{"id":16628,"date":"2017-05-10T10:09:50","date_gmt":"2017-05-10T08:09:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16628"},"modified":"2017-05-10T10:13:04","modified_gmt":"2017-05-10T08:13:04","slug":"cesareo-rodriguez-aguilera-de-prat-son-impossibles-els-estats-units-deuropa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/cesareo-rodriguez-aguilera-de-prat-son-impossibles-els-estats-units-deuropa\/","title":{"rendered":"Cesareo Rodriguez Aguilera de Prat: S\u00f3n (im)possibles els Estats Units d’Europa?"},"content":{"rendered":"

\"drapeaux\"La UE<\/strong> est\u00e0 travessant actualment el moment m\u00e9s cr\u00edtic de la seva hist\u00f2ria davant la tan dif\u00edcil negociaci\u00f3 del Brexit<\/strong>, l’interminable drama grec i l’amena\u00e7a eur\u00f3foba protagonitzada per l’extrema dreta en tants Estats nacionals. Davant d’aquest panorama \u00e9s molt decebedora l’escassa capacitat de lideratge propositiu de les autoritats comunit\u00e0ries, aferrades a una in\u00e8rcia que \u00e9s letal a mig termini. La UE<\/strong> sembla incapa\u00e7 de renovar unes institucions cada vegada m\u00e9s disfuncionals, de revertir unes pol\u00edtiques econ\u00f2miques err\u00f2nies i de fomentar un sentiment c\u00edvic paneuropeu. En l’essencial, si el neoliberalisme \u00e9s intocable i el intergovernamentalisme t\u00e9 sempre l’\u00faltima paraula de decisi\u00f3, la UE<\/strong> no est\u00e0 a l’altura de les circumst\u00e0ncies.<\/p>\n

\u00c9s frustrant seguir amb un conf\u00fas model d’integraci\u00f3 europea que no culmina mai: no hi ha col\u00b7lapse total (ja que la xarxa de fons d’interessos compartits \u00e9s massa espessa per ser desmantellada per complet), per\u00f2 s\u00ed par\u00e0lisi o, en el millor dels casos , pol\u00edtiques a curt termini i poc coherents de successius “pegats”. Amb els instruments que t\u00e9, la UE<\/strong> nom\u00e9s \u00e9s capa\u00e7 de gestionar de manera molt deficient la inacabada crisi de l’euro, el que planeja – un cop m\u00e9s – el debat sobre els seus l\u00edmits institucionals. Mentre la Comissi\u00f3<\/strong> sigui fonamentalment un \u00f2rgan tecnocr\u00e0tic, el Consell Europeu<\/strong> un directori dels governs nacionals i el Parlament<\/strong> Europeu<\/strong> un f\u00f2rum fallit de representaci\u00f3 popular amb poders limitats, el futur immediat \u00e9s molt preocupant. No hi ha moltes raons per a l’optimisme ja que l’eventual reforma dels tractats no nom\u00e9s \u00e9s molt complexa en si mateixa, sin\u00f3 que avui \u00e9s de fet descartable per falta de suficient consens. El Brexit<\/strong> podria ser una oportunitat per intentar donar un salt qualitatiu en la integraci\u00f3, per\u00f2 amb prou feines s’albiren propostes m\u00ednimament ambicioses, m\u00e9s enll\u00e0 d’alguna suggeriment de refor\u00e7ar la coordinaci\u00f3 en assumptes de defensa i seguretat.<\/p>\n

