{"id":16389,"date":"2017-03-29T16:22:32","date_gmt":"2017-03-29T14:22:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16389"},"modified":"2017-04-02T11:12:37","modified_gmt":"2017-04-02T09:12:37","slug":"alexis-tsipras-marxant-al-mateix-ritme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/alexis-tsipras-marxant-al-mateix-ritme\/","title":{"rendered":"Alexis Tsipras: Marxant al mateix ritme"},"content":{"rendered":"

\"tsiprasmerkel\"El fet que la Uni\u00f3 Europea no estigui segura de la seva futura direcci\u00f3 no ens hauria de sorprendre. En els \u00faltims anys, la construcci\u00f3 europea ha estat posada a prova tant per la crisi econ\u00f2mica com per la crisi de refugiats, i el resultat final ho es tot menys encoratjador.<\/p>\n

L’austeritat i les severes restriccions fiscals\u00a0 han augmentat la bretxa entre les economies europees i han agreujat encara m\u00e9s el problema de la cohesi\u00f3 social. Al mateix temps, la crisi de refugiats ha refor\u00e7at les tend\u00e8ncies xen\u00f2fobes i euroesc\u00e8ptiques en els estrats socials conservadors, ha refor\u00e7at\u00a0 refor\u00e7at pol\u00edticament el populisme d’extrema dreta i, per descomptat, ha posat a prova la unitat, la cohesi\u00f3 i el prestigi d’Europa\u00a0 quan s’ha tractat de l’aplicaci\u00f3 dels compromisos i decisions comunes.<\/p>\n

Les conseq\u00fc\u00e8ncies potencials del Brexit<\/strong> i dels desenvolupaments sense precedents a l’alre costat de l’Atl\u00e0ntic se sumen a la incertesa econ\u00f2mica i geopol\u00edtica. Alhora, donat el r\u00e0pid augment de la influ\u00e8ncia pol\u00edtica no nom\u00e9s dels que dubten, sin\u00f3 tamb\u00e9 els que neguen Europa, les eleccions cr\u00edtiques en els principals pa\u00efsos europeus d’aquest any\u00a0 porta a molts a q\u00fcestionar no nom\u00e9s el futur i el car\u00e0cter de la Uni\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia.<\/p>\n

En aquest context, hem de parlar m\u00e9s entre nosaltres i prendre decisions audaces. Els europeus no hem de culpar les circumst\u00e0ncies que ens envolten, dient que les l\u00ednies\u00a0 s’han mogut quan en realitat tamb\u00e9 nosaltres\u00a0 hem estat seguint un rumb equivocat. El debat per descomptat nom\u00e9s acaba de comen\u00e7ar per\u00f2, donades les circumst\u00e0ncies, podem esperar que es mogui r\u00e0pidament.<\/p>\n

Totes les parts involucrades, per tant, haurien d’expressar directa i sincerament el que tenen en ment. Els\u00a0 Estats membres europeus haurien d’entaular un di\u00e0leg constructiu i definir les regles, les limitacions i la subst\u00e0ncia que caracteritzaran el futur d’Europa, de manera que no fer marxa enrere en l’ acquis<\/em> europeu – el que s’ha aconseguit en la integraci\u00f3 europea – i evitar la possibilitat real d’una divisi\u00f3 en la nostra Europa unida.<\/p>\n

D’altra banda, les decisions adoptades han de ser realistes i han de ser implementades en el marc configurat per la xarxa actual de les relacions entre els Estats membres i les Institucions. I no em refereixo nom\u00e9s a les relacions pol\u00edtiques, sin\u00f3 tamb\u00e9 a les que exisrteixen entre\u00a0 27 pa\u00efsos amb diferents prioritats, possibilitats econ\u00f2miques i cultures pol\u00edtiques.<\/p>\n

