{"id":1648,"date":"2010-01-22T21:39:37","date_gmt":"2010-01-22T19:39:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1648"},"modified":"2010-01-22T21:39:37","modified_gmt":"2010-01-22T19:39:37","slug":"albert-sole-la-des-afeccio-eterna","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/albert-sole-la-des-afeccio-eterna\/","title":{"rendered":"Albert Sol\u00e9: La (des) afecci\u00f3 eterna"},"content":{"rendered":"

\"politicalhands\"<\/a>Amb les emocions encara molt a flor de pell per la mort recent del meu pare, Jordi Sol\u00e9 Tura<\/strong>, intel\u00b7lectual, mestre, pol\u00edtic i un dels pares de la Constituci\u00f3 Espanyola, em poso a ordenar el cabal de records de la nostra vida en com\u00fa. La fabulosa resposta popular ens ha emocionat. Milers de ciutadans van passar per la capella ardent o ens van fer arribar missatges de suport des de tota Espanya: amics, obrers, intel\u00b7lectuals, pol\u00edtics de tot signe, o persones que simplement han sentit que el meu pare els pertanyia tamb\u00e9 una mica, com crec que pertany a la mem\u00f2ria recent i digna d’aquest pa\u00eds. I una idea, una frase que aquests dies he sentit una i mil vegades: “Ja no queden pol\u00edtics com ell<\/em>“.<\/p>\n

Al mateix temps, parlo sovint amb amics, gent informada amb un passat militant i torno a sentir l’eterna queixa sobre els dirigents actuals, \u00e9s a dir: pol\u00edtics corruptes, jaqueters, interessats, incapa\u00e7os, etc. M\u00e9s o menys els mateixos arguments que reflecteixen les recents enquestes sobre l’increment de la desafecci\u00f3 entre votants i aquesta cosa difusa que anomenem classe pol\u00edtica. I el meu pare? “No, el teu pare era diferent, ja no queden pol\u00edtics com els de la Transici\u00f3<\/em>“, em repeteixen.<\/p>\n

Perqu\u00e8 sempre mitifiquem el passat i menyspreem el present, un mal molt espanyol. En escoltar per en\u00e8sima vegada l’argumentari del desencant m’envaeix una indescriptible sensaci\u00f3 de deja vu, que porto sentint-ho des de temps immemorials i des que vaig aprendre a portar tan dignament com vaig poder la complexa c\u00e0rrega de ser fill de pol\u00edtic.<\/p>\n

Com ja he explicat recentment en una pel\u00b7l\u00edcula, vaig n\u00e9ixer a l’exili i vaig cr\u00e9ixer a Espanya amagant els meus or\u00edgens, anant a visitar al meu pare a la pres\u00f3 d’amagat i sense poder explicar les moltes pen\u00faries sofertes per la seva milit\u00e0ncia pol\u00edtica. L’arribada de la democr\u00e0cia ens va permetre, per fi, afirmar sense complexos el que \u00e9rem i en qu\u00e8 cr\u00e8iem: la gent parlava de pol\u00edtica obertament despr\u00e9s de tants anys de repressi\u00f3 i secret. Per\u00f2 l’alegria va durar poc: a principis dels 80 va comen\u00e7ar la Movida i el desenc\u00eds, una vegada m\u00e9s, cap a la pol\u00edtica. En plena adolesc\u00e8ncia em vaig tornar a sentir defensant l’impossible: l’honradesa, el comprom\u00eds i el lliurament de gent com el meu pare i de tants milers que, com ell, van renunciar per les seves idees a una vida segura i c\u00f2moda.<\/p>\n

Encara recordo com en una entrevista en un canal p\u00fablic de televisi\u00f3, la presentadora es va fixar en un rellotge de color daurat que el meu pare llu\u00efa al canell. Al cap de pocs dies la rumorologia s’havia est\u00e8s: el rellotge era d’or i era el pagament del PSOE al meu pare per abandonar el PCE. Mai ning\u00fa es va molestar a desmuntar la mentida. Evidentment, el rellotge en q\u00fcesti\u00f3 era de pl\u00e0stic, regal nadalenc d’un rotatiu catal\u00e0 als seus col\u00b7laboradors habituals. I com aquesta, mil altres an\u00e8cdotes, davant les que a casa no hem tingut m\u00e9s remei que tenir una actitud de prevenci\u00f3 constant.<\/p>\n

Aix\u00ed que, ja veuen, el bon pol\u00edtic d’abans<\/em> va haver de suportar durant la seva vida activa el mateix clima de sospita permanent i pr\u00e0cticament les mateixes acusacions que els d’ara, i va rebre moltes punyalades per part d’alguns dels que ara lloen la seva figura i la seva talla. Recordo com en tots els moments de crisi econ\u00f2mica o pol\u00edtica tornava a aflorar el mateix debat, les mateixes enquestes sobre l’increment de la desafecci\u00f3 cap als pol\u00edtics, amb arguments semblants als d’ara.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 de fons \u00e9s, al meu entendre, d’una altra naturalesa i t\u00e9 molt a veure amb la fragilitat del nostre contracte social, del pacte entre el votant i el votat. En aquest pa\u00eds no es parla de pol\u00edtica, i quan es fa s’agafa el tot per la part i cau r\u00e0pidament en la desqualificaci\u00f3 global: es defuig la complexitat en l’an\u00e0lisi d’aquest joc d’interessos contraposats que necess\u00e0riament s’ha de donar en un sistema democr\u00e0tic. Si una virtut t\u00e9 la democr\u00e0cia espanyola, degut a la seva joventut, es que \u00e9s un reflex bastant fidel de la composici\u00f3 social del pa\u00eds. Per al\u00b7lusions, em fixo en els que m\u00e9s vociferen contra els pol\u00edtics: ho sol fer l’empresari de caixa B, l’advocat mediocre, el metge i el lampista que cobra sense factura o el funcionari indolent. Ja se sap, en aquest pa\u00eds abunden els murris i la classe pol\u00edtica no \u00e9s una excepci\u00f3.<\/p>\n

