{"id":16654,"date":"2017-05-11T00:18:48","date_gmt":"2017-05-10T22:18:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16654"},"modified":"2017-05-11T10:24:55","modified_gmt":"2017-05-11T08:24:55","slug":"raphael-glucksmann-a-franca-hem-evitat-la-mort-clinica-pero-la-malaltia-continua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raphael-glucksmann-a-franca-hem-evitat-la-mort-clinica-pero-la-malaltia-continua\/","title":{"rendered":"Rapha\u00ebl Glucksmann : \u00ab A Fran\u00e7a, hem evitat la mort cl\u00ednica per\u00f2 la malaltia continua”"},"content":{"rendered":"

\"louvre\"L‘Oda a l’alegria<\/em>, que va acompanyar la nit del 7 de maig les primeres passes del president Emmanuel Macron<\/strong>, no s’escolt\u00e0 nom\u00e9s al pati del Louvre<\/strong>. Resson\u00e0 molt m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres fronteres. La Novena simfonia <\/em>de Beethoven<\/strong> va enviar al m\u00f3n un missatge fort: s\u00ed, el tsunami nacionalista que recorre el nostre continent des de fa anys pot ser derrotat.<\/p>\n

De manera ue podem sentir-nos orgullosos aquest mat\u00ed. Orgullosos de no haver seguit els exemple americ\u00e0 i brit\u00e0nic, polon\u00e8s i hongar\u00e8s; orgullosos d’haver desafiat la interfer\u00e8ncia de Vladimir Putin<\/strong>, padr\u00ed d’una internacional d’extrema dreta que fins ara volava d’\u00e8xit en \u00e8xit; orgullosos de no haver caigut en el parany del Daech<\/strong> i de no deixar que els nostres pors, tan leg\u00edtimes, soscavessin les nostres conviccions democr\u00e0tiques.<\/p>\n

Els francesos han rebutjar massivament l’a\u00efllament i l’odi a l’altre. Seria una ll\u00e0stima no\u00a0 alegrar-se’n. Per\u00f2 ens equivocar\u00edem si ens deixessim porrtar pel l’alegria o l’arrog\u00e0ncia,\u00a0 ens equivocar\u00edem si\u00a0 oblidessim l’amena\u00e7a, ben real, contra el qual hem sabut mobilitzar-nos i, sobretot, si f\u00e9ssim\u00a0 cas om\u00eds de les causes profundes d’aquesta amena\u00e7a. Com L\u00e9on Blum<\/strong> va dir el 1936: “Per fi comencen les dificultats!<\/em> ”<\/p>\n

El diumenge hem evitat la mort cl\u00ednica, per\u00f2 la malaltia en si continua. hem aixecat un mur de contenci\u00f3,\u00a0 f per\u00f2 les fonts de la inundaci\u00f3 encara hi s\u00f3n. Gaireb\u00e9 onze milions de\u00a0 francesos va votar Le Pen<\/strong>, i no tots s\u00f3n\u00a0\u00a0 at\u00e0vicament racistes. Ni de bon tros. Setze milions van abstenir-se o van votar en blanc o nul, i no tots s\u00f3n\u00a0 inconscients o indolents. Ni de bon tros. Imbu\u00eft per la necessitat de barrar el pas al lep\u00e9nisme,<\/strong> com molts dels meus conciutadans, en els \u00faltims quinze dies, m’he oposat a uns arguments que no estan totalment privats\u00a0 de fonament. Ni de bon tros.<\/p>\n

Un vot de classe?<\/strong><\/p>\n

En el nostre pa\u00eds hi ha fractures, desigualtats, ferides obertes que alimenten el Front Nacional<\/strong>, que no desapareixen per la m\u00e0gia d’un vot sincr\u00e8tic. Quan la ciutat on visc opta al 90%<\/strong> per Emmanuel Macron<\/strong> i nom\u00e9s a una hora i mitja en cotxe, als pobles de la Picardia socialment en agonia, Marine Le Pen<\/strong> guanya de carrer, com no captar que hi ha dues Fran\u00e7a que s’oposen? Quan el 83%<\/strong> dels alts directius han fet la mateixa elecci\u00f3 que jo, i\u00a0 el 63%<\/strong> dels treballadors han votat l’opci\u00f3 oposada, com no veure-hi un vot de classe?<\/p>\n

