{"id":16861,"date":"2017-05-24T13:35:39","date_gmt":"2017-05-24T11:35:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16861"},"modified":"2017-05-25T09:07:16","modified_gmt":"2017-05-25T07:07:16","slug":"jordi-font-el-catalanisme-i-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-el-catalanisme-i-espanya\/","title":{"rendered":"Jordi Font: El catalanisme i Espanya"},"content":{"rendered":"

\"maciamillor\"El catalanisme \u00e9s el diferencial produ\u00eft entre la naci\u00f3 catalana, retrobant-se a si mateixa en el mirall de la revoluci\u00f3 industrial, i l’Estat espanyol, fet a la mida de la naci\u00f3 castellana i d’un imperi ja en decad\u00e8ncia. I \u00e9s que el vent del progr\u00e9s que va bufar a Fran\u00e7a i que va donar cos a la naci\u00f3 francesa, a Espanya va trigar una eternitat a arribar, mentre que, a Catalunya, ho feia mitjan\u00e7ant el catalanisme, d’ampl\u00edssima i antiga base popular, manufacturat pol\u00edticament, primer, per la burgesia i, posteriorment, pel republicanisme d’esquerres.
\nDespr\u00e9s, el tard\u00e0 acc\u00e9s a la democr\u00e0cia i l’autogovern catal\u00e0, interromput per la t\u00e8trica nit franquista, suposaria la m\u00e0xima explicitaci\u00f3 d’aquest diferencial i aniria posant en evid\u00e8ncia la disfunci\u00f3 d’un Estat que, ja democr\u00e0tic, seguia sense tractar en peu d’igualtat a les nacions que inclo\u00efa -ni tampoc a les seves lleng\u00fces i a les seves cultures-, sin\u00f3 que les redu\u00efa a un esquema regional homogene\u00eftzador, mentre maldava en un mal dissimulat assimilacionisme, des de les seves pol\u00edtiques educatives i ling\u00fc\u00edstiques fins als seus plans d’infraestructures radials. Aquest \u00e9s el greu problema de fons que la pol\u00edtica espanyola arrossega i es resisteix a abordar, en contradicci\u00f3 amb el pacte constitucional de 1978<\/strong> que distingia entre “nacionalitats i regions<\/em>“.
\nEl catalanisme, per\u00f2, en les seves etapes successives, mai va fer abstracci\u00f3 d’Espanya ni es va plantejar en contra seu. Francesc Camb\u00f3<\/strong>, al capdavant de la burgesia catalana, seguint amb la hamletiana imatge que d’ell havia donat Niceto Alcal\u00e1 Zamora<\/strong>, es va decantar m\u00e9s per ser el Bismark<\/strong> espanyol que el Bol\u00edvar<\/strong> catal\u00e0, encara que sense aconseguir-ho. Davant d’aix\u00f2, precisament, es va al\u00e7ar la figura de Francesc Maci\u00e0<\/strong>, l’anti-Camb\u00f3<\/strong> del poble pla. Tampoc ell, per\u00f2, se situaria contra Espanya. Va estar en el Pacte de Sant Sebasti\u00e0 i, arribat l’interregne del 14 d’abril, proclamaria la seva anhelada “Rep\u00fablica Catalana com a Estat integrant de la Federaci\u00f3 Ib\u00e8rica<\/em>” \u200b\u200bi, immediatament, s’avindria a permutar-per la instauraci\u00f3 de la Generalitat contempor\u00e0nia (actualitzaci\u00f3 democr\u00e0tica de la Generalitat medieval, dissolta per Felip V el 1714<\/strong>), per compassar-se aix\u00ed amb els ritmes que la realitat espanyola requeria.
