{"id":16294,"date":"2017-03-22T13:57:03","date_gmt":"2017-03-22T11:57:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16294"},"modified":"2017-03-22T14:24:26","modified_gmt":"2017-03-22T12:24:26","slug":"10-anys-de-la-llei-digualtat-el-canvi-que-no-arriba-mai","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/10-anys-de-la-llei-digualtat-el-canvi-que-no-arriba-mai\/","title":{"rendered":"10 anys de la Llei d’igualtat: el canvi que triga"},"content":{"rendered":"

\"lleiLa idea va quedar clarament reflectida en una frase de John Stuart Mill<\/strong> recollida en el pr\u00f2leg. Al\u00b7ludia a aquella “perfecta igualtat que no admet poder ni privilegi per a uns ni incapacitat per a altres<\/em>“. Era la base de la Llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones<\/a>, publicada fa avui 10 anys pel Govern que presidia Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong>. La norma va esbossar xifres i compromisos per equiparar m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 amb la resta. Una d\u00e8cada m\u00e9s tard, i despr\u00e9s de travessar una profunda crisi econ\u00f2mica, es pot dir que ha servit de potent aparador per col\u00b7locar a les dones en el centre de la pol\u00edtica\u00a0<\/a> i per comen\u00e7ar a plantejar que la cura dels fills \u00e9s cosa de dos. Per\u00f2 elles segueixen cobrant menys i\u00a0 la seva representaci\u00f3 en els consells d’administraci\u00f3 de les empreses queda lluny del previst.<\/a><\/p>\n

“No s’ha aplicat perqu\u00e8 no hi ha hagut voluntat pol\u00edtica per fer-ho<\/em>“, resumeix la seva principal impulsora, Soledad Murillo<\/strong>, que era secret\u00e0ria general de Pol\u00edtiques d’Igualtat quan es va aprovar la llei. El PP, ara al Govern, es va abstenir en la seva aprovaci\u00f3<\/a>. Aquestes s\u00f3n les llums i les ombres dels 10 anys d’una normativa pionera:
\nL’exemple de les seves senyories<\/strong><\/p>\n

L’efecte m\u00e9s clar de la llei s’ha vist en els parlaments espanyols, segons totes les fonts consultades. Segons les dades del Instituto de la Mujer<\/a>, s’ha passat d’un 36%<\/strong> a un 39,4%<\/strong> de diputades (el 45%<\/strong> de diputades auton\u00f2miques) i hi ha quatre<\/strong> presidentes auton\u00f2miques de 17<\/strong>. Per\u00f2 en el Govern estatal de 2017 hi ha menys ministres que el 2007. en la legislatura m\u00e9s igualit\u00e0ria eren 9<\/strong> representants de 18<\/strong> (comptant president i vicepresidenta) i ara s\u00f3n 5<\/strong> de 15<\/strong> (amb la mateixa estimaci\u00f3) .I Espanya encara no ha tingut una presidenta del Govern. Soledad Murillo<\/strong> assegura que el pas perqu\u00e8 hi hagu\u00e9s m\u00e9s dones a la primera fila de la pol\u00edtica “va ser important\u00edssim per\u00f2 es va desfigurar<\/em>“. “Es va entendre que el 40% fixat era per la pres\u00e8ncia de dones, per\u00f2 la realitat \u00e9s que estava recollit com un percentatge m\u00ednim per a tots dos sexes. Busc\u00e0vem l’equilibri, per\u00f2 es va quedar en quota<\/em>“.<\/p>\n

“Quan es van proposar les llistes electorals parit\u00e0ries semblava que s’anava a obrir el cel i trencar el m\u00f3n, per\u00f2 la llei ha demostrat la normalitat en l’aplicaci\u00f3 de criteris d’igualtat. Aquesta aplicaci\u00f3 ha demostrat tamb\u00e9 que la gent s’acomoda i compleix amb els l\u00edmits m\u00ednims<\/em> “, afegeix Marisa Soleto<\/strong>, de la Fundaci\u00f3n Mujeres, que assegura que en la seva associaci\u00f3 segueixen reivindicant les llistes cremallera.<\/p>\n

El doble de dones en atur en una d\u00e8cada<\/strong><\/p>\n

Des que es va aprovar la llei, s’ha multiplicat per dos el percentatge de dones en atur (21,4%<\/strong>) i s’ha triplicat el d’homes (18,1%<\/strong>). La dist\u00e0ncia ara \u00e9s m\u00e9s curta per\u00f2 b\u00e0sicament perqu\u00e8 ha empitjorat la situaci\u00f3 per a tothom. Sara de la Rica<\/strong>, catedr\u00e0tica d’Economia de la Universitat del Pa\u00eds Basc, recomana revisar amb cura aquestes dades: “En els moments m\u00e9s aguts de la crisi, s’han arribat a perdre el 25% de llocs masculins enfront del 10% de llocs femenins . Per\u00f2 la recuperaci\u00f3 tamb\u00e9 est\u00e0 arribant m\u00e9s r\u00e0pidament als homes<\/em>“. El motiu, afegeix, \u00e9s que ells i elles ocupen sectors molt diferents. “Els homes en general estan m\u00e9s concentrats en ocupacions i sectors m\u00e9s vol\u00e0tils al cicle econ\u00f2mic i, per tant, m\u00e9s afectats per contractacions i acomiadaments que les dones<\/em>“.
\nA igual treball, un 15% menys de sou<\/strong><\/p>\n

