{"id":16794,"date":"2017-05-19T08:26:25","date_gmt":"2017-05-19T06:26:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16794"},"modified":"2017-05-19T08:26:25","modified_gmt":"2017-05-19T06:26:25","slug":"milagros-perez-oliva-maragall-un-nou-relat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/milagros-perez-oliva-maragall-un-nou-relat\/","title":{"rendered":"Milagros P\u00e9rez Oliva: Maragall, un nou relat"},"content":{"rendered":"

\"Pasqual-Maragall\"Catalunya ha tingut dos grans l\u00edders pol\u00edtics, Jordi Pujol<\/strong> i Pasqual Maragall<\/strong>. Enfrontats i amb dues visions radicalment diferents de la pol\u00edtica, el pa\u00eds i la governan\u00e7a, els seus camins s\u2019entrecreuen constantment. El primer va estar 23 anys al capdavant de la Generalitat i, d\u2019alguna manera, els seus successors vetllen encara des del poder per mantenir la seva petjada fora de l\u2019abast de la cr\u00edtica. Maragall<\/strong>, 15 com a alcalde de Barcelona i tres com a president de la Generalitat. La imatge que ha quedat de la seva obra est\u00e0 molt marcada pels darrers tres anys, els d\u2019una presid\u00e8ncia convulsa que es ressentia de la sensaci\u00f3 de fort\u00ed constantment assetjat des de dins i des de fora. Caldr\u00e0 molta dist\u00e0ncia per valorar adequadament el llegat de Pujol<\/strong>, at\u00e8s el lamentable ep\u00edleg que est\u00e0 tenint als tribunals. Per\u00f2 conforme passa el temps, el de Maragall<\/strong> es va redimensionant.<\/p>\n

\n
\n
\n
\n

Les turbul\u00e8ncies del seu pas per la Generalitat i la seva abrupta sortida del govern van enterbolir la mirada sobre una obra pol\u00edtica complexa i que sovint s\u2019avan\u00e7ava al seu temps. La seva presid\u00e8ncia va ser debilitada des de dins, per la compet\u00e8ncia soterrada entre els partits que li donaven suport, i des de fora, per l\u2019oposici\u00f3 d\u2019un pujolisme que no havia pa\u00eft b\u00e9 la derrota i actuava com si la Generalitat fos seva i li hagu\u00e9s estat usurpada. Va ser tan forta i tan devastadora la campanya en contra que va patir, des de Catalunya i des de Madrid, que el relat va quedar distorsionat. El pitjor que li pot passar a alg\u00fa que ha concebut la pol\u00edtica com una eina de transformaci\u00f3 i canvi social \u00e9s que siguin els seus adversaris pol\u00edtics els qui imposin el relat. Per\u00f2 el temps, i els historiadors, acaben col\u00b7locant les coses al seu lloc. El llegat de Maragall<\/strong> \u00e9s consistent i perdurable, fins al punt que la seva obra principal, la gran transformaci\u00f3 de Barcelona, \u00e9s ara mateix l\u2019actiu m\u00e9s important que Catalunya t\u00e9 per fer-se valer al m\u00f3n.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s, en s\u00edntesi, la idea que queda despr\u00e9s de llegir el llibre Pasqual Maragall. Pensament i acci\u00f3<\/em> (La Magrana), que acaba d\u2019apar\u00e8ixer, promogut per la Fundaci\u00f3 Catalunya Europa. \u00c9s un llibre coral coordinat per l\u2019historiador Jaume Claret,<\/strong> en el qual quatre acad\u00e8mics \u2014l\u2019historiador Joan Fuster-Sobrepere<\/strong>, el ge\u00f2graf i urbanista Oriol Nel\u00b7lo<\/strong>, l\u2019historiador Jaume Bellmunt<\/strong> i l\u2019economista i polit\u00f2leg Quim Brugu\u00e9<\/strong>\u2014 analitzen, des de perspectives diferents, el pensament i l\u2019acci\u00f3 de govern de Maragall<\/strong>, a partir dels seus propis escrits i de la bibliografia disponible. El llibre acaba amb una coda po\u00e8tica i molt personal de Jaume Badia,<\/strong> que va ser estret col\u00b7laborador de Maragall<\/strong>, sobre \u201cla treva ol\u00edmpica<\/em>\u201d.<\/p>\n

