{"id":16504,"date":"2017-04-07T19:12:53","date_gmt":"2017-04-07T17:12:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16504"},"modified":"2017-04-11T12:33:08","modified_gmt":"2017-04-11T10:33:08","slug":"josep-maria-bricall-paraules-de-en-lacte-commemoratiu-del-40e-aniversari-del-restabliment-de-la-generalitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-maria-bricall-paraules-de-en-lacte-commemoratiu-del-40e-aniversari-del-restabliment-de-la-generalitat\/","title":{"rendered":"Josep Maria Bricall: Paraules de en l\u2019acte commemoratiu del 40\u00e8 aniversari del restabliment de la Generalitat"},"content":{"rendered":"

\"josep-tarradellas-perfil\"En una de les paradoxes posades en boca\u00a0 del Father Brown<\/strong> , Chesterton<\/strong> introdueix una distinci\u00f3 entre all\u00f2 que \u00e9s impossible i all\u00f2 que \u00e9s improbable. I afegeix \u201c \u00e9s m\u00e9s natural creure en una historia sobrenatural , que tracta de coses que no comprenem , que en una historia natural que contradiu all\u00f2 que s\u00ed entenem. Digueu-me que el gran Gladstone<\/strong> , en les seves darreres hores, va ser assetjat pel fantasma de Parnell<\/strong> i no em penso manifestar sobre el tema; per\u00f2 si m\u2019explica que Gladstone<\/strong> , quan va ser presentat a la reina Victoria<\/strong> , no es va treure el capell davant seu , li va donar un copet a l\u2019esquena i la va oferir un puro , no m\u2019ho creur\u00e9 de cap manera. Aix\u00f2, no \u00e9s impossible, nom\u00e9s \u00e9s incre\u00efble<\/em>\u201d.<\/p>\n

Sorpr\u00e8n el retorn a Catalunya de les institucions de la Generalitat, vigent\u00a0 un sistema jur\u00eddic conformat per lleis de la Dictadura \u2013 que si alguna cosa no havia previst era la pres\u00e8ncia a Catalunya de la Generalitat \u2013 i per un sistema militar encara intacte. Ara no es tracta de rememorar uns fets\u00a0 ans d\u2019analitzar una manera de controlar els esdeveniments que donen m\u00e9s d\u2019una lli\u00e7\u00f3 a una hist\u00f2ria com la nostra, no sempre reeixida. Vistos els resultats obtinguts, podem perfectament atribuir la idone\u00eftat als procediments emprats pel president Tarradellas<\/strong>.<\/p>\n

M\u2019agradaria posar-los a la vostre consideraci\u00f3 no com an\u00e8cdotes d\u2019un passat sin\u00f3 com a meditacions sobre la nostra vida quotidiana, sobre el nostre capteniment pol\u00edtic no precisament\u00a0 de cara a un futur , sempre incert, sin\u00f3 davant\u00a0 d\u2019un avui que pot reduir la incertesa d\u2019aquest futur.<\/p>\n

Per l\u2019assoliment d\u2019aquest objectiu \u2013 el\u00a0 retorn de les nostres institucions d\u2019autogovern , pr\u00e8vies a les Constitucions espanyoles de 1931 i de 1978 –\u00a0 el president Tarradellas<\/strong> va subordinar a aquest objectiu tota la seva activitat , assumint \u00edntegrament tots els costos que calia encarar, at\u00e8s que l\u2019ardidesa del projecte no admetia compromisos de bany maria ni acords previsiblement escadussers, que acabarien per rebaixar la dignitat i la independ\u00e8ncia\u00a0 de la Instituci\u00f3 nacional que ell representava.\u00a0 Els costos son sempre proporcionals a la magnitud dels projectes dissenyats i res no ens es perdonat per defugir d\u2019aquesta molesta proporci\u00f3 exigida per la l\u00f2gica de les coses. Tanmateix atenir-se fidelment a aquesta regla \u00e9s una condici\u00f3 necess\u00e0ria per abastar all\u00f2 que sembla\u00a0 impossible. Per\u00f2 el President va tenir cura de no traspassat mai la delicada ratlla que discrimina entre el que \u00e9s incre\u00efble i el que \u00e9s impossible : \u00e9s aquesta precauci\u00f3 la que ens dona els indicis del que son les condicions suficients i\u00a0 els m\u00e8todes que aquestes condicions imposen.<\/p>\n

