{"id":16926,"date":"2017-05-27T13:42:22","date_gmt":"2017-05-27T11:42:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16926"},"modified":"2017-05-27T13:42:22","modified_gmt":"2017-05-27T11:42:22","slug":"lluis-uria-tot-esperant-alemanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-uria-tot-esperant-alemanya\/","title":{"rendered":"Lluis Ur\u00eda: Tot esperant Alemanya"},"content":{"rendered":"

\"macronmerkel\"Wolfgang Sch\u00e4uble<\/strong> podria haver estat canceller d\u2019 Alemanya si un esc\u00e0ndol de finan\u00e7ament irregular de la CDU<\/strong> no l\u2019hagu\u00e9s for\u00e7at a dimitir l\u2019any 2000<\/strong> com a cap de files del partit democristi\u00e0. Supervivent d\u2019un atemptat que a punt va estar de costar-li la vida \u2013un alienat li va disparar tres trets el 12 d\u2019octubre del 1990<\/strong> durant un m\u00edting a Oppenau<\/strong>, postrant-lo per sempre en una cadira de rodes\u2013, l\u2019avui totpoder\u00f3s ministre de Finances alemany era llavors el titular de la cartera d\u2019Interior i, com a delf\u00ed de Helmut Kohl<\/strong>, semblava destinat a la cancelleria. No va poder ser i el seu lloc el va ocupar una dona vinguda de l\u2019 Est, Angela Merkel<\/strong>, d\u2019un europeisme tebi.<\/p>\n

\n
\n
\n
\n

No sabrem mai qu\u00e8 hauria fet Sch\u00e4uble<\/strong> des de la Kanzleramt<\/strong>. Per\u00f2 s\u00ed que sabem que, a m\u00e9s d\u2019un intransigent guardi\u00e0 de l\u2019ortod\u00f2xia pressupost\u00e0ria germ\u00e0nica, \u00e9s probablement un dels pol\u00edtics alemanys m\u00e9s conven\u00e7udament europeis\u00adtes. Fa cinc anys, el maig del 2012 \u2013quan Fran\u00e7ois Hollande<\/strong> arribava a l\u2019 Elisi<\/strong>\u2013, Sch\u00e4uble<\/strong> rebia el premi Carlemany<\/strong>. En el discurs d\u2019acceptaci\u00f3, el ministre alemany va defensar apassionadament el refor\u00e7ament de la integraci\u00f3 europea i va posar sobre la taula \u2013una altra vegada\u2013 una de les idees a les que t\u00e9 m\u00e9s afecci\u00f3: l\u2019elecci\u00f3 directa, per sufragi universal de tots els ciutadans europeus, del president de la Comissi\u00f3 Europea (el c\u00e0rrec que actualment ocupa Jean-Claude Juncker<\/strong>). Amb aquest plantejament, que donaria una legitimitat democr\u00e0tica in\u00e8dita al Govern de la UE<\/strong>, el Consell Europeu<\/strong> integrat pels caps d\u2019Estat i de Govern \u2013que actualment \u00e9s el pont de comandament de la Uni\u00f3\u2013, quedaria redu\u00eft al paper d\u2019un Senat consultiu… La idea \u00e9s revolucion\u00e0ria i si per atzar alguna vegada es du a terme, la for\u00e7a pol\u00edtica del president europeu seria\u00a0 incommensurable.<\/p>\n

En aquell\u00a0 discurs, Sch\u00e4uble<\/strong> va defensar la revisi\u00f3 dels tractats europeus per donar un nou impuls a la Uni\u00f3, i a m\u00e9s li va posar data: \u201cHauria de comen\u00e7ar com a molt tard d\u2019aqu\u00ed a cinc anys<\/em>\u201d. Doncs b\u00e9, ara hi som,\u00a0 precisament. I qu\u00e8 diu ara Sch\u00e4uble<\/strong>? Justament el contrari… \u201cRevisar el tractat de Lisboa en aquests moment \u00e9s irrealista<\/em>\u201d, va dir el dimarts passat en la clausura de l\u2019 European Bussines Summit<\/strong><\/em> a Brussel\u00b7les<\/strong>. Les seves paraules van ser interpretades, l\u00f2gicament, com una galleda d\u2019aigua freda sobre les expectatives que havia aixecat la trobada entre Angela Merkel<\/strong> i el nou president franc\u00e8s, Emmanuel Macron<\/strong>, a Berlin<\/strong> el passat dia 15,<\/strong> en el que la cancellera es va mostrar per primera vegada oberta a revisar els tractats… Probablement Sch\u00e4uble<\/strong> no estava corregint Merkel<\/strong> sin\u00f3 delimitant el que el Govern alemany est\u00e0 avui disposat a acceptar.<\/p>\n