El que es pret\u00e9n amb aquesta obra, segons diuen l\u2019historiador Borja de Riquer<\/strong> i el professor de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica Josep Maria Vall\u00e8s<\/strong> a la introducci\u00f3, \u00e9s facilitar una aproximaci\u00f3 rigorosa i ben documentada \u2014gaireb\u00e9 500 p\u00e0gines que es llegeixen d\u2019una tirada\u2014 a la llarga vida pol\u00edtica d\u2019\u201cuna de les poques figures catalanes de refer\u00e8ncia a escala global<\/em>\u201d. Tots els autors han tingut vincles amb Maragall<\/strong> i, per tant, es pot pensar que faran un retrat amable. Per\u00f2 tots han fet l\u2019esfor\u00e7 professional d\u2019atenir-se als fets i als textos, i cada cap\u00edtol aporta una extensa bibliografia.<\/p>\n

La impressi\u00f3 que es treu \u00e9s que Maragall<\/strong> \u00e9s un l\u00edder carism\u00e0tic que t\u00e9 un projecte i les complicitats necess\u00e0ries per dur-lo a terme en el cas de Barcelona, per\u00f2 que quan es planteja traslladar-lo al conjunt de Catalunya, no aconsegueix l\u2019oportunitat de fer-ho. \u00c9s com si hagu\u00e9s arribat tard. Cosa que demostra que, en el lideratge pol\u00edtic, tan important \u00e9s tenir un projecte com l\u2019oportunitat de realitzar-lo.<\/p>\n

Els autors tracen un perfil molt detallat del personatge. El descriuen com un l\u00edder visionari, que combina amb efic\u00e0cia l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica i la reflexi\u00f3 cr\u00edtica sobre la pr\u00f2pia tasca, un pol\u00edtic heterodox que en molts aspectes s\u2019avan\u00e7a al seu temps i que, per aix\u00f2 mateix, sovint \u00e9s incompr\u00e8s. Quan alg\u00fa es deixa portar per una intu\u00efci\u00f3 genial, es pot equivocar i semblar extemporani, per\u00f2 molts dels episodis que van ser qualificats com maragallades<\/em> amb el pas del temps s\u2019ha vist que no ho eren tant. Com quan li va dir a CiU que el seu problema era el 3%.<\/p>\n

Sorpr\u00e8n l\u2019abast i la profunditat del seu bagatge te\u00f2ric i acad\u00e8mic. La seva personalitat carism\u00e0tica \u00e9s capa\u00e7 de generar lleialtats per a tota la vida, de vegades resulta imprevisible, per\u00f2 \u00e9s sempre coherent. Com assenyala Joan Fuster<\/strong>, el lideratge de Maragall encaixa molt b\u00e9 en el que Isaiah Berlin<\/strong> descriu com a model Roosevelt<\/em>: alg\u00fa que rep el futur amb avidesa i que comunica als seus col\u00b7laboradors i a la ciutadania la convicci\u00f3 que aquest futur es pot modelar; un l\u00edder que sap molt b\u00e9 on vol anar i que t\u00e9 una sensibilitat especial per copsar les tend\u00e8ncies del futur. El contrari del model Churchill<\/em>. Maragall<\/strong> es preocupa, a m\u00e9s, per con\u00e8ixer i connectar amb els anhels i temors de la gent, com quan sent alcalde decideix passar amb la seva dona una setmana a casa d\u2019una fam\u00edlia de cada barri de la ciutat.<\/p>\n

