{"id":16277,"date":"2017-03-20T20:54:17","date_gmt":"2017-03-20T18:54:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16277"},"modified":"2017-03-20T21:36:32","modified_gmt":"2017-03-20T19:36:32","slug":"raimon-obiols-sobre-el-retorn-del-president-tarradellas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-sobre-el-retorn-del-president-tarradellas\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Sobre el retorn del President Tarradellas"},"content":{"rendered":"

\"tarradellas1\"Aquest text – llarg – \u00e9s el cap\u00edtol 6 del meu llibre de mem\u00f2ries pol\u00edtiques (Raimon Obiols, “El m\u00ednim que es pot dir<\/em><\/a>“, RBA 2013).<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

La pla\u00e7a de Sant Jaume i el Palau de la Generalitat eren plens de gent i en el Sal\u00f3 de Sant Jordi no hi cabia ni una agulla.<\/p>\n

Tota aquella gent, tots aquells senyors de vint-i-un botons, totes aquelles senyores tan mudades, d\u2019on havien sortit? Tarradellas, el vell president, entr\u00e0 com va poder, entre aplaudiments i empentes, enmig d\u2019aquella gernaci\u00f3. Se\u2019l veia emocionat. La seva esposa, Ant\u00f2nia Maci\u00e0, no havia deixat de plorar des que pos\u00e0 el peu a l\u2019aeorport del Prat fins a la seva entrada a la Casa dels Canonges.<\/p>\n

Acondu\u00eft per Pere Portabella, que feia de mestre de cerim\u00f2nies, Tarradellas sort\u00ed al balc\u00f3 de la pla\u00e7a de Sant Jaume, seguit pels l\u00edders dels partits que van poder encabir-s\u2019hi. Em comentaren que un d\u2019ells va haver de fer-s\u2019hi un forat a quatre grapes. No ho vaig veure i no ho puc confirmar; per\u00f2 recordo que en aquell moment l\u2019an\u00e8cdota em result\u00e0 versemblant.<\/p>\n

Jo havia conegut el president Tarradellas a Par\u00eds, durant una estada que hi f\u00e9rem amb Ernest Lluch l\u2019any 1972. Va ser en un sal\u00f3 de l\u2019hotel\u00a0Mont-Tabor,\u00a0 que el president exiliat feia servir per rebre visites. Entr\u00e0 al sal\u00f3 on l\u2019esper\u00e0vem amb el seu caminar encarcarat, de moviments lents, com d\u2019aut\u00f2mat. Tenia un cap de mida notable, la clepsa alta i calba, amb una gran piga a l\u2019esquerra; una c\u00f2rpora considerable, amb el cos inclinat endavant en una mena de lleugera rever\u00e8ncia involunt\u00e0ria, com els succeeix sovint a les persones altes; les espatlles carregades, el clatell r\u00edgid, el cap\u00a0lleugerament decantat a la dreta, com afectat d\u2019una torticoli cr\u00f2nica, els bra\u00e7os una mica projectats endavant i desmanegats, com si no sab\u00e9s gaire qu\u00e8 fer-ne.<\/p>\n

\u00abL\u2019estatura \u00e9s un inconvenient\u00bb, deix\u00e0 dit Tarradellas. \u00abNom\u00e9s aixecar-nos de la cadira, ja quedem massa alts. Quan alcem un bra\u00e7 d\u2019aquests tan llargs, resulta immediatament grandiloq\u00fcent\u00bb.[1]<\/a> Josep Maria Bricall, que va con\u00e8ixer molt de prop Tarradellas, ha escrit que \u00abla gent no sospitava que era molt t\u00edmid, cosa que en p\u00fablic se sol dissimular millor que no pas en privat\u00bb.[2]<\/a> Tarradellas era brillant en la conversa i en la discussi\u00f3 de mitja dist\u00e0ncia; en canvi, no era un bon orador: davant d\u2019un p\u00fablic nombr\u00f3s trabucava els mots i s\u2019embarbussava. Era, en paraules de Josep Pla, \u00abantisentimental, antiefectista i antidemagog\u00bb.<\/p>\n

Ens salud\u00e0 amb certa solemnitat, somrient i aclucant els ulls; aix\u00f2 li donava una ombra d\u2019ast\u00facia a la mirada, no s\u00e9 si deliberada. Era una figura que generava al seu entorn una atmosfera particular. El meu amic Rom\u00e0 Planas, que col\u00b7labor\u00e0 amb ell durant molts anys i el venerava, m\u2019havia contat que quan el vei\u00e9 per primera vegada, de petit, li va semblar un gegant immens, que \u00abocupava tota l\u2019habitaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

Als pocs minuts de la nostra primera conversa amb Tarradellas, jo ja sabia que tot el que tenia de feixuc i maldestre el seu aspecte imposant, ho suplia amb escreix l\u2019agilitat de la\u00a0\u00a0ment i el volum i la exactitud d\u2019una llarga\u00a0mem\u00f2ria.<\/p>\n

Ens reb\u00e9, a l\u2019Ernest i a mi, amb afecte. No cal dir que ens tenia perfectament situats a tots dos. Recordava el meu pare, a qui havia encarregat durant la Guerra Civil un parell d\u2019enormes teles (una representant la primera taula de canvi a Barcelona, l\u2019altra les drassanes vuit-centistes) per a la Conselleria de Finances. Me\u2019n parl\u00e0 com si es tract\u00e9s d\u2019un afer de la setmana anterior. Era un home obsessiu i met\u00f2dic, ben informat, de records detallistes i concrets. Sempre atent, mantenia una cortesia sense falles fins i tot quan s\u2019enfadava, o es feia l\u2019enfadat, cosa que succe\u00efa de vegades.<\/p>\n

Era un home pol\u00edtic fixat en unes poques idees b\u00e0siques; el contrari d\u2019un voluble. Havia seguit els seus manaments amb una tenacitat immutable: exercir la presid\u00e8ncia de la Generalitat a tots els efectes, no fer un govern a l\u2019exili, no tornar a Catalunya si no era com a president de la instituci\u00f3 restablerta.<\/p>\n