Quan es tracta d’aquesta situaci\u00f3 i de l’equilibri actual, \u00e9s obvi que el desig expressat pels Estats membres d’una ‘uni\u00f3 cada vegada m\u00e9s estreta<\/em>‘ ha perdut el seu dinamisme. En canvi, la tend\u00e8ncia predominant sembla ser la d’una Europa \u00e0 la carte<\/em>, on cada part mira nom\u00e9s pels seus propis interessos,\u00a0 participant en el mercat \u00fanic, els fons estructurals i els fons de cohesi\u00f3, per\u00f2 nom\u00e9s contribuint de manera selectiva a la Uni\u00f3.<\/p>\n

Ho vam veure clarament\u00a0 durant la crisi dels refugiats, quan alguns Estats es van negar a posar en pr\u00e0ctica objectius vinculants per a la reubicaci\u00f3 dels refugiats, i van optar en canvi per fortificar-se amb tanques i fronteres.<\/p>\n

Aquesta pr\u00e0ctica corre el risc de convertir la UE en una simple zona de lliure comer\u00e7. El debilitament de la solidaritat entre els Estats membres \u00e9s un indici preocupant del nivell i la qualitat de la cohesi\u00f3 europea. Igualment alarmant \u00e9s l’augment de l’extrema dreta i una sensaci\u00f3 d’a\u00efllacionisme en molts pa\u00efsos: una indicaci\u00f3 que zones senceres de la societat han perdut la confian\u00e7a en el model europeu.<\/p>\n

\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\u00c9s una “Europa a diverses velocitats<\/em>” la resposta correcta a aquesta crisi de confian\u00e7a? Hem de reflexionar acuradament abans de respondre a aquesta pregunta.Els muntanyencs s’uneixen amb una sola corda i van a la mateixa velocitat. Si es desfan de la corda,\u00a0 poden avan\u00e7ar a diferents velocitats. Depenent de la seva for\u00e7a i capacitat, cada membre pot optar per acompanyar els m\u00e9s forts, o anar en una altra direcci\u00f3.Aix\u00f2 no vol dir m\u00e9s llibertat. Aix\u00f2 vol dir abolir la responsabilitat dels membres m\u00e9s forts per donar suport als m\u00e9s febles. No podem acceptar un model m\u00e9s feble – ja sigui a nivell d’Estats membres o de la societat en general – en el que el m\u00e9s fort juga amb les seves pr\u00f2pies regles, i els altres o b\u00e9 segueixen aquestes regles, o b\u00e9 s’arrisquen a la destrucci\u00f3.Al mateix temps, si ens assegurem que tots\u00a0 estem en un vaixell a la mateixa velocitat, no hem de tancar les portes a aquells que vulguin sortir a coberta, nom\u00e9s perqu\u00e8 alguns passatgers prefereixen quedar-se a les seves cabines.Aix\u00ed que si estem buscant una nova manera de fer Europa, no cal parlar d’una “Europa de diferents velocitats<\/em>“, sin\u00f3 m\u00e9s aviat d’una “Europa d’opcions diferents<\/em>“. Si l’Europa de dem\u00e0 vol oferir graus diferenciats d’integraci\u00f3, aix\u00f2 ha de ser possible a trav\u00e9s de requisits concrets que garanteixin la naturalesa oberta, democr\u00e0tica i cohesionada d’Europa.Qu\u00e8 significa aix\u00f2 a la pr\u00e0ctica?En primer lloc, vol dir que qualsevol discussi\u00f3 o decisi\u00f3 sobre un nou model per a Europa han de tenir lloc en el marc dels tractats, normes i procediments existents a la Uni\u00f3 Europea i s’han de basar en les disposicions del Tractat de Lisboa, que forma part de la constituci\u00f3 de la UE avui dia.En segon lloc, si s’aprofundeix la integraci\u00f3 en certes \u00e0rees pol\u00edtiques hem de partir de la base de la cooperaci\u00f3 que ja hem aconseguit. Hem d’abandonar qualsevol idea de desmantellar les institucions encarregades de l’aprofundiment de la integraci\u00f3, com la zona euro i l’espai Schengen<\/strong>.<\/p>\n