\nTamb\u00e9 Llu\u00eds Companys<\/strong>, a l’octubre de 1934<\/strong>, en ple ascens del feixisme a Europa i de la CEDA<\/strong> a Espanya i en sintonia amb l’insurreccionalisme del PSOE<\/strong> i de la revoluci\u00f3 d’Ast\u00faries, proclamaria l’ “Estat Catal\u00e0 de la Rep\u00fablica Federal Espanyola<\/em>“, cridant “als dirigents de la protesta general contra el feixisme (…) a instaurar a Catalunya el govern provisional de la Rep\u00fablica<\/em>“. El 1937<\/strong>, la campanya d’ajuda militar i humanit\u00e0ria al Madrid<\/strong> assetjat aconseguiria una especial emoci\u00f3 a Catalunya, sent una de les seves expressions el fam\u00f3s cartell amb el lema “Defensar Madrid \u00e9s defensar Catalunya<\/em>“.
\nMaci\u00e0<\/strong> i Companys<\/strong>, doncs, en moments de transici\u00f3 radical i de m\u00e0xima aud\u00e0cia, al costat de la voluntat d’aconseguir el m\u00e0xim autogovern possible per a Catalunya, van compartir sens dubte dos m\u00f2bils fonamentals en la seva condici\u00f3 de lluitadors per la democr\u00e0cia i la just\u00edcia:
\n1. La solidaritat amb els republicans espanyols, amb l’assumpci\u00f3 de la quota de responsabilitat que corresponia a Catalunya respecte del conjunt espanyol. La burgesia catalana havia estat coresponsable del r\u00e8gim de la Restauraci\u00f3, -amb el seu proteccionisme envers la ind\u00fastria t\u00e8xtil catalana-,, al costat dels financers del nord, els terratinents del sud i els militars del centre, i no cabia ara desentendre’s dels pobles germans que tamb\u00e9 havien patit la repressi\u00f3, pot ser que no en clau nacional, per\u00f2 s\u00ed en clau econ\u00f2mica i social, tant o m\u00e9s sagnant. No van assimilar el nom d’Espanya a la reacci\u00f3, sin\u00f3 a les seus millors i m\u00e9s avan\u00e7ades expressions, com sol fer-se amb aquells a qui es vol b\u00e9: un no es recrea en les seves mis\u00e8ries, sin\u00f3 que exal\u00e7a les seves virtuts, tractant de estimular-les. Desacords, si. Fins i tot greus desacords. Per\u00f2 mai l’excitaci\u00f3 d’aquest f\u00e0cil reflex etnicista que els humans portem dins. Res semblant al “tots s\u00f3n iguals<\/em>“, a l’abrupta “desconnexi\u00f3<\/em>“, al vergony\u00f3s “boti, boti, espanyol el que no boti<\/em>” i tantes altres expressions degradants.<\/p>\n

2. La unitat civil catalana com a pedra angular de la naci\u00f3 catalana i com a condici\u00f3 inexcusable del seu futur. No en tenien prou amb haver neutralitzat al lerrouxisme i amb una acceptaci\u00f3 passiva de la realitat catalana pels vinguts de fora, sin\u00f3 que entenien que una naci\u00f3 nom\u00e9s pot ser fruit d’una integraci\u00f3 activa, mitjan\u00e7ant la identificaci\u00f3 de tots en un projecte compartit, transformador, obert a la identitat de cadasc\u00fa i potent generador d’identitat comuna. \u00c9s aquella concepci\u00f3 de Rafael Campalans<\/strong>: Catalunya no s\u00f3n nom\u00e9s les gl\u00f2ries passades, el record sagrat dels nostres morts, Catalunya \u00e9s “un deler regenerador que s’encomana a tots els homes i dones que hi viuen<\/em>“. I aix\u00f2, donada la proced\u00e8ncia de tants, no era una cosa que pogu\u00e9s fer-se “contra Espanya<\/em>“.
\nEren dirigents d’al\u00e7ada, forjats en el combat solidari contra la repressi\u00f3 nacional i contra la repressi\u00f3 social. Eren gent vacunada per endavant contra el que comen\u00e7ava a treure el cap a Europa per vergonya de la humanitat sencera. Haur\u00edem de pensar m\u00e9s en aix\u00f2.