Com sovint passa amb la gent gran (a mi ja em deu estar succeint), es repetia una mica, sobretot si la f\u00f3rmula havia tingut \u00e8xit. Escoltant-lo, era inevitable el pron\u00f2stic: ara dir\u00e0 que \u00abper saber com \u00e9s un pol\u00edtic t\u2019has de fixar en la seva dona\u00bb; o dir\u00e0 que \u00aben les eleccions de 1980 Pujol tenia por de perdre i Revent\u00f3s por de guanyar\u00bb; o que \u00abCatalunya \u00e9s prou gran perqu\u00e8 hi c\u00e0piga tothom, i prou petita perqu\u00e8 tots ens necessitem\u00bb; o, citant Montaigne, que \u00abla pol\u00edtica \u00e9s el comer\u00e7 dels homes\u00bb, etc\u00e8tera. Una o altra dita queia de tant en tant en les converses, quasi indefectiblement.<\/p>\n

De les seves frases, la millor \u00e9s la r\u00e8plica al senyor Antoine Pinay, aleshores president del consell de ministres franc\u00e8s, que en saber que els parlamentaris catalans reunits a M\u00e8xic l\u2019havien elegit president, convoc\u00e0 Tarradellas. \u00abVaig anar a Par\u00eds conven\u00e7ut que em farien avinent l\u2019expulsi\u00f3 del pa\u00eds\u00bb, recordava el vell president. \u00abEm van fer esperar, al cap d\u2019una estona vaig entrar al despatx del senyor Pinay, que no es va aixecar ni em don\u00e0 la m\u00e0\u00bb. Pinay li digu\u00e9, amb una deix de sorna, que \u00abtenia ent\u00e8s que l\u2019havien elegit president de Catalunya\u00bb, i li deman\u00e0: \u00abMonsieur Tarradellas, qu\u2019est-ce que vous pensez faire?\u00bb. \u00abMonsieur le pr\u00e9sident du conseil, tout, sauf le ridicule\u00bb, li deix\u00e0 caure Tarradellas. Pinay aleshores s\u2019aixec\u00e0 i el salud\u00e0, abans de prosseguir la conversa.[3]<\/a> Certament, Tarradellas el rid\u00edcul no el f\u00e9u, ni en aquella entrevista ni en els llargs anys posteriors en qu\u00e8 exerc\u00ed la presid\u00e8ncia exiliada.<\/p>\n

De la mateixa manera que el poble catal\u00e0 sempre ha de recordar el president Companys, detingut per la Gestapo i entregat a Franco, maltractat als calabossos de Madrid, dut a Barcelona i afusellat a Montju\u00efc, ha de recordar tamb\u00e9 que el seu successor leg\u00edtim, reclamat per la voluntat popular, retorn\u00e0 a Catalunya despr\u00e9s d\u2019un llarg exili, s\u2019adre\u00e7\u00e0 al poble congregat a Montju\u00efc i entr\u00e0 al Palau de la Generalitat entre una multitud que l\u2019aclamava. Aquell va ser l\u2019episodi de contingut m\u00e9s llumin\u00f3s de la transici\u00f3, complexa i plena de clarobscurs. El retorn del president Tarradellas enlla\u00e7\u00e0 pol\u00edticament i de jure <\/i>la legalitat republicana amb la nova situaci\u00f3 democr\u00e0tica. Amb l\u2019abrogaci\u00f3 del decret franquista que \u00abfeia desapar\u00e8ixer\u00bb la Generalitat i el retorn del president com a president, es produ\u00efa el tret d\u2019uni\u00f3 de la nova democr\u00e0cia, sorgida de les urnes el 15 de juny de 1977, i la democr\u00e0cia republicana ven\u00e7uda en la Guerra Civil.<\/p>\n

D\u2019aquell retorn del president, que \u00e9s un element d\u2019orgull col\u00b7lectiu en la mem\u00f2ria de Catalunya, els socialistes en f\u00f3rem art\u00edfexs no \u00fanics, per\u00f2 s\u00ed decisius.<\/p>\n

Despr\u00e9s de les eleccions del 15 de juny, Revent\u00f3s no perd\u00e9 el temps. Pocs dies despr\u00e9s viatj\u00e0 a Madrid i s\u2019entrevist\u00e0 amb el rei i amb el president del Govern, Adolfo Su\u00e1rez. A tots dos els anunci\u00e0 la decisi\u00f3 de convocar l\u2019Assemblea i els reclam\u00e0 el restabliment immediat de la Generalitat i el retorn a Catalunya del seu president.<\/p>\n

Aquelles dues exig\u00e8ncies reberen el suport pr\u00e0cticament un\u00e0nime del nous electes catalans, quan ens constitu\u00efrem en Assemblea de Parlamentaris. El retorn de Tarradellas com a president leg\u00edtim de la Generalitat era un punt del programa electoral dels socialistes i dels republicans d\u2019Esquerra que encap\u00e7alava Heribert Barrera. No ho era en els de les altres llistes que obtingueren escons el 15 de juny.<\/p>\n

Immediatament despr\u00e9s de les eleccions, Joan Revent\u00f3s i Josep Maria Triginer[4]<\/a> explicaren al president de la Generalitat el full de ruta que els socialistes ens hav\u00edem tra\u00e7at. Deixem que sigui el propi Tarradellas que l\u2019expliqui, amb el resum que en f\u00e9u en el seu llibre de records d\u2019aquell per\u00edode.[5]<\/a><\/p>\n

