{"id":16843,"date":"2017-05-23T10:06:14","date_gmt":"2017-05-23T08:06:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16843"},"modified":"2017-05-23T10:06:14","modified_gmt":"2017-05-23T08:06:14","slug":"josep-maria-bricall-es-imperdonable-que-lindependentisme-jugui-amb-les-persones-i-el-pais","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-maria-bricall-es-imperdonable-que-lindependentisme-jugui-amb-les-persones-i-el-pais\/","title":{"rendered":"Josep Maria Bricall: “\u00c9s imperdonable que l’independentisme jugui amb les persones i el pa\u00eds”"},"content":{"rendered":"

\"Bricall\"Josep Maria Bricall<\/strong> (Barcelona, \u200b\u200b1936) segueix amb incredulitat l’evoluci\u00f3 del proc\u00e9s sobiranista. Economista, exrector de la UB, Bricall<\/strong> va formar part del govern unitari del president Josep Tarradellas<\/strong>, de retorn a Barcelona, \u200b\u200bamb aquell Ja s\u00f3c aqu\u00ed,<\/em> del que es commemora al llarg d’aquest any el 40<\/strong> aniversari. Bricall<\/strong> mostra el seu rebuig a com el govern catal\u00e0 ha volgut impulsar el projecte sobiranista. I sentencia que “\u00e9s imperdonable que l’independentisme jugui amb les persones i el pa\u00eds, \u00e9s imperdonable que es segrestin sentiments, que jo respecto, per defensar un projecte que no porta enlloc”<\/em>.<\/p>\n

Bricall<\/strong>, que va deixar testimoni de tota la seva experi\u00e8ncia amb Tarradellas<\/strong> en un llibre essencial, Mem\u00f2ria d’un silenci<\/strong><\/em> (Plaza\/Jan\u00e9s), defensa una premissa: “El drama de Catalunya \u00e9s que no s’ha governat des de 1980, amb l’executiu de Jordi Pujol<\/strong>, nom\u00e9s s’ha jugat amb la pol\u00edtica<\/em> “. I, en oposici\u00f3 a Pujol<\/strong>, assenyala que queda l’obra de Pasqual Maragall. “Jo s\u00ed que s\u00e9 qu\u00e8 va fer Maragall<\/strong>, ho s\u00e9 molt b\u00e9, Barcelona no t\u00e9 res a veure ara amb la ciutat de fa 30 anys<\/em>“.<\/p>\n

Pregunta<\/strong>: El president Carles Puigdemont<\/strong> sost\u00e9 que avui Josep Tarradellas<\/strong> no podria baixar de l’avi\u00f3 per negociar el seu retorn a Catalunya, comparant a Mariano Rajoy<\/strong> amb Adolfo Su\u00e1rez<\/strong>. \u00bfS’ha deteriorat la democr\u00e0cia espanyola?<\/p>\n

Resposta<\/strong>: Em sembla lamentable comparar el nivell de democr\u00e0cia d’ara amb la situaci\u00f3 de 1977, quan no hi havia ni Constituci\u00f3. La democr\u00e0cia a Espanya est\u00e0 consolidada, est\u00e0 arrelada. \u00c9s un desprop\u00f2sit dir aix\u00f2. Tamb\u00e9 afegeixo que Tarradellas<\/strong> va baixar de l’avi\u00f3 perqu\u00e8 abans va negociar b\u00e9 per poder baixar. El que passa \u00e9s que cal fer les coses b\u00e9, de forma correcta, i a Catalunya s’han fet malament des de 1979, quan s’elabor\u00e0 l’Estatut. I la responsabilitat \u00e9s dels pol\u00edtics que van estar-hi m\u00e9s temps. Alguns ho vam dir des de la mateixa elecci\u00f3 de Jordi Pujol<\/strong> el 1980, pel qu\u00e8\u00a0 no \u00e9s tan sorprenent el que passa ara.<\/p>\n

P.-<\/strong> Al marge del conegut amb la fam\u00edlia Pujol<\/strong>, i la seva pr\u00f2pia confessi\u00f3 de diners fora d’Espanya, quin va ser l’error principal?<\/p>\n

R.<\/strong>– Jo vaig con\u00e8ixer Pujol<\/strong>, sabia quins objectius tenia, i les seves dificultats per entendre una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica. Aix\u00f2 es va veure amb les seves reaccions en el govern d’unitat de Tarradellas<\/strong>, per\u00f2 he de dir que els fets m’han desbordat totes les previsions.<\/p>\n

