{"id":16562,"date":"2017-04-19T10:00:00","date_gmt":"2017-04-19T08:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16562"},"modified":"2017-04-19T10:00:58","modified_gmt":"2017-04-19T08:00:58","slug":"jordi-font-tarradellas-reventos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-tarradellas-reventos\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Tarradellas – Revent\u00f3s"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n

\"josep-tarradellas-perfil\"Salvador S\u00e1nchez-Ter\u00e1n<\/strong>,\u00a0delegat de Su\u00e1rez<\/strong> en la negociaci\u00f3 pel restabliment de la Generalitat, \u00e9s inequ\u00edvoc a les seves mem\u00f2ries pol\u00edtiques: \u201cRevent\u00f3s<\/strong> solicita entrevista a S.M. el Rey y al presidente del Gobierno para formular la reivindicaci\u00f3n del Estatuto de autonom\u00eda y, de forma muy insistente, el restablecimiento de la Generalitat. El Gobierno hubiera deseado negociar con Carlos Sent\u00eds<\/strong> o con Jordi<\/strong> Pujol<\/strong>, pero resultaba evidente, y destacada, la ventaja electoral del PSC-PSOE e ineludible, por tanto, la adjudicaci\u00f3n de un liderazgo a Revent\u00f3s<\/strong>. En este momento, y ante la alternativa Revent\u00f3s<\/strong> o Tarradellas<\/strong>, es cuando en la Presidencia del Gobierno comienzan a considerarse con seriedad las posibilidades de retorno del exiliado presidente.<\/i>\u201d<\/p>\n

No pas abans ni despr\u00e9s. Nom\u00e9s en aquest prec\u00eds moment. Revent\u00f3s<\/strong>, amb la vict\u00f2ria a la m\u00e0, exigiria el retorn de la Generalitat exiliada, encara que fos al preu de sacrificar el seu leg\u00edtim i ben guanyat protagonisme: calia pagar aquest tribut a la UCD<\/strong>, que havia guanyat les eleccions a Espanya, perqu\u00e8 es dispos\u00e9s a pagar el seu tribut a Catalunya, renunciant al projecte de \u201cr\u00e8gim especial per a Catalunya<\/em>\u201d i acceptant el retorn de la Generalitat. La figura de Joan Revent\u00f3s<\/strong> es fa especialment gran en aquesta avinentesa. \u00c9s el pol\u00edtic que s’enfronta a una situaci\u00f3 extrema en la qual servir el pa\u00eds passa per negar les seves possibilitats personals. I ho fa sense mesura, sense la menor reserva. Sap que \u00e9s la clau i es disposa tamb\u00e9 a ser el preu. \u00c9s un pol\u00edtic forjat en la resist\u00e8ncia, en el perill i la solidaritat amb tants altres lluitadors an\u00f2nims. Sense ambicions inexcusables. Com sol dir Raimon Obiols<\/strong>, citant Thomas Jefferson<\/strong>, sense necessitat de m\u00e9s compensaci\u00f3 que la \u201cfelicitat p\u00fablica<\/em>\u201d que dona saber-se al servei del que \u00e9s com\u00fa.<\/p>\n

Joan Revent\u00f3s<\/strong>, en la seva llarga traject\u00f2ria socialista, en el seu esfor\u00e7 permanent per articular la unitat dels catalanistes contra el franquisme, i ara, en aquesta culminaci\u00f3 victoriosa, adquireix la dimensi\u00f3 dels aut\u00e8ntics \u201cpares de la p\u00e0tria<\/em>\u201d, dels qui, en moments decisius, saben brillar a l’altura que la dignitat nacional del seu poble demanava, sense cap regateig. Cal remarcar-ho, perqu\u00e8 el fet encara no ha estat degudament reconegut ni degudament transm\u00e8s a l’opini\u00f3 p\u00fablica en els seus termes reals. Tret dels socialistes, no ho ha fet ning\u00fa, ni a dreta ni a esquerra. S\u00f3n les mis\u00e8ries i les sumes contra natura que solen produir els petits interessos.<\/p>\n

