{"id":16333,"date":"2017-03-23T11:55:22","date_gmt":"2017-03-23T09:55:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16333"},"modified":"2017-03-23T11:59:21","modified_gmt":"2017-03-23T09:59:21","slug":"luuk-van-middelaar-la-nova-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/luuk-van-middelaar-la-nova-europa\/","title":{"rendered":"Luuk van Middelaar: La nova Europa"},"content":{"rendered":"

\"pulse-of-europe\"Una idea de l’alcalde de Roma en 1957: fer repicar totes les campanes de la Ciutat Eterna el 25 de mar\u00e7 per celebrar la signatura dels tractats. Aquesta animaci\u00f3 festiva, expressi\u00f3 del desig d’un nou comen\u00e7ament, va inaugurar de manera ir\u00f2nica una era en qu\u00e8 l’Europa del Mercat<\/strong> va buscar la seva salvaci\u00f3 en l’avorriment silenci\u00f3s, espectacle sonor abans de la construcci\u00f3 d’un mecanisme regulador que va deixar a la gent sense veu. Ning\u00fa discutir\u00e0 l’\u00e8xit d’una aventura que va contribuir a la prosperitat i l’estabilitat d’un continent devastat per dues guerres mundials i despr\u00e9s dividit per la guerra freda. Des de 1989, per\u00f2, el m\u00f3n ha canviat.<\/p>\n

Ara no \u00e9s moment de la regulaci\u00f3, sin\u00f3 de l’acci\u00f3. Una revolta electoral sense precedents posa a prova a la Uni\u00f3. Farage<\/strong>, Le Pen<\/strong>, Wilders<\/strong>, Petry<\/strong> o Salvini<\/strong> apunten a la seva destrucci\u00f3: de la seva moneda, del seu mercat, de la seva unitat davant Putin<\/strong>.<\/p>\n

Tot i que les recents eleccions holandeses han trencat la din\u00e0mica Brexit<\/strong>–Trump<\/strong> amb una neta vict\u00f2ria del centredreta, les presidencials franceses prolonguen el suspense<\/em>. Per respondre de manera cre\u00efble a les aspiracions que s’expressen a trav\u00e9s d’aquesta revolta, els 27 presidents i primers ministres que es reuniran el pr\u00f2xim dissabte 25 de mar\u00e7 a Roma, en lloc d’exposar el de sempre, hauran d’iniciar una triple conversi\u00f3 europea.<\/strong><\/p>\n

La nova Europa ha de protegir-se<\/strong>, improvisar<\/strong> i tolerar les idees oposades<\/strong>. Tot el contrari, doncs, al que sap fer b\u00e9: crear llibertats, previsibilitat i consens. Aquesta maniobra \u00e9s alhora dif\u00edcil i indispensable, per\u00f2 no \u00e9s impossible. Est\u00e0 en joc la superviv\u00e8ncia d’Europa.<\/p>\n

La protecci\u00f3<\/strong>, en primer lloc. Europa \u00e9s el mascar\u00f3 de proa de tots aquells que estimen l’obertura, l’intercanvi, les oportunitats ofertes pel gran espai de lliure circulaci\u00f3: empresaris, estudiants, turistes, joves, poliglotes, les persones afortunades i les desemparades que no tenen res a perdre . Encoratjada per aquest impuls, Brussel\u00b7les ha perdut de vista als ciutadans m\u00e9s sedentaris que veuen en aquesta Europa no una oportunitat, sin\u00f3 un cavall de Troia de la globalitzaci\u00f3 que amena\u00e7a els seus llocs de treball, la seva seguretat i el seu dia a dia. No es tracta tant d’una q\u00fcesti\u00f3 de les elits contra el poble com d’una profunda diverg\u00e8ncia entre una meitat del poble i l’altra meitat. El refer\u00e8ndum brit\u00e0nic s’ha dirimit per 48%<\/strong> contra 52%<\/strong>.<\/p>\n