P.<\/strong>– Va governar malament la Generalitat, queda obra de govern?<\/p>\n

R.<\/strong>– El que passa \u00e9s que es va entendre malament perqu\u00e8 es volia la Generalitat. Catalunya volia la Generalitat per recuperar la identitat? Si ja la tenia! La identitat es t\u00e9; fins i tot sota el franquisme es va demostrar. El que s’havia de fer \u00e9s governar, i no he vist que es governi Catalunya des de 1980<\/strong>, aquest \u00e9s el drama. Governar vol dir tenir una administraci\u00f3 i un sistema jur\u00eddic, la resta s\u00f3n tonteries, la resta \u00e9s jugar amb la pol\u00edtica, que \u00e9s una cosa molt diferent. No es poden demanar ara coses surrealistes en un m\u00f3n que ha canviat tant. Demanar la independ\u00e8ncia de Catalunya, cal dir-ho clar, \u00e9s demanar la independ\u00e8ncia de la Uni\u00f3 Europea<\/strong>. I aix\u00f2 \u00e9s una gran irresponsabilitat.<\/p>\n

P.-<\/strong> Vost\u00e8 sost\u00e9, per\u00f2, que el catalanisme sorgeix perqu\u00e8 Espanya ha governat malament als catalans, perqu\u00e8 no els ha solucionat, hist\u00f2ricament, els seus problemes.<\/p>\n

R.-<\/strong> Espanya no ha estat mai un estat que s’hagi ocupat dels problemes de Catalunya<\/strong>, com ho prova ara el tema del corredor mediterrani. Ha governat com si fos un gran ajuntament de Madrid<\/strong>, descuidant, de fet, fins i tot, la vella Castella. Espanya ha estat un pa\u00eds centralista, per\u00f2, a m\u00e9s, amb errors que no cometen pa\u00efsos tan centralistes com Fran\u00e7a, que t\u00e9 cura del seu territori. Ara b\u00e9, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que Catalunya no ha aprofitat l’autogovern. L’estatut de 1979<\/strong> va poder donar molt m\u00e9s de si. I ara no entenc com durant els \u00faltims anys s’ha perdut el seny.<\/p>\n

P.-<\/strong>Per\u00f2 s’ha avan\u00e7at molt, no es pot dir que no s’ha transformat Catalunya.<\/p>\n

R.-<\/strong> El problema \u00e9s la potencialitat que s’ha quedat enrere. El que es podia haver fet. No \u00e9s un tema nom\u00e9s de finan\u00e7ament, com es diu. \u00c9s d’organitzaci\u00f3, de governar amb atenci\u00f3 als ajuntaments i diputacions, que s’ha deixat que es regulessin des d’Espanya. \u00c9s el reconeixement i l’atenci\u00f3 a una gran conurbaci\u00f3 com Barcelona. Sort de Maragall<\/strong> que va governar durant molt de temps. De fet, cal dir que Catalunya existeix gr\u00e0cies a Maragall<\/strong>. Tot el que feia a Barcelona acabava influint en la resta del territori. Ha estat el mirall de Catalunya.<\/p>\n

P.-<\/strong> Per\u00f2 el PSC<\/strong> ho ha com\u00e8s molts errors tamb\u00e9, el primer el de no entrar en el primer govern de Jordi Pujol el 1980<\/strong>?<\/p>\n

R.-<\/strong> S\u00ed, el 1980 hi havia una majoria d’esquerres que el PSC<\/strong> no va saber liderar. I va poder entrar al govern o exercir una oposici\u00f3 dura i efica\u00e7. I no va fer cap de les dues coses. Crec que encara que quedi lluny\u00e0 en el temps, \u00e9s bo recordar aix\u00f2 en un moment en qu\u00e8 s’haur\u00e0 de posar el tax\u00edmetre a zero. Ens podem trobar en una situaci\u00f3 similar en poc temps. I admeto que s\u00ed, que el PSC<\/strong> potser t\u00e9 una part important de responsabilitat en tot el que va passar des de llavors.<\/p>\n

P.- <\/strong>Veu ara alguna sortida amb el proc\u00e9s sobiranista aparentment encallat?<\/p>\n