A aix\u00f2 em voldria cenyir i em limitar\u00e9\u00a0 \u2013 no disposo de temps per a res m\u00e9s \u2013 a tres comentaris, que he escollit per organitzar la meva intervenci\u00f3.<\/p>\n

El primer comentari gira en torn d\u2019una expressi\u00f3 seva\u00a0 ben sovintejada i a la que jo m\u2019he hagut de referit \u2013 i de practicar , dintre de les meves limitacions \u2013 freq\u00fcentment. No la v\u00e0rem entendre inicialment ni Manuel<\/strong> Ort\u00ednez<\/strong> ni jo. Per\u00f2 la pr\u00e0ctica ens va permetre endevinar el seu sentit : Tarradellas<\/strong> era una persona que advertia\u00a0 a partir de l\u2019 experi\u00e8ncia. M\u2019estic referint a l\u2019expressi\u00f3 \u201c Fer les coses d<\/i>\u2019una certa manera<\/i>\u201d. Ho va aplicar de manera considerable i ho va repetir insistentment. Fer les coses d\u2019una certa manera tenia un camp d\u2019experimentaci\u00f3 molt significatiu \u2013 i a la llarga ben decisiu \u2013 en\u00a0 les relacions amb el govern espanyol.<\/p>\n

En la lli\u00e7\u00f3 d\u2019investidura com a doctor honoris causa a la Universitat de les Illes Balears el passat m\u00e9s de setembre, el Professor Josep Lluis Sureda<\/strong> va escollir com a tema les negociacions del govern grec amb els responsables de l\u2019euro-grup . En el decurs de la seva intervenci\u00f3 va fer una al\u00b7lusi\u00f3 a la seva experi\u00e8ncia amb Tarradellas<\/strong> i va servir-se d\u2019unes notes que havia conservat. En transcric el text: \u201cEm permetr<\/i>\u00e9 <\/i>el record , l<\/i>\u2019\u00fa<\/i>ltim, d\u2019una experi<\/i>\u00e8<\/i>ncia personal de finals de juny de 1977 , quan el president Josep Tarradellas<\/strong> em deman<\/i>\u00e0 <\/i>que em desplac<\/i>\u00e9<\/i>s a Madrid durant les negociacions amb el president Su\u00e1rez<\/strong> sobre el restabliment de la Generalitat de Catalunya i vaig estar a la seva disposici\u00f3 fins el final exit\u00f3s de la negociaci\u00f3. El president Tarradellas<\/strong>, en el que crec que es pot descriure com la seva estrat<\/i>\u00e8<\/i>gia negociadora, em va fer entendre que , a tota negociaci<\/i>\u00f3, el m<\/i>\u00e9s important es tenir sempre presents tres principis: primer, tenir ben clar l<\/i>\u2019<\/i>objectiu que es vol aconseguir; segon, tenir presents les necessitats de l<\/i>\u2019altra part per satisfer-les en tot el que sigui compatible amb el principi anterior; tercer, evitar tot enfrontament aspre durant la negociaci\u00f3 <\/i>tant si la provocaci<\/i>\u00f3 <\/i>ve de l<\/i>\u2019<\/i>altre part com si surt de les teves pr<\/i>\u00f2<\/i>pies files<\/i>\u201d.<\/i><\/p>\n

El meu segon comentari gira en torn de l\u2019expressi\u00f3 \u201cCiutadans de Catalunya<\/i>\u201d que va pronunciar en iniciar el seu discurs a la Pla\u00e7a de Sant Jaume just al moment de la seva arribada el 23 d\u2019octubre\u00a0 de 1977. Probablement aquesta frase \u00e9s una de les m\u00e9s citades entre les del que\u00a0 President va pronunciar juntament amb la de \u201c <\/i>far<\/i>\u00e9 <\/i>tot menys\u00a0 el rid\u00edcul<\/i>\u201d , esmentat a tort i a dret , fora del context en que sembla que\u00a0 va ser dita.<\/p>\n