A m\u00e9s de carisma i discurs, Maragall<\/strong> t\u00e9 un projecte. En el seu discurs de presa de possessi\u00f3 com a alcalde hi ha el disseny d\u2019uns objectius per a Barcelona que assolir\u00e0 amb f\u00f3rmules pol\u00edtiques i organitzatives innovadores. La seva idea \u00e9s alinear els interessos privats a la consecuci\u00f3 del b\u00e9 com\u00fa. Jos\u00e9 Ignacio Urenda<\/strong>, un dels seus amics de la seva milit\u00e0ncia clandestina al FOC, que va morir just el dia que ell prenia possessi\u00f3 com a president de la Generalitat, deia d\u2019ell que era \u201csuave con las riendas, duro con las espuelas<\/em>\u201d.<\/p>\n

Quan es tenen projectes grans i transformadors, cal molta determinaci\u00f3 per v\u00e8ncer les resist\u00e8ncies que generen. Maragall<\/strong> tenia una gran capacitat per teixir complicitats. Per\u00f2 amb la mateixa determinaci\u00f3 va neutralitzar tant els qui, des de la Generalitat o des de Madrid, maniobraven per treure a la ciutat el comandament dels Jocs Ol\u00edmpics com els qui, dins del seu propi partit, posaven pals a les rodes del seu projecte de construir una majoria progressista ampla, una olivera catalana, que permet\u00e9s estendre a Catalunya un projecte radical de transformaci\u00f3 com el que havia dut a terme a Barcelona.<\/p>\n

Claret, coordinador del llibre, destaca que sovint s\u2019ha titllat Maragall<\/strong> d\u2019exc\u00e8ntric i extemporani. En realitat, el que passa \u00e9s que s\u2019anticipava a les gran tend\u00e8ncies. Quan encara no es parlava ni de crisi institucional ni de crisi de representaci\u00f3, Maragall<\/strong> ja plantejava la necessitat de repensar la democr\u00e0cia per donar la veu a la gent i organitzar la voluntat pol\u00edtica des de baix cap a dalt. I tenia al cap la complexitat. El ge\u00f2graf i pol\u00edtic Oriol Nel\u00b7lo<\/strong> recorda com ja el 1984, en una entrevista amb Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong>, afirma que l\u2019antagonisme entre classe obrera i burgesia ha perdut vig\u00e8ncia. I que l\u2019antagonisme est\u00e0, m\u00e9s aviat, entre un ampl\u00edssim bloc social i el capital financer internacional.<\/p>\n

El 1994, en un discurs adre\u00e7at a les joventuts socialistes, Maragall<\/strong> mostra la seva preocupaci\u00f3 perqu\u00e8 els poderosos, \u201cdesinhibits de les seves ambicions i la seva cobd\u00edcia<\/em>\u201d, es desvinculin del pacte social i del model keynesi\u00e0 de redistribuci\u00f3 de la riquesa. Calia repensar la democr\u00e0cia. I per fer front a la crisi de les pol\u00edtiques p\u00fabliques, proposava tres eixos d\u2019actuaci\u00f3: repensar les tesis de la socialdemocr\u00e0cia i les pr\u00e0ctiques de l\u2019Estat del benestar; construir noves formes de relaci\u00f3 entre institucions, partits i ciutadans, amb m\u00e9s democr\u00e0cia i m\u00e9s transpar\u00e8ncia, i definir un nou marc de relacions territorials a Espanya i entre Catalunya i Espanya. En aix\u00f2 estem encara.<\/p>\n

Ning\u00fa posa en dubte el seu llegat com a alcalde. Barcelona va experimentar durant el seu mandat una transformaci\u00f3 fenomenal. Per a ell, pensar en la ciutat era pensar en el m\u00f3n. I un cop assolits els seus objectius a Barcelona, es va plantejar articular un projecte de canvi per a Catalunya lligat a un projecte de canvi federal a Espanya i, si s\u2019esqueia, un projecte per repensar Europa. La seva diagnosi sobre la Catalunya del pujolisme no era complaent: la veia apagada, ensopida, esclafada per un govern que fossilitzava el pa\u00eds. Hi havia una atmosfera massa densa pel pes d\u2019un lideratge excessiu. Catalunya no estava governada, sin\u00f3 condu\u00efda, i aix\u00f2 li impedia de projectar-se cap al futur. Calia un canvi<\/p>\n