R.-<\/strong> No ho s\u00e9. Crec que no ho saben ni els que piloten el govern. I no tinc clar, fins i tot, que el que es diu sigui el que es vol fer.<\/p>\n

P.-<\/strong> \u00c9s Catalunya un dels territoris en qu\u00e8 hi ha una major difer\u00e8ncia entre el discurs privat i el p\u00fablic?<\/p>\n

R.-<\/strong> \u00c9s alarmant. \u00c9s una situaci\u00f3 d’hipocresia alarmant. Hi ha un substrat a Catalunya de persones que creuen que aix\u00f2 d’Espanya no li ha anat b\u00e9 a Catalunya. Aix\u00f2 d\u00f3na peu a uns sentiments. Ho respecto. I \u00e9s l\u00f2gic que aquests sentiments s’expressin. Per\u00f2 no puc admetre que s’utilitzi aix\u00f2 per dur a terme una pol\u00edtica que no porta enlloc. \u00c9s imperdonable que l’independentisme jugui amb les persones i el pa\u00eds, un pa\u00eds que t\u00e9 la vida dif\u00edcil, en un context global. Veiem com Fran\u00e7a, un pa\u00eds gran, necessita a la UE<\/strong>, no diguem un pa\u00eds com Catalunya.<\/p>\n

P.-<\/strong> Quines veritats hi ha en l’independentisme? Quins greuges considera que s\u00f3n reals, justifiquin o no el moviment independentista?<\/p>\n

R.-<\/strong> Crec que el plantejament ha de ser diferent. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s qu\u00e8 pretenc, i com ho puc aconseguir. I fer-ho correctament. Ho vaig comprovar en la meva etapa de rector de la UB<\/strong>, amb actuacions que exigien tacte i negociaci\u00f3. Un ha de saber qu\u00e8 pret\u00e9n. I si es vol la independ\u00e8ncia, \u00e9s evident que no es pot fer d’aquesta manera. Si Tarradellas<\/strong> hagu\u00e9s demanat la independ\u00e8ncia, \u00e9s evident que no podria haver baixat mai de\u00a0 l’avi\u00f3. Sempre em va dir que Catalunya amb Espanya ho tindria sempre b\u00e9 si feia servir la ra\u00f3 i actuava amb rigor.<\/p>\n

P.-<\/strong> Per\u00f2 no distorsionen molt\u00a0 la relaci\u00f3 amb el govern espanyol acords com l’assolit amb el PNB<\/strong>, amb el concert econ\u00f2mic?<\/p>\n

R.- S\u00ed, per\u00f2 les coses s’han de fer quan toca. Estar a la parada de l’autob\u00fas no vol dir que surti l’autob\u00fas. Es van perdre oportunitats. Per\u00f2 no hem de pensar en el passat. El que em preocupa \u00e9s que quan Espanya digui que vol parlar d’una vegada, no sapiguem qu\u00e8 dir. \u00c9s a dir, qu\u00e8 es demanar\u00e0 com a prioritat? \u00bfDemanarem la inspecci\u00f3 dels ascensors a les cases, com es va fer amb l’estatut de 1979<\/strong>? Tarradellas<\/strong> sabia les prioritats, i per aix\u00f2 va baixar de l’avi\u00f3 a Madrid, i no a Barcelona, \u200b\u200bon hagu\u00e9s estat, com ell deia, un cartutx mullat.<\/p>\n

P.-<\/strong> Es va equivocar Maragall<\/strong> en plantejar la reforma de l’Estatut, portant a l’actual situaci\u00f3?<\/p>\n

R.-<\/strong> Jo li vaig demanar que no ho fes, que aprofit\u00e9s l’actitud del president del Govern –Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong>– m\u00e9s procliu a Catalunya, per negociar diferents aven\u00e7os: el corredor mediterrani, la situaci\u00f3 de la conurbaci\u00f3 de Barcelona, \u200b\u200bl’\u00e0rea metropolitana, l’acc\u00e9s ferroviari al port o l’aeroport. Li vaig dir que per a una reforma de l’Estatut sempre s’hagu\u00e9s estat a temps. Em va dir que tenia ra\u00f3, per\u00f2 que no podia, que havia arribat a acords amb altres partits pol\u00edtics.<\/p>\n

