{"id":16849,"date":"2017-05-23T10:43:38","date_gmt":"2017-05-23T08:43:38","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16849"},"modified":"2017-05-23T10:45:18","modified_gmt":"2017-05-23T08:45:18","slug":"apunts-rapids-sobre-la-victoria-de-sanchez","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/apunts-rapids-sobre-la-victoria-de-sanchez\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: Apunts r\u00e0pids sobre la vict\u00f2ria de S\u00e1nchez"},"content":{"rendered":"

\"sanchez-gana-U203918177071Q9D--620x349@abc\"1. Una elecci\u00f3 normal\u00a0<\/strong><\/p>\n

La vict\u00f2ria de Pedro S\u00e1nchez<\/strong> pot haver sorpr\u00e8s per la seva amplitud, per\u00f2 era una possibilitat real a la vista de com han anat les eleccions internes a la major part dels partits socialistes d\u2019arreu del m\u00f3n els \u00faltims anys. En pr\u00e0cticament totes s\u2019han imposat els candidats que es presentaven com a contrincants de l\u2019aparell partidista, de la direcci\u00f3. Ha estat el cas de Hamon<\/strong> a Fran\u00e7a, de Corbyn<\/strong> al Regne Unit i casi de Sanders<\/strong> als Estats Units.<\/p>\n

El PSOE<\/strong>, aix\u00ed, segueix amb la \u201ctradici\u00f3\u201d de rebel\u00b7lions<\/a> internes als partits del centreesquerra. Una dada que no semblaven haver computat els que van impulsar la candidatura de Susana D\u00edaz.<\/strong><\/div>\n

2. Dues estrat\u00e8gies antag\u00f2niques<\/strong><\/p>\n

\n

Les estrat\u00e8gies seguides pels dos principals contendents en aquesta elecci\u00f3 interna no podien ser m\u00e9s diferents, i al final s\u2019ha demostrat que la de S\u00e1nchez connectava millor amb l\u2019estat d\u2019\u00e0nim de la majoria de la milit\u00e0ncia.
\nLa proposta de S\u00e1nchez<\/strong> era la del \u201ccomeback kid<\/i>\u201d, l\u2019heroi abatut de manera injusta que torna d\u2019entre els morts per lliurar la batalla definitiva. El Conde de Montecristo<\/strong>, que li ha dit Juliana<\/a><\/strong>. El fantasma de Juli<\/strong> C\u00e9sar<\/strong> que mostra la seva t\u00fanica ensangonada i assenyala els seus assassins reclamant all\u00f2 que li van prendre. Un relat \u00e8pic, emocional, que denuncia la injust\u00edcia, que reclama la corona manllevada.Davant seu, D\u00edaz<\/strong> no va ser capa\u00e7 d\u2019al\u00e7ar un relat similar. No es va saber desempallegar del paper de bruixa de conte (amb poma enverinada inclosa) que li havia penjat S\u00e1nchez<\/strong>. Al contrari. D\u00edaz<\/strong> va exhibir all\u00f2 que el seu rival denunciava: la for\u00e7a de l\u2019aparell, del PSOE<\/strong> \u201cde sempre<\/em>\u201d. La primera fila<\/a> del seu acte de presentaci\u00f3 era tota una declaraci\u00f3 de principis, i al final li ha pesat com una llosa.<\/p>\n

3. Una cosa \u00e9s vintage<\/i>, l\u2019altra passat de moda<\/strong><\/p>\n

La proposta de D\u00edaz<\/strong> ha consistit en recuperar el \u201cPSOE<\/strong> guanyador<\/em>\u201d. La seva ha estat una campanya de retrovisor. D\u00edaz<\/strong> es presentava com la reencarnaci\u00f3 de Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong>, la candidata que sap guanyar eleccions. El problema per a la l\u00edder andalusa \u00e9s que la seva analogia de Gonz\u00e1lez<\/strong> es basava en una simplificaci\u00f3. Felipe<\/strong> no nom\u00e9s guanyava eleccions, va ser capa\u00e7 de proposar a la ciutadania un projecte pol\u00edtic de canvi que connectava profundament amb els anhels de la majoria electoral espanyola (i va perdre aquesta connexi\u00f3 quan va esgotar l\u2019impuls de canvi inicial).<\/p>\n

