{"id":16350,"date":"2017-03-24T17:50:22","date_gmt":"2017-03-24T15:50:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16350"},"modified":"2017-03-24T17:50:22","modified_gmt":"2017-03-24T15:50:22","slug":"joan-majo-tres-trampes-actuals-per-al-futur-de-la-ue","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-tres-trampes-actuals-per-al-futur-de-la-ue\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: Tres trampes actuals per al futur de la UE"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n

\"Fotolia_63000413_L\"Aquests dies se celebren a Roma, amb una cimera de caps d\u2019estat, els 60 anys del tractat que va fer n\u00e9ixer l\u2019actual UE. Suposo que sentirem discursos, totalment justificats, plens de satisfacci\u00f3 pel cam\u00ed recorregut, per\u00f2 tamb\u00e9 plens de preocupacions per la situaci\u00f3 actual i de neguits sobre les perspectives de futur. El fet d\u2019haver participat en alguns debats recents, presencials i online<\/em>, m\u2019ha obligat a prendre una posici\u00f3 europeista positivament cr\u00edtica i propositiva, i m\u2019ha afermat en una s\u00e8rie de conviccions que resumeixo aqu\u00ed. El Brexit i la crisi dels refugiats ens han posat davant de tres paranys en els quals no hem de caure: mantenir la confusi\u00f3 a llarg termini; especular amb un possible retroc\u00e9s, i retardar la democratitzaci\u00f3.<\/p>\n

1.<\/strong> El Brexit com a s\u00edmptoma.<\/strong> Per molta gesticulaci\u00f3 que facin, no est\u00e0 clar que el Regne Unit deixi finalment de pert\u00e0nyer a la UE. Crec que si ho fa crear\u00e0 bastants problemes, per\u00f2 seran molt pitjors per als brit\u00e0nics que per als 27 membres restants. La UE ha de negociar amb intel\u00b7lig\u00e8ncia el Brexit, comprenent la situaci\u00f3 per\u00f2 establint clarament els l\u00edmits.<\/p>\n

Per\u00f2 molt m\u00e9s important que aix\u00f2 \u00e9s entendre que tant el Brexit com la crisi dels refugiats s\u00f3n s\u00edmptomes d\u2019una malaltia m\u00e9s profunda que demana una urgent i valenta reanimaci\u00f3 i reorientaci\u00f3 del nostre proc\u00e9s de construcci\u00f3. Durant els darrers 15 anys s\u2019ha perdut la bona direcci\u00f3, a causa, entre altres coses, de la construcci\u00f3 interrompuda de la uni\u00f3 monet\u00e0ria, la precipitada i poc pensada ampliaci\u00f3 a 28 membres, l\u2019allunyament dels ciutadans per la manca de democr\u00e0cia a les institucions pol\u00edtiques comunit\u00e0ries i la confusi\u00f3 d\u2019uni\u00f3 amb uniformitzaci\u00f3. Cal rectificar.<\/p>\n

2.<\/strong> Les dues velocitats.<\/strong> La desorientaci\u00f3 i confusi\u00f3 actuals venen, en bona part, de la insist\u00e8ncia en la f\u00f3rmula de la \u201cUE a dues velocitats\u201d, que ve a dir que som 28 membres que volem arribar al mateix lloc per\u00f2 no tots a la mateixa velocitat. Aix\u00f2, que mai no ha estat cert, ha perm\u00e8s excepcions, lentituds, incompliments, refer\u00e8ndums i marxes enrere. Ha suposat fragilitat interna i una evident p\u00e8rdua de pes de cara a fora.<\/p>\n

Estem dissenyant un ens pol\u00edtic nou i, per tant, \u00e9s l\u00f2gic que hi hagi dubtes i revisions<\/p><\/blockquote>\n

Cal abandonar les dues velocitats i recon\u00e8ixer la necessitat d\u2019una \u201cUE amb dos objectius: un centre i una perif\u00e8ria\u201d, per\u00f2 amb uns valors intocables, uns drets universals i unes regles clares per a l\u2019un i per a l\u2019altra. El centre ha de ser una \u201cuni\u00f3 pol\u00edtica plurinacional\u201d, amb menys cohesi\u00f3 que un estat cl\u00e0ssic i m\u00e9s respectuosa amb la seva pluralitat interna (federal?); i al seu voltant una \u201cuni\u00f3 comercial refor\u00e7ada\u201d, molt m\u00e9s cohesionada que un simple acord de lliure comer\u00e7. L\u2019actual eurozona \u00e9s l\u2019embri\u00f3 de la primera, i tots els que no acceptin el comprom\u00eds pol\u00edtic que suposa podran gaudir de tots els avantatges i obligacions de la segona. Estem dissenyant un ens pol\u00edtic nou i, per tant, \u00e9s l\u00f2gic que hi hagi dubtes i revisions.<\/p>\n

