{"id":16373,"date":"2017-03-27T10:12:18","date_gmt":"2017-03-27T08:12:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16373"},"modified":"2017-03-27T10:12:18","modified_gmt":"2017-03-27T08:12:18","slug":"carles-castro-trobades-en-la-tercera-via-catalana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carles-castro-trobades-en-la-tercera-via-catalana\/","title":{"rendered":"Carles Castro: Trobades en la tercera via (catalana)"},"content":{"rendered":"<div id=\"container\">\n<div itemprop=\"articleBody\" data-gtm-element-container=\"modulo-texto-link\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-16376\" alt=\"fase3\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/fase3.jpeg\" width=\"304\" height=\"204\" \/>Nom\u00e9s un <strong>58%<\/strong> dels catalans que estan a favor del proc\u00e9s sobiranista pensen que &#8220;<em>la millor soluci\u00f3 territorial per a Catalunya \u00e9s la seva independ\u00e8ncia de l&#8217;Estat Espanyol<\/em>&#8220;. Aquesta \u00e9s una de les principals conclusions que apareixen en el llibre <strong>Catalunya en proc\u00e9s<\/strong> (Tirant lo Blanch, 2017), una obra en la qual participen una vintena d&#8217;especialistes d&#8217;universitats de Santiago de Compostel\u00b7la, Granada, Val\u00e8ncia i Barcelona, \u200b\u200bi que es basa en un sondeig espec\u00edfic, posterior a les eleccions auton\u00f2miques del 2015. De fet, segons l&#8217;estudi, &#8220;<em>un model federal satisfaria al <strong>23,6%<\/strong> d&#8217;aquests catalans que estan a favor del proc\u00e9s d&#8217;independ\u00e8ncia<\/em>&#8220;, mentre que &#8220;<em>un altre <strong>15,1 %<\/strong> (d&#8217;ells) aspiren a un model auton\u00f2mic amb m\u00e9s compet\u00e8ncies o amb un estatus fiscal equiparable al del Pa\u00eds Basc o Navarra<\/em>&#8220;(veure gr\u00e0fics adjunts).&#8221;<em>En altres paraules, gaireb\u00e9 el <strong>40%<\/strong> dels catalans que declaren estar a favor del proc\u00e9s d&#8217;independ\u00e8ncia aspiren a una soluci\u00f3 territorial que encaixa en el concepte de federalisme adaptatiu: plurinacional, no cooperatiu, no centralitzat i no sim\u00e8tric<\/em>&#8220;. Aquesta conclusi\u00f3 coincideix amb les que es desprenen d&#8217;altres estudis posteriors, tot i que afegeix una innovadora clau explicativa: l&#8217;heterog\u00e8nia solidesa del sentiment independentista en funci\u00f3 de la seva antiguitat.Paral\u00b7lelament, entre els que estan en contra de la independ\u00e8ncia es registra una pluralitat d&#8217;opcions que permeten albirar un espai de trobada per construir una sortida al conflicte catal\u00e0. Aix\u00ed, entre els contraris a la secessi\u00f3 nom\u00e9s un <strong>5,4%<\/strong> aposta per un Estat centralitzat, i \u00fanicament el <strong>35,6%<\/strong> per la continu\u00eftat de l&#8217;statu quo. No obstant aix\u00f2, un <strong>26,2%<\/strong> optaria per un Estat federal i gaireb\u00e9 un <strong>16%<\/strong> per un Estat auton\u00f2mic amb major nivell de compet\u00e8ncies per a Catalunya (al que caldria afegir un <strong>11,4%<\/strong> que s&#8217;inclinaria per un estatut fiscal com el d&#8217;Euskadi).<\/p>\n<p>A partir d&#8217;aqu\u00ed, l&#8217;estudi conclou que &#8220;<em>els ciutadans de Catalunya tenen opcions alternatives, diferents i plurals a l&#8217;hora d&#8217;afrontar el conflicte territorial<\/em>&#8221; i &#8220;<em>aquestes difer\u00e8ncies existeixen tamb\u00e9 entre els que estan a favor del proc\u00e9s independentista<\/em>&#8220;. \u00c9s m\u00e9s, &#8220;<em>a la ciutadania hi ha una pluralitat m\u00e9s gran que les opcions dominants que estan oferint els pol\u00edtics, i una complexitat m\u00e9s gran del que \u00e9s capa\u00e7 d&#8217;abastar i canalitzar la competici\u00f3 pol\u00edtica polaritzada<\/em>&#8220;.<\/p>\n<p>Entre els factors que expliquen les difer\u00e8ncies dins del col\u00b7lectiu independentista apareix com m\u00e9s destacat &#8220;<em>l&#8217;antiguitat del sentiment separatista<\/em>&#8220;, una &#8220;<em>variable clau per entendre la seva interpretaci\u00f3 d&#8217;aquest sentiment<\/em>&#8220;. \u00c9s a dir, &#8220;<em>el temps des del qual se senten independentistes els ciutadans catalans<\/em>&#8221; d\u00f3na peu a dos tipus d&#8217;actituds: un independentisme &#8220;<em>essencial<\/em>&#8221; (m\u00e9s intransigent) i un independentisme &#8220;<em>estrat\u00e8gic<\/em>&#8221; (m\u00e9s pragm\u00e0tic i obert al di\u00e0leg). &#8220;<em>La difer\u00e8ncia \u00e9s tan extrema que mentre el <strong>78,5%<\/strong> dels independentistes tradicionals aspiren efectivament a la soluci\u00f3 separatista, en el cas dels nous independentistes (els que ho s\u00f3n des de fa un any), aquest percentatge es redueix \u00fanicament al <strong>13%<\/strong><\/em> &#8220;.