L\u2019altre problema de D\u00edaz<\/strong> \u00e9s que proposava un retorn a un PSOE<\/strong> (el dels vuitanta) que ja no existeix. I aqu\u00ed rau possiblement el problema principal de la seva proposta: D\u00edaz<\/strong> i els seus no van saber veure que la milit\u00e0ncia socialista actual no \u00e9s la dels vuitanta. El temps, a m\u00e9s de passar, tamb\u00e9 pesa, i trenta anys han deixat un p\u00f2sit important en la societat espanyola i en els militants del PSOE<\/strong>. D\u2019una banda, els nous militants enrolats entre 2003<\/strong> i 2004<\/strong> (gr\u00e0cies a Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar<\/strong> i la seva majoria absoluta) ja no responen als est\u00edmuls dels vuitanta. I de l\u2019altra, els vells militants, la gent de Felipe<\/strong>, fa temps que s\u2019han desencantat de la deriva dels seus antics l\u00edders.<\/p>\n

4. Vot de la por \/ vot \u00fatil<\/strong><\/p>\n

Contra D\u00edaz<\/strong> ha jugat un element nou que recorre totes les eleccions, internes i generals, dels \u00faltims anys. Ja no funciona el vot de la por ni el seu bess\u00f3, el vot estrat\u00e8gic (all\u00f2 que diuen \u201cvot \u00fatil<\/em>\u201d). Els electors (i en aquest cas, els militants socialistes) ja no responen com abans a les apel\u00b7lacions apocal\u00edptiques que es derivarien del seu vot. En aquest cas, les crides per part dels corifeus de D\u00edaz<\/strong> a una ruptura segura del partit si la vict\u00f2ria es decantava del cant\u00f3 de S\u00e1nchez<\/strong>. No han funcionat. \u00c9s m\u00e9s, poden haver esperonat algun militant a decidir el seu vot pel comeback kid<\/i>.<\/p>\n

No \u00e9s nou. A les eleccions generals de 2015<\/strong> i 2016<\/strong> ja es va veure que les crides a la \u201csensatesa<\/em>\u201d que va fer el PSOE<\/strong> per evitar la fuga de vot a Podemos<\/strong> no van funcionar. L\u2019elector sembla haver decidit votar en consci\u00e8ncia, independentment de les conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 pugui arribar a tenir. I aix\u00f2 val pel vot a Podemos<\/strong>, a S\u00e1nchez<\/strong> o als independentistes<\/strong>.<\/p>\n<\/div>\n

5. Matar el(s) pare(s)<\/strong><\/p>\n

Aquesta elecci\u00f3 posa de manifest que la majoria de la milit\u00e0ncia socialista ha decidit emancipar-se del que havien estat els seus mentors. El resultat mostra fins a quin punt es viu una crisi dels prescriptors, que no nom\u00e9s afecta el PSOE<\/strong> i no nom\u00e9s es d\u00f3na a Espanya (Hillary Clinton<\/strong> ja ho va viure al novembre). Ni el suport de Gonz\u00e1lez<\/strong> i la vella gu\u00e0rdia, ni el control de l\u2019aparell territorial, ni la campanya paral\u00b7lela dels mitjans tradicionalment proclius al PSOE<\/strong>, han fet tombar a favor de D\u00edaz<\/strong> la majoria del vot. Al contrari.<\/p>\n

La major part dels vells dirigents han quedat retratats en la seva llunyania de les bases del partit. L\u2019aparell totpoder\u00f3s ha mostrat les seves febleses de manera pregona, a m\u00e9s de deixar al descobert les males arts que encara perviuen a l\u2019interior de l\u2019organitzaci\u00f3. La difer\u00e8ncia entre els avals recollits i els vots obtinguts per la candidatura de D\u00edaz<\/strong> (sobretot a Arag\u00f3 i a la comunitat Valenciana) posen de manifest la necessitat de millorar els mecanismes d\u2019expressi\u00f3 interna. Finalment, la reacci\u00f3 de mitjans com El Pais<\/strong> (que, emulant el seu editorial<\/a> d\u2019avui, ha fet tot un \u201cbrexit<\/em>\u201d respecte de la milit\u00e0ncia socialista), mostrant la seva incapacitat de conduir la voluntat dels electors, segurament ha ajudat a enfonsar D\u00edaz<\/strong> i a donar el triomf a S\u00e1nchez<\/strong>.<\/p>\n