Si la divisi\u00f3 esquerra-dreta t\u00e9 plom a l’ala, la dissociaci\u00f3 exclosos-incloss \u00e9s m\u00e9s significativa que mai. Els mapes electorals de 2017<\/strong> ens recorden amb for\u00e7a que les classes socioculturals existeixen. I aquella a la que pertanyo no t\u00e9 en absolut la mateixa relaci\u00f3 amb la globalitzaci\u00f3, l’obertura de fronteres o la Uni\u00f3 Europea, que el proletariat.<\/p>\n

Em resulta infinitament m\u00e9s f\u00e0cil cantar les lloances del projecte europeu des del districte 10\u00e8 de Par\u00eds, que explicar-ho a l’aturat de la f\u00e0brica que es va deslocalitzar a Romania. Aquesta obvietat trivial, tan sovint negada, ha de ser una guia per a tota reflexi\u00f3 i tota acci\u00f3 pol\u00edtica. En cas contrari, les nostres exhortacions per salvar la democr\u00e0cia liberal i la Uni\u00f3 Europea seran cada vegada m\u00e9s in\u00fatils. I la propera vegada, el vot de defensa republicana ja no guanyar\u00e0 al vot de classe. El diumenge hem comprat cinc anys per a canviar. Canviar Fran\u00e7a, canviar Europa i canviar-nos nosaltres mateixos. Exercir-nos a canviar, a pensar en contra de nosaltres mateixos. Tots nosaltres, incl\u00f2s Emmanuel Macron.<\/strong><\/p>\n

En el seu discurs de president electe, ple de\u00a0 gravetat i humilitat, adre\u00e7ant-se a aquells de nosaltres que van votar per ell per defecte,\u00a0 als que no el van votar i els que van votar per Marine Le Pen<\/strong>, ha semblat ser-ne\u00a0 conscient. A mil milles del triomfalisme que havia commocionat a tanta gent el 23 d’abril,\u00a0 no ha buscat el nostre amor, sin\u00f3 respondre a les nostres inquietuds.<\/p>\n

Un equilibri inestable<\/strong><\/p>\n

El canvi de to ha estat reeixit, per\u00f2 no ser\u00e0 suficient. Contr\u00e0riament al que molts comentaristes han dit, el seu projecte no \u00e9s ni vacu ni buit. L’anima una filosofia coherent: la q\u00fcesti\u00f3, de fons, \u00e9s si aquesta filosofia pot respondre a la crisi social, moral, identit\u00e0ria,\u00a0 que travessem, a Fran\u00e7a com en gaireb\u00e9 totes les democr\u00e0cies occidentals.<\/p>\n

Des de fa mesos, Emmanuel Macron<\/strong> s’adre\u00e7a a individus impedits en el seu\u00a0 recerca de realitzaci\u00f3 personal per barreres culturals,\u00a0 estructures socials ossificades, per “assignacions\u00a0 de resid\u00e8ncia<\/strong>” geogr\u00e0fiques, econ\u00f2miques o identit\u00e0ries, que ell promet superar. \u00c9s estructuralment antirracista i obert al m\u00f3n. Pret\u00e9n\u00a0 donar a cada un de nosaltres els mitjans de realitzar-se, fer la societat menys r\u00edgida, m\u00e9s fluida. Encarna un pensament centrat en les llibertats individuals, al qual Fran\u00e7a ha estat durant molt de temps reticent. \u00c9s per aix\u00f2 que ha sedu\u00eft\u00a0 a tants “soixante-huitards<\/em>“: el president Macron<\/strong> \u00e9s, des d’aquest punt de vista, el seu fill espiritual.<\/p>\n

L’individualisme no \u00e9s necess\u00e0riament egoista. Pot anar acompanyat de solidaritat, d’empatia, de fraternitat. Per\u00f2 pot satisfer les necessitats de sentit col\u00b7lectiu de les nostres societats desarticulades? \u00c9s capa\u00e7 de fer front a l’emerg\u00e8ncia ecol\u00f2gica? Ens permet sentir-nos part d’un dest\u00ed com\u00fa – la Rep\u00fablica – minat per unes\u00a0 desigualtats que es fan massa insuportables?<\/p>\n