\nLa pol\u00edtica espanyola, certament, est\u00e0 en greu deute amb Catalunya des de la sent\u00e8ncia de l’Estatut, assimilada a un “cop d’Estat” per Javier P\u00e9rez Royo<\/strong>, un dels degans del constitucionalisme espanyol, en la mesura que, amb ella, es liquidava “la constituci\u00f3 territorial espanyola<\/em>“, aquest delicat equilibri impl\u00edcit dins el pacte constituent i que es basava en dos principis sim\u00e8trics: Catalunya no pot imposar-se a Espanya (per aix\u00f2, ren\u00fancia al dret d’autodeterminaci\u00f3 esgrimit en la resist\u00e8ncia) i Espanya no pot imposar-se a Catalunya (per aix\u00f2, estableix el refer\u00e8ndum estatutari catal\u00e0 com a \u00faltima paraula enfront del que poguessin aprovar les Corts espanyoles).<\/p>\n

Resulta incomprensible que, despr\u00e9s de set anys d’haver-se perpetrat una semblant trencadissa, el govern espanyol no s’hagi dignat encara fer la m\u00e9s m\u00ednima proposta superadora. Ni generosa ni avara. Res de res. Davant dels resultats electorals a Catalunya i d’unes manifestacions sense precedents que han estat not\u00edcia en el m\u00f3n sencer, tan sols aquest esp\u00e8s silenci propi de qui sembla fiar-ho tot a la vig\u00e8ncia del “dret de conquesta<\/em>“, sense haver ent\u00e8s encara que, en democr\u00e0cia, no es pot v\u00e8ncer sense conv\u00e8ncer.
\nAix\u00f2 no justifica, per\u00f2, la l\u00f2gica desentendre-se\u2019n des de Catalunya, perqu\u00e8 Espanya no s\u00f3n nom\u00e9s els seus governants. El menyspreu \u00e8tnic que prolifera en alguns ambients, semblant a la denunciada i inversa “catalanof\u00f2bia”, ens fa molt de mal a Espanya i ens fa molt de mal a Catalunya. Cap patriota catal\u00e0 pot ignorar l’essencial que \u00e9s per a la naci\u00f3 catalana garantir la seva unitat civil, una unitat civil activa, que no pot venir donada nom\u00e9s per l’abs\u00e8ncia de conflicte, sin\u00f3 que ha de forjar-se a la implicaci\u00f3 activa de tots en una meta de futur \u00e0mplia i compartida. Perqu\u00e8 les nacions es fan i es desfan. Haur\u00edem de prendre lli\u00e7\u00f3 del nostre passat i no conformar-nos amb mobilitzar tan sols a mig pa\u00eds darrere d’una ideologia maximalista. Potser li convingui a alg\u00fa, per\u00f2 no li conv\u00e9 gens a Catalunya. A aquesta, li cal ser causa comuna de la immensa majoria dels catalans. I reunir la for\u00e7a que nom\u00e9s d\u00f3na la m\u00e0xima unitat possible.<\/p>\n

Jordi Font<\/strong> \u00e9s membre de F\u00f2rumC\u00edvic-Nou Cicle<\/strong><\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El catalanisme \u00e9s el diferencial produ\u00eft entre la naci\u00f3 catalana, retrobant-se a si mateixa en el mirall de la revoluci\u00f3 industrial, i l’Estat espanyol, fet a la mida de la naci\u00f3 castellana i d’un imperi ja en decad\u00e8ncia. I \u00e9s que el vent del progr\u00e9s que va bufar a Fran\u00e7a i que va donar cos …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[41,70,187,188],"class_list":["post-16861","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-causa-comuna","tag-jordi-font","tag-politica-catalana","tag-politica-espanyola"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16861","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16861"}],"version-history":[{"count":27,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16861\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16915,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16861\/revisions\/16915"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16861"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16861"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16861"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}