{"id":16385,"date":"2017-03-29T15:08:47","date_gmt":"2017-03-29T13:08:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16385"},"modified":"2017-04-02T11:09:52","modified_gmt":"2017-04-02T09:09:52","slug":"jose-maria-maravall-desigualtat-i-pobresa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-maria-maravall-desigualtat-i-pobresa\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Mar\u00eda Maravall: Desigualtat i pobresa"},"content":{"rendered":"

\"Pobresa_Dones\"Avui dia tothom deplora la desigualtat: des del Papa fins al Fons Monetari Internacional. La socialdemocr\u00e0cia pot estar en crisi, per\u00f2 la passi\u00f3 igualitarista s’ha est\u00e8s fins a \u00e0mbits inesperats. Aix\u00f2 hauria de ser motiu d’esperan\u00e7a ja que molta gent viu en unes condicions materials de vida profundament deteriorades. Per\u00f2, per aix\u00f2, hem d’evitar aquells intents en qu\u00e8 s’\u00e9s compassiu simplement perqu\u00e8 resulta popular, amb abusos ret\u00f2rics de paraules.<\/p>\n

Resulta moltes vegades dif\u00edcil saber qu\u00e8 \u00e9s el que molts deploren i com hi voldrien posar remei. Per comen\u00e7ar, unes vegades es parla de “desigualtat<\/em>“; altres, de “pobresa<\/em>“. Per “pobresa<\/em>” cal entendre la manca de b\u00e9ns i recursos necessaris per portar una vida digna. Aquesta \u00e9s una concepci\u00f3 de pobresa “absoluta<\/em>“. Per\u00f2 en general la “pobresa<\/em>” s’ent\u00e9n en termes “relatius<\/em>“: m\u00e9s pobre en relaci\u00f3 a altres. La “pobresa<\/em>” es converteix llavors en una manifestaci\u00f3 extrema de la “desigualtat<\/em>“. Aquesta difer\u00e8ncia no \u00e9s trivial: alg\u00fa seria “pobre<\/em>” a Noruega<\/strong> si la seva renda estigu\u00e9s per sota de la meitat de 64.279<\/strong> euros. La renda mitjana el 2016. Per\u00f2 en moltes parts del m\u00f3n aquesta renda no impediria disposar de b\u00e9ns i recursos necessaris per portar una vida digna. Aix\u00ed, en uns pa\u00efsos pot existir una considerable desigualtat, per\u00f2 no pobresa; en altres, molta igualtat i molta pobresa. Quina de les dues alternatives \u00e9s m\u00e9s greu? \u00bfPreocupa m\u00e9s la pobresa o la desigualtat? \u00bfSe sap sempre de qu\u00e8 es parla?<\/p>\n

La confusi\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 considerable entre “desigualtat<\/em>” i “discriminaci\u00f3<\/em>“. La socialdemocr\u00e0cia en t\u00e9 una part de culpa: des de la Segona Guerra Mundial, la universalitzaci\u00f3 dels diferents programes de l’Estat de Benestar ha condu\u00eft a “no discriminar<\/em>” entre beneficiaris, per\u00f2 a costa de redistribuir menys, finan\u00e7ant tamb\u00e9 als rics. Per quina ra\u00f3 igualit\u00e0ria jubilats adinerats haurien de rebre pensions no-contributives? Per quina ra\u00f3 els rics haurien de percebre una “renda m\u00ednima universal<\/em>” en comptes de dependre aquesta de les condicions econ\u00f2miques de les persones?<\/p>\n

Hi ha sens dubte arguments poderosos a favor de l'”universalisme<\/em>” de les pol\u00edtiques de benestar. Penso que aix\u00f2 succeeix en particular amb la sanitat i l’educaci\u00f3 p\u00fabliques, que es converteixen aix\u00ed en la sanitat i l’educaci\u00f3 de tots. Per\u00f2 a m\u00e9s hi ha hagut una competici\u00f3 electoral pel vot de les classes mitjanes oferint-los beneficis socials. I l’universalisme evita tensions socials i pol\u00edtiques, sense que les pol\u00edtiques socials es converteixin en un joc de suma zero. En temps atribolats com els actuals, cal reconsiderar amb molta m\u00e9s cura desigualtat, pobresa i discriminaci\u00f3 social, i com remeiar-les.<\/p>\n

