{"id":16734,"date":"2017-05-12T10:02:10","date_gmt":"2017-05-12T08:02:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16734"},"modified":"2017-05-12T10:02:10","modified_gmt":"2017-05-12T08:02:10","slug":"dani-rodrik-sen-sortira-macron","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/dani-rodrik-sen-sortira-macron\/","title":{"rendered":"Dani Rodrik: Se’n sortir\u00e0 Macron?"},"content":{"rendered":"

\"Macron-win-Merkel-801569\"La vict\u00f2ria d’Emmanuel Macron<\/strong> sobre Marine Le Pen<\/strong> va ser un alleujament per a tots aquells que prefereixen una societat democr\u00e0tica liberal oberta a la seva contrapartida nativista i xen\u00f2foba. Per\u00f2 encara falta molt per guanyar-li la batalla al populisme de dreta.<\/p>\n

Le Pen<\/strong> va obtenir m\u00e9s d’un ter\u00e7 dels vots en la segona volta, tot i que tret del Front Nacional<\/strong> i del petit partit Debout la France<\/strong> de Nicolas Dupont-Aignan<\/strong>, no va rebre cap altre suport. I la participaci\u00f3 electoral va ser manifestament inferior a la d’eleccions presidencials anteriors, el que indica un gran nivell de desafecci\u00f3 entre els votants. Si en els pr\u00f2xims cinc anys Macron<\/strong> no aconsegueix tenir \u00e8xit amb les seves pol\u00edtiques, Le Pen<\/strong> tornar\u00e0 amb nova empenta, i el populisme nativista s’enfortir\u00e0 a Europa i a la resta del m\u00f3n.<\/p>\n

Com a candidat, a Macron<\/strong> el va ajudar el fet d’estar fora dels partits pol\u00edtics tradicionals, en una era de pol\u00edtica antisistema. Per\u00f2 com a president, aquest mateix fet \u00e9s un desavantatge extraordinari. El moviment pol\u00edtic fundat per Macron<\/strong>, En Marche!<\/strong>, nom\u00e9s t\u00e9 un any de vida; despr\u00e9s de les eleccions de juny per l’Assemblea Nacional<\/strong>, Macron<\/strong> haur\u00e0 de crear una majoria legislativa del no-res.<\/p>\n

Les idees econ\u00f2miques de Macron<\/strong> no admeten una caracteritzaci\u00f3 senzilla. Durant la campanya presidencial, s’el va acusar sovint de manca d’especificitat. Per a molts, a l’esquerra i la ultradreta, \u00e9s un neoliberal que no es diferencia en gaireb\u00e9 res dels fracassats programes d’austeritat ortodoxos que van portar a Europa<\/strong> a la par\u00e0lisi pol\u00edtica actual. L’economista franc\u00e8s Thomas Piketty<\/strong>, que va donar suport al candidat socialista Beno\u00eet Hamon<\/strong>, va descriure\u00a0 Macron<\/strong><\/a> com un representant “de l’Europa d’ahir<\/em>“.<\/p>\n

I \u00e9s veritat que molts dels plans econ\u00f2mics de Macron<\/strong> tenen un aire neoliberal. Es va comprometre a baixar l’impost de societats del 33,5%<\/strong> al \u200b\u200b25%<\/strong>, eliminar 120 000<\/strong> llocs de funcionaris p\u00fablics, mantenir el d\u00e8ficit fiscal per sota del l\u00edmit del 3%<\/strong> del PIB fixat per la UE i flexibilitzar el mercat laboral (eufemisme de facilitar a les empreses l’acomiadament de treballadors). Per\u00f2 tamb\u00e9 va prometre mantenir les prestacions de jubilaci\u00f3, i el seu model social predilecte sembla ser la “flexiseguretat<\/strong>” a l’estil n\u00f2rdic: una combinaci\u00f3 d’alts nivells de seguretat econ\u00f2mica amb incentius de mercat.<\/p>\n

Res d’aix\u00f2 servir\u00e0 (certament no en el curt termini) per a resoldre el desafiament clau que definir\u00e0 la presid\u00e8ncia de Macron<\/strong>: la creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3. Com assenyala Martin Sandbu<\/strong>, aquesta ha estat la principal preocupaci\u00f3 de l’electorat franc\u00e8s, i ha de ser la principal prioritat del nou govern. Des de la crisi de l’eurozona<\/strong>, la desocupaci\u00f3 a Fran\u00e7a es mant\u00e9 alt, en el 10%<\/strong> (i proper al 25%<\/strong> per als menors de 25<\/strong> anys). Gaireb\u00e9 no hi ha evid\u00e8ncia per afirmar que una liberalitzaci\u00f3 del mercat laboral augmentar\u00e0 el nivell d’ocupaci\u00f3, llevat que l’economia francesa tamb\u00e9 rebi un important impuls a la demanda agregada.<\/p>\n

\u00c9s aqu\u00ed on entra en joc l’altre component del programa econ\u00f2mic de Macron<\/strong>: la seva proposta d’un pla d’est\u00edmul quinquennal per 50 000 milions<\/strong> d’euros, que inclouria inversions en infraestructures i en tecnologies ecol\u00f2giques, a m\u00e9s d’una ampliaci\u00f3 dels programes de capacitaci\u00f3 per a aturats. Per\u00f2 aix\u00f2 suposa molt poc m\u00e9s del 2%<\/strong> del PIB anual de Fran\u00e7a, aix\u00ed que el pla d’est\u00edmul per si sol pot ser insuficient per elevar el nivell general d’ocupaci\u00f3.<\/p>\n

