{"id":1667,"date":"2010-01-28T13:57:31","date_gmt":"2010-01-28T11:57:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1667"},"modified":"2010-01-28T13:57:31","modified_gmt":"2010-01-28T11:57:31","slug":"lluis-foix-la-guerra-dobama","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-foix-la-guerra-dobama\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Foix: La guerra d’Obama"},"content":{"rendered":"

\"obama100129\"<\/a>Els par\u00e0metres socials i pol\u00edtics del segle passat s’hauran de revisar, perqu\u00e8 la realitat ha canviat radicalment en el m\u00f3n. Les fronteres dels Estats s\u00f3n m\u00e9s poroses i permeten la lliure circulaci\u00f3 de diners, b\u00e9ns i idees. Els vestits han envellit i les costures cl\u00e0ssiques s’esbotzen i deixen un panorama incert i conf\u00fas, perqu\u00e8 encara no s’ha trobat una armadura jur\u00eddica global que determini el nou ordre mundial.<\/p>\n

LA PUGNA ENTRE EL PRESIDENT OBAMA i Wall Street no havia conegut moments tan tensos com els que expressava la setmana passada el president en dir: “If you want a fight, I am ready” (Si voleu guerra, estic preparat). Despr\u00e9s de la Gran Depressi\u00f3 dels anys trenta, el president Roosevelt intent\u00e0 posar ordre en el desgavell provocat pels excessos del capitalisme radical llan\u00e7ant el New Deal, que era b\u00e0sicament un pacte entre l’Estat i les institucions financeres que havien causat aquella crisi que s’escamp\u00e0 per tot el m\u00f3n. El pacte fou dif\u00edcil i lent, per\u00f2 acab\u00e0 fent-se perqu\u00e8 els Estats Units vivien en la por de les ideologies totalit\u00e0ries que havien guanyat a Alemanya i a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica.<\/p>\n

EN DESFERMAR-SE LA CRISI ECON\u00d2MICA i financera l’any 2008, el president Bush, a les acaballes del seu segon mandat, va haver de convocar una cimera internacional per salvar un sistema capitalista que feia aig\u00fces per tots costats. S’acord\u00e0 el rescat de les p\u00e8rdues multimilion\u00e0ries de Wall Street per part de l’Estat, una estrat\u00e8gia que el president Obama va subscriure en arribar a la Casa Blanca tot pensant que era una soluci\u00f3 temporal en espera que la situaci\u00f3 torn\u00e9s a la normalitat gradualment. Molts bancs han tornat part dels d\u00f2lars rebuts com a pr\u00e9stec. Per\u00f2 no els han tornat tots, ni molt menys, cosa que ha deixat l’Estat com a garant de la recuperaci\u00f3 financera de Wall Street, una contradicci\u00f3 que fa trontollar els pilars del sistema nord-americ\u00e0.<\/p>\n

PER PODER FER FRONT A LA NOVA SITUACI\u00d3 d’incertesa, els Estats de les democr\u00e0cies industrials han hagut d’endeutar-se de manera desproporcionada. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia comencen a ponderar la idea d’apujar impostos de manera generalitzada. Enmig d’aquesta inestabilitat, el president Obama vol complir la promesa de la reforma sanit\u00e0ria que doni cobertura a tothom. Ha tocat un dels punts que la dreta dura republicana ha aprofitat per fer veure que aquesta reforma, tan assolida per les democr\u00e0cies socials europees, costar\u00e0 300.000 milions de d\u00f2lars, que s’hauran de recaptar amb m\u00e9s impostos. El fet \u00e9s que la despesa de l’Estat ha crescut considerablement i, per tant, tamb\u00e9 ha augmentat l’endeutament p\u00fablic.<\/p>\n

PER\u00d2 MOLTS VOTANTS D’OBAMA d’ara fa poc m\u00e9s d’un any estan escandalitzats pel fet que el diner p\u00fablic hagi anat a parar a moltes institucions financeres que durant una generaci\u00f3, des de Ronald Reagan fins avui, s’havien enriquit sense escr\u00fapols, fins al punt que han estat els causants principals de la crisi. La dreta que ara brama contra Obama \u00e9s la mateixa que callava quan Bush gastava en defensa i seguretat nacional en unes proporcions mai vistes des de la presid\u00e8ncia de Lyndon Johnson als anys seixanta.<\/p>\n

