{"id":16549,"date":"2017-04-16T11:03:58","date_gmt":"2017-04-16T09:03:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16549"},"modified":"2017-04-16T11:06:21","modified_gmt":"2017-04-16T09:06:21","slug":"jose-montilla-el-compromis-de-la-carme-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-montilla-el-compromis-de-la-carme-2\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Montilla: El comprom\u00eds de la Carme"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-16545\" alt=\"Carme\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/04\/Carme-300x167.jpeg\" width=\"300\" height=\"167\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/04\/Carme-300x167.jpeg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/04\/Carme.jpeg 301w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>La trucada d\u2019un amic com\u00fa em sobresalta i em dona la not\u00edcia m\u00e9s inesperada. Sorpresa, dolor, pena i r\u00e0bia s\u00f3n sentiments que en aquell moment m\u2019atrapen i em desborden. S\u00f3n moltes les viv\u00e8ncies, les alegries i les tristeses compartides.<br \/>\nLa <strong>Carme<\/strong> ha sigut una persona que des de molt jove es va comprometre pels seus ideals del socialisme democr\u00e0tic i pel seu pa\u00eds, Catalunya. Els seus valors van ser els de la seva fam\u00edlia: el seu avi matern, <strong>Francisco<\/strong>, anarquista aragon\u00e8s; el seu pare, <strong>Baltasar<\/strong>, d\u2019<strong>Olula del R\u00edo<\/strong> (<strong>Almeria<\/strong>); la seva mare, <strong>Esther<\/strong>, dona compromesa des de molt jove en la lluita per les llibertats democr\u00e0tiques. La <strong>Carme<\/strong> va viure uns valors i unes arrels que li van donar una identitat. I no hi va renunciar mai. Al contrari. Va entrar a militar als 16 anys.<br \/>\nTenia un somriure que desbordava. La seva determinaci\u00f3 i les seves conviccions no impedien una amabilitat i una calidesa humana que s\u00f3n inusuals \u2013tristament\u2013 en la pol\u00edtica. Era ferma i atenta. Tena\u00e7 i sensible. La seva manera de ser, la seva proximitat i el seu comprom\u00eds despertaven afecte i admiraci\u00f3. La <strong>Carme<\/strong> es feia estimar. I molt.Pol\u00edticament, tenia unes caracter\u00edstiques que la feien molt especial. Era valenta. Era lleial. Era intel\u00b7ligent. Era sensible. Era capa\u00e7. La seva mort ens deixa impactats m\u00e9s enll\u00e0 del que \u00e9s inesperat, perqu\u00e8 la <strong>Carme<\/strong> semblava, permanentment, plena de vida i il\u00b7lusi\u00f3. La seva llum personal era molt m\u00e9s que una brillantor o una espurna: ella il\u00b7luminava sempre, amb les seves idees i la seva passi\u00f3, all\u00e0 on fos.La <strong>Carme<\/strong> ha deixat una empremta profunda en la vida pol\u00edtica espanyola i en la comunitat socialista. Per\u00f2, a m\u00e9s, ha guiat moltes dones \u2013a tot el m\u00f3n\u2013 en la seva lluita per la igualtat i en el desenvolupament del seu lideratge. Va desafiar convencionalismes, clix\u00e9s i prejudicis. Ho va fer amb coratge i seguretat. Va inspirar a tothom. En va animar moltes.Escric aquestes l\u00ednies de pressa i totalment insuficients per expressar els meus sentiments i les meves idees. Cada paraula em fa mal, cada frase m\u2019entristeix. Estic trencat i emocionat. Per\u00f2 vull escriure, amb orgull, que la <strong>Carme<\/strong> ha sigut una companya exemplar i una l\u00edder excepcional. Que he tingut la sort de con\u00e8ixer-la, ajudar-la, acompanyar-la i treballar junts per una societat millor i unes millors relacions entre Catalunya i Espanya.La <strong>Carme<\/strong> volia el que volen la majoria dels catalans: m\u00e9s Catalunya i m\u00e9s Espanya, sense ruptures ni frustracions. Va lluitar per fer compatibles sentiments i compromisos. Lleialtats i projectes. Va ser un exemple, i ho seguir\u00e0 sent cada dia m\u00e9s.L\u2019\u00faltima vegada que la vaig veure va ser en l\u2019homenatge al nostre estimat i enyorat <strong>To\u00f1o Alonso<\/strong>. Els exministres de <strong>Zapatero<\/strong> ens hav\u00edem empla\u00e7at a un sopar en les setmanes posteriors. Ja no ser\u00e0 possible amb ella. Desolaci\u00f3 i tristesa.La vall del riu vermell \u00e9s la popular adaptaci\u00f3 al catal\u00e0 de la can\u00e7\u00f3 espiritual Red River Valley. La seva primera estrofa \u00e9s molt coneguda a Catalunya. I la vull compartir. El dolor \u00e9s profund i res ens consola tret de la convicci\u00f3 que no t\u2019oblidarem, perqu\u00e8 el teu record ser\u00e0 inesborrable. Descansa en pau. Una abra\u00e7ada permanent per a tota la seva fam\u00edlia. En especial per al <strong>Miquel<\/strong>, el seu fill.<em>Trobarem a faltar el teu somriure,<\/em><\/p>\n<p><em>diu que ens deixes te\u2019n vas lluny d\u2019aqu\u00ed,<\/em><\/p>\n<p><em>per\u00f2 el record de la vall on vas viure<\/em><\/p>\n<p><em>no l\u2019esborra la pols del cam\u00ed.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La trucada d\u2019un amic com\u00fa em sobresalta i em dona la not\u00edcia m\u00e9s inesperada. Sorpresa, dolor, pena i r\u00e0bia s\u00f3n sentiments que en aquell moment m\u2019atrapen i em desborden. S\u00f3n moltes les viv\u00e8ncies, les alegries i les tristeses compartides. La Carme ha sigut una persona que des de molt jove es va comprometre pels seus &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,15,1],"tags":[],"class_list":["post-16549","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16549","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16549"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16549\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16555,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16549\/revisions\/16555"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16549"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16549"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16549"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}