La tend\u00e8ncia a sentir la pol\u00edtica com una cosa aliena es deu, en la meva opini\u00f3, a una conflu\u00e8ncia de factors i t\u00e9 molt a veure amb la debilitat hist\u00f2rica de l’Estat. La tradici\u00f3 antipol\u00edtica a Espanya ve de bastant abans del franquisme. L’esquerra va tenir els seus anarquistes mentre que els sectors immobilistes de la dreta han cultivat aquesta ignor\u00e0ncia cap a la pol\u00edtica, sabent que a menys debat m\u00e9s vot clientelar i captiu. I ho segueixen fent. Nom\u00e9s aix\u00ed es pot entendre, per exemple, l’oposici\u00f3 sistem\u00e0tica a la introducci\u00f3 a les escoles d’una assignatura tan elemental com l\u2019Educaci\u00f3 per a la Ciutadania, que tenen tots els pa\u00efsos avan\u00e7ats.<\/p>\n

I \u00e9s que en aquest concepte, el de ciutadania responsable, resideix l’altra clau de l’assumpte: el votant ha d’estar informat, con\u00e8ixer la lletra petita del pacte social, saber qui mou els fils dels grups de pressi\u00f3, per aix\u00ed poder exigir als seus pol\u00edtics que compleixin la seva part de l’acord. Aix\u00f2 \u00e9s la democr\u00e0cia real, amb totes les seves constants i innombrables contradiccions per\u00f2 que \u00e9s, al cap i a la fi, el pitjor sistema possible si exceptuem tots els altres coneguts, com b\u00e9 va dir Churchill.<\/p>\n

\u00d2bviament que al pol\u00edtic se li demana, amb ra\u00f3, un plus d’honestedat que hauria d’exigir i autoexigir tot ciutad\u00e0, per\u00f2 jo, que m’he criat entre pol\u00edtics, afirmo que el sistema es sustenta sobre una base de gent compromesa i entregada, que anteposa l’inter\u00e8s com\u00fa al particular, que treballa molt i que creu en la “cosa<\/em>” p\u00fablica. N’hi ha, i s\u00f3n gran majoria, en tots els nivells de l’administraci\u00f3 o de la vida p\u00fablica, per\u00f2 abunden molt m\u00e9s a l’esquerra per raons hist\u00f2riques.<\/p>\n

L’altra gran q\u00fcesti\u00f3 afecta a la qualitat dels nostres dirigents, i si els d’ara s\u00f3n pitjors que els d’abans. \u00c9s cert que els partits tenen una tend\u00e8ncia al creixement endog\u00e0mic que els allunya del votant, \u00e9s cert que abunda el gestor m\u00e9s que l’ide\u00f2leg. Ara, que el sistema est\u00e0 consolidat, la gent enyora els temps de les grans lluites. I pels que mitifiquen el passat, vull recordar que a la Transici\u00f3 es va passar malament, molt malament, que cada dia ens jug\u00e0vem el ser o no ser i que gent com el meu pare va comen\u00e7ar a somatitzar els mals del pa\u00eds com si fossin propis. Segueixen havent grans lluites que cal abordar des de dins del sistema, mai des de fora: aquesta carta afavoreix el poder\u00f3s.<\/p>\n

La pol\u00edtica es mou for\u00e7osament en una gamma de grisos: mai pot ser q\u00fcesti\u00f3 de blancs o negres. La desqualificaci\u00f3 frontal del sistema acaba enfortint solucions messi\u00e0niques, Berlusconis de tota mena que pesquen en aigua t\u00e8rbola i destrueixen el sistema des de dins. I no dubto que tamb\u00e9 a Espanya hi ha una pulsi\u00f3 populista i si no, al temps. Si aix\u00f2 passa, com trobarem a faltar als dirigents sensats i compromesos que, de ben segur, tenim avui en dia. Qui tingui una idea millor ser\u00e0 benvingut. De moment ens toca bregar amb la complexitat de les coses, no caure en el t\u00f2pic, seguir millorant a poc a poc i dia a dia el que tenim, que ens ha costat sang suor i ll\u00e0grimes aconseguir, un afany en el qual s’han emprat milers de vides com la del meu pare, el bon pol\u00edtic.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb les emocions encara molt a flor de pell per la mort recent del meu pare, Jordi Sol\u00e9 Tura, intel\u00b7lectual, mestre, pol\u00edtic i un dels pares de la Constituci\u00f3 Espanyola, em poso a ordenar el cabal de records de la nostra vida en com\u00fa. La fabulosa resposta popular ens ha emocionat. Milers de ciutadans van …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-1648","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1648","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1648"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1648\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1650,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1648\/revisions\/1650"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1648"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1648"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1648"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}