{"id":16780,"date":"2017-05-17T17:20:46","date_gmt":"2017-05-17T15:20:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16780"},"modified":"2017-05-17T17:20:46","modified_gmt":"2017-05-17T15:20:46","slug":"jordi-font-llei-pero-negociacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-llei-pero-negociacio\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Llei, per\u00f2 negociaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"llei\"Amb la revoluci\u00f3 democr\u00e0tica, s’acabaria el poder d’origen div\u00ed i s’establiria l’estat de dret, amb la divisi\u00f3 de poders, amb un govern de la majoria, amb el degut respecte a la minoria i amb un parlament fiscalitzador del govern. B\u00e9 que \u201cfeta la llei, feta la trampa<\/em>\u201d, el ciutad\u00e0 ras sabria, des d’aleshores, que la llei era la seva trinxera enfront dels poderosos. Jos\u00e9-Ignacio Urenda<\/strong>, dirigent clandest\u00ed d’esquerres contra el franquisme i mestre pol\u00edtic i de vida de tres generacions successives, ho explicava referit al seu despatx d’advocat: \u201cQuan entra un desconegut per la porta, de seguida s\u00e9 si \u00e9s ric o \u00e9s pobre. Si comen\u00e7a dient: \u00ab\u00c9s que no hi ha dret\u2026\u00bb o \u00abJo tinc dret a\u2026\u00bb, \u00e9s pobre. Si, per contra, diu: \u00abMiri, sap qu\u00e8, \u00e9s que haur\u00edem d’arreglar una coseta\u2026\u00bb, \u00e9s ric.<\/em>\u201d Per als rics, els forts, els poderosos, la llei sovint \u00e9s una nosa, un greu inconvenient que limita les seves pretensions i que tracten d’esquivar com sigui. Mentre que, per als febles, \u00e9s la trinxera on defensar-se, on protegir-se dels abusos dels poderosos, on recolzar les seves prerrogatives ciutadanes, els \u201cseus drets<\/em>\u201d. Ni un pas enrere en l’imperi de la llei: seria un pas en favor de la selva.<\/p>\n

Aix\u00f2 no vol dir que la llei democr\u00e0tica sigui justa. La majoria democr\u00e0tica pot promoure una llei que molts considerin injusta o que l’evoluci\u00f3 de les coses la faci injusta. Per\u00f2 \u00e9s la llei: regeix i s’ha de complir. Aquest \u00e9s un dels fonaments del dret i, \u00e9s clar, de l’estat de dret. Va ser Jacques Derrida<\/strong> qui va encunyar l’expressi\u00f3 \u201cfor\u00e7a de lle<\/em>i\u201d, amb la qual venia a significar l’ess\u00e8ncia for\u00e7osa de la llei, m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol judici o valoraci\u00f3 sobre all\u00f2 que prescriu. Si aix\u00f2 no \u00e9s prou clar, l’arquitectura sencera del dret se’n va en orris.<\/p>\n

\u00e9s clar que les lleis injustes o envellides es poden canviar i s’han de canviar. Per\u00f2 sempre des de l’imperi de la llei. A l’extrem, \u00e9s comprensible que, davant d’una llei injusta, la ciutadania afectada es rebel\u00b7li i faci \u201cobjecci\u00f3 de consci\u00e8ncia<\/em>\u201d, assumint la penalitzaci\u00f3 que aix\u00f2 li reportar\u00e0. \u00c9s inimaginable, en canvi, que un govern pugui incomplir la llei. \u00c9s el responsable de fer-la complir, en tots els casos i sense excepci\u00f3, aqu\u00ed, a Roma i a la Cotxinxina. Pot, aix\u00f2 s\u00ed, promoure el canvi de les lleis, per\u00f2 a trav\u00e9s de la llei i amb els conseg\u00fcents pactes pol\u00edtics que l’ajudin a fer la majoria de canvi suficient dins de la corresponent cambra parlament\u00e0ria.<\/p>\n

I si aquesta majoria \u00e9s pr\u00e0cticament impossible, perqu\u00e8 el demos<\/i> territorial que demana el canvi \u00e9s minoritari a la cambra on aquest hauria de produir-se? Aquesta \u00e9s la situaci\u00f3 en qu\u00e8 es troba Catalunya a les Corts Generals espanyoles. La voluntat de canvi respecte de l’actual statu quo<\/i> Catalunya-Espanya \u00e9s ampl\u00edssimament majorit\u00e0ria entre els catalans: el 75-80% del Parlament de Catalunya. Davant d’aix\u00f2, la pol\u00edtica espanyola est\u00e0 democr\u00e0ticament obligada a prendre-ho en consideraci\u00f3 i a posar-se a treballar en una sortida negociada. \u00c9s a dir, un govern democr\u00e0tic, davant de la voluntat pol\u00edtica majorit\u00e0ria d’un poble, manifestada en les eleccions i en unes manifestacions excepcionals, que han estat not\u00edcia mundial, no pot fer silenci administratiu. Quan aix\u00f2 succeeix, vol dir que, en aquest govern, hi predomina la cultura del \u201cdret de conquesta<\/em>\u201d. Sobretot quan la for\u00e7a pol\u00edtica en q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s directament responsable del desastre, en haver manipulat a conveni\u00e8ncia la composici\u00f3 del Tribunal Constitucional fins a obtenir la sent\u00e8ncia que va liquidar, no tan sols l’Estatut referendat pels catalans, sin\u00f3 tamb\u00e9, amb ell, all\u00f2 que els constitucionalistes espanyols denominen \u201cla constituci\u00f3 territorial espanyola<\/em>\u201d, en una operaci\u00f3 insensata que Javier P\u00e9rez Royo<\/strong> no dubta a qualificar de \u201cprevaricaci\u00f3<\/em>\u201d i de \u201ccop d’estat<\/em>\u201d.<\/p>\n

Cap govern no pot ignorar la llei, sin\u00f3 que l’ha de complir i fer-la complir: \u00e9s la seva ra\u00f3 de ser. Tampoc el govern de Catalunya. Menys encara quan, al darrere d’una estrat\u00e8gia tan extraviada, s’hi endevina, entre altres coses, un component que \u00e9s molt mal conseller: la desesperaci\u00f3 que produeixen els daltabaixos en curs en el sistema de partits catal\u00e0.<\/p>\n

Dit aix\u00f2, cal afegir, amb igual o m\u00e9s contund\u00e8ncia \u2013perqu\u00e8 est\u00e0 en l’origen de la situaci\u00f3 creada\u2013, que \u00e9s un escarni al poble de Catalunya que el govern espanyol no hagi fet encara una m\u00ednima proposta alternativa, ni tan sols una d’avara, quan fa m\u00e9s de deu anys de l’aprovaci\u00f3 de l’Estatut impugnat i set de la sent\u00e8ncia que el va liquidar, emportant-se per davant el pacte constitucional. I tamb\u00e9 que tractar de reduir-ho tot, ara, a l’enjudiciament dels incompliments de la llei \u00e9s una pol\u00edtica miserable i irresponsable.<\/p>\n

El Punt Avui<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb la revoluci\u00f3 democr\u00e0tica, s’acabaria el poder d’origen div\u00ed i s’establiria l’estat de dret, amb la divisi\u00f3 de poders, amb un govern de la majoria, amb el degut respecte a la minoria i amb un parlament fiscalitzador del govern. B\u00e9 que \u201cfeta la llei, feta la trampa\u201d, el ciutad\u00e0 ras sabria, des d’aleshores, que la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-16780","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16780","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16780"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16780\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16788,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16780\/revisions\/16788"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16780"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16780"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16780"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}