L\u2019expressi\u00f3 \u201cCiutadans de Catalunya<\/em>\u201d s\u2019ha interpretat com una benvinguda amable i sense donar lli\u00e7ons\u00a0 a tots el ciutadans sense distinci\u00f3\u00a0 que en virtut del dret eren a Catalunya. I \u00e9s m\u00e9s que possible que aquest va ser el sentit que volia donar a les seves paraules. Per\u00f2 hi ha en l\u2019expressi\u00f3 un altre significat que no ens passa desapercebut. L\u2019espontane\u00eftat en la refer\u00e8ncia a \u201cciutadans<\/em>\u201d palesa un rerefons ideol\u00f2gic que en\u00a0 aquells moments emotius de la seva arribada i des del balc\u00f3 del Palau de la Generalitat li devia\u00a0 aflorar com a manifestaci\u00f3 d\u2019un pensament\u00a0 profundament liberal. \u201cCiutad\u00e0<\/em>\u201d \u00e9s una paraula\u00a0 que reporta una\u00a0\u00a0 pertinen\u00e7a comunit\u00e0ria, no de qualsevol tipus, sin\u00f3 configurada pel dret , per la ciutadania en una her\u00e8ncia afai\u00e7onada pel llegat\u00a0 de\u00a0 la Revoluci\u00f3 francesa. Segons aquesta tradici\u00f3, res pot quedar al marge de la discussi\u00f3, del respecte i de la rever\u00e8ncia pels drets humans inclosos els de les minories i\u00a0 res es celebra m\u00e9s que\u00a0 les virtuts de la ra\u00f3 i del debat, del comprom\u00eds i de la preemin\u00e8ncia del dret com a contrap\u00e8s a la viol\u00e8ncia\u00a0 i al dogmatisme.<\/p>\n

Crec que insistim molt en la democr\u00e0cia sense adonar-nos que la democr\u00e0cia \u00e9s un concepte equ\u00edvoc si no va acompanyat d\u2019algunes altres tradicions. La democr\u00e0cia no \u00e9s un sistema conf\u00fas de votacions espaiades sin\u00f3 l\u2019expressi\u00f3 jur\u00eddica\u00a0 d\u2019una voluntat ciutadana que neix d\u2019una societat lliure amb una opini\u00f3 p\u00fablica que practica la cr\u00edtica del poder. El liberalisme sembla que es bat en retirada a moltes societats i no tan sols del est i centre d\u2019Europa on es dona el que en els nostres dies es conegut\u00a0\u00a0 com a \u201cdemocr\u00e0cia no liberal<\/em>\u201d. I no estic tan segur que el liberalisme pol\u00edtic el tinguem gaire\u00a0 arrelat aqu\u00ed\u00a0 \u2013 no em refereixo pas al liberalisme econ\u00f2mic que \u00e9s tota una altre cosa .Crec que va ser el gran perdedor de la guerra civil i la p\u00e8rdua del seu rastre ens segueix pesadament de manera per a mi\u00a0 intolerable \u2013 si aquesta expressi\u00f3 es permesa a un liberal.<\/p>\n

Des que vaig con\u00e8ixer el President, em va sobtar \u2013 sobre tot per contrast amb els ambients que jo havia conegut aqu\u00ed en els anys seixanta \u2013 el seu respecte a l\u2019expressi\u00f3 de les idees , de totes les idees. Podria aportar-hi un debat ideol\u00f2gic \u2013 que no concretar\u00e9 –\u00a0 en torn d\u2019alguns llibres publicats\u00a0 que van provocar esgarips, esgarips que el seu pensament liberal no entenia. Tamb\u00e9 soc testimoni del que li co\u00efen alguns comentaris de la premsa \u2013 que despatxava dient que no ho havia llegit \u2013 per\u00f2 tamb\u00e9 de la seva al\u00b7l\u00e8rgia a intervenir a prop de periodistes o directors, no si per liberal o pel seu sentit de la dignitat (ara que hi penso). Per a\u00a0 ell , el debat i la discussi\u00f3\u00a0 \u00e9s fonamental a\u00a0 la vida pol\u00edtica, i per aix\u00f2 negava la qualificaci\u00f3 de \u201cpol\u00edtics<\/em>\u201d als personatges autoritaris, ni que fossin autoritaris de baixa graduaci\u00f3.\u00a0 Quan la col\u00b7lecci\u00f3 de \u201cDi\u00e0legs a Barcelona<\/em>\u201d li va proposar la seva participaci\u00f3 en un dels volums i li van suggerir el meu nom per dialogar amb ell\u00a0 , delicadament em va comunicar\u00a0 que s\u2019ho havia repensat i que havia escollit a Antoni Guti\u00e9rrez<\/strong>, perqu\u00e8 – em va dir –\u00a0 \u201camb vos no discutir\u00edem<\/em>\u201d.<\/p>\n