Per a Pasqual Maragall,<\/strong> el futur \u00e9s la ciutat. No pot ser, escriu, que l\u2019artefacte m\u00e9s complex i poder\u00f3s creat per protegir-nos de les inseguretats, focus de creativitat i de producci\u00f3 de riquesa, sigui percebut com el compendi de tots els perills. La seva visi\u00f3 de la realitat no era mai catastrofista. Al contrari. La pol\u00edtica servia per a aix\u00f2, per transformar la realitat. A finals dels anys setanta ja tenia clar que la globalitzaci\u00f3 obligava les ciutats a innovar i competir. Pensava que per ser alg\u00fa en l\u2019economia globalitzada calia assolir una determinada massa cr\u00edtica, tant demogr\u00e0fica com econ\u00f2mica.<\/p>\n
\n
\n

Els Jocs Ol\u00edmpics van ser el gran instrument de canvi. Maragall<\/strong> va formular, segons Oriol Nel\u00b7lo<\/strong>, un concepte nou: el de la ciutat competitiva que es pot governar com una empresa, per\u00f2 tenint sempre com a fita el b\u00e9 com\u00fa. Era un lliberal progressista que mirava de combinar el mercat i la just\u00edcia, la llibertat i la igualtat. El seu objectiu era combatre la desigualtat. Aquesta idea apareix constantment en els seus textos. A la ciutat, la desigualtat pren la forma de segregaci\u00f3 urbana i, per combatre-la, cal fer una pol\u00edtica de redistribuci\u00f3 de rendes dels barris rics als m\u00e9s desfavorits. Per\u00f2 invertir en els barris degradats provoca sovint un increment del preu dels habitatges que expulsa molts residents. Per evitar la gentrificaci\u00f3, Maragall<\/strong> va idear una estrat\u00e8gia amb tres eixos: rehabilitaci\u00f3 del centre, descentralitzaci\u00f3 dels serveis i dignificaci\u00f3 de les perif\u00e8ries. Tot alhora.<\/p>\n

Maragall<\/strong> reflexiona molt sovint sobre la realitat urbana i la seva complexitat. Les coses no s\u00f3n sempre el que semblen. Per exemple, en mat\u00e8ria d\u2019habitatge. Sovint li demanaven que constru\u00eds habitatge p\u00fablic, per\u00f2 ell tenia molt clar que no s\u2019havia de repetir el model franquista dels pol\u00edgons socials segregats. \u201cL\u2019habitatge barat no fa rica la gent pobra i tendeix a empobrir l\u2019entorn<\/em>\u201d, va escriure. Era millor promoure habitatge assequible per a la majoria i reservar el p\u00fablic nom\u00e9s per als expulsats del sistema. La seva opci\u00f3 va ser obligar els promotors a dedicar una part del projecte a pisos de protecci\u00f3 oficial. Ho va intentar tamb\u00e9 amb la Vila Ol\u00edmpica, per\u00f2 en aquest cas no se\u2019n va sortir.<\/p>\n

S\u2019ha escrit molt sobre l\u2019antagonisme entre Maragall<\/strong> i Pujol<\/strong> i sobre el paper de Barcelona. \u201c\u00c9s la difer\u00e8ncia<\/em>\u201d, escriu Nel\u00b7lo<\/strong>, \u201centre mirar-la des del l\u00edmit de Catalunya, o veure-la com capital del m\u00f3n<\/em>\u201d. Maragall concebia la Catalunya com un pa\u00eds de ciutats en xarxa, i la seva gran aposta va ser constituir un govern metropolit\u00e0 per traslladar als municipis de l\u2019\u00e0rea les pol\u00edtiques de redistribuci\u00f3 que s\u2019aplicaven a Barcelona. Per\u00f2 xoc\u00e0 amb l\u2019oposici\u00f3 frontal del pujolisme, que veia en el projecte un perill\u00f3s contrapoder. Pujol<\/strong> va abolir la Corporaci\u00f3 Metropolitana el 1987 i encara en patim les conseq\u00fc\u00e8ncies. Per a Nel\u00b7lo<\/strong>, \u00e9s la primera derrota pol\u00edtica de Maragall<\/strong> i el seu primer motiu de distanciament amb el PSC, que va tenir una resposta molt t\u00e8bia. Les desigualtats persisteixen, i tard o d\u2019hora el govern metropolit\u00e0 s\u2019haur\u00e0 de plantejar.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/section>\n