A m\u00e9s, molts estats no nom\u00e9s no volen anar m\u00e9s lluny en la integraci\u00f3, sin\u00f3 que desitgen renacionalitzar compet\u00e8ncies. Davant d’aquest panorama, sembla obrir-se cam\u00ed l’escenari de la institucionalitzaci\u00f3 f\u00e0ctica de l’Europa de “dues velocitats<\/strong>“, cosa que t\u00e9 pros i contres. Formalitzar un “nucli dur<\/strong>” podria impulsar la integraci\u00f3 i, si funcion\u00e9s, potser arrossegaria als Estats m\u00e9s reticents. No obstant aix\u00f2, el principal risc \u00e9s el d’agreujar la fossa entre pa\u00efsos europeus, uns “de primera<\/em>” i altres “de segona<\/em>“, que acabarien despenjats i podrien caure en mans dels populistes. Consolidar les “dues velocitats<\/em>” faria gaireb\u00e9 impossible l’eventual mutualitzaci\u00f3 del deute, obtenir garanties banc\u00e0ries comuns, dotar-se d’un pressupost comunitari de deb\u00f2 o gestionar pol\u00edticament l’euro.<\/p>\n

Com la UE<\/strong> ha anat molt m\u00e9s enll\u00e0 de l’antiga CEE<\/strong>, la soluci\u00f3 exigeix \u200b\u200breformes estructurals profundes i radicals que impliquin regulacions fiscals, redistribuci\u00f3 social, ampliaci\u00f3 de drets pol\u00edtics i molta m\u00e9s transpar\u00e8ncia. Ja que ni el neoliberalisme, ni els populismes, ni la volta a la m\u00edtica (i irreal) sobirania nacional poden ser la resposta, cal atrevir-se a fer propostes m\u00e9s agosarades, per ut\u00f2piques que puguin semblar, almenys per intentar suscitar un debat p\u00fablic pluralista el m\u00e9s participatiu possible.<\/p>\n

No deixa de ser un tant paradoxal que alguns notables acad\u00e8mics realment europeistes no deixin d’insistir que el projecte dels federalistes europeus- els Estats Units d’Europa (EUE)<\/strong> – \u00e9s impossible i irrealitzable, una quimera anacr\u00f2nica i ing\u00e8nua, un somni mort el 2005 (en fracassar la Constituci\u00f3 Europea) o-com a m\u00e0xima concessi\u00f3- una cosa molt improbable (Chris Terry<\/strong>, Pol Morillas<\/strong>, Jos\u00e9 Ignacio Torreblanca<\/strong>). Al meuparer, no ajuden en res amb tan contundents afirmacions, per molt realistes que avui siguin. Els federalistes europeus ja sabem que avui no es donen condicions ni objectives ni subjectives per a aquell escenari, no cal que ens ho recordin ni ens desanimin.<\/p>\n

“M\u00e9s Europa<\/em><\/strong>” i una “uni\u00f3 cada vegada m\u00e9s estreta<\/strong><\/em>“, si no s\u00f3n frases buides i ret\u00f2rica insubstancial, impliquen a llarg termini un escenari federal i- preses de deb\u00f2- haurien de desembocar precisament en els EUE<\/strong> que, en el fons, s\u00f3n la opci\u00f3 m\u00e9s racional, alhora que la m\u00e9s dif\u00edcil. Crec que els federalistes europeus han de ser m\u00e9s visibles i m\u00e9s concrets en la seva proposta per difondre-la i suscitar – almenys – un ampli debat te\u00f2ric sobre aquest tema: \u00e9s el que est\u00e0 intentant Gianis Varufakis<\/strong> amb el seu projecte (Democracy in Europe Movement 25<\/strong>) favorable a impulsar un per\u00edode constituent paneuropeu.
\nAdmeto que un projecte federal europeu articulat est\u00e0 per fer, per\u00f2 es poden tra\u00e7ar ja algunes l\u00ednies:<\/p>\n

1) en el pla pol\u00edtic es tracta de refor\u00e7ar les institucions comunit\u00e0ries supranacionals per fer-les m\u00e9s representatives, m\u00e9s participatives i m\u00e9s garantistes, per tant, m\u00e9s democr\u00e0tiques<\/strong>,<\/p>\n