Macron<\/strong> t\u00e9 una altra idea m\u00e9s ambiciosa: accelerar la creaci\u00f3 d’una uni\u00f3 fiscal de l’eurozona<\/strong>, amb un departament d’hisenda i un ministre de finances propis. En la seva opini\u00f3, aix\u00f2 permetria transfer\u00e8ncies fiscals permanents dels pa\u00efsos m\u00e9s forts als desfavorits per la pol\u00edtica monet\u00e0ria comuna de l’eurozona<\/strong>. El pressupost com\u00fa es finan\u00e7aria amb una part de la recaptaci\u00f3 impositiva dels pa\u00efsos membres. Un parlament<\/strong> separat per a l’eurozona<\/strong> s’encarregaria de la supervisi\u00f3 pol\u00edtica i la rendici\u00f3 de comptes del sistema. Aquesta unificaci\u00f3 fiscal permetria a pa\u00efsos com Fran\u00e7a<\/strong> augmentar la inversi\u00f3 en infraestructures i estimular la creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 sense infringir els l\u00edmits a les pol\u00edtiques fiscals.<\/p>\n

Crear una uni\u00f3 fiscal<\/strong> basada en una integraci\u00f3 pol\u00edtica<\/strong> m\u00e9s profunda t\u00e9 molt\u00edssim sentit. Almenys, \u00e9s una sortida coherent<\/a> del limbe en qu\u00e8 es troba l’eurozona<\/strong> en l’actualitat. Per\u00f2 l’agosarat pla europeista de Macron<\/strong> no \u00e9s nom\u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de pol\u00edtica o de principis, sin\u00f3 que \u00e9s crucial per a l’\u00e8xit del seu programa econ\u00f2mic. Sense un augment de la flexibilitat fiscal o transfer\u00e8ncies des de la resta de l’eurozona<\/strong> a Fran\u00e7a<\/strong> li ser\u00e0 dif\u00edcil sortir aviat de la seva crisi laboral. De manera que l’\u00e8xit de la presid\u00e8ncia de Macron<\/strong> dep\u00e8n en gran mesura de la cooperaci\u00f3 europea.<\/p>\n

El que ens porta a Alemanya<\/strong>. La reacci\u00f3 inicial d’Angela Merkel<\/strong> al resultat de l’elecci\u00f3 no va ser encoratjadora. Encara que va felicitar Macron<\/strong>, al que salud\u00e0 com a “portador de les esperances de milions de francesos<\/em>“, tamb\u00e9 es va declarar contr\u00e0ria a fer canvis en la normativa fiscal de l’eurozona<\/strong>. I fins i tot si Merkel<\/strong> (o un futur govern encap\u00e7alat per Martin Schulz<\/strong>) canvi\u00e9s de parer, subsisteix la q\u00fcesti\u00f3 de l’electorat alemany. Despr\u00e9s presentar-los la crisi de l’eurozona<\/strong> com un problema no d’interdepend\u00e8ncia sin\u00f3 de moralitat (un conflicte entre els frugals i esfor\u00e7ats alemanys i uns deutors pr\u00f2digs i mentiders), als pol\u00edtics alemanys els costar\u00e0 obtenir el suport dels seus votants a un projecte fiscal com\u00fa.<\/p>\n

Macron<\/strong> va preveure la reacci\u00f3 alemanya i la va contrarestar: “No pots declarar-te defensor d’una Europa forta i de la globalitzaci\u00f3, i al mateix temps rebutjar de ple una uni\u00f3 de transfer\u00e8ncies<\/em>“. En la seva opini\u00f3, aix\u00f2 \u00e9s una recepta de desintegraci\u00f3 i una pol\u00edtica reaccion\u00e0ria: “Sense transfer\u00e8ncies, la perif\u00e8ria no pot convergir, i aix\u00f2 crea una diverg\u00e8ncia pol\u00edtica cap a l’extremisme<\/strong>“.<\/p>\n

Encara que Fran\u00e7a<\/strong> no estigui a la perif\u00e8ria europea, el missatge de Macron<\/strong> a Alemanya<\/strong> \u00e9s clar: o m’ajuden a superar el tr\u00e0ngol i creem una uni\u00f3 aut\u00e8ntica (econ\u00f2mica, fiscal i potser pol\u00edtica) o els extremistes ens passen per sobre.<\/p>\n

 <\/p>\n

Social Europe<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La vict\u00f2ria d’Emmanuel Macron sobre Marine Le Pen va ser un alleujament per a tots aquells que prefereixen una societat democr\u00e0tica liberal oberta a la seva contrapartida nativista i xen\u00f2foba. Per\u00f2 encara falta molt per guanyar-li la batalla al populisme de dreta. Le Pen va obtenir m\u00e9s d’un ter\u00e7 dels vots en la segona volta, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,16,1],"tags":[],"class_list":["post-16734","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16734","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16734"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16734\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16742,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16734\/revisions\/16742"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16734"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16734"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16734"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}