\u00abEls socialistes\u00bb, diu Tarradellas, \u00abimpulsaven un proc\u00e9s pol\u00edtic en quatre fases. Primerament, establien contacte amb tots els partits parlamentaris per tal d\u2019arribar a un principi d\u2019acord, tot precisant que les primeres trobades havien estat positives i que arribarien fins a la UCD, mentre que Alian\u00e7a Popular no era considerada com for\u00e7a autonomista. En segon lloc, havien iniciat gestions directes per ser rebuts pel rei i pel president Su\u00e1rez, amb la intenci\u00f3 de preparar la negociaci\u00f3 entre Catalunya i les institucions de l\u2019Estat. En tercer lloc, es convocaria l\u2019Assemblea de Parlamentaris, un cop proclamats els diputats i senadors catalans. N\u2019havia de sortir un Consell Provisional que negociaria amb el Govern i amb el rei. Paral\u00b7lelament es constituirien comissions de treball que preparessin t\u00e8cnicament l\u2019actualitzaci\u00f3 i l\u2019aprofundiment de l\u2019Estatut d\u2019Autonomia de 1932, tot sol\u00b7licitant la derogaci\u00f3 de la Llei del 5 d\u2019abril de 1938. Finalment, els socialistes estarien en contacte permanent amb el president de la Generalitat, que desitjaven veure ben aviat encap\u00e7alant l\u2019Assemblea de Parlamentaris. El retorn seria fixat d\u2019acord amb mi\u00bb.<\/p>\n

Els socialistes, afegia Tarradellas, \u00absubratllaven que aquest proc\u00e9s negociador havia de ser recolzat quan convingu\u00e9s per mobilitzacions populars, per\u00f2 sense caure en actituds insurreccionals. Era, doncs, una negociaci\u00f3 que preveia una pressi\u00f3 controlada\u00bb.<\/p>\n

El 25 de juny de 1977, deu dies despr\u00e9s de les primeres eleccions democr\u00e0tiques, es va constituir a Barcelona l\u2019Assemblea de Parlamentaris amb la totalitat dels diputats i senadors que havien resultat elegits. L\u2019acord de convocar-la es va prendre en una reuni\u00f3 al Col\u00b7legi d\u2019Advocats de Barcelona, dos dies despr\u00e9s de les eleccions del dia 15 de juny. En aquella reuni\u00f3, els \u00fanics que defens\u00e0rem, i impos\u00e0rem amb dificultats, que l\u2019Assemblea es reun\u00eds a la seu del Parlament de Catalunya, amb tot el que all\u00f2 tenia de c\u00e0rrega simb\u00f2lica i pol\u00edtica en aquell moment, v\u00e0rem ser els representants socialistes assistents a la reuni\u00f3 (Revent\u00f3s i jo mateix), i tamb\u00e9 en Barrera. Els m\u00e9s reticents varen ser els del PSUC, especialment Gregorio L\u00f3pez Raimundo, un home de coratge provat, per\u00f2 que apareixia estranyament intimidat pels resultats del 15 de juny. De fet, els grups que havien obtingut representaci\u00f3 parlament\u00e0ria extremaren aquells dies les actituds de prud\u00e8ncia.<\/p>\n

\u00abCom entrarem a l\u2019edifici del Parlament?\u00bb, ens demanaren, no del tot conven\u00e7uts. \u00abNo pas per infracci\u00f3\u00bb, respongu\u00e9rem. \u00abTenim la legitimitat i respectarem la legalitat. Demanarem les claus a l\u2019alcalde!\u00bb.<\/p>\n

Ho f\u00e9rem, i totes les retic\u00e8ncies s\u2019esva\u00efren: de fet, l\u2019alcalde en funcions, Josep Maria Soc\u00edas Humbert, no esperava altra cosa i tingu\u00e9 una resposta excel\u00b7lent; no sols lliur\u00e0 les claus del Parlament sin\u00f3 que f\u00e9u netejar l\u2019espai de l\u2019hemicicle i els accessos, i reparar a precari els escons, que es trobaven en un estat lamentable. Mesos abans, \u00e9s just recordar-ho, Soc\u00edas havia rebut els representants de l\u2019Assemblea de Catalunya i havia presentat i fet aprovar pel ple municipal una moci\u00f3 de suport al restabliment de l\u2019Estatut.<\/p>\n

La sessi\u00f3 constitutiva de l\u2019Assemblea de Parlamentaris se celebr\u00e0 deu dies despr\u00e9s de les eleccions, el dissabte 25 de juny. Josep Andreu i Abell\u00f3, diputat del PSC, n\u2019assum\u00ed la presid\u00e8ncia d\u2019edat. \u00c9s significatiu el fet que havia presidit tamb\u00e9 la reuni\u00f3 clandestina que constitu\u00ed l\u2019Assemblea de Catalunya, a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Agust\u00ed de Barcelona. L\u2019any 1932 havia sigut el diputat m\u00e9s jove del Parlament catal\u00e0; ara, quasi mig segle m\u00e9s tard, el flanquejaven en la mesa els dos diputats m\u00e9s joves de l\u2019Assemblea de Parlamentaris: Josep Pau, del PSC-Reagrupament, i Josep Maria Riera, del PSUC. Recordo que Andreu em coment\u00e0, entrant a l\u2019hemicicle, que el local es trobava en un estat deplorable. No oferia precisament un aspecte rutilant. Per\u00f2 la pols acumulada al llarg dels anys, que s\u2019havia netejat pel damunt i a corre-cuita, no va disminuir la solemnitat d\u2019aquella Assemblea dels Parlamentaris acabats d\u2019elegir, que aprov\u00e0 solemnement per unanimitat, l\u2019exig\u00e8ncia de restabliment de la Generalitat i de retorn del president.[6]<\/a><\/p>\n

L\u2019\u00fanica excepci\u00f3, en aquell vot un\u00e0nime, fou la de Laureano L\u00f3pez Rod\u00f3, d\u2019Alianza Popular, que volgu\u00e9 que const\u00e9s en acta el seu desacord amb l\u2019apartat referit al retorn del president Tarradellas. A la sortida del Parlament, L\u00f3pez Rod\u00f3 fou increpat per una colla de valents, alguns dels quals tractaren d\u2019agredir-lo. Anava sol i amb Guti\u00e9rrez D\u00edaz el proteg\u00edrem. Plovia una mica.<\/p>\n