2) en l’econ\u00f2mic, caldria donar pas a un Tresor Europeu<\/strong>, la mutualitzaci\u00f3 del deute (els “eurobons”), anar cap a la uni\u00f3 fiscal, atribuir al BCE<\/strong> compet\u00e8ncies en creixement i ocupaci\u00f3 i ampliar notablement el pressupost comunitari<\/p>\n

i 3) en el social, a m\u00e9s de recuperar vigorosos Estats del Benestar<\/strong>, seria clau fomentar la solidaritat<\/strong> c\u00edvica paneuropea<\/strong> en temps de regressi\u00f3 nacionalista excloent.<\/p>\n

Un projecte federal concret, ben estructurat i presentat, serviria per posar en relleu les grans avantatges d’un escenari aix\u00ed, el que podria captar l’inter\u00e8s potencial de molts ciutadans i tamb\u00e9 d’alguns europartits (socialistes<\/strong>, liberals<\/strong>, verds<\/strong> i sectors de l’esquerra radical<\/strong>). Uns eventuals EUE<\/strong> tindrien, en efecte, molts avantatges sobre l’actual UE<\/strong>:<\/p>\n

1) resoldrien la q\u00fcesti\u00f3 de la legitimitat ja que la UE<\/strong> de fet nom\u00e9s t\u00e9 (quan la t\u00e9) la funcional (pels seus resultats), mentre que un Estat federal europeu descansaria en el principi de la sobirania popular,<\/p>\n

2) es podria introduir una real divisi\u00f3 horitzontal de poders (executiu, legislatiu, judicial),<\/p>\n

3) la distribuci\u00f3 de compet\u00e8ncies seria molt m\u00e9s clara,<\/p>\n

4) es disposaria d’un sistema fiscal integrat amb mecanismes de compensaci\u00f3 interterritorial,<\/p>\n

5) es podrien harmonitzar els sistemes de welfare<\/em>,<\/p>\n

6) la compet\u00e8ncia pol\u00edtica interpartidista seria paneuropea,<\/p>\n

7) s’integrarien tots els cossos diplom\u00e0tics, militars i policials<\/p>\n

i 8) es disposaria de representaci\u00f3 \u00fanica en les inst\u00e0ncies internacionals (ONU<\/strong>, FMI<\/strong>, BM<\/strong>, OMC<\/strong> i altres).<\/p>\n

\u00c9s evident que un projecte tan ambici\u00f3s com aquest \u00e9s impossible si la majoria de les elits i les opinions p\u00fabliques no l’assumeix – i \u00e9s el que passa avui-, per\u00f2, almenys, ofereix un horitz\u00f3 molt clar obert al debat: \u00e9s el que estem demanant els federalistes europeus. Mentrestant, en no ser (encara) possibles els EUE<\/strong>, cal posar en relleu les contradiccions i disfuncions d’un sistema que est\u00e0 avariat i cal criticar frontalment les pulsions eur\u00f3fobes reaccion\u00e0ries. Ni el neoliberalisme de l’austeritat a ultran\u00e7a, ni el proteccionisme nacionalista s\u00f3n respostes adequades: ja que ja no \u00e9s possible un keynesianisme nacional, l’\u00fanica f\u00f3rmula \u00e9s la de coordinar seriosament a totes les forces progressistes i europeistes de la UE<\/strong> per salvar-la de si mateixa abans que sigui massa tard.<\/p>\n

Agenda p\u00fablica<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La UE est\u00e0 travessant actualment el moment m\u00e9s cr\u00edtic de la seva hist\u00f2ria davant la tan dif\u00edcil negociaci\u00f3 del Brexit, l’interminable drama grec i l’amena\u00e7a eur\u00f3foba protagonitzada per l’extrema dreta en tants Estats nacionals. Davant d’aquest panorama \u00e9s molt decebedora l’escassa capacitat de lideratge propositiu de les autoritats comunit\u00e0ries, aferrades a una in\u00e8rcia que \u00e9s …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16,1],"tags":[],"class_list":["post-16628","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16628","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16628"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16628\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16635,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16628\/revisions\/16635"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16628"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16628"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16628"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}