{"id":1689,"date":"2010-02-04T18:59:23","date_gmt":"2010-02-04T16:59:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1689"},"modified":"2010-02-04T18:59:23","modified_gmt":"2010-02-04T16:59:23","slug":"jose-zaragoza-el-poder-transformador-del-present","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-zaragoza-el-poder-transformador-del-present\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Zaragoza: El poder transformador del present"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-830\" title=\"camus\" src=\"http:\/\/bloc.causacomuna.cat\/wp-content\/uploads\/camus.jpg\" alt=\"camus\" width=\"321\" height=\"268\" \/>Albert Camus creia, contradient a alguns dels seus contemporanis dels anys cinquanta, en la capacitat transformadora del present. Les seves idees es basaven en una centralitat que resultava especialment antip\u00e0tica als defensors de l&#8217;esquerra comunista com Sartre, partidaris d&#8217;una lectura historicista de l&#8217;acci\u00f3 pol\u00edtica que preferia imposar el sacrifici de la llibertat a acceptar la import\u00e0ncia de l&#8217;actuaci\u00f3 sobre el present. Una posici\u00f3 que els apropava al m\u00e9s estricte dels conservadorismes i que, analitzada avui, es confon, en l&#8217;aspecte formal, amb l&#8217;actitud amb qu\u00e8 generalment es defineix a la dreta. Els extrems, \u00e9s clar, es toquen. Passava abans i passa ara: en nombroses ocasions, la tan predicada centralitat d&#8217;alguns nom\u00e9s sembla existir en la seva imaginaci\u00f3, la realitat \u00e9s que el seu discurs es teixeix en funci\u00f3 dels vots i, \u00e9s clar, aix\u00f2 t\u00e9 poc de pr\u00e0ctic per solucionar el present i molt d&#8217;il\u00b7lusori. <!--more--><\/p>\n<p>La confrontaci\u00f3 entre Camus i Sartre, que es va mantenir fins a la mort del primer, la resumeix Jean Daniel en el seu llibre <em>Camus<\/em>. A contracorrent. Daniel conclou que l&#8217;autor de <em>L&#8217;estranger<\/em> l&#8217;obsessionava veure com es van revoltar els humiliats i els ofesos i com aquesta revolta era tra\u00efda en la revoluci\u00f3. Camus vivia la revolta en el present, en les seves pr\u00f2pies paraules, &#8220;no estic entre aquests amants de la llibertat que volen vestir-la amb cadenes redoblades, ni entre aquests servidors de la just\u00edcia que pensen que nom\u00e9s podem prestar un bon servei lliurant diverses generacions a la injust\u00edcia&#8221;. \u00c9s inevitable pensar en Carlo Rosselli i en la seva concepci\u00f3 del socialisme liberal: la integraci\u00f3 dels ideals de llibertat i just\u00edcia. El socialisme com el desenvolupament l\u00f2gic del principi de llibertat, basat en la transformaci\u00f3 real de les estructures socials. Per Rosselli, els socialistes no han de tenir la il.lusi\u00f3 de posseir el secret del futur ni creure&#8217;s dipositaris de l&#8217;\u00faltima veritat en mat\u00e8ria social, sin\u00f3 servir-se d&#8217;un relativisme que mou l&#8217;acci\u00f3 i creu en la cultura del treball. Per Camus, en contra de l&#8217;opini\u00f3 de Sartre (que l&#8217;acusava de q\u00fcestionar l&#8217;acci\u00f3 pol\u00edtica), no podem recolzar-nos en models del passat ni en projectes de futur; creia que el dest\u00ed es juga a cada segon, que el poder transformador del m\u00f3n es pot exercir en el present. Una postura, aquesta, que s&#8217;associa amb la pr\u00f2pia evoluci\u00f3 de l&#8217;esquerra i la seva aposta per una acci\u00f3 transformadora del dia a dia (les &#8220;raons d&#8217;Estat per al present&#8221; que cita Daniel), i l&#8217;evid\u00e8ncia que les receptes neoliberals, i el gruix de l&#8217;ideari conservador, continuen articulant a partir de conceptes que neguen sistem\u00e0ticament l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;un problema actual en benefici de la il.lusi\u00f3 d&#8217;un futur.