Per recuperar la confian\u00e7a de l’opini\u00f3 p\u00fablica amb majories s\u00f2lides, Brussel\u00b7les no pot acontentar-se amb actuar \u00fanicament de cara a la seva pr\u00f2pia clientela. La Uni\u00f3 Europea ha de trobar un millor equilibri entre les llibertats que crea i la protecci\u00f3 que ofereix. Exemple emblem\u00e0tic: les fronteres. No hi ha espai com\u00fa lliure de tota frontera interior si no es comparteix la responsabilitat respecte a les fronteres exteriors. Si no, es perd tot Schengen<\/strong>. Dura realitat revelada per la crisi dels migrants de l’hivern 2015-2016. Des de llavors, els estats membres s’ocupen de la frontera exterior. T\u00edmidament, per descomptat.<\/p>\n

De vegades, la sensatesa resideix en una forma de contenci\u00f3, com en l’\u00e0rea de la protecci\u00f3 social. Ja que Brussel\u00b7les no podria substituir els estats nacionals del benestar sense convertir-se en el superestat que els pobles rebutgen, el millor equilibri que proposem suposa mitigar els efectes pertorbadors de les noves llibertats sobre els sistemes de protecci\u00f3 social o de sanitat p\u00fablica existents. Aquest \u00e9s el desafiament de la lliure circulaci\u00f3 dels treballadors que tant ha preocupat als electors brit\u00e0nics durant el refer\u00e8ndum, i que preocupa a molts en altres llocs.<\/p>\n

Un cop identificats aquests dilemes pol\u00edtics, cal afrontar-los a cara descoberta. A continuaci\u00f3, improvisar<\/strong>. Qu\u00e8 fer quan un pa\u00eds membre de la zona euro corre perill d’entrar en fallida i cal trobar 500.000 milers de milions d’euros en un cap de setmana? Qu\u00e8 fer quan misteriosos homenets verds envaeixen un pa\u00eds ve\u00ed a l’Est i cal posar-se d’acord com m\u00e9s aviat sobre les sancions a l’agressor? Qu\u00e8 fer quan una multitud de refugiats afronta la Mediterr\u00e0nia i inicia una marxa a trav\u00e9s dels Balcans, fent cas om\u00eds de les normes de Schengen o de Dubl\u00edn? Heus aqu\u00ed tres exemples recents que han requerit la intervenci\u00f3 de les institucions i dels dirigents europeus davant un sistema tradicional que no estava preparat: prendre decisions i actuar<\/strong>, sense disposar del temps necessari per suavitzar les difer\u00e8ncies, afinar els punts de vista, posar-se d’ acord i redactar ja sigui llibres verds o llibres blancs.<\/p>\n

Aquestes crisis no fan refer\u00e8ncia al formatge de cabra ni al preu dels cereals tan apreciats per l’estimada i vella Comunitat Econ\u00f2mica Europea, sin\u00f3 a milers de milions d’euros i a la solidaritat, la guerra i la pau, la identitat i la sobirania. Sota la pressi\u00f3 d’aquestes situacions, la pol\u00edtica de l’esdeveniment emergeix poc a poc en el si de la Uni\u00f3, sense reempla\u00e7ar la pol\u00edtica de la norma del gran mercat sin\u00f3 acompanyant-la i sumant-se a ella. Es tracta d’una veritable metamorfosi<\/strong> que no s’ha calibrat.<\/p>\n

L’Europa del mercat est\u00e0 mal preparada per fer front a l’adversitat, als perills o al imprevist. No obstant aix\u00f2, de vegades no hi ha elecci\u00f3. Qu\u00e8 hi ha pitjor, en efecte, que no fer res davant d’una emerg\u00e8ncia? \u00c9s en aquests casos on cristal\u00b7litzen les formes del poder executiu, fins i tot de les noves institucions. Es compr\u00e8n, a partir d’aqu\u00ed, el lloc central que ocupa el Consell Europeu, en el si del qual els\u00a0 principals dirigents nacionals, que s\u00f3n tamb\u00e9 els m\u00e0xims responsables davant les seves opinions p\u00fabliques, afronten junts els capricis de la fortuna. Durant la crisi de l’euro, per exemple, les institucions de Brussel\u00b7les no tenien ni la legitimitat ni els mitjans financers per gestionar la tempesta. En escapar de la cotilla del tractat, els caps d’Estat o de govern poden desbrossar un territori inexplorat i entrar junts en l’avenir.<\/p>\n