Maragall<\/strong> era molt conscient, segons ressalten tots els autors, que per articular una alternativa al pujolisme havia de sumar moltes m\u00e9s forces de les que podia mobilitzar el seu partit. Ja el 1992, recorda el polit\u00f2leg i economista Quim Brugu\u00e9<\/strong>, s\u2019havia declarat disposat a encap\u00e7alar una alternativa per al govern de la Generalitat, sempre que pogu\u00e9s aplegar una candidatura ampla de tot l\u2019espai progressista. En aquesta clau cal interpretar iniciatives com la creaci\u00f3 de Catalunya Segle XXI, primer, i Ciutadans pel Canvi, despr\u00e9s.<\/p>\n

Maragall<\/strong> tenia un projecte alternatiu per a Catalunya i la determinaci\u00f3 necess\u00e0ria. Per\u00f2 de la cronologia dels fets es despr\u00e8n que els fats, clarament, no li van ser propicis. Els temps van jugar en contra seva. Si hagu\u00e9s optat a la presid\u00e8ncia de la Generalitat en les auton\u00f2miques de 1995, poc despr\u00e9s del Jocs, hauria tingut al seu favor la immensa for\u00e7a de l\u2019\u00e8xit ol\u00edmpic. Per\u00f2 Pujol<\/strong> va contraatacar obligant Miquel Roca<\/strong> a presentar-se a l\u2019alcaldia de Barcelona a les municipals i no va haver-hi cas: calia defensar el basti\u00f3 de la capital. Maragall<\/strong> va guanyar les municipals de 1995 i Roca<\/strong> es va retirar, per\u00f2 ja no hi hauria una segona oportunitat de prendre la Generalitat per sorpresa.<\/p>\n

Per acabar-ho d\u2019adobar, les coses s\u2019embolicaven al partit. Al congr\u00e9s de Sitges s\u2019havia produ\u00eft el que, vist amb perspectiva, seria el primer moviment del PSC cap al seu declivi pol\u00edtic i electoral. L\u2019enfrontament de Maragall<\/strong> amb la poderosa Federaci\u00f3 de Barcelona afegia molta tensi\u00f3 als seus moviments. Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar<\/strong> havia guanyat les legislatives del 1996 i havia signat amb Pujol<\/strong> el que es va con\u00e8ixer com el Pacte del Majestic.<\/p>\n

La tensi\u00f3 amb el partit era manifesta. Finalment, Maragall<\/strong> va donar l\u2019alternativa a Joan Clos<\/strong>, va deixar l\u2019alcaldia i se\u2019n va anar a Roma. A meditar. Despr\u00e9s d\u2019una visita de Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong>, va acceptar finalment presentar-se a les auton\u00f2miques de 1999, per\u00f2 amb condicions. Construir\u00e0 una candidatura amb Ciutats pel Canvi, i a Lleida, Tarragona i Girona es presentar\u00e0 en coalici\u00f3 amb Iniciativa, els hereus del PSUC. El partit ho va acceptar, per\u00f2 a contracor. Brugu\u00e9<\/strong> ho expressa d\u2019aquesta manera: \u201cVa treballar amb el PSC, per\u00f2 no des del PSC\u201d.<\/p>\n