El meu tercer i darrer comentari es circumscriu a la reiterada voluntat d\u2019exercir l\u2019autogovern. \u201cV<\/i>\u00e0<\/i>rem governar-nos, volem governar-nos i tornaren a governar-nos<\/i>\u201d \u00e9s un lema ben repetit per la seva part.<\/p>\n

En el anys trenta, Josep Tarradellas<\/strong> tenia fama d\u2019organitzador i la fama d\u2019organitzador i d\u2019ordenat se li atribu\u00efa a la seva activitat professional d\u2019home d\u2019empresa i del comer\u00e7 , lluny dels pol\u00edtics dels que no se\u2019n sabia cap altre professi\u00f3 que la pol\u00edtica o molt lligada amb ella. Per aix\u00f2 se li van encomanar aquelles\u00a0 funcions que implicaven\u00a0 posar ordre on calia, al partit ERC o al govern. Li molestava la improvisaci\u00f3, els mals endre\u00e7os, la grolleria. La\u00a0 guerra civil li va oferir un camp ins\u00f2lit per organitzar i donar forma jur\u00eddica a les conquestes revolucionaries per una banda i , per l\u2019altre,\u00a0 per adaptar mitjan\u00e7ant els coneguts com\u00a0 decrets de S\u2019Agar\u00f3 la nova estructuraci\u00f3 que s\u2019imposava al sector p\u00fablic catal\u00e0.<\/p>\n

Tornat al Palau de la Generalitat, maldava per construir les peces i els elements propis d\u2019un estat normal\u00a0 – segons l\u2019expressi\u00f3 emprada per\u00a0 Manel Ort\u00ednez<\/strong> en una entrevista a la televisi\u00f3 –\u00a0 en la nostra administraci\u00f3. De seguida,\u00a0 va restaurar la Comissi\u00f3 Jur\u00eddica Assessora que va poblar d\u2019excel\u00b7lents juristes, tamb\u00e9 procedents de l\u2019Administraci\u00f3 de l\u2019Estat o de la judicatura. Quan va celebrar els seus vuitanta anys es va vanar d\u2019haver rebut la\u00a0 Comissi\u00f3 Jur\u00eddica assessora, les dues\u00a0 Comissions de traspassos, l\u2019incipient consell de les terres de l\u2019Ebre i el consell de l\u2019Institut d\u2019Investigacions econ\u00f2miques que li expressaven els seus bons desitjos: hi veia\u00a0 la pedrera dels grand commis de l<\/i>\u2019etat<\/i>. Em va estimular \u2013 no era d\u2019estranyar \u2013 quan\u00a0 vaig\u00a0 entrar en contacte amb l\u2019ENA<\/strong> francesa per agen\u00e7ar cursos\u00a0 de formaci\u00f3 d\u2019alts funcionaris, interromput despr\u00e9s de les eleccions de 1980.<\/p>\n

Ning\u00fa pot expressar millor que ell el seu pensament . Reprodueixo el text d\u2019unes paraules de 1985 referides retrospectivament<\/p>\n