Per a nosaltres, all\u00f2 era un primer objectiu assolit, que no es donava per descomptat. \u00abA la campanya electoral del setanta-set\u00bb, recapitulava Joan Revent\u00f3s anys despr\u00e9s en una entrevista,[7]<\/a> quan ja havien comen\u00e7at els intents de reescriure aquell proc\u00e9s, \u00abnom\u00e9s dues forces pol\u00edtiques, a Catalunya, es presenten al poble catal\u00e0 amb la clara voluntat d\u2019exigir dues coses, el restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas. Som els socialistes catalans i Esquerra. Les altres formacions es presenten amb posicions molt matisades. Els companys comunistes es presenten amb la plataforma gen\u00e8rica del restabliment de la Generalitat. Els convergents es presenten amb la reivindicaci\u00f3 d\u2019un govern a Catalunya. Nosaltres som inequ\u00edvocs, hi ha un objectiu definit i concret.\u00bb<\/p>\n

Abans de les eleccions, com recorda Revent\u00f3s en l\u2019esmentada entrevista, \u00abes produeixen situacions una mica confuses. Recordo una entrevista, a l\u2019Hotel Diplomatic, en qu\u00e8 \u00e9rem presents l\u2019Andreu Abell\u00f3, Antoni Guti\u00e9rrez, Anton Ca\u00f1ellas, Jordi Pujol, Josep Benet i jo mateix. Possiblement alg\u00fa m\u00e9s. En ella, el que \u00e9s l\u2019actual secretari general de la UNESCO, [Federico] Mayor Zaragoza, ens va vendre la possibilitat, i va demanar l\u2019acord, per establir consens entorn d\u2019un \u201cConsejo General de Catalu\u00f1a\u201d. S\u2019han de deixar les coses clares: els \u00fanics representants que ens vam oposar rotundament a aquell desprop\u00f2sit vam ser els comunistes i els socialistes que, de manera taxativa, vam dir no\u00bb.<\/p>\n

V\u00e0rem mantenir en tot moment, abans i despr\u00e9s de les eleccions, que la transici\u00f3 democr\u00e0tica havia d\u2019implicar el restabliment de la Generalitat i el retorn al Palau de la pla\u00e7a de Sant Jaume, de Josep Tarradellas en qualitat de president. Mantingu\u00e9rem aquella posici\u00f3 enfront del sarcasme dels \u00abentesos\u00bb, que ho consideraven inicialment una pura fantasia. El m\u00ednim que es pot dir \u00e9s que no tots els dirigents pol\u00edtics catalans d\u2019aquell per\u00edode van mantenir la ferma coher\u00e8ncia que mostraren els socialistes.<\/p>\n

Respecte a l\u2019exig\u00e8ncia de retorn del president, Jordi Pujol afirmava, en unes declaracions al diari Le Monde<\/i>, el dia mateix de les eleccions de juny de 1977: \u00abSi els catalans, pertanyent a un o a altre partit, guanyem les eleccions, haurem de constituir una assemblea i comen\u00e7ar les negociacions amb el govern espanyol. El president Tarradellas ha de tornar a Barcelona i presentar la seva dimissi\u00f3 fins que l\u2019Assemblea no acabi les seves negociacions amb el Govern a fi i efecte que les noves Corts ens reconeguin les mateixes atribucions que ten\u00edem l\u2019any 1932\u00bb. Pujol afegia quelcom que no ajudava, \u00e9s el m\u00ednim que es pot dir, a refor\u00e7ar el front com\u00fa de Catalunya pel restabliment immediat de la Generalitat: \u00abTarradellas, en realitat, no \u00e9s m\u00e9s que un s\u00edmbol de continu\u00eftat. Tarradellas \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3. Crec que les negociacions poden perllongar-se com a m\u00ednim durant dos anys, per\u00edode de temps necessari perqu\u00e8 es comprengui, finalment, que l\u2019autonomia no \u00e9s pas sin\u00f2nim de separatisme\u2026\u00bb.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 que es plantejava des del govern Su\u00e1rez despr\u00e9s de les eleccions del 15-J a Catalunya \u00e9s resumida de manera molt clara en les seves mem\u00f2ries per Salvador S\u00e1nchez-Ter\u00e1n, que fou governador civil de Barcelona, secretari d\u2019organitzaci\u00f3 de la UCD i ministre de Su\u00e1rez.<\/p>\n

Immediatament despr\u00e9s de les eleccions del 15-J de 1977, escriu S\u00e1nchez-Ter\u00e1n,\u00a0 \u00abRevent\u00f3s solicita entrevista a S.M. el rey y al presidente del Gobierno para formular la reivindicaci\u00f3n del Estatuto de autonom\u00eda y de forma muy insistente el restablecimiento de la Generalitat. En este nuevo contexto democr\u00e1tico y ante el dinamismo de los parlamentarios catalanes, en La Moncloa se plantea la cuesti\u00f3n: \u00bfQu\u00e9 hacer en Catalu\u00f1a? \u00bfY con qui\u00e9n hacerlo?\u2026 Parece claro que el Gobierno hubiera deseado negociar con Carlos Sent\u00eds o con Jordi Pujol, pero resultaba evidente, y destacada, la ventaja electoral del PSC e ineludible, por tanto, la adjudicaci\u00f3n de un liderazgo a Revent\u00f3s. En este momento, y ante la alternativa Revent\u00f3s o Tarradellas, es cuando en la presidencia del Gobierno comienzan a considerarse con seriedad las posibilidades de retorno del exiliado presidente\u00bb.[8]<\/a><\/p>\n