6. Un escenari intern millor del que es preveia?<\/strong><\/p>\n

L\u2019amplitud de la vict\u00f2ria de S\u00e1nchez<\/strong> li atorga un marge inesperadament ample per maniobrar. Ara b\u00e9, el secretari general ha de saber-lo administrar. En aix\u00f2 de les eleccions internes encara queda molt per aprendre. Aprendre a fer-les, aprendre a informar-ne (comen\u00e7ant per no dir-ne prim\u00e0ries, oi @erpas<\/a>?), i tamb\u00e9 aprendre a guanyar-les (… i a perdre-les).<\/p>\n

Per\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s l\u2019avantatge que S\u00e1nchez<\/strong> ha aconseguit sobre D\u00edaz<\/strong>, sin\u00f3 el fet que aquesta nom\u00e9s ha guanyat al seu feu d\u2019Andalusia. Que S\u00e1nchez<\/strong> hagi guanyat a les federacions dels aliats de D\u00edaz<\/strong> li ha de fer m\u00e9s f\u00e0cil (si en sap) articular acords amb els diferents barons territorials. S\u00e1nchez<\/strong> s\u2019equivocaria ara si volgu\u00e9s convertir les seves vict\u00f2ries a Extremadura, Castella la Mancha o a Val\u00e8ncia en pugnes pels lideratges territorials. Ha d\u2019utilitzar la feblesa dels barons per atraure\u2019ls al seu projecte i allunyar-los d\u2019una Susana D\u00edaz <\/strong>a qui costar\u00e0 un cert temps pair la derrota.<\/p>\n

Atraure els fidels de Patxi L\u00f3pez<\/strong>, sobretot al grup parlamentari (Patxi<\/strong> president?), i pactar amb els barons de cara al congr\u00e9s de juny a canvi de tranquil\u00b7litat als seus respectius congressos regionals. I deixar a D\u00edaz<\/strong> temps per llepar-se les ferides, reclosa al seu palau de San Telmo<\/strong>.<\/p>\n

7. El PSC respira alleugerit<\/strong><\/p>\n

El PSC<\/strong> ha esquivat el pitjor escenari: una vict\u00f2ria de D\u00edaz<\/strong>, que hauria obligat Iceta<\/strong> a fer equilibris i malabarismes per mantenir una via pr\u00f2pia, diferenciada de les tesis de la l\u00edder andalusa.<\/p>\n

A m\u00e9s, els resultats han perm\u00e8s respirar als socialistes catalans. Si S\u00e1nchez<\/strong> hagu\u00e9s guanyat per un marge molt estret, es podria haver atribu\u00eft la seva vict\u00f2ria en exclusiva als vots del PSC<\/strong>, de manera que s\u2019hauria tornat a engegar la maquin\u00e0ria anti-catalana que ja va estar a punt de fer fora d\u2019aquesta elecci\u00f3 els militants del PSC<\/strong>. Els socialistes catalans han contribu\u00eft a fer S\u00e1nchez<\/strong> secretari general, per\u00f2 no l\u2019han coronat ells sols.<\/p>\n

8. A la ca\u00e7a dels mutants!<\/strong><\/p>\n

Fa uns dies el professor Mar\u00ed Klose<\/strong> definia en un article<\/a> el que anomenava els \u201csocialistes mutants<\/em>\u201d, aquells votants que havien passat de votar el PSOE<\/strong> el 2011<\/strong> a Podemos<\/strong> el 2015<\/strong>. L\u2019autor assenyalava que aquests podrien ser el primer objectiu del PSOE<\/strong> si volgu\u00e9s recuperar terreny. L\u2019elecci\u00f3 de S\u00e1nchez<\/strong> posa aquest grup en primera l\u00ednia.<\/p>\n