<\/p>\n<p>D&#8217;acord amb les dades del sondeig, &#8220;<em>tot just un <strong>20%<\/strong> de catalans independentistes tradicionals aspiren a una soluci\u00f3 territorial que suposi romandre dins de l&#8217;Estat espanyol<\/em>&#8220;. No obstant aix\u00f2, aquesta xifra s&#8217;acosta al <strong>40%<\/strong> entre els que &#8220;<em>es reconeixen independentistes des de fa m\u00e9s de cinc anys; puja a un <strong>45%<\/strong> per als que s\u00f3n independentistes des de fa nom\u00e9s cinc anys, i s&#8217;eleva a m\u00e9s d&#8217;un <strong>70%<\/strong> per als que ho s\u00f3n des de fa tres i arriba a gaireb\u00e9 un <strong>80%<\/strong> per als que ho s\u00f3n des de fa nom\u00e9s un any<\/em> &#8220;.<\/p>\n<p>Aquesta heterogene\u00eftat en la defensa de les solucions territorials s&#8217;aprecia tamb\u00e9 entre l&#8217;electorat dels diferents partits. Aix\u00ed, per exemple, entre els votants de <strong>Junts pel S\u00ed<\/strong> o la <strong>CUP<\/strong>, m\u00e9s d&#8217;un <strong>35%<\/strong> accepta solucions alternatives a l&#8217;estricta separaci\u00f3 d&#8217;Espanya. I al rev\u00e9s, entre els votants de <strong>Ciutadans<\/strong> -un partit que abandera la uniformitat auton\u00f2mica- nom\u00e9s un <strong>10%<\/strong> aspira al retorn a un Estat centralitzat, mentre que m\u00e9s del <strong>46%<\/strong> aposta per un Estat federal, m\u00e9s autogovern o un estatus fiscal equiparable al del Pa\u00eds Basc.<\/p>\n<p>En definitiva, l&#8217;estudi es deriven dues conclusions transcendentals. La primera resideix en la &#8220;<em>insatisfacci\u00f3 que han produ\u00eft els resultats de les \u00faltimes eleccions auton\u00f2miques en els catalans d&#8217;un o altre signe pol\u00edtic<\/em>&#8220;. I la segona indica que &#8220;<em>la idea dominant no \u00e9s que el proc\u00e9s sobiranista construir\u00e0 finalment un nou Estat, sin\u00f3 que modificar\u00e0 de manera sensible la relaci\u00f3 entre Espanya i Catalunya<\/em> &#8220;. A partir d&#8217;aqu\u00ed, l&#8217;estudi deixa sobre la taula una advert\u00e8ncia operativa dirigida als partits: les seves ofertes pol\u00edtiques no cobreixen la pluralitat de prefer\u00e8ncies que mostren els ciutadans per resoldre el conflicte. I aquesta circumst\u00e0ncia dificulta, sens dubte, la possibilitat d&#8217;una sortida negociada, una tercera via, que satisfaci simult\u00e0niament a amplis sectors de partidaris i de contraris a la independ\u00e8ncia.<\/p>\n<\/div>\n<div itemprop=\"articleBody\" data-gtm-element-container=\"modulo-texto-link\">\n<div id=\"reader-title\" itemprop=\"image\" itemscope=\"\" itemtype=\"http:\/\/schema.org\/ImageObject\">\n<figure><img decoding=\"async\" itemprop=\"thumbnail\" alt=\"Independencia\" src=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/r\/GODO\/LV\/p4\/WebPrint\/2017\/03\/27\/LVPO05A27_CAS.jpg\" \/><figcaption><\/figcaption><\/figure>\n<figure><a id=\"reader-domain\" href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/politica\/20170327\/421219958399\/encuentros-tercera-via-catalana.html\">lavanguardia.com<\/a><\/figure>\n<\/div>\n<p>.<\/p>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Nom\u00e9s un 58% dels catalans que estan a favor del proc\u00e9s sobiranista pensen que &#8220;la millor soluci\u00f3 territorial per a Catalunya \u00e9s la seva independ\u00e8ncia de l&#8217;Estat Espanyol&#8220;. Aquesta \u00e9s una de les principals conclusions que apareixen en el llibre Catalunya en proc\u00e9s (Tirant lo Blanch, 2017), una obra en la qual participen una vintena &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-16373","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16373","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16373"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16373\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16377,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16373\/revisions\/16377"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16373"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16373"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16373"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}