El resultat de les eleccions, ha escrit l\u2019historiador Pelai Pag\u00e8s, \u00abva generar una situaci\u00f3 completament nova al pa\u00eds. La vict\u00f2ria de les esquerres en tots els camps i el comprom\u00eds dels vencedors amb les reivindicacions hist\u00f2riques de Catalunya van tirar en orris tots els projectes reformistes\u00bb.[9]<\/a> La vict\u00f2ria dels socialistes situava a l\u2019agenda pol\u00edtica immediata el comprom\u00eds rotund que havien pres d\u2019exigir el restabliment de la Generalitat i el retorn del president. Quedaven anorreats els intents, avui pr\u00e0cticament oblidats, d\u2019impedir l\u2019autogovern de Catalunya mitjan\u00e7ant invents enganyosos destinats a neutralitzar la pressi\u00f3 creixent de la societat catalana, com el \u00abR\u00e9gimen Especial para Catalunya\u00bb, proposat per Su\u00e1rez, que comportava la creaci\u00f3 d\u2019un \u00abConsejo General de Catalunya\u00bb i que compt\u00e0 amb la conniv\u00e8ncia de sectors del nacionalisme conservador. Son ben inequ\u00edvoques i transparents, en aquest sentit, les \u00abnotes per a la reuni\u00f3 amb el president (Su\u00e1rez)\u00bb que Ramon Trias Fargas prepar\u00e0 abans d\u2019una entrevista a La Moncloa el 6 de desembre de 1976:<\/p>\n

\u00abAnte todo estamos en el caso de tener que reclamar la reinstauraci\u00f3n de la Generalitat con todas sus instituciones, inclu\u00edda la presencia del presidente Tarradellas en las negociaciones. Esto es lo que el pueblo quiere y nosotros deseamos. En el caso de que las exigencias de la t\u00e1ctica y en aras del realismo tuvi\u00e9ramos que olvidar por breve tiempo nuestras aspiraciones, desear\u00edamos: que el Sr. Presidente estableciera contacto privado con el Sr. Tarradellas (…); que fuera abolido en calidad de desagravio el decreto del 5 de abril de 1938; Que la \u201cMancomunitat\u201d que la comisi\u00f3n de r\u00e9gimen especial propone poner en marcha enseguida, lleve el nombre de Consell General de Catalunya con funciones no solo t\u00e9cnicas sino pol\u00edticas y sea presidida por un hombre designado por el Gobierno que, adem\u00e1s de tener la confianza de la oposici\u00f3n, sea un signo externo de cambio; que este Consell General pueda supervisar las elecciones\u00bb. I acabava: \u00abDeseamos un circuito de televisi\u00f3n para Catalu\u00f1a en la primera cadena para poder acudir a las elecciones\u00bb.[10]<\/a> Una televisi\u00f3 per conc\u00f3rrer a les eleccions: premonitori!<\/p>\n

Que s\u2019intent\u00e0 jugar la carta de Tarradellas contra Revent\u00f3s \u00e9s evident. \u00abHi ha un llibre especialment nefast\u00bb, ha dit Josep Fontana, \u00ables mem\u00f2ries de Manuel Ort\u00ednez, representant de la banca su\u00efssa i especialista en tr\u00e0nsit de capitals, que sost\u00e9 que a Catalunya des del 1939 \u00abno es va fer res de substancial contra el r\u00e8gim\u00bb i que la democr\u00e0cia va arribar \u00fanicament per m\u00e8rits del que va realitzar ell i altres com ell negociant per dalt, per exemple, per portar Tarradellas. No vull opinar ara sobre l\u2019actuaci\u00f3 de Tarradellas, per\u00f2 s\u00ed sobre els motius que perseguia Ort\u00ednez, que em sembla que resten prou clars quan es veu com defensa la tornada del vell pol\u00edtic republic\u00e0 en una carta a Su\u00e1rez, on la presenta com una soluci\u00f3 per tal de reduir el problema de Catalunya al de l\u2019autonomia i \u00absalir del \u201cimpasse\u201d en el que nos encontramos con Pujol y los comunistas defendiendo las \u201cnacionalidades\u201d, t\u00e9rmino en opini\u00f3n de muchos catalanes absurdo y que complica innecesariamente la pol\u00edtica nacional\u00bb.[11]<\/sup><\/sup><\/a><\/p>\n

Alguns han especulat amb una complicitat anterior a les eleccions entre Su\u00e1rez i Tarardellas a favor d\u2019un retorn \u00abdomesticat\u00bb. Es basen en la visita que el llavors tinent coronel Andr\u00e9s Cassinello dels Serveis d\u2019Informaci\u00f3 de l\u2019Estat Major, enviat per Su\u00e1rez i acompanyat de Manuel Ort\u00ednez, va fer a Tarradellas, a Saint-Martin-le-Beau, el 26 de novembre de 1976. Es poden fer totes les novel\u00b7les que es vulgui,[12]<\/a> per\u00f2 el cert \u00e9s que, com ha assenyalat Joan B. Culla, \u00abl\u2019informe Casinello i, metaf\u00f2ricament parlant, el personatge Tarradellas van quedar arxivats en un calaix de La Moncloa durant desembre de 1976, gener, febrer, mar\u00e7, abril, maig i primera quinzena de juny de 1977. Com una carta que es tenia all\u00e0 guardada i que potser mai m\u00e9s no tornaria a sortir, o s\u00ed. La decisi\u00f3 d\u2019obrir el calaix i treure la carta es produeix, com S\u00e1nchez-Ter\u00e1n explica amb tota claredat, a la llum dels resultats del 15 de juny de 1977 i de la vict\u00f2ria inesperada \u2014perqu\u00e8 no es va produir pas a la resta de l\u2019Estat, on el PSOE en general va quedar per darrere de la UCD a tot arreu\u2014 dels socialistes a Catalunya, molt per davant de la UCD i en una primera posici\u00f3 destacada que feia que no es pogu\u00e9s prescindir, que no es pogu\u00e9s esquivar el seu l\u00edder, en aquell moment, Joan Revent\u00f3s… Que no es pogu\u00e9s esquivar, excepte si es recuperava la carta Tarradellas\u00bb.[13]<\/a> Cal afegir que la \u00abcarta Tarradellas\u00bb era la mateixa carta de Revent\u00f3s, la que els socialistes catalans vol\u00edem jugar i que ens hav\u00edem comprom\u00e8s solemnement a jugar en les eleccions que ens van donar la vict\u00f2ria el 15 de juny de 1977.<\/p>\n