<\/p>\n<p>La revoluci\u00f3 de l&#8217;esquerra actual \u00e9s que s&#8217;erigeixi en la m\u00e9s capacitada per a llegir els conflictes d&#8217;aquest davant la insist\u00e8ncia dels conservadors a destruir la realitat com a mecanisme d&#8217;un presumpte progr\u00e9s. No existeix, segons aquests profetes, l&#8217;acci\u00f3 pol\u00edtica immediata i transformadora, i s&#8217;entesten a negar els seus beneficis per vindicar el messianisme sobre el qual advertia Camus. Aqu\u00ed rau la vig\u00e8ncia del seu discurs: en la recerca de la veritat en les obsessions del present. Com explica Daniel, &#8220;mentre no es despulli a la pol\u00edtica del seu car\u00e0cter d&#8217;absolut, estem condemnats a considerar com a enemic a la societat o l&#8217;altre&#8221;. Camus considerava que no s&#8217;havien de transformar els valors del liberalisme econ\u00f2mic en veritat moral, entre altres coses perqu\u00e8 la dreta s&#8217;encarrega de convertir la moral en moralisme, i la il.lusi\u00f3 en hipocresia. Tenim no pocs exemples a la pol\u00edtica catalana i espanyola. Quantes vegades hem vist els partits ancorats a la dreta posar en dubte la legitimitat d&#8217;una acci\u00f3 pol\u00edtica sense arribar a valorar en positiu ni una de les seves visibles avantatges? \u00c9s, com s&#8217;apuntava abans, l&#8217;estrat\u00e8gia de la destrucci\u00f3 de la realitat per suplantar-la per una il.lusi\u00f3. Un discurs de passat i futur que, com advertia Camus, repercuteix negativament en el present. Referir-se a la vig\u00e8ncia de Camus no \u00e9s sucumbir a la temptaci\u00f3 de l&#8217;efem\u00e8ride ni a un afany revisionista. \u00c9s la constataci\u00f3 que, fa m\u00e9s de cinquanta anys, ja es parlava de temes, com la llibertat i la just\u00edcia, que es mantenen com a eixos de l&#8217;acci\u00f3 pol\u00edtica i del sentit final de les ideologies. Si fa cinquanta anys Camus anava a contracorrent defensant les seves posicions, els que recullen el seu llegat continuen a contracorrent perqu\u00e8, i aix\u00f2 \u00e9s el que demostra la seva actualitat, el seu discurs \u00e9s igualment v\u00e0lid per a explicar les obsessions i necessitats del present.<\/p>\n<p>Les preocupacions de Camus s\u00f3n (o haurien de ser) les nostres. I ara m\u00e9s que mai s&#8217;han de recordar les seves idees per treballar en el dia a dia davant dels que preferirien descuidar a conveni\u00e8ncia. En un altre moment de Camus. A contracorrent, Daniel afirma que &#8220;la nostra \u00e8poca no ha estat mai tan moralista: responsable i culpable de tot al mateix temps, mentre viu immersa entre les v\u00edctimes&#8221;, per afegir que &#8220;Camus detestava tamb\u00e9 la mortificaci\u00f3&#8221;. Efectivament, cal superar les doctrines enganyoses i el victimisme per assumir, d&#8217;una vegada per totes, que l&#8217;acci\u00f3 sobre les petites coses t\u00e9 una repercussi\u00f3 innegable sobre el b\u00e9 general. Encara que a alguns no els agradi, aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s pol\u00edtica.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.es\/politica\/noticias\/20100130\/53879679211\/el-poder-transformador-del-presente-camus-sartre-daniel-estado.html\">La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Albert Camus creia, contradient a alguns dels seus contemporanis dels anys cinquanta, en la capacitat transformadora del present. Les seves idees es basaven en una centralitat que resultava especialment antip\u00e0tica als defensors de l&#8217;esquerra comunista com Sartre, partidaris d&#8217;una lectura historicista de l&#8217;acci\u00f3 pol\u00edtica que preferia imposar el sacrifici de la llibertat a acceptar la &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-1689","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1689","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1689"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1689\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1690,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1689\/revisions\/1690"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1689"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1689"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1689"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}