En base a l\u2019\u00faltim bar\u00f2metre del CIS<\/strong> (abril) \u00e9s possible quantificar el grup que se situa a la frontera porosa entre PSOE<\/strong> i Podemos<\/strong>: serien 1,2 milions<\/strong> d\u2019electors, ballant en el territori sense amo que hi ha entre les dues forces de l\u2019esquerra. Si s\u2019hi afegeixen els indecisos que van votar PSOE<\/strong> el 2016<\/strong>, s\u2019enfilen m\u00e9s enll\u00e0 dels 2 milions<\/strong> d\u2019electors. Mai es podr\u00e0 saber com s\u2019hauria comportat aquest grup en cas de vict\u00f2ria de Susana D\u00edaz,<\/strong> per\u00f2 s\u00ed que ser\u00e0 possible en els propers mesos comprovar cap on es mouen, un cop S\u00e1nchez<\/strong> ha recuperat la secretaria general del PSOE.<\/p>\n

9. Les r\u00e8pliques del terratr\u00e8mol: Madrid<\/strong><\/p>\n

L\u2019elecci\u00f3 de S\u00e1nchez<\/strong> provocar\u00e0 (les est\u00e0 provocant ja) canvis substancials als equilibris pol\u00edtics al Congr\u00e9s dels Diputats. Com en un joc de vasos comunicants, tots els partits queden afectats.<\/p>\n

Podemos<\/strong> veur\u00e0 reduir-se el seu espai, sobretot si es compara amb la hip\u00f2tesi d\u2019una vict\u00f2ria de Susana D\u00edaz<\/strong>. \u00c9s possible que Iglesias<\/strong> planteg\u00e9s la moci\u00f3 de censura no tant per guanyar a Rajoy<\/strong> com per postular-se com l\u2019\u00fanica esquerra davant d\u2019aquell segment m\u00e9s a l\u2019esquerra de l\u2019electorat socialista, la frontera amb Podemos<\/strong>. Aquest bloc, bastant nombr\u00f3s, podria decantar-se nom\u00e9s si D\u00edaz<\/strong> guanyava la secretaria general i mantenia el perfil moderat de la gestora. Amb S\u00e1nchez<\/strong> com a l\u00edder socialista, a Iglesias<\/strong> li ser\u00e0 m\u00e9s dif\u00edcil conv\u00e8ncer l\u2019electorat del PSOE<\/strong> que ell \u00e9s l\u2019\u00fanica esquerra de deb\u00f2. Evidentment acusar\u00e0 S\u00e1nchez<\/strong> de no fer-li costat, per\u00f2 aquesta acusaci\u00f3 tindr\u00e0 menys recorregut que si el PSOE<\/strong> estigu\u00e9s dirigit per D\u00edaz<\/strong>. Iglesias<\/strong> corre el perill de cremar-se in\u00fatilment a lo bonzo<\/i> a la tribuna del Congr\u00e9s.<\/p>\n

Per a Rajoy<\/strong>, la vict\u00f2ria de S\u00e1nchez<\/strong> \u00e9s agredol\u00e7a. D\u2019una banda, li permet apujar el to contra el PSOE<\/strong>, tot assenyalant la seva deriva esquerranosa (en aix\u00f2 excel\u00b7leix Garc\u00eda Albiol<\/strong>). Per\u00f2, per altra banda, Rajoy<\/strong> sap que no pot esperar res dels socialistes, i que per tant a partir d\u2019avui est\u00e0 m\u00e9s sol. Una situaci\u00f3 aix\u00ed podria resoldre\u2019s amb la dissoluci\u00f3 de les c\u00e0meres i la crida a les urnes, per\u00f2 Rajoy<\/strong> no pot. En primer lloc, perqu\u00e8 segurament ara mateix l\u2019electorat del PSOE<\/strong> est\u00e0 patint un subid\u00f3n<\/i> que de segur que es traduiria electoralment (les properes enquestes segur que recullen aquest efecte, passatger). I en segon lloc, perqu\u00e8 els esc\u00e0ndols de corrupci\u00f3 no permeten a Rajoy<\/strong> la convocat\u00f2ria electoral. Li espera, doncs, una bona travessia, amb una oposici\u00f3 llan\u00e7ada a la jugular i un via crucis<\/i> processal. Li quedaria una bala, ara en parlem.<\/p>\n

