{"id":1693,"date":"2010-02-04T19:34:37","date_gmt":"2010-02-04T17:34:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1693"},"modified":"2010-02-04T19:34:37","modified_gmt":"2010-02-04T17:34:37","slug":"josep-borrell-obama-i-els-banquers","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-borrell-obama-i-els-banquers\/","title":{"rendered":"Josep Borrell: Obama i els banquers"},"content":{"rendered":"

\"city\"<\/a>Aquesta vegada sembla que va de deb\u00f2. Aprofitant la data simb\u00f2lica del 21 de gener, l\u2019aniversari de l\u2019inici del seu mandat, el president Barack Obama ha llan\u00e7at una reforma de la banca nord-americana que no va amb miraments per prevenir que el que ha passat no torni a passar. Fins ara nom\u00e9s s\u2019havien aplicat mesures de regulaci\u00f3 del sistema financer que eren m\u00e9s simb\u00f2liques que reals, a m\u00e9s de l\u2019anunci d\u2019un impost sobre els beneficis bancaris per recuperar les ajudes p\u00fabliques als bancs que aquests encara no hagin tornat. Per\u00f2 aquesta mesura fiscal tenia poques possibilitats que s\u2019aprov\u00e9s al Congr\u00e9s i al Senat. La reforma que ara anuncia Obama tamb\u00e9 tindr\u00e0 dificultats, per\u00f2 la impopularitat dels banquers als Estats Units far\u00e0 dif\u00edcil que els congressistes i senadors s\u2019oposin frontalment a un canvi en profunditat del sistema financer.<\/p>\n

EfectIVAMENT, l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica nord-americana veu amb indignaci\u00f3 com Wall Street ha tornat a les seves pr\u00e0ctiques d\u2019abans de la crisi repartint novament plusos multimilionaris mentre l\u2019atur continua creixent i supera la barrera del 10%. I despr\u00e9s de la derrota dem\u00f2crata a Massachusetts, on han perdut la butaca al Senat que Edward Kennedy havia mantingut durant 30 anys, Obama necessitava una mesura forta que acab\u00e9s amb la seva imatge de relativa complaen\u00e7a amb els banquers.
\nA m\u00e9s, aquests no han escatimat esfor\u00e7os per irritar el president i l\u2019opini\u00f3. Quan Obama va dir all\u00f2 de \u00absi aquests paios de la banca volen guerra, en tindran\u00bb, estava enlla\u00e7ant amb un sentiment \u00e0mpliament est\u00e8s que la hipertr\u00f2fia dels bancs \u00e9s un problema i un factor de risc. Que les seves pr\u00e0ctiques desvien els recursos que haurien de dedicar a la seva funci\u00f3 primera de finan\u00e7ar l\u2019activitat econ\u00f2mica, i deixen que els seus directius amassin fortunes que acaben sent pagades pels contribuents. I que quan provoquen una crisi el ciutad\u00e0 mitj\u00e0 de main street la paga en llocs de treball perduts, sous congelats, desnonaments de cases i pensions que s\u2019evaporen, mentre Wall Street continua repartint-se sous extravagants.
\nFins ara Obama havia acceptat que els grans bancs, els que s\u00f3n \u00abtoo big to fail\u00bb perqu\u00e8 si se\u2019ls deixa caure arrosseguen en la seva caiguda el conjunt del sistema econ\u00f2mic, eren una cosa inevitable amb la qual s\u2019havia de conviure, procurant regular les seves activitats el m\u00e0xim de b\u00e9 possible. Ara l\u2019enfocament canvia radicalment. Si quan s\u00f3n massa grans no podem deixar-los caure, val m\u00e9s no deixar-los cr\u00e9ixer. I per a aix\u00f2 Obama proposa tres grans mesures el mer enunciat de les quals ha provocat una ona de xoc planet\u00e0ria i ha fet caure les cotitzacions dels bancs a tot el m\u00f3n, i molt especialment les dels bancs europeus.
\nLa primera \u00e9s limitar la dimensi\u00f3 dels actius bancaris, tota una revoluci\u00f3 al pa\u00eds dels mastodonts financers. La segona, prohibir que especulin pel seu compte amb els recursos dels seus dipositants, un fet habitual als Estats Units. La tercera, prohibir que els bancs que recullen dip\u00f2sits puguin tenir fons d\u2019inversi\u00f3 especulatius o finan\u00e7ar-los.<\/p>\n