\u201cJo no renuncio mai a res. Havia fet un gest aleshores perill<\/i>\u00f3<\/i>s i dif<\/i>\u00edcil. El que nosaltres hav\u00edem de fer era governar i tenir el poder, tot obtenint-lo gr<\/i>\u00e0<\/i>cies a la nostra unitat, que es base de tot per tenir la confian<\/i>\u00e7<\/i>a de Madrid. Un cop aconseguits els traspassos , ja organitzar\u00edem la manera d\u2019<\/i>exercir-los, per<\/i>\u00f2 <\/i>no abans… En Maci<\/i>\u00e0 <\/i>tenia car<\/i>\u00e0cter per<\/i>\u00f2 era molt influ<\/i>\u00ef<\/i>ble en la q\u00fcesti\u00f3 nacionalista quan arribaven els joves d\u2019Estat Catal<\/i>\u00e0 <\/i>amb totes aquelles banderes i aquells esveraments. S\u2019<\/i>hi entusiasmaven. A mi els d<\/i>\u2019Estat Catal<\/i>\u00e0 <\/i>no em tenien simpatia, perqu<\/i>\u00e8 <\/i>jo volia disposar del poder de deb<\/i>\u00f2 <\/i>, no el poder que se\u2019n va enlaire\u201d.<\/i><\/p>\n

El text dona una s\u00edntesi de tot el seu pensament d\u2019home de govern. Hi ha aqu\u00ed una prevenci\u00f3 sobre els entusiasmes perqu\u00e8 temia que els catalans, que disposen de reserves considerables de sentiments i ideals , m\u00e9s aviat patim \u2013despr\u00e9s de segles d\u2019allunyament –\u00a0 d\u2019un d\u00e8ficit del que suposa la pr\u00e0ctica\u00a0 pol\u00edtica i la l\u00f2gica del poder. La pol\u00edtica te uns trets espec\u00edfics, t\u00e9 una l\u00f2gica que estructura el poder i les relacions d\u2019aquest poder amb ell mateix \u2013 i amb la seva Administraci\u00f3 –\u00a0 i amb tercers i governar no es pot basar nom\u00e9s en els entusiasmes. No hi ha un viarany\u00a0 que dugi directament dels entusiasmes a la pr\u00e0ctica d\u2019aquesta l\u00f2gica, la l\u00f2gica que\u00a0 va permetre tornar la Generalitat ara fa quaranta anys. L\u2019entusiasme i la l\u00f2gica de la vida publica, dissortadament,\u00a0 no son substitu\u00efbles entre s\u00ed sin\u00f3 complement\u00e0ries.<\/p>\n

Molts cops, quan despatxava amb ell i jo li esmentava els defectes que veia en decisions de l\u2019administraci\u00f3 espanyola, m\u2019argumentava que ells es podien permetre\u00a0 el luxe de fer-los perqu\u00e8 governaven per segles; nosaltres no pod\u00edem distreure\u2019ns.<\/p>\n

La intel\u00b7lig\u00e8ncia pr\u00e0ctica, el seny que practiquem amb \u00e8xit en la vida quotidiana amb les regles que aquesta vida quotidiana imposa, no el traspassem immediatament i sense pegues a la vida p\u00fablica on hi ha unes regles i una din\u00e0mica que exigeixen una pr\u00e0ctica i una historia que no hem tingut.<\/p>\n

Per aix\u00f2, se\u2019m acut un text del seu admirat Montaigne<\/strong>:<\/p>\n

Les dificultats i l<\/i>\u2019obscuritat en tota ci<\/i>\u00e8<\/i>ncia no son descobertes m<\/i>\u00e9<\/i>s que pels que hi han entrat. Car encara cal algun grau d\u2019intel<\/i>\u00b7<\/i>lig<\/i>\u00e8<\/i>ncia per a poder remarcar\u00a0 el que hom ignora i per saber que una porta ens es tancada, cal emp<\/i>\u00e8<\/i>nyer-la. <\/i><\/p>\n

Moltes gr\u00e0cies per la seva atenci\u00f3.<\/p>\n

Palau de la Generalitat, 20 de mar\u00e7 de 2017<\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En una de les paradoxes posades en boca\u00a0 del Father Brown , Chesterton introdueix una distinci\u00f3 entre all\u00f2 que \u00e9s impossible i all\u00f2 que \u00e9s improbable. I afegeix \u201c \u00e9s m\u00e9s natural creure en una historia sobrenatural , que tracta de coses que no comprenem , que en una historia natural que contradiu all\u00f2 que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":16506,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-16504","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16504","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16504"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16504\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16508,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16504\/revisions\/16508"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/16506"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16504"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16504"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16504"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}