’adhereixo modestament\u00a0 al corrent d’estudis politol\u00f2gics\u00a0 que localitza en el populisme de la dreta radical la versi\u00f3 pol\u00edticament incorrecta del mainstream<\/em> neoliberal, en termes de inegualitarisme, de suport al mercat, de visi\u00f3 antropol\u00f2gica de l’home. I considero que entre la dreta radical i la moderada-conservadora hi ha una difer\u00e8ncia que \u00e9s m\u00e9s de grau que de naturalesa. Per\u00f2 m’adono que s\u00f3n posicions que avui\u00a0 sonen com passades de moda. D’altra banda,\u00a0 Le Pen<\/strong> diu que ja no hi ha una contraposici\u00f3 entre dreta i esquerra, sin\u00f3 entre\u00a0 patriotes i\u00a0 globalistes, per qu\u00e8 no creure-la? Bromes a part, el suport a la internacionalitzaci\u00f3 i a la integraci\u00f3 europea des de l’esquerra \u00e9s una tasca que es torna m\u00e9s ardua i dif\u00edcil d’expressar. A Fran\u00e7a<\/strong>, l’esquerra comunista i socialista no van ser capaces d’adoptar aquestes consignes, fins i tot quan encara no es veien\u00a0 compromesos en altres llocs, no s\u00e9 si voldran fer-ho ara. Per descomptat, Mitterrand<\/strong> i Delors<\/strong>\u00a0 van lluitar molt per la integraci\u00f3 europea, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s hist\u00f2ria. Avui l’espai de l’europeisme f\u00e9s ocupat s\u00f2lidament pert Macron<\/strong>. Cal dir, al mateix temps,\u00a0 que M\u00e9lenchon<\/strong> no expressa un anti-europeisme prejudicial. Potser mant\u00e9 una mica\u00a0 d’internacionalisme.<\/p>\n

Quines s\u00f3n les causes de la crisi del Partit Socialista? Es tracta d’una crisi hist\u00f2rica irreversible o hi ha marge\u00a0 per a una recuperaci\u00f3 de consens, potser a trav\u00e9s d’un replantejament de la pr\u00f2pia identitat i de la pr\u00f2pia proposta\u00a0 pol\u00edtica? Quines s\u00f3n, a\u00a0 curt i a mig termini, les perspectives dels socialistes?<\/strong><\/p>\n

El PS<\/strong> va ser refundat en 1971, en l’apogeu dels\u00a0 socialistes europeus, en els \u00faltims anys de gl\u00f2ria dels partits de masses (cosa que el PS<\/strong>, de fet, mai ha arribat a ser), en una fase de creixent di\u00e0leg entre socialistes i comunistes, i de suport a un lideratge com el de Fran\u00e7ois Mitterrand<\/strong>. Condicions que no existeixen en l’actualitat: el socialisme europeu est\u00e0 en agonia, els partits estan molt afeblits,\u00a0 s’han cremat tots els\u00a0 potencials dirigents, i amb l’esquerra radicalhi ha una lluita sense treva. Pel immediat, en lloc de parlar de perspectives, parlaria de runes. A mitj\u00e0 termini hi ha possibilitats de reconstrucci\u00f3, per\u00f2 revisant completament\u00a0 el paper, les formes i el bloc social del socialisme futur, o almenys possible.<\/p>\n

Des d’un punt de vista m\u00e9s te\u00f2ric, podria ser \u00fatil\u00a0 realitzar un debat, a nivell d’elits, i tamb\u00e9 de l’opini\u00f3 p\u00fablica, sobre el paper del que Piketty anomena “capitalisme sense capitalistes<\/em>” t\u00edpic de la\u00a0 Fran\u00e7a de les Trente Gloriouses<\/em>\u00a0 i quines s\u00f3n les possibilitats que aix\u00f2 tinguilloc durant la presid\u00e8ncia de Macron, tamb\u00e9 en virtut d’una Assemblea Nacional probablement \u00e9s fragmentada?<\/strong><\/p>\n

Crec que Macron<\/strong> \u00e9s una persona cultural refinada, i per tant podria donar espai a una discussi\u00f3 d’aquest tipus, almenys en el terreny\u00a0 d’una mena de “ f\u00f2rum intel\u00b7lectual<\/em>.”<\/p>\n

Despr\u00e9s de les \u00faltimes eleccions als Pa\u00efsos Baixos<\/strong>, \u00c0ustria<\/strong> i Fran\u00e7a<\/strong> que queda dels moviments populistes? Podem considerar derrotats aquests subjectes pol\u00edtics o hem considerar que segueixen sent perillosos tot i les seves derrotes electorals? Els candidats que han sortit victoriosos d’aquestes eleccions es faran\u00a0 c\u00e0rrec d’aquests contextos i\u00a0 problem\u00e0tiques d’on els partits populistes han extret vitalitat,\u00a0 o hem d’esperar encara\u00a0 altres reptes electorals preocupants?<\/p>\n

Crec que els moviments populistes encara seguiran en el centre de l’escena per un llarg temps. No crec que l’anomenat establishement<\/em> compti amb les eines necess\u00e0ries per donar a la gent, sigui el que s’entengui\u00a0 amb aquesta paraula, una millora substancial de les seves condicions materials en el curt termini. I, a m\u00e9s, el populisme ret\u00f2ric \u00e9s capa\u00e7 d’elevar constantment la barra de les reivindicacions id el ressentiment, proposant solucions que s\u00f3n tan radicals com impracticables. Una part substancial de l’electorat necessita canalitzar la seva insatisfacci\u00f3 en\u00a0 propostes de ruptura, i els populistes, pel fet d’estar constantment a l’oposici\u00f3 i\u00a0 proposar receptes virtuals per\u00f2 mai comprovables, segueixen sent els millors venedors de promeses captivadores de regeneraci\u00f3.<\/p>\n

Nicola Genga, <\/strong>director\u00a0 del CRS-Centro per la Riforma dello Stato<\/strong> \u00e9s autor de <\/em>Le parole dell\u2019Eliseo. I discorsi dei presidenti francesi da Giscard d\u2019Estaing a Sarkozy<\/strong> (2012), <\/em>Miti e realt\u00e0 della Seconda Repubblica<\/strong> (2012) i <\/em>Il Front National da Jean Marie a Marine Le Pen. La destra nazional-populista in Francia<\/strong> (2017).<\/em><\/p>\n

Entrevista realitzada per Lorenzo Cattani e Matteo Rossi<\/a><\/strong><\/p>\n

Pandorarivista.it<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

D’ac\u00ed\u00a0 un mes ser\u00e0 elegida\u00a0 l’Assemblea Nacional i \u00e9s probable que aquestes eleccions donin a Fran\u00e7a una cambra dividida. Quins escenaris se li obren, segons vost\u00e9, al nou president? Si \u00e9s necess\u00e0ria la conviv\u00e8ncia, quines serien les millors opcions de coalici\u00f3 per a Macron? Algunes projeccions atribueixen a la llista\u00a0 de la R\u00e9publique en marche\u00a0 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,7,16,1],"tags":[179],"class_list":["post-16933","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-espaisocialista","category-europa","category-general","tag-macron"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16933","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16933"}],"version-history":[{"count":59,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16933\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16993,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16933\/revisions\/16993"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16933"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16933"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16933"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}