P.-<\/strong> Hem conegut el cas Pujol<\/strong> i el de tota la seva fam\u00edlia. \u00bfNo \u00e9s un frac\u00e0s com a societat con\u00e8ixer-ho ara?<\/p>\n

R.-<\/strong> Es coneixia, no s’ignorava. Una altra cosa \u00e9s que no es va reaccionar. Tots els sectors socials tenen la seva part de culpa. Es parla molt de societat civil, per\u00f2 tinc molts dubtes que existeixi. I ho torno a dir, no hi ha societat civil perqu\u00e8 no hi ha hagut govern. Sembla una contradicci\u00f3, per\u00f2 no ho \u00e9s. Un pa\u00eds que t\u00e9 govern, genera una societat civil forta. Aix\u00f2 requereix maduresa. Per\u00f2 el que es va fer \u00e9s controlar aquesta societat civil, de manera indirecta, que va venir acompanyada, cal dir-ho, d’una falta de coratge dels catalans.<\/p>\n

P.-<\/strong> Qu\u00e8 destaca de l’obra de govern de Jordi Pujol,<\/strong> que \u00e9s una de les seves obsessions, la de passar a la hist\u00f2ria com a governant?<\/p>\n

R.- Si aix\u00f2 li preocupa, crec que hauria d’haver-hi pensat abans. Jo s\u00e9 el que ha fet l’alcalde Pasqual Maragall<\/strong> a Barcelona. Ho s\u00e9. Aquesta \u00e9s la meva resposta. \u00c9s una ciutat que no t\u00e9 res a veure amb la de 30 anys abans. Ara ens queixem d’una cosa -el turisme– de la qual no ens queix\u00e0vem abans. I aix\u00f2 ja \u00e9s un canvi. Repeteixo, si Catalunya existeix \u00e9s gr\u00e0cies a Maragall<\/strong>.<\/p>\n

P.-<\/strong> Hi ha celebracions per commemorar el 40 aniversari del retorn de Tarradellas<\/strong>. Va ser una operaci\u00f3 del govern de Su\u00e1rez<\/strong> per atenuar el catalanisme, com defensa el nacionalisme catal\u00e0?<\/p>\n

R.- Su\u00e1rez va enviar al general Casinello<\/strong> a entrevistar-se amb Tarradellas<\/strong>\u00a0 abans de les eleccions. Per\u00f2 eren les esquerres catalanes les que volien el retorn de Tarradellas<\/strong>, no Jordi Pujol<\/strong>. A la vig\u00edlia de les eleccions, Pujol<\/strong> constata en una entrevista a Le Monde<\/em>, que no est\u00e0 per aquesta possibilitat. Per\u00f2 les esquerres guanyen les eleccions. El Govern de Su\u00e1rez<\/strong>, encara que havia explorat aquesta idea, la posa en pr\u00e0ctica quan veu els resultats de les eleccions de 1977<\/strong>, que guanyen els socialistes, i que defensaven el retorn de Tarradellas<\/strong>. El Govern de Su\u00e1rez<\/strong> va poder haver fet una altra cosa i no hagu\u00e9s passat res. Per\u00f2 era evident que era una q\u00fcesti\u00f3 que havia de solucionar, com la legalitzaci\u00f3 del Partit Comunista. Aqu\u00ed els savis d’aquest pa\u00eds van dir que no, que l’operaci\u00f3 era producte dels designis del Govern espanyol. En aquest pa\u00eds sempre es reinterpreta, s\u00f3n savis que no llegeixen, que saben les coses per ci\u00e8ncia infusa.<\/p>\n

Entrevista de Manel Manch\u00f3n<\/p>\n

Barcelona 21 de maig de 2017<\/p>\n

Economia Digital<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Josep Maria Bricall (Barcelona, \u200b\u200b1936) segueix amb incredulitat l’evoluci\u00f3 del proc\u00e9s sobiranista. Economista, exrector de la UB, Bricall va formar part del govern unitari del president Josep Tarradellas, de retorn a Barcelona, \u200b\u200bamb aquell Ja s\u00f3c aqu\u00ed, del que es commemora al llarg d’aquest any el 40 aniversari. Bricall mostra el seu rebuig a com …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,127,15,1],"tags":[43,156],"class_list":["post-16843","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-entrevistes","category-espanya","category-general","tag-jordi-pujol","tag-maragall"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16843","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16843"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16843\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16848,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16843\/revisions\/16848"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16843"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16843"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16843"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}