EL QUE EST\u00c0 EN JOC EN LA PUGNA entre Obama i el m\u00f3n financer de Wall Street \u00e9s fins a quin punt l’Estat pot ser el protagonista principal de l’economia del pa\u00eds. Malgrat els disbarats de les companyies d’assegurances, dels fons d’inversi\u00f3 sense amo conegut, dels enriquiments a c\u00f2pia d’enginyeries comptables i fraudulentes, el president no t\u00e9 els mecanismes institucionals per controlar un m\u00f3n que s’escapa de les arpes de l’administraci\u00f3.<\/p>\n

OBAMA HA PLANTAT CARA A WALL STREET perqu\u00e8 creu que ho ha de fer per sortir de la crisi, que ha empitjorat en el seu primer any a la Casa Blanca. Els que demanaven l’ajut urgent i massiu del govern per salvar el sistema, ara no volen acceptar les conseq\u00fc\u00e8ncies de les mesures imprescindibles que incorporen una certa regulaci\u00f3 del funcionament de les finances americanes.<\/p>\n

ENMIG D’AQUESTA BATALLA, els fidels electors dem\u00f2crates de Massachusetts entreguen l’esc\u00f3 del Senat que Ted Kennedy ocup\u00e0 gaireb\u00e9 durant mig segle a un republic\u00e0 que prometia menys impostos i menys govern. Ja hi tornem a ser. La p\u00e8rdua de la majoria al Senat far\u00e0 suar a Obama, que ja s’ha resignat al fet que la reforma sanit\u00e0ria, la m\u00e9s emblem\u00e0tica del seu primer mandat, quedi redu\u00efda a una caricatura de la proposta perqu\u00e8 tots els nord-americans tinguin la cobertura de la salut garantida. M\u00e9s de quaranta milions de ciutadans no poden anar al metge sense pagar uns d\u00f2lars que en molts casos no tenen. No cal fer demag\u00f2gia, per\u00f2 per a un europeu \u00e9s llastim\u00f3s que el pa\u00eds que gasta m\u00e9s que cap altre del m\u00f3n en seguretat i defensa no pugui atendre tota la gent que necessita tractament m\u00e8dic. Obama est\u00e0 preparat per a la guerra: ha clavat un cop de puny a la taula amb paraules amena\u00e7adores contra els que van provocar la crisi econ\u00f2mica m\u00e9s gruixuda dels \u00faltims vuitanta anys.<\/p>\n

D’AQUEST POLS ENTRE EL M\u00d3N FINANCER de Wall Street i un president Obama enrabiat en depenen moltes coses als Estats Units i a Europa. El pols no el guanyar\u00e0 amb discursos brillants i amb idees renovadores sin\u00f3 amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia dels l\u00edders que disposen de la complicitat de la societat per neutralitzar els seus adversaris. La vict\u00f2ria republicana de Massachusetts sembla que no \u00e9s un fet puntual sin\u00f3 la nova revifalla del pensament conservador que pensa que un govern massa poder\u00f3s, massa intervencionista en les q\u00fcestions que afecten la gent, no \u00e9s de fiar.<\/p>\n

AL MES DE NOVEMBRE ES RENOVA tota la Cambra de Representants i un ter\u00e7 de senadors al Congr\u00e9s. Les enquestes s\u00f3n avui desfavorables a Obama i si no s’imposa amb convicci\u00f3 i fermesa en els propers mesos la seva popularitat encara pot caure m\u00e9s. El problema no \u00e9s si Obama mant\u00e9 l’esperan\u00e7a dels que cr\u00e8iem fa un any que els Estats Units havien girat full i tornaven a posar-se al davant de les democr\u00e0cies occidentals per resoldre la crisi que els mateixos americans havien perpetrat. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si \u00e9s possible d’aplicar un m\u00ednim de regles b\u00e0siques en un m\u00f3n en qu\u00e8 els Estats han de garantir que els interessos particulars no passin per damunt dels generals.<\/p>\n

Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els par\u00e0metres socials i pol\u00edtics del segle passat s’hauran de revisar, perqu\u00e8 la realitat ha canviat radicalment en el m\u00f3n. Les fronteres dels Estats s\u00f3n m\u00e9s poroses i permeten la lliure circulaci\u00f3 de diners, b\u00e9ns i idees. Els vestits han envellit i les costures cl\u00e0ssiques s’esbotzen i deixen un panorama incert i conf\u00fas, perqu\u00e8 encara …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[35,63],"class_list":["post-1667","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-estats-units","tag-obama"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1667","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1667"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1667\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1669,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1667\/revisions\/1669"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1667"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1667"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1667"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}