La candidatura de Maragall<\/strong> guany\u00e0 en vots, per\u00f2 no en escons. Els 40.000 vots que va treure Esquerra Unida, que va refusar sumar-se a la coalici\u00f3 amb Maragall<\/strong>, van ser determinants per a la derrota. Comen\u00e7\u00e0 llavors un llarg par\u00e8ntesi a l\u2019oposici\u00f3, formant un govern a l\u2019ombra i preparant-se per a l\u2019assalt seg\u00fcent, que arribaria el 2003. Aquesta vegada, per\u00f2, tot es diferent. La situaci\u00f3 pol\u00edtica, segons Jaume Bellmunt<\/strong>, ha canviat molt. El pujolisme s\u2019ha desgastat, per\u00f2 Maragall<\/strong> tamb\u00e9. Ciutadans pel Canvi s\u2019ha dilu\u00eft i el partit ha pres les regnes de la campanya i de la situaci\u00f3.<\/p>\n

Maragall<\/strong> aconsegueix finalment la Presid\u00e8ncia i la pla\u00e7a de Sant Jaume va vibrar d\u2019emoci\u00f3 quan va sortir al balc\u00f3 del Palau de la Generalitat. Per\u00f2 hi arribava debilitat, amb el socialisme fortament disminu\u00eft, i amb una Esquerra Rep\u00fablica enfortida per l\u2019embranzida recentralitzadora que Aznar<\/strong> havia empr\u00e8s contra Catalunya. Maragall no aconsegueix mai un govern cohesionat. \u00c9s la suma de tres partits m\u00e9s interessats a diferenciar-se que a cooperar. Mant\u00e9 un estira-i-arronsa amb el PSC per determinar el caire que tindr\u00e0 la seva presid\u00e8ncia, per\u00f2 no se\u2019n surt. I confirma com van les coses quan es troba publicats a la premsa els noms dels tres consellers que ha designat Esquerra. Fins i tot es va qualificar el seu mandat de Dragon Khan<\/em>, en refer\u00e8ncia a la gegantina muntanya russa de Port Aventura. Fins que decideix abandonar.<\/p>\n

El llibre recull els projectes de transformaci\u00f3 m\u00e9s emblem\u00e0tics, com la Llei de Barris. La seq\u00fc\u00e8ncia dels fets deixa la idea clara d\u2019ocasi\u00f3 perduda. Hi havia una difer\u00e8ncia fonamental: no \u00e9s el mateix governar amb un sistema presidencialista com \u00e9s el de l\u2019alcaldia, que fer-ho en minoria en un r\u00e8gim com el de la Generalitat i amb un govern de tres partits que competeixen electoralment. El govern de coalici\u00f3 que va presidir va tenir molts detractors i pocs defensors. Per als autors, va ser un projecte inacabat, una idea que el mateix Maragall<\/strong> alimenta quan decideix posar el t\u00edtol d\u2019Oda inacabada<\/em> a les seves mem\u00f2ries.<\/p>\n

\n
\n
\n

La relaci\u00f3 de Catalunya amb Espanya ocupa un paper central en el pensament i l\u2019acci\u00f3 de Pasqual Maragall<\/strong>. Ell veu Catalunya com a part d\u2019un sistema d\u2019identitats superposades, dins una Espanya lleialment federal i que es projecta cap a una nova Europa de les regions governada segons el principi de subsidiarietat. Barcelona era una capital massa potent per representar nom\u00e9s la Catalunya del Som sis milions<\/em>. Creia que havia de ser la capital d\u2019una gran euroregi\u00f3 del sud de Europa, la Mediterr\u00e0nia, de m\u00e9s de 15 milions d\u2019habitants.<\/p>\n

En els seus escrits, cartes i discursos, Maragall<\/strong> defensa una idea de Catalunya radicalment oposada a la que representa Jordi Pujol<\/strong>, basada aquesta, segons Joan Fuster<\/strong>, en un nacionalisme tancat, essencialista i defensiu, la Catalunya dels greuges, m\u00e9s abocada a l\u2019enfrontament i a la sospita que no pas a crear confian\u00e7a en el futur. Maragall<\/strong>, en canvi, treballa per aconseguir que Catalunya sigui al pont de comandament d\u2019una Espanya plurinacional i pluriling\u00fc\u00edstica, i pugui participar en el redisseny d\u2019Europa con un espai d\u2019identitats plurals capa\u00e7 de superar els constrenyiments de l\u2019Estat naci\u00f3. La seva visi\u00f3 entronca, segons Jaume Bellmunt<\/strong>, amb la teoria de l\u2019Empord\u00e0, una met\u00e0fora del seu avi, el poeta Joan Maragall<\/strong>, segons la qual endre\u00e7ar i millorar el teu petit espai \u00e9s comen\u00e7ar a endre\u00e7ar i millorar el m\u00f3n. Europa era la naci\u00f3 de dest\u00ed, la p\u00e0tria del futur.<\/p>\n