3.<\/strong> M\u00e9s o menys Europa?<\/strong> Cal canviar el simple lema de \u201cM\u00e9s Europa\u201d. No pas per substituir-lo per \u201cMenys Europa\u201d, que seria un gran error, sin\u00f3 per una cosa m\u00e9s llarga: \u201cCal m\u00e9s Europa en moltes \u00e0rees, per\u00f2 tamb\u00e9 menys Europa en d\u2019altres\u201d. Els futurs reptes de la seguretat, l\u2019estabilitat monet\u00e0ria, la defensa, les migracions, el canvi clim\u00e0tic i tantes altres q\u00fcestions demanen un poder pol\u00edtic que cap dels estats europeus t\u00e9 ni tindr\u00e0 en comparaci\u00f3 amb els grans poders actuals i futurs (estats molt m\u00e9s grans i grans poders financers).<\/p>\n

Cal, per tant, la uni\u00f3 pol\u00edtica, per\u00f2 dissenyada de manera que respecti i que utilitzi en profit de tots la rica varietat de les nostres societats. La Uni\u00f3 no t\u00e9 per qu\u00e8 entrar a regular i uniformitzar la naturalesa dels seus membres, excepte quan ho exigeixin el comportament macroecon\u00f2mic i les relacions geopol\u00edtiques. Amb aquest criteri es podria reduir el sentiment d\u2019intromissi\u00f3 que actualment existeix i que \u00e9s rebutjat.<\/p>\n

S\u2019han de crear mecanismes i institucions que demostrin als ciutadans que les actuacions de la Uni\u00f3 s\u00f3n profitoses per a la seva vida di\u00e0ria<\/p><\/blockquote>\n

4.<\/strong> Democr\u00e0cia i proximitat. <\/strong> Aquest sentiment d\u2019intromissi\u00f3 gaireb\u00e9 es perdria si s\u2019ampli\u00e9s la rid\u00edcula dimensi\u00f3 democr\u00e0tica de les institucions europees, que provoca una barrera psicol\u00f2gica d\u2019allunyament entre els ciutadans i la UE. El sistema d\u2019elecci\u00f3 i les migrades compet\u00e8ncies del Parlament Europeu, la no exist\u00e8ncia d\u2019un \u00f2rgan similar de control de l\u2019Eurogrup (que t\u00e9 molt poder no regulat), el sistema de nomenament dels membres de la Comissi\u00f3 i del seu president i la manca de transpar\u00e8ncia de moltes reunions porten a aquesta situaci\u00f3 de rebuig.<\/p>\n

En un sentit complementari, s\u2019han de crear mecanismes i institucions que demostrin als ciutadans que les actuacions de la Uni\u00f3 s\u00f3n profitoses per a la seva vida di\u00e0ria, tal com hem vist recentment amb el Tribunal de Just\u00edcia. Algunes idees en aquesta direcci\u00f3 podrien ser un fons europeu de garantia de dip\u00f2sits bancaris, l\u2019establiment d\u2019alguns impostos de car\u00e0cter europeu (impost de societats?), un increment del pressupost de la UE per a inversions equilibradores i per a ajuts, l\u2019emissi\u00f3 d\u2019eurobons per part del BCE, un subsidi parcial d\u2019atur europeu o un fons complementari de pensions.<\/p>\n

Esperem que la crisi del Brexit ens serveixi per aclarir-nos i avan\u00e7ar, per\u00f2 amb m\u00e9s valentia i promptitud que altres vegades.<\/p>\n

Ara<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquests dies se celebren a Roma, amb una cimera de caps d\u2019estat, els 60 anys del tractat que va fer n\u00e9ixer l\u2019actual UE. Suposo que sentirem discursos, totalment justificats, plens de satisfacci\u00f3 pel cam\u00ed recorregut, per\u00f2 tamb\u00e9 plens de preocupacions per la situaci\u00f3 actual i de neguits sobre les perspectives de futur. El fet d\u2019haver …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-16350","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16350","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16350"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16350\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16355,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16350\/revisions\/16355"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16350"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16350"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16350"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}