![\"drapeaux-francais-et-europeen\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/drapeaux-francais-et-europeen.jpeg\")
Cal malfiar-se sempre dels que fan profecies sobre el futur: s\u2019enganyen o enganyen. Cicer\u00f3<\/b> ja ho deia:\u00a0 “dos augurs no poden mirar-se sense riure”<\/i>.<\/p>\nCal malfiar-se sempre dels que fan profecies sobre el futur: s\u2019enganyen o enganyen. Cicer\u00f3<\/b> ja ho deia:\u00a0 “dos augurs no poden mirar-se sense riure”<\/i>.<\/p>\n
Anunciar el pitjor per a Europa en els anys a venir \u00e9s un pron\u00f2stic de moda, per\u00f2 no \u00e9s una mostra particular de lucidesa. Tampoc ho \u00e9s l\u2019auguri, avui molt menys freq\u00fcent, \u00a0\u00a0d\u2019un futur europeu radiant.<\/p>\n
La \u00fanica predicci\u00f3 que es pot fer \u00e9s que el futur europeu se situar\u00e0 entre aquests dos extrems. La situaci\u00f3 actual, tan contradict\u00f2ria, tan paradoxal, tan vertiginosament canviant, oscil\u00b7la tamb\u00e9 entre aquests dos escenaris.<\/p>\n
Hi ha un fragment de Dickens<\/b>, \u00a0tradu\u00eft per Jordi Arbon\u00e8s<\/b>,que pren una estranya actualitat: \u201cEra el millor dels temps, i era el pitjor; era l’edat de la saviesa i la de la ximpleria; era l’\u00e8poca de la fe i l’\u00e8poca de la incredulitat; l’estaci\u00f3 de la Llum i la de les Tenebres; era la primavera de l’esperan\u00e7a i l’hivern de la desesperaci\u00f3…\u201d<\/i>.<\/p>\n
S\u00f3n les primeres l\u00ednies de La hist\u00f2ria de dues ciutats<\/i>, que Dickens<\/b> situa en els anys de la Revoluci\u00f3 francesa: la descripci\u00f3 no simplement liter\u00e0ria d\u2019una \u00e8poca que t\u00e9 bastantes concomit\u00e0ncies amb l\u2019actual.<\/p>\n
Parlem un moment de Fran\u00e7a. Una vict\u00f2ria de Marine le Pen<\/b> hauria estat desastrosa pel futur de la Uni\u00f3 europea. Per\u00f2 s\u2019equivoquen els qui consideren que els resultats permeten l\u2019alleujament. D\u2019una banda, la candidata del Front Nacional<\/b> ha obtingut un resultat millor que el de Rajoy<\/b> en les darreres eleccions espanyoles. De l\u2019altra, hi unes dades que resulten encara m\u00e9s significatives: m\u00e9s de tres milions de vots en blanc i m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de vots nuls.<\/p>\n
Els sans-culottes<\/i> de la Fran\u00e7a d\u2019avui expressen el seu malestar abstenint-se, votant en blanc, o gargotejant un renec en una papereta. I s\u00f3n molts. Rafael Poch<\/b> ho diu a La Vanguardia d\u2019avui: el 66 %<\/b> obtingut per Macron<\/b> es redueix al 43 %<\/b> dels inscrits en el cens electoral, \u201cun r\u00e8cord hist\u00f2ric d\u2019abstenci\u00f3 i de protesta<\/i>\u201d. A l\u2019\u00faltima final presidencial contra el Front Nacional <\/b>(el 2002), Chirac<\/b> va tenir el vot del 62 %<\/b> dels inscrits en el cens: \u201cun retroc\u00e9s de 19 punts en quinze anys<\/i>\u201d, comenta Poch<\/b>.<\/p>\n
Els resultats d\u2019aquesta elecci\u00f3 mostren una Fran\u00e7a profundament inquieta, temptada pels extrems (i en particular per un replegament reaccionari), martiritzada pel terrorisme islamista, desconcertada davant d\u2019una Europa dividida i massa sovint inintel\u00b7ligible.<\/p>\n
Sigmar Gabriel<\/b>, ministre exteriors d\u2019Alemanya, socialdem\u00f2crata, ha dit que “si Macron<\/b> fracassa, Marine le Pen<\/b> ser\u00e0 presidenta de la Rep\u00fablica francesa d’aqu\u00ed a cinc anys i Europa desapareixer\u00e0.<\/i>” (La Vanguardia, 8 de maig de 2017).<\/p>\n
La consci\u00e8ncia del perill far\u00e0 possible un nou di\u00e0leg a fons entre Fran\u00e7a i Alemanya? Seria una condici\u00f3 necess\u00e0ria, per b\u00e9 que no suficient, per a un rellan\u00e7ament del proc\u00e9s europeu. L\u2019elecci\u00f3 de Macron<\/b> i un canvi en la pol\u00edtica alemanya, amb Merkel<\/b> o amb Schultz <\/b>despr\u00e9s de les eleccions legislatives el setembre, ho poden fer possible, per\u00f2 els obstacles s\u00f3n considerables.<\/p>\n
En tot cas, una cosa ja \u00e9s probablement certa: la gravetat dels problemes genera un nou dinamisme pol\u00edtic a Europa. La crisi dels refugiats, el terrorisme, el Brexit<\/b>, la presid\u00e8ncia Trump<\/b>, la guerra i la inestabilitat en el ve\u00efnatge oriental i meridional, el creixement dels populismes xen\u00f2fobs, sobiranistes i nacionalistes, generen reaccions i energies, negatives i positives.<\/p>\n
Probablement es produir\u00e0 un rellan\u00e7ament de la unitat europea, perqu\u00e8 la pr\u00f2pia superviv\u00e8ncia de la Uni\u00f3 europea perilla. El car\u00e0cter d\u2019aquest rellan\u00e7ament \u00e9s el que est\u00e0 en joc. El risc d’una desintegraci\u00f3 d’Europa no\u00a0 ha de dur a acceptar amb fatalisme una Europa al gust de les oligarquies i dels establishments<\/i> al seu servei. Europa ha d’estar al servei dels sans-culottes<\/em>, de la joventut, de la igualtat dones-homes, de la just\u00edcia social, de l’ecologia,\u00a0 de la innovaci\u00f3, de l’economia real i productiva.<\/p>\n A les institucions europees s\u2019est\u00e0 acabant l\u2019\u00e8poca dels consensos tous i passius entre els grans partits tradicionals, s\u2019esgoten les in\u00e8rcies i els sobreentesos opacs, el bany maria de la resignaci\u00f3 davant del d\u00e8ficit democr\u00e0tic europeu i de l\u2019immobilisme intergovernamental.<\/p>\n Ara: passar del consens immobilista al dissens democr\u00e0tic est\u00e0 molt b\u00e9, per\u00f2 \u00e9s millor ser-hi majoritaris. Una majoria per una Europa unida i socialment justa \u00e9s perfectament possible en els anys a venir. Per\u00f2 calen idees noves, veritables canvis, nous instruments. Necessitem una nova generaci\u00f3 de federalistes i de federadors europeus, perqu\u00e8 el futur d\u2019Europa no est\u00e0 escrit i dep\u00e8n en bona mesura de nosaltres. Per damunt i m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres difer\u00e8ncies, tots els que volem una democr\u00e0cia europea, ecol\u00f2gica i social ens hem d\u2019unir en una gran alian\u00e7a europea de progr\u00e9s. Perqu\u00e8 el dilema \u00e9s clar: o Europa o barb\u00e0rie. Tenim cinc anys decisius al davant.<\/p>\n