Finalment, el te\u00f2ricament m\u00e9s beneficiat de l\u2019elecci\u00f3 de S\u00e1nchez<\/strong> \u00e9s Ciutadans<\/strong>. Rivera<\/strong> ja ha comen\u00e7at la dansa de Salom\u00e9<\/strong> per atraure socialistes moderats. No trigar\u00e0 gaire a comparar S\u00e1nchez<\/strong> amb Maduro<\/strong>, la CUP<\/strong> i el que calgui (en aix\u00f2 sempre pot comptar amb l\u2019ajuda d\u2019El Pais<\/strong>). El problema per a Rivera<\/strong> \u00e9s que a partir d\u2019ara es veur\u00e0 constantment entre l\u2019espasa i la paret. L\u2019espasa de la seva aposta per la regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica i la paret de ser l\u2019\u00fanic suport del PP<\/strong> (sobretot ara que el PNB<\/strong> ja t\u00e9 el que volia, i que el PDECat<\/strong> encara el moment culminant del proc\u00e9s<\/i>).<\/p>\n

10. Les r\u00e8pliques del terratr\u00e8mol: el proc\u00e9s<\/i>\u00a0<\/strong><\/p>\n

L\u2019elecci\u00f3 de S\u00e1nchez<\/strong> no afecta las posici\u00f3 general del PSOE<\/strong> envers el \u201cproblema catal\u00e0<\/em>\u201d. El to de S\u00e1nchez<\/strong> sobre el tema \u00e9s sensiblement diferent del que ha mostrat D\u00edaz<\/strong>. Ara b\u00e9, si alg\u00fa creia que el nou secretari general s\u2019estrenaria assistint a la confer\u00e8ncia del president Puigdemont<\/strong> avui, anava errat. S\u00e1nchez<\/strong> mantindr\u00e0 a grans trets la l\u00ednia dels socialistes d\u2019oposici\u00f3 al proc\u00e9s<\/i>, tal i com el plantegen els independentistes.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 catalana, per\u00f2, li podria servir de bal\u00f3 d\u2019oxigen a un Rajoy<\/strong> molt necessitat. Aquesta \u00e9s la bala que deia abans. Acorralat per la corrupci\u00f3 i assetjat al Congr\u00e9s, Rajoy<\/strong> podria pr\u00e9mer el bot\u00f3 vermell per intentar guanyar temps (i aire). A la compareixen\u00e7a d’ahir va recuperar el to dur que feia temps no se li veia. Aqu\u00ed la posici\u00f3 de S\u00e1nchez<\/strong> li facilitaria un atac al PSOE<\/strong> pel flanc nacionalista (ja se sap que un dels leitmotiv<\/i> tradicionals de la dreta espanyola \u2013i la nostrada- \u00e9s l\u2019acusaci\u00f3 d\u2019antipatriota).<\/p>\n

Paradoxalment ( o no tant), la necessitat de Rajoy<\/strong> pot anar d\u2019all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9 als promotors del proc\u00e9s<\/i> (vasos comunicants), necessitats al seu torn d\u2019un crescendo<\/i> dramatico-patri\u00f2tic a la tardor que pugui sumar suports al projecte de refer\u00e8ndum, per evitar repetir el 9N<\/strong> i veure\u2019s abocats a la convocat\u00f2ria electoral.<\/p>\n

La ciutat llunyana<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1. Una elecci\u00f3 normal\u00a0 La vict\u00f2ria de Pedro S\u00e1nchez pot haver sorpr\u00e8s per la seva amplitud, per\u00f2 era una possibilitat real a la vista de com han anat les eleccions internes a la major part dels partits socialistes d\u2019arreu del m\u00f3n els \u00faltims anys. En pr\u00e0cticament totes s\u2019han imposat els candidats que es presentaven com …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,15,1],"tags":[177],"class_list":["post-16849","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-espanya","category-general","tag-pedro-sanchez"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16849","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16849"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16849\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16854,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16849\/revisions\/16854"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16849"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16849"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16849"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}