{"id":16557,"date":"2017-04-18T07:41:48","date_gmt":"2017-04-18T05:41:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16557"},"modified":"2017-04-18T07:44:35","modified_gmt":"2017-04-18T05:44:35","slug":"16557","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/16557\/","title":{"rendered":"Josep Carles Rius: Les paraules de Bonveh\u00ed i la recerca de la veracitat"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n

\"parole\"Els periodistes sabem que sempre hi ha diferents versions de la realitat, per\u00f2 tamb\u00e9 coneixem que el nostre deure \u00e9s acostar-nos el m\u00e9s possible a la veritat. Sovint necessitem el pas del temps, la confessi\u00f3 dels protagonistes o llargues investigacions per con\u00e8ixer la realitat del que ha passat. Altres vegades, la ‘veritat oficial’, la que el poder explica amb el prop\u00f2sit d’escriure un relat el m\u00e9s hegem\u00f2nic possible, es posada en q\u00fcesti\u00f3 d\u2019una forma molt m\u00e9s r\u00e0pida. \u00c9s una ‘veritat constru\u00efda’ que el periodista t\u00e9 l’obligaci\u00f3 de contrastar amb la veracitat dels fets.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s precisament el que hem fet Catalunya Plural i eldiario.es quan hem publicat les paraules del n\u00famero dos del PDECat, David Bonveh\u00ed, pronunciades, i gravades, <\/a>durant una reuni\u00f3 amb militants del partit. Un document que posa en q\u00fcesti\u00f3 la ‘veritat oficial’ i que revela que la nova Converg\u00e8ncia t\u00e9 un pla ‘b’ a l’hora d’afrontar la culminaci\u00f3 del Proc\u00e9s. Un pla ocult a l’opini\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n

<\/section>\n

L’episodi i la cadena de reaccions que ha desencadenat ens porten a compartir unes reflexions sobre el paper del periodisme.<\/p>\n

Una concepci\u00f3 c\u00ednica del periodisme sost\u00e9 que la veritat no existeix. Que hi ha tantes veritats com interpretacions de la realitat. Per\u00f2 no \u00e9s cert. El periodista no es pot limitar a comptar versions, sin\u00f3 que t\u00e9 l’obligaci\u00f3 d\u2019 estudiar-les, interpretar-les, i atorgar-les, o no, veracitat. Si no, ser\u00e0, en el millor dels casos, un simple intermediari entre el poder i la societat. O un propagandista.<\/p>\n

L’objectivitat en la vida, i en el periodisme, s\u00f3n una utopia. La nostra mirada, la nostra percepci\u00f3 dels fets, est\u00e0 condicionada per les experi\u00e8ncies vitals, per la biografia. Per la nostra ideologia. Pels sentiments i les emocions. Ning\u00fa \u00e9s objectiu. \u00c9s impossible. Per\u00f2 els periodistes tenim l’obligaci\u00f3 \u00e8tica d’aspirar a l’objectivitat a l’hora de prendre decisions. A intentar a\u00efllar-nos de les idees preconcebudes, de tota la c\u00e0rrega d’experi\u00e8ncies que portem a sobre per no distorsionar la realitat. Sense l’aspiraci\u00f3 de ser objectiu i independent resulta molt dif\u00edcil la recerca de la veracitat.<\/p>\n

El periodista no \u00e9s neutral, per\u00f2 ha d’aspirar a ser equ\u00e0nime. Els propis interessos, o fins i tot la m\u00e9s leg\u00edtima de les causes, no han de portar el periodista a distorsionar la realitat, o a silenciar \u00a0al ciutad\u00e0 dades i fets que necessita per poder formar-se la seva pr\u00f2pia opini\u00f3.<\/p>\n

La crisi de confian\u00e7a entre els mitjans de comunicaci\u00f3 i la ciutadania es va produir, precisament, perqu\u00e8 va cr\u00e9ixer la percepci\u00f3 que hi va haver mitjans i periodistes que havien abandonat la seva funci\u00f3 social per atendre els seus propis interessos. En altres paraules, que part de la premsa havia renunciat a la que era la seva principal funci\u00f3, la de reflectir la realitat de forma honesta i amb voluntat de veracitat i independ\u00e8ncia.<\/p>\n

El periodista, per poder exercir el periodisme amb un comprom\u00eds \u00e8tic, ha de ser lliure. No pot estar sotm\u00e8s a interessos aliens a la informaci\u00f3, no pot ser ali\u00e8 al b\u00e9 com\u00fa dels ciutadans. Per\u00f2 per ser lliure i responsable precisa treballar en mitjans que al seu torn ho siguin. I per aix\u00f2 necessita els ciutadans. Perqu\u00e8 s\u00f3n els ciutadans els que determinen la qualitat d’una democr\u00e0cia. S\u00f3n els que voten i els que decideixen llegir, veure o escoltar un determinat diari, cadena de televisi\u00f3 o emissora de r\u00e0dio. I si aquests ciutadans no volen informar-se amb veracitat, sin\u00f3 que els donin la ra\u00f3, que alimentin les seves idees preconcebudes, llavors, d’alguna manera, tamb\u00e9 contribueixen a la degradaci\u00f3 dels mitjans. I de la vida democr\u00e0tica.<\/p>\n

Ara fa quatre anys , un grup de periodistes i intel\u00b7lectuals vam constituir la Fundaci\u00f3 Periodisme Plural<\/a> amb la vocaci\u00f3 de contribuir a la qualitat democr\u00e0tica a partir de l’exercici del periodisme. Amb la voluntat de reivindicar, com estableixen els nostres estatuts, “el periodisme independent, cr\u00edtic i lliure, i el foment de la informaci\u00f3 i el debat p\u00fablic com a elements vitals de la ciutadania”. Principis que compartim amb eldiario.es.<\/p>\n

La Fundaci\u00f3 Periodisme Plural ha estat declarada d’inter\u00e8s social per part de la Generalitat i \u00e9s la primera entitat sense \u00e0nim de lucre creada a Catalunya en l’\u00e0mbit del periodisme. Tenim la nostra pr\u00f2pia mirada sobre la realitat i la expliquem amb total transpar\u00e8ncia<\/a>. Una mirada que podr\u00edem resumir en la defensa dels drets humans, incloent el “dret a una informaci\u00f3 vera\u00e7 i plural”. Per sobre de tot, creiem en el dret a saber. I, en aquesta ocasi\u00f3 \u00e9s molt pertinent\u00a0 recordar-ho: tamb\u00e9 en el dret a l’exercici de la pr\u00f2pia sobirania. En el dret a decidir, aix\u00f2 s\u00ed, a partir d’una informaci\u00f3 vera\u00e7.<\/p>\n

Amb la publicaci\u00f3 de les paraules de Bonveh\u00ed hem estat coherents. Considerem transcendent i rellevant el contingut de la seva intervenci\u00f3. Creiem que avui els ciutadans tenim m\u00e9s dades per interpretar la realitat, per conformar la nostra opini\u00f3. Per decidir.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els periodistes sabem que sempre hi ha diferents versions de la realitat, per\u00f2 tamb\u00e9 coneixem que el nostre deure \u00e9s acostar-nos el m\u00e9s possible a la veritat. Sovint necessitem el pas del temps, la confessi\u00f3 dels protagonistes o llargues investigacions per con\u00e8ixer la realitat del que ha passat. Altres vegades, la ‘veritat oficial’, la que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-16557","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16557","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16557"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16557\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16561,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16557\/revisions\/16561"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16557"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16557"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16557"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}