En tercer lloc, no hem d’acceptar “clubs” tancats de nacions amb les seves pr\u00f2pies normes internes de les que\u00a0 s’exclou a tercers. Aix\u00f2 significa abandonar la noci\u00f3 d’un ‘nucli dur<\/em>‘ dins de la zona euro, al voltant del qual giren la resta de pa\u00efsos. Qualsevol nivell de cooperaci\u00f3 refor\u00e7ada ha de romandre obert i de lliure acc\u00e9s per a tots els estats membres.<\/p>\n

Finalment, i no menys important, no hem afeblir la cohesi\u00f3 i la converg\u00e8ncia de les pol\u00edtiques europees: les pol\u00edtiques que encarnen el principi de solidaritat i garanteixen que una Europa multi-opci\u00f3 no faci agenollar-se l’Europa d’avui.<\/p>\n

Gr\u00e8cia, que est\u00e0 molt a prop d’aconseguir els objectius de la segona avaluaci\u00f3 del programa de rescat actual, la\u00a0 inclusi\u00f3 en el programa de flexibilitzaci\u00f3 quantitativa del Banc Central Europeu, i les mesures de flexibilitzaci\u00f3 del deute a mig termini, finalment est\u00e0 sortint d’un llarg i fosc per\u00edode de set anys.<\/p>\n

El poble grec han portat una c\u00e0rrega desproporcionada sobre les seves espatlles en nom d’Europa, ja que ha quedat atrapat al mig, tant de la crisi econ\u00f2mica com de\u00a0 la dels refugiats. I nosaltres, els grecs, hem augmentat aquesta c\u00e0rrega a l’optar per romandre a les parts m\u00e9s integrades de la UE, a la zona euro i l’espai Schengen. Per tant, tenim dret a jugar un paper destacat en la discussi\u00f3 sobre el futur d’Europa.<\/p>\n<\/div>\n

En qualsevol cas, la discussi\u00f3 que estem exigint s’ha de centrar en una estrat\u00e8gia europea reorientada cap al creixement i la solidaritat. Altrament, la bretxa entre les institucions europees i les societats europees seguir\u00e0 creixent, tant en les\u00a0 economies fortes com en les m\u00e9s febles.L’Europa progressista, els sindicats i els moviments socials, els partits pol\u00edtics de l’esquerra, els socialdem\u00f2crates i els verds tamb\u00e9 han de trobar un paper de lideratge en la formaci\u00f3 del desenvolupament d’Europa.Hem de treballar junts, sense interessos miops ni\u00a0 perjudici, per construir una agenda alternativa progressista per a Europa que reclami la majoria democr\u00e0tica. Els seus principals objectius estrat\u00e8gics s\u00f3n consolidar la democr\u00e0cia, salvaguardar\u00a0 el treball digne, defensar l’estat de benestar i reduir les desigualtats socials i regionals.Aquest programa \u00e9s l’\u00fanica resposta efectiva a les forces de la dreta populista, l’a\u00efllacionisme i la xenof\u00f2bia i, per tant, \u00e9s l’\u00fanica manera de mantenir a Europa unida. El cam\u00ed a seguir \u00e9s el cam\u00ed que condueix a una Europa democr\u00e0tica i social. No hi ha un altre cam\u00ed clar cap al futur.<\/div>\n
<\/div>\n
ips-journal.eu<\/strong><\/a><\/p>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El fet que la Uni\u00f3 Europea no estigui segura de la seva futura direcci\u00f3 no ens hauria de sorprendre. En els \u00faltims anys, la construcci\u00f3 europea ha estat posada a prova tant per la crisi econ\u00f2mica com per la crisi de refugiats, i el resultat final ho es tot menys encoratjador. L’austeritat i les severes …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16,1],"tags":[],"class_list":["post-16389","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16389","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16389"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16389\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16395,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16389\/revisions\/16395"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16389"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16389"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16389"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}