Essent el principal dirigent de la for\u00e7a pol\u00edtica que a Catalunya guany\u00e0 de manera contundent les eleccions de juny de 1977, Revent\u00f3s renunci\u00e0 a tota ambici\u00f3 de car\u00e0cter personal; f\u00e9u aix\u00ed possible el retorn de Tarradellas del seu exili franc\u00e8s, en qualitat de president de la Generalitat. En el nostre programa electoral, els socialistes reclam\u00e0vem el restabliment immediat de la Generalitat, el retorn del president, aix\u00ed com la Conselleria en Cap per al l\u00edder de la llista m\u00e9s votada a Catalunya. Revent\u00f3s i els socialistes renunciaren a aquest darrer punt d\u2019una manera generosa i conseq\u00fcent, per tal de mantenir la unitat catalana i assegurar el retorn de la Generalitat i del seu president. Una i altra cosa exigien aquella transacci\u00f3.<\/p>\n

En el curs de les negociacions que s\u2019obriren despr\u00e9s de les eleccions, va ser evident, d\u2019antuvi, que calia comptar tant amb el temor de Madrid a una majoria d\u2019esquerres a Catalunya com amb les previsibles maniobres que s\u2019efectuarien des de Catalunya per tal de desvirtuar el resultat electoral i erosionar els socialistes. Revent\u00f3s fou conscient en tot moment d\u2019aquests factors i opt\u00e0 sempre per la m\u00e0xima fermesa en la reivindicaci\u00f3 de la Generalitat i per la generositat i la confian\u00e7a amb el president exiliat.<\/p>\n

En l\u2019escenari que sorg\u00ed de les eleccions del 15-J, s\u2019havia esva\u00eft tota possibilitat de crear un succedani en forma de \u00ab<\/i>Consejo General\u00bb, per\u00f2 s\u2019obr\u00ed una complexa situaci\u00f3 pol\u00edtica, en qu\u00e8, junt a una gran demanda popular d\u2019unitat, comen\u00e7\u00e0 a produir-se la tend\u00e8ncia dels uns i dels altres a ficar cullerada, amb major o menor encert.<\/p>\n

En aquella nova conjuntura hi havia b\u00e0sicament (no \u00fanicament) tres v\u00e8rtexs d\u2019un triangle, que entraren en un proc\u00e9s complex de negociaci\u00f3: el govern espanyol de Su\u00e1rez (amb S\u00e1nchez-Ter\u00e1n, Mart\u00edn Villa, Carles Sent\u00eds, la gent d\u2019UCD que coneixia m\u00e9s o menys la realitat catalana); l\u2019Assemblea de Parlamentaris, que constitu\u00ed una Comissi\u00f3 Permanent,[14]<\/a> i el propi Tarradellas, amb un entorn \u00abtarradellista\u00bb que, com assenyala Josep M. Bricall en les seves mem\u00f2ries d\u2019aquell temps, s\u2019increment\u00e0 a corre-cuita despr\u00e9s de les eleccions: \u00abMoltes persones van pujar al carro del tarradellisme despr\u00e9s de la vict\u00f2ria del PSC a les legislatives\u00bb.<\/p>\n

Tarradellas, amb una forta personalitat, madurada en l\u2019experi\u00e8ncia de la Guerra Civil i d\u2019un llarg exili, es concentrava en l\u2019objectiu de la restauraci\u00f3 de la Generalitat i del seu retorn con a president a Catalunya. Desconfiava, i no li mancaven motius, tant del govern de Su\u00e1rez com d\u2019una part dels membres de l\u2019Assemblea de Parlamentaris que no li havien donat suport i que en alguns casos li eren clarament hostils. Reaccion\u00e0 durament a unes declaracions del senador Josep Benet, que afirm\u00e0 a la premsa que les negociacions \u00abs\u2019havien deixat podrir\u00bb, i el destitu\u00ed de la comissi\u00f3 negociadora. Fou un xoc pol\u00edtic i personal que no benefici\u00e0 el proc\u00e9s i que va portar molta cua, amb una discussi\u00f3 retrospectiva que encara perdura de manera intermitent, sobre un enfrontament en qu\u00e8 em sembla que ni Benet ni Tarradellas, ho dic amb el respecte que es mereixen aquestes dues figures eminents de la Catalunya contempor\u00e0nia, no tingueren precisament els seus moments m\u00e9s brillants.<\/p>\n

Durant aquell quid pro quo<\/i> vaig publicar un article en el diari Avui <\/i>que es titulava \u00abEl president del 15 de juny\u00bb,[15]<\/sup><\/sup><\/a> que ara no corregiria. Em referia a la \u00abdoble legitimitat\u00bb, institucional i democr\u00e0tica, de Tarradellas (la que emanava del seu c\u00e0rrec de president i la que es desprenia del fet que els guanyadors de les eleccions hav\u00edem exigit el seu retorn immediat a Catalunya). Insistia, aix\u00ed mateix, en la necessitat de la unitat per superar unes discrep\u00e0ncies que consider\u00e0vem una p\u00e8rdua de temps i de for\u00e7a. Per b\u00e9 que no m\u2019agrada citar-me, crec que aquell article conserva un cert inter\u00e8s:<\/p>\n