La llei ja fixava fa 10 anys una revisi\u00f3 de la discriminaci\u00f3 salarial que segueix vigent, si b\u00e9 \u00e9s cert que la difer\u00e8ncia s’ha escur\u00e7at, segons les dades emprades per a aquest balan\u00e7, extrets de les estad\u00edstiques de l’Instituto de la Mujer. Malgrat tot, cobren un 15%<\/strong> menys que ells (el 2007 era el 20%)<\/strong>. “Hem de refor\u00e7ar les inspeccions i que les empreses facin p\u00fablic el salari dels treballadors, per veure els incentius als que no accedeixen les dones. Hi ha bretxa en la mesura que no hi ha promocions<\/em> “, reclama la diputada socialista \u00c1ngeles \u00c1lvarez<\/strong>. El Congr\u00e9s en ple va donar suport el passat 21 de febrer que es promogui una Llei d’Igualtat Salarial. El Govern, per la seva banda, proposa impulsar un pla de lluita contra la bretxa salarial sense rang de llei.
\nAmb pocs plans per a ser iguals<\/strong><\/p>\n

Totes les empreses amb m\u00e9s de 250 treballadors havien de posar en marxa plans d’igualtat, segons preveia la llei. S\u00f3n \u00fatils per promocionar a les dones a llocs directius, revisar els seus sous, deixar de preguntar en les entrevistes si tenen previst quedar-se embarassades o impedir que les acomiadin si aix\u00f2 passa. No obstant aix\u00f2, la norma no inclo\u00efa l’obligaci\u00f3 de registrar aquests plans i la seva vigil\u00e0ncia ha estat laxa, d’acord amb les dades. “Despr\u00e9s de la llei, no es van desenvolupar els decrets i reglaments necessaris per posar-la en marxa. Hi va haver molt bones intencions que s’han quedat en el tinter<\/em> “, considera Cristina Anto\u00f1anzas<\/strong>, d’UGT<\/strong>. A Espanya hi ha 5.223<\/strong> empreses amb m\u00e9s de 200<\/strong> treballadors, segons l’INE<\/strong>. D’elles, 167<\/strong> han registrat aquests plans, tal com recullen les dades del Ministeri d’Ocupaci\u00f3, que el 2015 va imposar nom\u00e9s 19<\/strong> sancions per aquest assumpte per un import de 75.233<\/strong> euros i amb 16.660<\/strong> treballadors afectats. El Govern va deixar de finan\u00e7ar a m\u00e9s el passat 27 de gener els plans d’igualtat en les petites i mitjanes empreses, les pimes, majorit\u00e0ries en el teixit empresarial espanyol.<\/p>\n

A meitat de cam\u00ed en els consells d’administraci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Juntament amb la imatge dels parlaments, la pres\u00e8ncia de les dones en les grans empreses espanyoles era un altre dels aparadors que la llei d’igualtat pretenia mostrar. “Volem que en els consells d’administraci\u00f3 de les empreses importants hi hagi m\u00e9s dones mica en mica<\/em>“, deia el llavors ministre de Treball, Jes\u00fas Caldera<\/strong>. La meta era arribar a un 40%<\/strong> en quatre anys. La pres\u00e8ncia femenina s’ha triplicat fins gaireb\u00e9 el 20%,<\/strong> lluny de l’objectiu previst. I nom\u00e9s el 11,8%<\/strong> estan en \u00f2rgans de direcci\u00f3. La norma preveia estimular la pres\u00e8ncia femenina a trav\u00e9s dels contractes de les administracions p\u00fabliques. “Les empreses han d’identificar els obstacles pels quals les dones no ascendeixen, per\u00f2 moltes ho han concebut com una cosa burocr\u00e0tica<\/em>“, considera \u00c0ngels \u00c1lvarez<\/strong>. “Si et poso un segell d’igualtat, necessitem mecanismes que vigilin que es compleix. El valor no \u00e9s tenir-lo, sin\u00f3 posar-lo en marxa. Mentre les empreses no prenguin consci\u00e8ncia que mutilen el talent, tenim un problema les dones, el pa\u00eds i les empreses<\/em> “.<\/p>\n

\n
Pilar \u00c1lvarez i <\/a>Gloria Rodr\u00edguez-Pina<\/a><\/div>\n

 <\/p>\n

El Pa\u00eds<\/div>\n

 <\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La idea va quedar clarament reflectida en una frase de John Stuart Mill recollida en el pr\u00f2leg. Al\u00b7ludia a aquella “perfecta igualtat que no admet poder ni privilegi per a uns ni incapacitat per a altres“. Era la base de la Llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones, publicada fa avui 10 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-16294","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16294","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16294"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16294\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16300,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16294\/revisions\/16300"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16294"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16294"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16294"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}