En quina situaci\u00f3 estem? Amb independ\u00e8ncia d’una aclaparadora ret\u00f2rica, \u00e9s cert que els temps han canviat molt en l’\u00faltima d\u00e8cada. Durant un llarg per\u00edode, la desigualtat d’ingressos disponibles va disminuir a Europa. Si atenem a les dades disponibles per l’OCDE<\/strong> per als 17 principals pa\u00efsos europeus (*), des de finals dels 60 fins el 1980 el coeficient de Gini<\/strong> d’ingressos disponibles es situava en una mitjana de 0,234<\/strong>. Des de llavors va anar incrementant-se i, despr\u00e9s del 2008, aquesta mitjana ha augmentat fins a 0,295<\/strong> (una pujada d’un 26,1%<\/strong>). Sens dubte aquest increment de la desigualtat dels ingressos disponibles (**) \u00e9s social i pol\u00edticament rellevant i a tots aquells que vulguin promoure una major igualtat els correspon detectar les causes i els remeis. Per\u00f2 per aix\u00f2, potser el primer sigui mirar, despr\u00e9s d’aquest dada agregada, quines difer\u00e8ncies hi ha entre els pa\u00efsos europeus. Que el bosc no tapi els arbres.<\/p>\n

La meva primera conclusi\u00f3 \u00e9s que no hi ha cap tend\u00e8ncia supranacional que condemni els governs a seguir la mateixa ruta. En set dels 17 pa\u00efsos, la desigualtat es va reduir: aix\u00f2 es va produir fins i tot en pa\u00efsos on es van dur a terme profunds ajustos, com Portugal<\/strong>, Finl\u00e0ndia<\/strong> o Isl\u00e0ndia<\/strong>. Espanya<\/strong> es va mantenir a la cua europea de la desigualtat. El seu coeficient de Gini<\/strong> assoleix avui un 0,346<\/strong>. Un 17%<\/strong> superior a la mitjana europea, m\u00e9s elevat que els de Gr\u00e8cia<\/strong> o Portugal<\/strong>. Cal recordar, per\u00f2, que en els anys vuitanta, amb una crisi econ\u00f2mica tamb\u00e9 molt perllongada i profunda, amb el govern del PSOE<\/strong> la proporci\u00f3 de la renda nacional corresponent al 10%<\/strong> m\u00e9s pobre va augmentar en un 17,9%<\/strong> mentre es va reduir en un 5,4%<\/strong> la del 10%<\/strong> m\u00e9s ric.
\nSi examinem amb cura aquesta q\u00fcesti\u00f3, observant el que ha succe\u00eft en els 17 pa\u00efsos des de 1945 (***), els augments de la desigualtat han estat m\u00e9s probables amb el desenvolupament i no amb les crisis; s’han beneficiat m\u00e9s els rics. L’an\u00e0lisi conjunta dels efectes del desenvolupament, de la desocupaci\u00f3 i de la despesa social mostra que els dos primers van incrementar la desigualtat, l’\u00faltim la va reduir. Com sabem que molts programes socials no beneficien m\u00e9s al 50% m\u00e9s pobre, \u00bfquins programes han estat retallats i quines no durant la present crisi als pa\u00efsos amb m\u00e9s igualtat? Una pol\u00edtica socialdem\u00f2crata t\u00e9 lli\u00e7ons que aprendre d’all\u00e0 on les coses es van fer de forma m\u00e9s justa que a Espanya<\/strong>. Existeix alguna reflexi\u00f3 sobre les pol\u00edtiques i els programes redistributius d’aquests pa\u00efsos en el debat pol\u00edtic espanyol, dominat per afanys de poder massa carregats de ret\u00f2rica?<\/p>\n