Aix\u00f2 implica deixar sense munici\u00f3 financera els fons especulatius que inverteixen a la borsa, una cosa que va contribuir enormement a l\u2019esclat de la crisi, ja que gaireb\u00e9 tots pertanyen a bancs o s\u00f3n finan\u00e7ats per aquests. Algunes veus ja adverteixen del risc que significa la desaparici\u00f3 d\u2019aquest segment d\u2019activitat financera, per\u00f2 m\u00e9s aviat sembla que l\u2019economia mundial pot viure sense, ja que despr\u00e9s de la crisi aquests fons s\u2019han aprimat uns 600.000 milions de d\u00f2lars sense que hagi passat res.
\nLa idea de fons de la proposta d\u2019Obama \u00e9s clara, simplement es tracta de prohibir l\u2019especulaci\u00f3 als bancs que recullen l\u2019estalvi dels particulars. Una cosa que l\u2019esquerra europea, tan timorata en aix\u00f2 com en tantes coses enfront dels dogmes del neoliberalisme, no s\u2019ha atrevit mai a proposar. I que fins i tot ara es resisteix a aplaudir, si per esquerra europea entenem el Govern de Brown al Regne Unit \u2013el seu ministre d\u2019Hisenda ja ha arrufat el nas davant la proposta d\u2019Obama.<\/p>\n

La idea no \u00e9s nova. Ja es va aplicar despr\u00e9s de la crisi del 29 amb la llei Glass Steagall, que havia establert una estricta separaci\u00f3 entre els bancs de dip\u00f2sit i els d\u2019inversi\u00f3. Aquesta llei es va derogar el 1999, en ple furor de la desregulaci\u00f3, i el canvi que va produir t\u00e9 molt a veure amb el que va passar despr\u00e9s. No obstant, ara no es tracta de tornar a una separaci\u00f3 tan contundent, perqu\u00e8 la realitat del mercat mundial \u00e9s ben diferent de la del 1933, per\u00f2 s\u00ed d\u2019imposar que els bancs de dip\u00f2sit facin un \u00fas prudent dels diners que recullen, cosa que ha de ser la primera protecci\u00f3 de l\u2019estalvi abans que hi intervinguin les garanties p\u00fabliques.
\nAquesta inesperada iniciativa pot tornar a Obama part de la seva popularitat perduda. De falta, n\u2019hi fa: fa un any, el 68% dels ciutadans aprovaven els canvis que es proposava aplicar; despr\u00e9s d\u2019haver-ho intentat, nom\u00e9s li d\u00f3na suport el 48%. Amb l\u2019avantatge que els republicans no tindran f\u00e0cil oposar-s\u2019hi perqu\u00e8 ning\u00fa voldr\u00e0 apar\u00e8ixer com a amic dels banquers en un any electoral.<\/p>\n

El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquesta vegada sembla que va de deb\u00f2. Aprofitant la data simb\u00f2lica del 21 de gener, l\u2019aniversari de l\u2019inici del seu mandat, el president Barack Obama ha llan\u00e7at una reforma de la banca nord-americana que no va amb miraments per prevenir que el que ha passat no torni a passar. Fins ara nom\u00e9s s\u2019havien aplicat mesures …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[47,63],"class_list":["post-1693","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-crisi","tag-obama"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1693","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1693"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1693\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1696,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1693\/revisions\/1696"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1693"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1693"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1693"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}