Europeista de cor, per\u00f2 de cervell germ\u00e0nic, Sch\u00e4uble<\/strong> va frenar i es va pronunciar per avan\u00e7ar pas a pas, per etapes, a partir d\u2019acords concrets. Pragmatisme o ren\u00fancia? La necessitat d\u2019avan\u00e7ar pas a pas ja la va exposar Robert Schumann <\/strong>en la seva c\u00e8lebre declaraci\u00f3 del 9 de maig del 1950<\/strong>, el text fundacional de l\u2019Europa unida. Per\u00f2 en aquell moment encara fumejaven les ru\u00efnes de la Segona Guerra Mundial! Setanta-dos anys despr\u00e9s del final del conflicte, l\u2019exc\u00e9s de prud\u00e8ncia \u00e9s el que est\u00e0 matant la UE<\/strong>, incapa\u00e7 d\u2019oferir un somni alternatiu als malsons que dibuixen els populistes antieuropeus, tant d\u2019extrema dreta com d\u2019extrema esquerra.<\/p>\n

Pas a pas era tamb\u00e9 la recepta de l\u2019europeista Fran\u00e7ois Hollande<\/strong> \u2013presumpte fill pol\u00edtic de Jacques Delors<\/strong>\u2013, llastat per l\u2019immobilisme des de l\u2019infaust refer\u00e8ndum del 2005<\/strong>, l\u2019aportaci\u00f3 m\u00e9s important del qual a la causa va ser salvar Gr\u00e8cia<\/strong> de ser expulsada de la zona euro (com volia Sch\u00e4uble<\/strong>). Hollande<\/strong> ha estat en aquest sentit, i per utilitzar les paraules d\u2019 Yves Bertoncini,<\/strong> director de l\u2019 Institut Jacques Delor<\/strong>s, a Le Monde<\/strong><\/em>, un \u201cbomber meritori<\/em>\u201d per\u00f2, en canvi, un \u201carquitecte deficient<\/em>\u201d.<\/p>\n

\n
\n
\n
\n

La inesperada arribada d\u2019 Emmanuel Macron\u00a0<\/strong> a l\u2019 Elisi als sons de l\u2019 himne\u00a0 i sota l\u2019onejar de banderes europees pot canviar l\u2019escenari. Sempre \u2013\u00e9s clar\u2013 que sigui fidel a les seves conviccions. Macron<\/strong>, que a difer\u00e8ncia d\u2019Hollande<\/strong> no sembla tenir por d\u2019enfrontar-se a un nou refer\u00e8ndum europeu a Fran\u00e7a, defensa la reforma dels tractats a fi d\u2019emprendre una \u201crefundaci\u00f3<\/em>\u201d d\u2019Europa. Entre les seves propostes figura particularment la de refor\u00e7ar la zona euro com a nucli dur de la Uni\u00f3, la qual cosa passaria per establir un pressupost propi, amb un Executiu i un Parlament propis, i amb l\u2019objectiu de dur a terme una aut\u00e8ntica converg\u00e8ncia fiscal i social. I una pol\u00edtica econ\u00f2mica comuna no \u00fanicament marcada pel respecte a les estrictes regles pressupost\u00e0ries prussianes, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb transfer\u00e8ncies internes entre els pa\u00efsos membres, com succeiria en un Estat federal.<\/p>\n

Per\u00f2 est\u00e0 Alemanya realment per la feina? Fins ara Berl\u00edn<\/strong> ha donat m\u00e9s aviat senyals d\u2019egoisme, desatenent totes les advert\u00e8ncies europees i internacionals en el sentit que el seu desequilibrat super\u00e0vit comercial \u2013261.000 milions<\/strong> d\u2019euros, el 8,2%<\/strong> del PIB<\/strong>, a causa del seu \u00e8xit exportador per\u00f2 tamb\u00e9 de la seva gasiveria a l\u2019hora de gastar\u2013 perjudica directament els seus socis europeus. S\u00f3n senyals de prepot\u00e8ncia, dictant als altres les normes a la seva conveni\u00e8ncia. Un tarann\u00e0 que en un article publicat a Foreign Policy<\/strong><\/em> per l\u2019escriptor i analista Paul Hockenos<\/strong> resumia amb la paraula germ\u00e0nica Besserwiserei<\/strong>, l\u2019\u201cactitud del setci\u00e8ncies<\/em>\u201d, tot advertint contra el risc d\u2019\u201cegotisme pol\u00edtic<\/em>\u201d de Berlin<\/strong>. Podr\u00e0 Macron<\/strong> v\u00e8ncer la in\u00e8rcia actual? D\u2019ambici\u00f3 no n\u2019hi falta. Com ell mateix ha dit: \u201cNo podem ser t\u00edmidament europeistes; si no, ja hem perdut<\/em>\u201d.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Wolfgang Sch\u00e4uble podria haver estat canceller d\u2019 Alemanya si un esc\u00e0ndol de finan\u00e7ament irregular de la CDU no l\u2019hagu\u00e9s for\u00e7at a dimitir l\u2019any 2000 com a cap de files del partit democristi\u00e0. Supervivent d\u2019un atemptat que a punt va estar de costar-li la vida \u2013un alienat li va disparar tres trets el 12 d\u2019octubre del …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-16926","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16926","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16926"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16926\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16930,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16926\/revisions\/16930"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16926"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16926"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16926"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}