{"id":16356,"date":"2017-03-25T11:07:56","date_gmt":"2017-03-25T09:07:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16356"},"modified":"2017-03-25T11:07:56","modified_gmt":"2017-03-25T09:07:56","slug":"francesc-trillas-economia-catalana-una-perspectiva-federal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-trillas-economia-catalana-una-perspectiva-federal\/","title":{"rendered":"Francesc Trillas: Economia catalana, una perspectiva federal"},"content":{"rendered":"

\"puerto--644x362\"L’altre dia vaig participar en una xerrada a Sant Sadurn\u00ed d’Anoia<\/strong> sobre el present i futur de l’economia catalana en una perspectiva federal (l’arxiu de la meva presentaci\u00f3 incloent refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques es pot trobar en aquesta p\u00e0gina web<\/a>). Catalunya \u00e9s una economia oberta integrada a Espanya, la UE i la zona euro, que ha resistit millor que altres la crisi gr\u00e0cies a la seva base industrial exportadora. La for\u00e7a i el potencial de l\u2019economia catalana tenen el seu punt m\u00e9s fort en la transformaci\u00f3 de la ciutat de Barcelona<\/strong>, i la seva progressiva integraci\u00f3 en una megaregi\u00f3 europea. Catalunya comparteix problemes amb altres economies desenvolupades: crisi immobili\u00e0ria, endeutament, atur, corrupci\u00f3, augment de les desigualtats resultat del mercat, transformacions profundes del mercat laboral. Si descartem tornar a un passat d\u2019una Espanya a\u00efllada, centralitzada i uniforme, a grans trets la societat catalana t\u00e9 tres ofertes econ\u00f2miques sobre la taula. Aquestes tres ofertes s\u00f3n tres formes diferents de resoldre el trilema de Rodrik<\/strong>: entre globalitzaci\u00f3, estat-naci\u00f3 i pol\u00edtica democr\u00e0tica, nom\u00e9s en podem triar dos, els tres alhora s\u00f3n incompatibles.<\/p>\n

Opci\u00f3 1<\/strong>: estat-naci\u00f3 i democr\u00e0cia. En una opci\u00f3 moderada, seria que Catalunya f\u00f3s un estat-naci\u00f3 que mant\u00e9 la seva sobirania en un m\u00f3n on es freni la globalitzaci\u00f3. En una opci\u00f3 radical, seria l\u2019opci\u00f3 de la CUP<\/strong>: \u201cindepend\u00e8ncia per canviar-ho tot<\/em>\u201d (sortir d\u2019Espanya, de la UE i del comer\u00e7 internacional, practicar formes de democr\u00e0cia radical comunit\u00e0ria).
\nOpci\u00f3 2<\/strong>: estat-naci\u00f3 i globalitzaci\u00f3. Seria l\u2019opci\u00f3 d\u2019alguns economistes del \u201cGrup Wilson<\/strong>\u201d recolzada en les tesis d\u2019Alesina<\/strong> i Spolaore<\/strong> sobre les petites nacions exitoses en la globalitzaci\u00f3. En una perspectiva liberal, les nacions competeixen en un m\u00f3n globalitzat per atreure factors de producci\u00f3, pressionant els impostos i les regulacions a la baixa. Ja ho diu Oriol Junqueras<\/strong>: \u201cun m\u00f3n millor per als nostres<\/em>\u201d. En una visi\u00f3 reaccion\u00e0ria, \u201cel m\u00f3n ens roba<\/em>\u201d (Donald Trump<\/strong>).
\nOpci\u00f3 3<\/strong> (per a mi, la primera): globalitzaci\u00f3 i democr\u00e0cia. La globalitzaci\u00f3 s\u2019ha de governar amb l\u2019objectiu del creixement inclusiu sostenible, d\u2019un nou contracte social, per\u00f2 per a fer-ho cal renunciar en bona part a la sobirania de l\u2019estat-naci\u00f3 i cedir-la a nivells democr\u00e0tics superiors. \u00c9s l\u2019\u00fanica forma d\u2019aconseguir aven\u00e7os tangibles en problemes globals com les migracions i els refugiats, el canvi clim\u00e0tic o els paradisos fiscals i la concentraci\u00f3 creixent de la riquesa a nivell internacional. \u00c9s una opci\u00f3 coherent amb valors \u00e8tics universalistes i amb la consideraci\u00f3 de comunitats humanes cada vegada m\u00e9s \u00e0mplies. A Europa vol dir una UE federal, i un marc institucional flexible a grans trets comparable a les jurisdiccions funcionals solapades de l\u2019economista su\u00eds Bruno Frey<\/strong>, que permetin practicar ambicioses pol\u00edtiques de pre-distribuci\u00f3 i re-distribuci\u00f3. Catalunya t\u00e9 en aquest context un enorme potencial sobre la base de l\u2019assolit les darreres d\u00e8cades.\u00a0Ha d\u2019impulsar el creixement de la seva megaregi\u00f3 i la seva connexi\u00f3 amb l\u2019economia espanyola, europea i global: necessita aliats per impulsar les grans infrastructures de connexi\u00f3. L\u2019economia mundial no \u00e9s un joc de suma zero: a Catalunya li interessa que als seus clients els hi vagi b\u00e9. Ha de generar externalitats positives que augmentin la productivitat i permetin crear ocupaci\u00f3 i assolir salaris m\u00e9s elevats. Ha d\u2019aprofundir en estrat\u00e8gies de creixement inclusiu i sotenible, com\u00a0gestionar millor el turisme, o aturar la segregaci\u00f3 educativa. Per tant, hi ha altres opcions, per\u00f2 la d’un federalisme avan\u00e7at \u00e9s la millor, i la que cada vegada m\u00e9s rep suports significatius, com ahir de l’economista\u00a0Ramon Marimon<\/a><\/strong> per una banda (sembla que els seus amics del Grup Wilson no el convencen) i la de nombrosos responsables de think tanks<\/i> espanyols i catalans que van signar un article conjunt<\/a> a favor d’una federaci\u00f3 europea, i que demostren com ja va passar la setmana passada<\/a> que els federalistes m\u00e9s enll\u00e0 de l’Ebre no sols abunden, sin\u00f3 que cada vegada es fan sentir m\u00e9s.
\nEn el di\u00e0leg posterior a la presentaci\u00f3 de Sant Sadurn\u00ed<\/strong>, alg\u00fa em va dir que li semblava molt b\u00e9 per\u00f2 una mica ut\u00f2pic. Per\u00f2 en Joan Trull\u00e9n<\/strong>, que em va acompanyar, i que en sap molt m\u00e9s que jo d’economia catalana, va recordar que no seria la primera vegada que Catalunya ha contribuit molt exitosament a projectes on s’ha crescut econ\u00f2micament, ha millorat la igualtat i s’ha enfortit la democr\u00e0cia, i va posar com exemples la transici\u00f3 democr\u00e0tica i la transformaci\u00f3 de la ciutat de Barcelona.<\/p>\n

Progr\u00e9s real<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’altre dia vaig participar en una xerrada a Sant Sadurn\u00ed d’Anoia sobre el present i futur de l’economia catalana en una perspectiva federal (l’arxiu de la meva presentaci\u00f3 incloent refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques es pot trobar en aquesta p\u00e0gina web). Catalunya \u00e9s una economia oberta integrada a Espanya, la UE i la zona euro, que ha resistit …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,72],"tags":[],"class_list":["post-16356","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-economia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16356","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16356"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16356\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16597,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16356\/revisions\/16597"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16356"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16356"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16356"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}