El 1992, Maragall escrivia: \u201cNo deber\u00edamos confundir Espa\u00f1a con el centro, y sobre todo, nunca deber\u00eda el centro confundirse con Espa\u00f1a, a riesgo de perderla. O Espa\u00f1a somos todos por igual, o no es nadie<\/em>\u201d. Per\u00f2 les coses evolucionen en la direcci\u00f3 contr\u00e0ria, cap a una Espanya \u201cradial, d\u00edscola, dif\u00edcil y necesitada de una mano firme para dominar sus demonios<\/em>\u201d. El febrer de 2001 publica un article a El PA\u00cdS titulat Madrid se va<\/em>. Al 2003 n\u2019escriu un altre, Madrid se ha ido<\/em>: \u201cCuatro a\u00f1os m\u00e1s de deriva como los dos \u00faltimos, y Espa\u00f1a perder\u00e1 el norte. Y nunca tan bien dicho<\/em>\u201d, escriu.<\/p>\n

La nefasta experi\u00e8ncia de l\u2019embranzida recentralitzadora del PP d\u2019Aznar<\/strong> el porta a defensar la idea que cal eixamplar l\u2019autogovern i blindar les compet\u00e8ncies. Proposa una reforma pol\u00edtica a Espanya en clau federal que permeti un nou encaix de Catalunya. La reforma de l\u2019Estatut ser\u00e0 el primer pas. La seva elaboraci\u00f3 va tensar les cordes fins al punt de l\u2019asf\u00edxia. La compet\u00e8ncia entre Esquerra i CiU, una al govern i l\u2019altra a l\u2019oposici\u00f3, propici\u00e0 una subhasta a l\u2019al\u00e7a en la redacci\u00f3 del nou Estatut que desbord\u00e0 r\u00e0pidament el que s\u2019havia pactat amb el president espanyol Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong>. El mateix Maragall<\/strong> reconeix com un error haver deixat que el format per a la discussi\u00f3 fos una pon\u00e8ncia parlament\u00e0ria, en comptes de dirigir el proc\u00e9s des del Govern.<\/p>\n

En deixar la presid\u00e8ncia de la Generalitat, escriu: \u201cEl model pol\u00edtic i cultural vigent a Catalunya des de la Transici\u00f3 ha caducat. Ja no ens serveix un model pensat per a un pa\u00eds a la defensiva. No en tenim prou amb la preservaci\u00f3 de la nostra identitat<\/em>\u201d. El que ve despr\u00e9s podria ser objecte d\u2019un nou llibre i podria tenir com a punt de partida una idea de Maragall<\/strong> que reflecteix molt b\u00e9 un dels elements del bucle en qu\u00e8 ens trobem. \u201cAznar<\/strong> ha encontrado en Pujol<\/strong> el ideal: un enemigo con el que estar de acuerdo en serlo<\/em>\u201d.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/section>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Catalunya ha tingut dos grans l\u00edders pol\u00edtics, Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Enfrontats i amb dues visions radicalment diferents de la pol\u00edtica, el pa\u00eds i la governan\u00e7a, els seus camins s\u2019entrecreuen constantment. El primer va estar 23 anys al capdavant de la Generalitat i, d\u2019alguna manera, els seus successors vetllen encara des del poder per …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,15,1],"tags":[37,43,45],"class_list":["post-16794","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-espanya","category-general","tag-generalitat","tag-jordi-pujol","tag-pasqual-maragall"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16794","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16794"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16794\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16799,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16794\/revisions\/16799"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16794"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16794"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16794"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}