L’Europa que actua nom\u00e9s pot fer-se al costat dels estats i no contra ells. Aix\u00ed doncs, es perfila una nova Europa. Protegir<\/strong>: es reconeix a partir d’ara la necessitat. Improvisar<\/strong>: a partir d’ara els dirigents ho fan sota la pressi\u00f3 dels esdeveniments. En canvi, tolerar l’oposici\u00f3<\/strong>, \u00faltim aspecte de la metamorfosi, \u00e9s una cosa que segueix sent complicat. Tot i aix\u00f2, aquesta q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s tan vital com les altres. Com que no s’admet una oposici\u00f3 pol\u00edtica organitzada en el si de la Uni\u00f3, s’actua contra ella. Aquest \u00e9s el fenomen que presenciem en l’actualitat.<\/p>\n

Mentre que l’Europa del mercat fundada a Roma feia front com a m\u00e0xim a la indifer\u00e8ncia, a\u00a0 burles innocents\u00a0 sobre la forma dels cogombres, la nova Europa, la de la moneda, la de les fronteres i de la pot\u00e8ncia, genera poders i contrapoders, elevades expectatives i una desconfian\u00e7a agreujada. La pol\u00edtica de l’esdeveniment implica prendre decisions que no estan escrites en els tractats ni figuren entre les recomanacions dels experts. S\u00f3n respostes a les necessitats de cada moment, la conseq\u00fc\u00e8ncia d’una disparitat entre posicions o valors contraposats.<\/p>\n

Per aquest motiu necessiten el suport de la societat. Una societat que, en el marc d’unes eleccions o de refer\u00e8ndums nacionals, cada vegada fa sentir m\u00e9s la seva veu. I amb tota la ra\u00f3: quan la saviesa convencional perd el seu monopoli, sorgeix l’oposici\u00f3. Quan el poder executiu es manifesta, ha de poder comptar amb un s\u00f2lid suport de la societat. Ja hem experimentat les vies f\u00e0cils per introduir una din\u00e0mica entre govern i oposici\u00f3, per exemple passant pel Parlament d’Estrasburg. No obstant aix\u00f2, l’ofensiva de cada Estat no fa m\u00e9s que refor\u00e7ar el nacionalpopulisme antieuropeu i interpreta molt malament els desafiaments del moment. Cal deixar de brandar l’amena\u00e7a d’excomunicar als dissidents i de reduir qualsevol cr\u00edtica a Brussel\u00b7les com si fos antieuropea! L’exc\u00e9s de consens de Brussel\u00b7les ofega la vida pol\u00edtica europea.<\/p>\n

Els grans pics del moment -de Tsipras<\/strong> i Varufakis<\/strong> (crisi de l’euro) a Viktor Orban<\/strong> (crisi dels refugiats) – tenen un paper important: fan visibles als ulls de la societat les veritables decisions i dilemes, i trenquen la l\u00f2gica de despolititzaci\u00f3 . Retorn de la Hist\u00f2ria, ressorgiment de la pol\u00edtica. A m\u00e9s de ser un mecanisme de decisi\u00f3, la democr\u00e0cia permet escenificar i gestionar els conflictes socials i pol\u00edtics, i fins i tot fer-ne una font de llibertat.<\/p>\n

El dissens pot donar a Europa el dinamisme que tant necessita la pol\u00edtica de l’esdeveniment. Com les altres dues, aquesta ruptura pressuposa una continu\u00eftat amb els fundadors de Roma sobre una condici\u00f3 pr\u00e8via essencial: la convicci\u00f3 que el que ens uneix, com a europeus, \u00e9s m\u00e9s forta del que ens separa.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n

Le Monde<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\n
\n
<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una idea de l’alcalde de Roma en 1957: fer repicar totes les campanes de la Ciutat Eterna el 25 de mar\u00e7 per celebrar la signatura dels tractats. Aquesta animaci\u00f3 festiva, expressi\u00f3 del desig d’un nou comen\u00e7ament, va inaugurar de manera ir\u00f2nica una era en qu\u00e8 l’Europa del Mercat va buscar la seva salvaci\u00f3 en l’avorriment …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-16333","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16333","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16333"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16333\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16338,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16333\/revisions\/16338"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16333"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16333"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16333"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}