La meva segona conclusi\u00f3 \u00e9s que resulta avui dia fonamental atendre la pobresa dins de la desigualtat. Per examinar qu\u00e8 ha passat amb la pobresa (entesa en termes “relatius<\/em>“) podem considerar la r\u00e0tio de poblaci\u00f3 que percep menys de la meitat de la renda mitjana del pa\u00eds. La pobresa \u00e9s aix\u00ed, en efecte, una expressi\u00f3 extrema de la desigualtat. En els 17 pa\u00efsos la pobresa va augmentar de mitjana malgrat les pol\u00edtiques redistributives dels estats, per\u00f2 de nou van existir rellevants difer\u00e8ncies. Aix\u00ed per exemple, a \u00c0ustria<\/strong>, Finl\u00e0ndia<\/strong> o Noruega<\/strong> la pobresa \u00e9s avui m\u00e9s redu\u00efda que el 2008. Per contra, a Espanya ha augmentat el doble que la desigualtat en general: segons estimacions de l’OCDE<\/strong>, la pobresa arriba a un 15,9 %<\/strong> de la poblaci\u00f3 total. Davant la necessitat i la pobresa ja \u00e9s hora d’introduir una renda m\u00ednima i de prendre seriosament pol\u00edtiques actives d’ocupaci\u00f3. Per\u00f2, a part de proclamacions ret\u00f2riques, quina import\u00e0ncia tenen aquestes q\u00fcestions en el debat pol\u00edtic?<\/p>\n

En formular pol\u00edtiques, no es pot estar cecs davant les restriccions econ\u00f2miques existents. \u00c9s obligat augmentar uns recursos p\u00fablics molt insuficients, per\u00f2 a m\u00e9s resulta imprescindible definir b\u00e9 les prioritats i les conseq\u00fcents pol\u00edtiques. Hem d’oblidar-nos de generalitzacions sobre “la pol\u00edtica dominada pel mercat<\/em>” o sobre governs lligats de mans per la “globalitzaci\u00f3<\/em>“, perqu\u00e8 serveixen d’excusa. Els governs nacionals tenen unes responsabilitats i uns mitjans molt importants. Holanda<\/strong> o \u00c0ustria<\/strong>, per exemple, no estan en un altre m\u00f3n i s\u00f3n tamb\u00e9 membres de l’eurozona. No hi ha ra\u00f3 per la impot\u00e8ncia davant la desigualtat i la pobresa existents a Espanya<\/strong>.<\/p>\n

(*) Els pa\u00efsos s\u00f3n Alemanya<\/strong>, \u00c0ustria<\/strong>, B\u00e8lgica<\/strong>, Dinamarca<\/strong>, Espanya<\/strong>, Finl\u00e0ndia<\/strong>, Fran\u00e7a<\/strong>, Gr\u00e8cia<\/strong>, Holanda<\/strong>, Irlanda<\/strong>, Isl\u00e0ndia<\/strong>, It\u00e0lia<\/strong>, Luxemburg<\/strong>, Noruega<\/strong>, Portugal<\/strong>, Regne Unit<\/strong> i Su\u00e8cia<\/strong>.<\/p>\n

(**) El coeficient de Gini<\/strong> \u00e9s un nombre entre 0 i 1 a on 0 es correspon amb una igualtat perfecta (tots tenen els mateixos ingressos) i on el valor 1 es correspon amb una perfecta desigualtat (una persona t\u00e9 tots els ingressos i els altres cap). Per tant, com m\u00e9s elevat sigui el coeficient, major ser\u00e0 la desigualtat.<\/p>\n

(***) Amb an\u00e0lisi de regressi\u00f3 de 1.086 pa\u00efsos \/ anys.<\/p>\n

 <\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\n
\n
\n
\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui dia tothom deplora la desigualtat: des del Papa fins al Fons Monetari Internacional. La socialdemocr\u00e0cia pot estar en crisi, per\u00f2 la passi\u00f3 igualitarista s’ha est\u00e8s fins a \u00e0mbits inesperats. Aix\u00f2 hauria de ser motiu d’esperan\u00e7a ja que molta gent viu en unes condicions materials de vida profundament deteriorades. Per\u00f2, per aix\u00f2, hem d’evitar aquells …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,15,16,1],"tags":[],"class_list":["post-16385","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-espanya","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16385","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16385"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16385\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16435,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16385\/revisions\/16435"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16385"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16385"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16385"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}