Molts han corregut a dir que va guanyar la voluntat majorit\u00e0ria del poble de Catalunya, cosa que \u00e9s veritat, per\u00f2 que no \u00e9s tota la veritat. O que van ser els bons oficis de Manuel Ort\u00ednez<\/strong> o de Carles Sent\u00eds<\/strong> prop de Su\u00e1rez<\/strong>, cosa que tamb\u00e9 \u00e9s veritat, referida a algunes actuacions en els passadissos del poder, per\u00f2 tampoc no \u00e9s tota la veritat. El pinyol de la veritat, all\u00f2 que marca la difer\u00e8ncia i precipita realment les coses, es diu Joan Revent\u00f3s<\/strong>.<\/p>\n

Su\u00e1rez<\/strong> i la UCD<\/strong> estaven conven\u00e7uts que Pujol<\/strong> guanyaria les eleccions del 15 de juny de 1977. Tenien prevista la creaci\u00f3 d’un \u201cr\u00e8gim especial per a Catalunya\u201d<\/em>, amb un \u201cConsell General<\/em>\u201d que Jordi Pujol<\/strong> havia de presidir. Tarradellas<\/strong> ho sabia. ERC<\/strong> defensava el retorn de la Generalitat, malgrat la dist\u00e0ncia que hi havia entre Tarradellas<\/strong> i Heribert Barrera<\/strong>. El PSUC<\/strong> era un cas singular: hi havia recel mutu entre aquest partit i Tarradellas<\/strong>. La cosa venia de lluny. En qualsevol cas, el PSUC<\/strong> del Guti<\/i> seria decisiu a l’hora de fer la majoria necess\u00e0ria per arrencar a Su\u00e1rez<\/strong> el retorn de la Generalitat exiliada.<\/p>\n

El baluard principal, per\u00f2, el constituiria Joan Revent\u00f3s<\/strong> i els \u201cSocialistes de Catalunya<\/strong>\u201d, clars guanyadors de les eleccions. Revent\u00f3s<\/strong>, aquella nit, davant dels resultats que prenien cos, del tot inesperats en la seva contund\u00e8ncia, va trucar a Tarradellas<\/strong> i li va refermar el seu comprom\u00eds. De seguida, viatjaria a Madrid i exigiria, a Su\u00e1rez<\/strong> i al rei, el retorn de la Generalitat exiliada. I convocaria l’Assemblea de Parlamentaris, a la sala de plens del vell Parlament, clausurada feia trenta-vuit anys pels militars (en demanaria la clau a l’alcalde Soc\u00edas<\/strong>, que la hi facilitaria sense pensar-s’ho). Ja no hi hauria discrep\u00e0ncies, tothom havia girat a favor: les urnes i el comprom\u00eds de Revent\u00f3s<\/strong> havien redre\u00e7at definitivament les coses.<\/p>\n

Feia molt de temps que funcionava l’eix conformat, d’una banda, per Revent\u00f3s<\/strong> i Obiols<\/strong> i, de l’altre, per Tarradellas<\/strong> i els dos socialistes del seu entorn m\u00e9s immediat: Rom\u00e0 Planes<\/strong> i Quico Vila-Abadal<\/strong>. Cal recordar els fets. Enll\u00e0 d’oblits interessats. Serveixi o no de mirall a les pol\u00edtiques en curs, doni una imatge m\u00e9s o menys afavorida a qui s’hi miri. \u00c9s un moment que honora el poble de Catalunya i que no se li hauria d’escatimar en cap dels seus aspectes, sin\u00f3 fer-lo present en tota la seva significaci\u00f3 i envergadura. Amb l’arribada d’un vell, savi i tossut president que sorgia del t\u00fanel del temps, enlairant la flama del president Companys<\/strong>. I amb Joan Revent\u00f3s<\/strong> al capdavant.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Salvador S\u00e1nchez-Ter\u00e1n,\u00a0delegat de Su\u00e1rez en la negociaci\u00f3 pel restabliment de la Generalitat, \u00e9s inequ\u00edvoc a les seves mem\u00f2ries pol\u00edtiques: \u201cRevent\u00f3s solicita entrevista a S.M. el Rey y al presidente del Gobierno para formular la reivindicaci\u00f3n del Estatuto de autonom\u00eda y, de forma muy insistente, el restablecimiento de la Generalitat. El Gobierno hubiera deseado negociar con …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,1],"tags":[],"class_list":["post-16562","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16562","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16562"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16562\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16570,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16562\/revisions\/16570"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16562"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16562"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16562"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}