\u00abSento un gran afecte per aquest pol\u00edtic desmesurat que es diu Josep Tarradellas\u00bb, escrivia. \u00abI no penso ser pretensi\u00f3s en creure que hi ha entre nosaltres una m\u00fatua estima basada en el parlar dur i lleial, clar i catal\u00e0. Precisament per aquesta ra\u00f3 em sento avui en el deure d\u2019expressar la meva posici\u00f3 sobre els darrers esdeveniments protagonitzats pel president i els parlamentaris catalans. Vull recordar, en primer lloc, que pel que fa a la Generalitat i el seu president, els socialistes hem estat sempre, i estem, en la mateixa posici\u00f3. Hem mantingut sempre la reivindicaci\u00f3 dels principis i institucions de l\u2019Estatut del 32. Hem reclamat en tot moment el retorn del president. En moments dif\u00edcils, quan altres forces pol\u00edtiques catalanes semblaven endinsar-se en la via d\u2019un creixent distanciament envers la presid\u00e8ncia de la Generalitat, els socialistes vam jugar a fons el paper de manteniment i recomposici\u00f3 de la unitat. Amb la nostra proposta de Cambra Nacional Provisional, vam obrir el cam\u00ed que port\u00e0 a la constituci\u00f3 de l\u2019Organisme Consultiu. Amb la nostra proposta d\u2019Entesa dels Catalans obr\u00edrem un altre front unitari a favor de l\u2019Estatut i del retorn del president, que culmin\u00e0 en una esclatant vict\u00f2ria electoral el 15 de juny.\u00bb<\/p>\n

\u00abUn cop a Catalunya\u00bb, acabava l\u2019article, \u00abel president Tarradellas tindr\u00e0 al seu davant diverses opcions. Pot \u00e9sser el president al servei dels intents de recuperaci\u00f3 burgesa del marc auton\u00f2mic, per tal de salvar el greu trasbals d\u2019unes eleccions que donaren la majoria a les forces pol\u00edtiques dels treballadors. Pot \u00e9sser el president al servei d\u2019un il\u00b7lusori intent de recomposici\u00f3 d\u2019un populisme nacionalista (molts, en molts grups i grupets, somnien en una versi\u00f3 casanostrada de la UCD, un partit de govern constru\u00eft a l\u2019entorn d\u2019un president provisionalment carism\u00e0tic. Pot \u00e9sser tamb\u00e9 \u2014i aquesta seria la m\u00e9s bella culminaci\u00f3 d\u2019una bella i dram\u00e0tica carrera pol\u00edtica\u2014 el president del 15 de juny, el president de la majoria dels catalans que donen la seva confian\u00e7a i el seu vot als partits dels treballadors i del poble ras. Si ho fa aix\u00ed \u2014i jo em permeto la impertin\u00e8ncia patri\u00f2tica de reptar-lo a aquesta nova valentia\u2014 ser\u00e0 sens dubte el president dels catalans (no pas d\u2019un \u201cindigest\u201d frontpopulisme, que nosaltres no hem proposat, ni d\u2019una no menys \u201cindigesta\u201d combinaci\u00f3 antidemocr\u00e0tica). En tal cas, que tingui la seguretat de trobar en els socialistes no la c\u00f2moda pleitesia dels oportunistes i cortesans, sin\u00f3 la dura i dif\u00edcil lleialtat dels qui situen la democr\u00e0cia i el pa\u00eds per damunt de les persones i diuen les coses cara a cara\u00bb.<\/p>\n

Tarradellas tenia en aquell per\u00edode consci\u00e8ncia del seu dest\u00ed. No volia ser una figura manejada pels uns o pels altres i actu\u00e0 amb sentit de l\u2019oportunitat, resoluci\u00f3 i aud\u00e0cia. Dins de l\u2019Assemblea de Parlamentaris, un sector format pels socialistes i pels parlamentaris d\u2019ERC i del PSC-Reagrupament li don\u00e0vem un suport expl\u00edcit i decidit; per\u00f2 nosaltres vol\u00edem tamb\u00e9, l\u00f2gicament, que el proc\u00e9s de restabliment de la Generalitat i de constituci\u00f3 del seu Consell Executiu no tergivers\u00e9s el resultat de les urnes. No ho aconsegu\u00edrem al cent per cent: Revent\u00f3s no fou, com li tocava, conseller en cap, ni Marta Mata, vetada per la dreta, consellera d\u2019Ensenyament. Una cosa i l\u2019altra ens van doldre. Per\u00f2 assol\u00edrem de manera globalment satisfact\u00f2ria els nostres objectius, amb el retorn hist\u00f2ric del president, el 23 d\u2019octubre de 1977, la posada en marxa de la Generalitat i la constituci\u00f3 del govern d\u2019unitat de la Generalitat recobrada, que prengu\u00e9 possessi\u00f3 el 9 de desembre.<\/p>\n

Vaig viure el dia a dia d\u2019aquell proc\u00e9s de negociaci\u00f3 i, m\u00e9s enll\u00e0 de les seves an\u00e8cdotes i giragonses, voldria deixar const\u00e0ncia de tres fets que considero ben establerts. En primer lloc, que Joan Revent\u00f3s actu\u00e0 en tot moment posant Catalunya i la Generalitat per damunt de tota consideraci\u00f3 personal i de partit. Segon, que la relaci\u00f3 entre Revent\u00f3s i Tarradellas fou, duran tot aquell proc\u00e9s, d\u2019una gran confian\u00e7a rec\u00edproca i d\u2019una coincid\u00e8ncia en els objectius, que es mantingueren sempre, per damunt de les difer\u00e8ncies d\u2019apreciaci\u00f3 en un o altre moment. Tercer, que els socialistes vam haver de fer d\u2019impulsors i d\u2019intermediaris, per tal d\u2019aglutinar el proc\u00e9s unitari i de conflu\u00e8ncia entre la Generalitat i les forces pol\u00edtiques i socials, obrint vies d\u2019acord i fins i tot posant peda\u00e7os quan fou prec\u00eds.<\/p>\n

