{"id":1629,"date":"2010-01-18T21:36:48","date_gmt":"2010-01-18T19:36:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1629"},"modified":"2010-01-18T21:36:48","modified_gmt":"2010-01-18T19:36:48","slug":"jordi-font-sepharad","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-sepharad\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Sepharad"},"content":{"rendered":"

<\/a>\"gente-300x225\"<\/a>No fa gaire, Jordi Pujol anunciava la mort de Sepharad, l’Espanya imaginada per Espriu, que “compr\u00e8n i estima les raons i les parles diverses dels seus fills”. El somni federalista, vaja. No \u00e9s que Pujol l’hagu\u00e9s tingut mai, aquest somni. Per aix\u00f2, les seva elegia s’assembla massa a les ll\u00e0grimes del cocodril. En el seu moment, lluny de plantejar cap projecte per a Espanya, va trobar acomodo en la famosa conllevancia orteguiana -n’hi ha prou amb suportar-se- i es va limitar a fer la viu-viu, mentre defugia la plasmaci\u00f3 de la for\u00e7a comuna del catalanisme, cosa que li permetia patrimonialitzar el pa\u00eds i llan\u00e7ar anatemes contra els altres catalanistes. El pa de cada dia eren les negociacions circumstancials amb Madrid, en les quals no sempre quedava clar a quin cove anaven a parar els peixos. Aquesta manera de fer va pesar greument sobre la cultura difusa espanyola, on plovia sobre mullat: al t\u00f2pic del corredor de comer\u00e7, interessat nom\u00e9s a col\u00b7locar la seva mercaderia, s’hi afegia ara el regateig pol\u00edtic sense nord, ali\u00e8 a tota coher\u00e8ncia de conjunt. Aquesta \u00e9s una de les claus de la catalanof\u00f2bia que ens ha sobtat amb una virul\u00e8ncia inquietant i que \u00e9s el preuat or negre de la demag\u00f2gia espanyolista.<\/p>\n

EL PACTISME DE SALVADOR ESPRIU o de Joan Maragall, el seu di\u00e0leg franc i dur amb Espanya, respon a una visi\u00f3 humanista de les coses: nom\u00e9s la llibertat i la uni\u00f3 fraterna i plural tenen sentit entre els humans. Res a veure amb l'”esperit de la naci\u00f3” herderi\u00e0 ni amb el nacionalisme abstracte, com es van encarregar de denunciar en el seu moment alguns guardians de les ess\u00e8ncies a prop\u00f2sit de La pell de brau.<\/p>\n

AQUEST PACTISME HA ESTAT sempre definitori de la manera de fer catalana, fins al punt de constituir un senyal d’identitat nacional: la concepci\u00f3 del poder com a realitat no absoluta, sin\u00f3 pactada entre components heterogenis. Des del “pacte amb el sobir\u00e0” i l’estructura confederal de la Corona Catalano-aragonesa fins al federalisme dels nostres dies, tot passant per l’austriacisme de l’Estat compost, derrotat el 1714; pel Pacte de Tortosa (Catalunya, Val\u00e8ncia, Balears i Arag\u00f3) en favor de la Rep\u00fablica Federal, promogut per Valent\u00ed Almirall el 1869; per l’Estat catal\u00e0 dins de la Rep\u00fablica Federal intentat l’any 1873; per la idea de l’Espanya Gran, definida per Prat de la Riba, massa a la mida de la mera negociaci\u00f3 d’aranzels; per la Rep\u00fablica Catalana com a Estat integrant de la Federaci\u00f3 Ib\u00e8rica que proclamava Maci\u00e0 el 1931; per la mutaci\u00f3 d’aquesta en Generalitat de Catalunya, previ acord amb la Rep\u00fablica Espanyola; per l’Estat catal\u00e0 dins de la Rep\u00fablica Federal proclamat per Companys el 1934; pel pacte constituent de 1978 i l’Estatut de 1979; pel projecte federalista del socialisme catal\u00e0 a partir de 1984; i, finalment, pel pacte estatutari de 2003, amb un important augment competencial i financer, que fa cam\u00ed cap a l’Estat plurinacional.<\/p>\n

UN PACTISME QUE, ALMENYS per als federalistes i els independentistes, mai no ha volgut dir supeditaci\u00f3, sin\u00f3 responsabilitat democr\u00e0tica envers el conjunt espanyol. Un pactisme que ha partit sempre dels lligams poderosos que estableix la realitat: el nexe entre la ind\u00fastria catalana i el proteccionisme estatal, la consci\u00e8ncia que democr\u00e0cia espanyola i autogovern catal\u00e0 s\u00f3n u, el fet que la meitat dels catalans t\u00e9 avui arrels als pobles germans i que no \u00e9s gens convenient jugar a escindir l’\u00e0nima de ning\u00fa…<\/p>\n

ESTEM EN UN MOMENT DE CRISI en la relaci\u00f3 amb Espanya, per\u00f2 pot ser una crisi de creixement. Els independentistes i els que nom\u00e9s fan la viu-viu no haurien de precipitar-se ni cremar etapes en solitari: lluir el mallot groc pot fer patxoca, per\u00f2 el que compta, en aquesta cursa, \u00e9s que l’equip arribi compacte, sense fissures que puguin malmetre la naci\u00f3. El federalisme \u00e9s a l’ull de l’hurac\u00e0, perqu\u00e8 s’oposa a les in\u00e8rcies i perqu\u00e8 \u00e9s la soluci\u00f3 ineludible. Espanya ho va sabent. Com diu L\u00f3pez Burniol, la soluci\u00f3 del “problema espanyol” es diu “federalisme o autodeterminaci\u00f3”. El cercle es tanca i la preg\u00e0ria\/exig\u00e8ncia dels poetes \u00e9s de nou sobre la taula, formulada pol\u00edticament pel nou Estatut, amb m\u00e9s intensitat que mai. No agrada als herderians d’aqu\u00ed ni d’all\u00e0, per\u00f2 la soluci\u00f3, f\u00e0cil o dif\u00edcil, es diu Sepharad.<\/p>\n

Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No fa gaire, Jordi Pujol anunciava la mort de Sepharad, l’Espanya imaginada per Espriu, que “compr\u00e8n i estima les raons i les parles diverses dels seus fills”. El somni federalista, vaja. No \u00e9s que Pujol l’hagu\u00e9s tingut mai, aquest somni. Per aix\u00f2, les seva elegia s’assembla massa a les ll\u00e0grimes del cocodril. En el seu …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[8,9],"class_list":["post-1629","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-catalunya","tag-estatut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1629","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1629"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1629\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1631,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1629\/revisions\/1631"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1629"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1629"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1629"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}