{"id":1644,"date":"2010-01-20T17:27:39","date_gmt":"2010-01-20T15:27:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1644"},"modified":"2010-01-20T17:27:39","modified_gmt":"2010-01-20T15:27:39","slug":"josep-vicent-boira-sentit-comu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-vicent-boira-sentit-comu\/","title":{"rendered":"Josep Vicent Boira: Sentit com\u00fa"},"content":{"rendered":"

\"blue<\/a>Encara que a primera vista sembli estrany, Catalunya i el Pa\u00eds Valenci\u00e0 s’enfronten a una disjuntiva semblant: radicalitzaci\u00f3 o transversalitat. En totes dues societats, una for\u00e7a motora, de diferent signe, aix\u00f2 s\u00ed, est\u00e0 accelerant els esdeveniments en una espiral que crida a la reacci\u00f3. La radicalitzaci\u00f3 sembla l’\u00fanica sortida. Catalunya troba dificultats per trobar-se c\u00f2moda a Espanya i la Comunitat Valenciana es troba en situaci\u00f3 de standby: un govern abonyegat, una oposici\u00f3 majorit\u00e0ria esperant que caigui el fruit madur i generacions senceres fora del sistema parlamentari a causa d’un sistema electoral criticable. Davant d’aquest panorama, hi ha espai per a la moderaci\u00f3, per a la resposta serena, per al sentit com\u00fa? Al meu entendre, s\u00ed.<\/p>\n

Alguns han volgut veure interessadament en la moderaci\u00f3 signes de rendici\u00f3 i en el sentit com\u00fa actituds de contemporitzaci\u00f3 o fins i tot de complicitat. A tots ells, caldria recordar que els Estats Units van arribar a la independ\u00e8ncia amb sentit com\u00fa: el 1776, Thomas Paine va escriure l’opuscle que m\u00e9s va ajudar a aconseguir l’anhelada desvinculaci\u00f3 de la Gran Bretanya i que es titulava justament Common sense, sentit com\u00fa (per cert, tradu\u00eft el 2009 al catal\u00e0 per Riurau Editors). \u00c9s una arma, doncs, potent del sentit com\u00fa. Per\u00f2 per ara, aquesta facultat hauria de servir per evitar radicalitzar posicions com a resposta a una espiral d’actituds negatives. Sentit com\u00fa vol dir resistir-se a la din\u00e0mica acci\u00f3-reacci\u00f3 entenent que aquesta \u00e9s nefasta per a la cohesi\u00f3 d’una societat i per als seus objectius “patri\u00f2tics”. Si b\u00e9 l’ambient de radicalitzaci\u00f3 aconsegueix alinear els combatents, deixa desemparada a la gran majoria de la poblaci\u00f3, at\u00f2nita i perplexa davant la f\u00faria desencadenada. Al mateix temps, la radicalitzaci\u00f3 descarna els temes estrat\u00e8gics que cohesionen a un pa\u00eds i tot es torna arma llanc\u00edvola: la llengua pr\u00f2pia, l’autogovern, els interessos geopol\u00edtics, la hist\u00f2ria, la bandera … Tot es posa al servei de la causa particular. D’aix\u00f2 en sabem molt al Pa\u00eds Valenci\u00e0.<\/p>\n

Al meu pa\u00eds, encara que generacions senceres han viscut desemparades de suport institucional i a contracorrent, s’ha aconseguit amb sentit com\u00fa no nom\u00e9s resistir, sin\u00f3 perforar el cuirassat escut deflector de la pol\u00edtica centralista i castellanitzada. Amb intu\u00efci\u00f3, tenacitat, lleialtat i paci\u00e8ncia avui, molts alumnes que ingressen a la Universitat de Val\u00e8ncia no tenen inconvenient a demanar classes en la llengua pr\u00f2pia. Per aix\u00f2 avui, associacions com l\u2019Escola Valenciana atrauen a pares castellanoparlants justament per la seva transversalitat, no per cap radicalitat. Per aix\u00f2 avui, un conseller de la Generalitat valenciana \u00e9s capa\u00e7 d’afirmar a Barcelona (19 de novembre) que “la Comunitat Valenciana i Catalunya han de liderar la creaci\u00f3 d’un eix de progr\u00e9s al voltant del corredor mediterrani que ens converteixi en una pe\u00e7a essencial i no lateral d’Europa”, i per aix\u00f2 avui la Federaci\u00f3 Valenciana de Municipis i Prov\u00edncies considera, atenent a all\u00f2 plantejat per l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua, que “\u00e9s el moment de donar un nou impuls al foment de l’\u00fas del valenci\u00e0”.<\/p>\n

\u00c9s humanament comprensible que algunes persones i alguns grups percebin que cal donar una senyal d’alarma. \u00c9s comprensible davant la pressi\u00f3 de l’adversari, per\u00f2 no \u00e9s raonable ni benefici\u00f3s. I a m\u00e9s de la pol\u00edtica, no s\u2019hauria d’abandonar l’imprescindible esfor\u00e7 en l’escenari social, que \u00e9s, per naturalesa, transversal. Enfortir el m\u00fascul de les nostres societats convencent de la necessitat i de la conveni\u00e8ncia, del valu\u00f3s i de la utilitat d’una llengua pr\u00f2pia o d’una geopol\u00edtica pr\u00f2pia no \u00e9s radicalitzar-, sin\u00f3 acostar-se al centre de gravetat de la societat per transmetre idees i valors mitjan\u00e7ant una actitud (t\u00e9 ra\u00f3 l’ex president Pujol amb el seu “IVA”) raonable i raonada. Per aix\u00f2 ha estat tan important l’editorial conjunt de dotze diaris catalans, seguit amb atenci\u00f3 (i personalment amb simpatia i enveja) per molts ciutadans de l’Estat.<\/p>\n

Caldria pensar si caure en la temptaci\u00f3 de la radicalitzaci\u00f3 no \u00e9s part d’una estrat\u00e8gia llan\u00e7ada justament per tal d’allunyar determinades posicions del sentit com\u00fa i del centre de gravetat d’una societat per a que altres s’erigeixin en s\u00edmbol de moderaci\u00f3 i seny.<\/p>\n

Transversalitat en les propostes, aliances intel\u00b7ligents entre grups socials i pol\u00edtics, identificaci\u00f3 de temes consensuats, proximitat al centre de gravetat de la societat i sentit com\u00fa s\u00f3n receptes que haur\u00edem d’aplicar en aquests moments de torbaci\u00f3. La radicalitzaci\u00f3 \u00e9s, per ara, nom\u00e9s una opci\u00f3.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Encara que a primera vista sembli estrany, Catalunya i el Pa\u00eds Valenci\u00e0 s’enfronten a una disjuntiva semblant: radicalitzaci\u00f3 o transversalitat. En totes dues societats, una for\u00e7a motora, de diferent signe, aix\u00f2 s\u00ed, est\u00e0 accelerant els esdeveniments en una espiral que crida a la reacci\u00f3. La radicalitzaci\u00f3 sembla l’\u00fanica sortida. Catalunya troba dificultats per trobar-se c\u00f2moda …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1644","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1644","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1644"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1644\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1646,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1644\/revisions\/1646"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1644"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1644"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1644"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}