{"id":16306,"date":"2017-03-22T17:47:17","date_gmt":"2017-03-22T15:47:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16306"},"modified":"2017-03-22T17:47:17","modified_gmt":"2017-03-22T15:47:17","slug":"el-darrer-article-dalfredo-reichlin-no-deixem-que-sensorri-lesquerra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/el-darrer-article-dalfredo-reichlin-no-deixem-que-sensorri-lesquerra\/","title":{"rendered":"El darrer article d&#8217;Alfredo Reichlin: No deixem que s&#8217;ensorri l&#8217;esquerra"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-16313\" alt=\"reichlin\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/reichlin-300x186.jpeg\" width=\"300\" height=\"186\" \/>Ha mort als 91 anys <strong>Alfredo Reichlin<\/strong>. partis\u00e0, deixeble de <strong>Togliatti<\/strong>, director de\u00a0 l\u2019<em>Unit\u00e0<\/em>, dirigent hist\u00f2ric del PCI, al que segu\u00ed en la seva evoluci\u00f3, del PDS a l&#8217;actual PD, del qual redact\u00e0 la <strong><a href=\"http:\/\/www.partitodemocratico.it\/gCloud-dispatcher\/d2fd1f91-96df-4808-8f89-600f3148f3e2\">Carta de valors<\/a><\/strong>. Fa pocs dies, el 14 de mar\u00e7, <strong>Reichlin<\/strong> va intervenir sobre l&#8217;escissi\u00f3 del PD en aquest darrer article, publicat a l&#8217; <em>Unit\u00e0:<\/em><\/p>\n<p>Estic afectat des de fa\u00a0 mesos per una malaltia que em fa\u00a0 cansat fins i tot escriure aquestes l\u00ednies. Per\u00f2 sento que he de dir que es necessita un veritable canvi de ritme a l&#8217;esquerra i a tot el camp democr\u00e0tic. Si\u00a0 no ho fem no serem cre\u00efbles per a indicar un cam\u00ed nou al pa\u00eds.<\/p>\n<p>Ja no hi ha rendes de posici\u00f3\u00a0 a\u00a0 explotar en una pol\u00edtica desacreditada que \u00e9s impotent quan ha d&#8217;enfrontar-se no als jocs de poder sin\u00f3 la dura realitat de les injust\u00edcies socials, quan ha de garantir\u00a0 drets, quan ha de\u00a0 vigilar el mercat per a que no prevalgui la llei del m\u00e9s fort. Estem desapareixent tota una generaci\u00f3.<\/p>\n<p>Per tant, he arribat a la conclusi\u00f3 que ha arribat el moment de replantejar els equilibris fonamentals del pa\u00eds, la seva arquitectura despr\u00e9s de la unitat, quan It\u00e0lia no era una naci\u00f3. Fer en subst\u00e0ncia all\u00f2 que b\u00e9 o malament va fer la dreta hist\u00f2rica i va fer l&#8217;antifeixisme amb les grans reformes\u00a0 com l&#8217;agr\u00e0ria\u00a0 o l&#8217;estatut dels treballadors. He dedicat la meitat de la meva vida al Sud. no foren suficients les anomenades reformes econ\u00f2miques. \u00c9s It\u00e0lia en el m\u00f3n amb tota la seva civilitzaci\u00f3 que necessita ser repensada. No ho vam fer al <strong>Lingotto<\/strong>. Amb un magn\u00edfic discurs ens vam alinear al liberalisme llavors dominant sense preveure la gran crisi catastr\u00f2fica mundial va comen\u00e7ar nom\u00e9s uns mesos m\u00e9s tard.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 jo adverteixo el risc de <strong>Weimar<\/strong>. Per\u00f2 no dono la culpa a la llei electoral, ni busco la soluci\u00f3 en l&#8217;en\u00e8sima enginyeria institucional: \u00e9s el moment d&#8217;alliberar-se les g\u00e0bies ideol\u00f2giques de l&#8217;anomenada Segona Rep\u00fablica. La crisi social i la crisi democr\u00e0tica s&#8217;alimenten m\u00fatuament i\u00a0 les profundes fractures en la societat italiana deslegitimen les institucions representatives. Per trencar aquest cercle vici\u00f3s s&#8217;ha de generar un nou equilibri entre Constituci\u00f3 i poble, entre \u00e8tica i economia, entre capacitats difoses\u00a0 i\u00a0 competitivitat del sistema.<\/p>\n<p>Cap l\u00f2gica olig\u00e0rquica salvar\u00e0 It\u00e0lia. \u00c9s el poble qui dir\u00e0 la paraula decisiva. Aquesta \u00e9s la reforma de les reformes que <strong>Renzi<\/strong> no sap fer. L&#8217;esquerra corre el risc de quedar sota les runes. No podem consentir-ho. No es tracta d&#8217;un inter\u00e8s partidarisin\u00f3 de l&#8217;estat del sistema democr\u00e0tic i la possibilitat que aquest romangui obert, accessible a\u00a0 les noves generacions. Quan vaig parlar del Partit Democratic com un &#8220;<em>Partit de la naci\u00f3<\/em>&#8221; volia dir\u00a0 precisament aix\u00f2, per\u00f2 les meves paraules van ser doblegades en sentit contrari: el\u00a0 &#8220;<em>Partit de la naci\u00f3<\/em>&#8221; s&#8217;ha convertit en un instrument per a l&#8217;ocupaci\u00f3 del poder, un paraigua per a tota mena de transformismes. Privat del significat del que havia dit, he preferit callar.<\/p>\n<p>Malgrat tot, avui em sembla encara m\u00e9s evident el vincle entre la reconstrucci\u00f3 d&#8217;una idea de comunitat i de\u00a0 pa\u00eds i la construcci\u00f3 d&#8217;una subjectivitat pol\u00edtica capa\u00e7 d&#8217;acollir i organitzar la participaci\u00f3 popular, per a dialogar junts,\u00a0 compondre aliances,\u00a0 lluitar per metes i ideals concrets, refor\u00e7ant el pacte constitucional, el\u00a0 d&#8217;una Rep\u00fablica fundada en el treball. Estic conven\u00e7ut que aquests sentiments, aquesta cultura, encara s\u00f3n vius en la gent del centreesquerra\u00a0 i crec que aquests sentiments no s\u00f3n negats pel nou proc\u00e9s iniciat pels que han decidit en canvi abandonar el Partit democr\u00e0tic. Aquests han de defensar les seves raons, que s\u00f3n grans (la just\u00edcia social), per\u00f2 ho han de fer amb una intenci\u00f3 de reconstrucci\u00f3 i\u00a0 amb un esperit inclusiu. Nom\u00e9s amb aquesra condici\u00f3 els meus vells companys tindran com sempre la meva solidaritat.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.unita.tv\/opinioni\/non-lasciamo-la-sinistra-sotto-le-macerie\/\">unita.tv<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ha mort als 91 anys Alfredo Reichlin. partis\u00e0, deixeble de Togliatti, director de\u00a0 l\u2019Unit\u00e0, dirigent hist\u00f2ric del PCI, al que segu\u00ed en la seva evoluci\u00f3, del PDS a l&#8217;actual PD, del qual redact\u00e0 la Carta de valors. Fa pocs dies, el 14 de mar\u00e7, Reichlin va intervenir sobre l&#8217;escissi\u00f3 del PD en aquest darrer article, &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16],"tags":[],"class_list":["post-16306","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-europa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16306","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16306"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16306\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16314,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16306\/revisions\/16314"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16306"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16306"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16306"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}