Les nostres democr\u00e0cies liberals s\u00f3n inestables per naturalesa. En elles s’oposen unes l\u00f2giques anomenades “democr\u00e0tiques” o “hol\u00edstiques” – el poder al poble, la voluntat general, la primacia del b\u00e9 com\u00fa – i unes l\u00f2giques anomenades “liberals” o “individualistes” – els drets inalienables de les persones, la propietat privada, la sacralitat de la nostra autonomia. Aquesta dial\u00e8ctica produeix un equilibri inestable que condueix a la llibertat, a la dissid\u00e8ncia creadora.<\/p>\n

L’ndispensable retorn als comuns<\/strong>
\nAquest equilibri inestable em fa pensar en el tamboret\u00a0 oscil\u00b7lant en el primer pla de la pintura de Caravaggio<\/strong>, Sant Mateu i l’\u00e0ngel<\/em>. Aquest tamboret que aguanta d’alguna manera el vell ap\u00f2stol en la seva conversa amb l’enviat de D\u00e9u, s’inclina a vegades en una direcci\u00f3, despr\u00e9s en una altra, sense caure mai del tot. Les nostres societats estan fent el mateix, oscil\u00b7lant entre l’ambici\u00f3 col\u00b7lectivista i la temptaci\u00f3 individualista. Si el Tot aboleix l’autonomia de les parts, es cau en la tirania. Si les parts s’emancipen completament del Tot, ens enfonsem en l’atomitzaci\u00f3. Aix\u00f2 al seu torn produeix una demanda d’autoritarisme. De nou, el risc de la tirania.<\/p>\n

De qu\u00e8\u00a0 pateixen principalment les nostres democr\u00e0cies avui en dia? D’una excresc\u00e8ncia o d’una restricci\u00f3 de l’espai p\u00fablic? La globalitzaci\u00f3 financera, el deteriorament de les estructures col\u00b7lectives tradicionals (partits, sindicats, esgl\u00e9sies …) i la il\u00b7lusi\u00f3 de la fi de la hist\u00f2ria, que va evacuar la pol\u00edtica del seu lloc de comandament,\u00a0 han fet triomfar\u00a0 des de fa trenta anys les l\u00f2giques privades tan en els fets com en els caps. En els discursos dels\u00a0 empresaris\u00a0 (aix\u00f2 \u00e9s natural) com en els dels pol\u00edtics (una mica menys natural). Les q\u00fcestions del “jo” – per qu\u00e8 pagar impostos? Per qu\u00e8 tenir una codi de treball obligatori? Com convertir-me en milionari? – han triomfat gradualment sobre les reivindicacions igualit\u00e0ries del\u00a0 “nosaltres”.<\/p>\n

El tamboret de les democr\u00e0cies liberals, per tant, est\u00e0 en perill de caure en l’abisme de l’atomitzaci\u00f3 (i de\u00a0 produir m\u00e9s\u00a0 temptaci\u00f3\u00a0 autorit\u00e0ria). I es pot leg\u00edtimament dubtar que una filosofia individualista, fins i tot en els seus aspectes m\u00e9s progressistes, redreci aquest tamboret i restaurari l’equilibri perdut. En l’era de la desintegraci\u00f3 del lligam c\u00edvic i de\u00a0 l’escalfament global, que imposen el retorn als comuns, aquesta filosofia individualista sembla molt ancorada en els anys 80.<\/p>\n

La vict\u00f2ria d’Emmanuel Macron<\/strong> ens permet plantejar aquest debat en una marc democr\u00e0tic i europeu preservat. La immin\u00e8ncia del perill lepenista rebutjada per un temps, ja no estem condemnats a deixar de banda aquest debat en nom de l’antifeixisme. Per no haver de repetir el tr\u00e0ngol d’ac\u00ed a cinc anys, portem-lo a terme. Sense caricatura ni fascinaci\u00f3.<\/p>\n

\n
\n
<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L‘Oda a l’alegria, que va acompanyar la nit del 7 de maig les primeres passes del president Emmanuel Macron, no s’escolt\u00e0 nom\u00e9s al pati del Louvre. Resson\u00e0 molt m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres fronteres. La Novena simfonia de Beethoven va enviar al m\u00f3n un missatge fort: s\u00ed, el tsunami nacionalista que recorre el nostre continent …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16,1],"tags":[],"class_list":["post-16654","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16654","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16654"}],"version-history":[{"count":52,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16654\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16707,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16654\/revisions\/16707"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16654"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16654"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16654"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}