En aquest sentit, una passa decisiva es produ\u00ed els dies 10 i 11 d\u2019abril de 1976, en una reuni\u00f3 a Par\u00eds, en qu\u00e8 vaig participar, entre el president Tarradellas i els representants dels partits del Consell de Forces Pol\u00edtiques de Catalunya. L\u2019encontre tingu\u00e9 lloc a l\u2019Hotel Saint Jacques, on Rom\u00e0 Planas llog\u00e0 una sala a nom de \u00abMonsieur Gene Ralite\u00bb. Hi recordo, pel Consell de Forces Pol\u00edtiques, Joan Cornudella, Joan Colomines, Llibert Cuatrecasas, Gregorio L\u00f3pez Raimundo, Josep Pallach, Jordi Pujol i Josep Sol\u00e9 i Barber\u00e0. Alguns m\u00e9s hi devien assistir, per\u00f2 no els guardo a la mem\u00f2ria. Acompanyant el president Tarradellas, recordo el seu sempre discret secretari Llu\u00eds Gausachs, Rom\u00e0 Planas i Francesc Vila-Abadal.<\/p>\n

No va ser una reuni\u00f3 f\u00e0cil, per\u00f2 alguns la consideren, crec que amb ra\u00f3, com un momentdecisiu perqu\u00e8 determin\u00e0 la conflu\u00e8ncia entre les plataformes unit\u00e0ries de l\u2019interior, d\u2019una banda, i la Generalitat i el president, de l\u2019altra.<\/p>\n

Aquell resultat no era descomptat. En aquella colla que ens reun\u00edem a Par\u00eds amb Tarradellas, no tothom coincidia ni en la reivindicaci\u00f3 del seu paper, ni en l\u2019exig\u00e8ncia del seu retorn urgent, ni en les funcions que havia d\u2019assumir. En el passat, ni el \u00abComit\u00e8 Ametlla\u00bb ni la Coordinadora de Forces Pol\u00edtiques ni l\u2019Assemblea de Catalunya havien reclamat expl\u00edcitament el seu retorn com a president. La posici\u00f3 del PSUC era de rebuig a all\u00f2 que denominaven unes \u00abrelacions de depend\u00e8ncia\u00bb envers Tarradellas. Pujol era tamb\u00e9 molt reticent[16]<\/a> i les relacions d\u2019Uni\u00f3 Democr\u00e0tica amb el president mai no havien estat precisament cordials. Nom\u00e9s Cornudella i Colomines eren favorables a donar suport al president; tamb\u00e9 ho era Pallach, malgrat que en el passat, l\u2019any 1954, havia impulsat la candidatura de Serra i Moret enfront de la de Tarradellas en el proc\u00e9s controvertit que port\u00e0 a la successi\u00f3 del president Irla.[17]<\/a><\/p>\n

En aquella reuni\u00f3 de Par\u00eds, els representants del PSUC volien una menci\u00f3 de suport a Coordinaci\u00f3n Democr\u00e1tica,[18]<\/a> que s\u2019havia constitu\u00eft poques setmanes abans a Madrid, el 26 de mar\u00e7. Tarradellas i d\u2019altres s\u2019hi negaren en rod\u00f3. Els socialistes no hi ten\u00edem inconvenient, per b\u00e9 que no confi\u00e0vem gaire en aquella \u00abPlatajunta\u00bb, que v\u00e8iem desunida i prec\u00e0ria. V\u00e0rem trobar un punt d\u2019acord gen\u00e8ric en el comunicat final de la reuni\u00f3, dient que \u00abels reunits celebren la progressiva aparici\u00f3, en aquests darrers temps, dels organismes de coordinaci\u00f3 democr\u00e0tics necessaris per a la restituci\u00f3 de les llibertats pol\u00edtiques i nacionals\u00bb. La prioritat dels socialistes era concentrar les plataformes unit\u00e0ries catalanes (Assemblea de Catalunya i Consell de Forces Pol\u00edtiques) vers l\u2019exig\u00e8ncia de les llibertats i del restabliment de la Generalitat i el retorn del president. Aix\u00f2 qued\u00e0 clarament expressat en el comunicat que s\u2019aprov\u00e0 al final de l\u2019encontre. L\u2019acord que es prengu\u00e9 a Par\u00eds fou un pas endavant decisiu en aquest sentit. \u00abPer primera vegada\u00bb, han escrit Jaume Sobrequ\u00e9s i Merc\u00e8 Morales, \u00abla llunyana, pol\u00e8mica i per a molts poc cre\u00efble figura del president Tarradellas esdevenia un referent \u00fatil i compartible\u00bb.[19]<\/a><\/p>\n

Recordo que en aquella reuni\u00f3 em toc\u00e0 fer de pare peda\u00e7, tractant d\u2019acostar les posicions i combatre les malfiances dels uns i dels altres. En un moment d\u2019interrupci\u00f3 de l\u2019encontre, vaig sortir a prendre una cervesa amb L\u00f3pez Raimundo, que em deman\u00e0 que fes la comanda al cambrer: els anys que havia passat a Fran\u00e7a no li havien donat un franc\u00e8s gaire fluid. Vaig pensar que els devia haver passat amagat, de reuni\u00f3 en reuni\u00f3. Potser perqu\u00e8 el passat li pesava m\u00e9s, L\u00f3pez Raimundo semblava m\u00e9s reticent que Sol\u00e9 i Barber\u00e0 al paper del president. Vaig comentar-li que una sortida sense acord de la reuni\u00f3 significaria un greu pas enrere.<\/p>\n

En un moment dels debats li vaig dir a Tarradellas: \u00abNo es preocupi, president, perqu\u00e8 a l\u2019hora de la veritat tots sabrem treure el \u201cSant Cristo gros\u201d\u00bb.Aix\u00f2 el tranquil\u00b7litz\u00e0: se sent\u00ed al\u00b7ludit. Que consti que jo ho deia de bona fe; els fets ulteriors em sembla que ho demostren.<\/p>\n

La nostra entesa amb Tarradellas era facilitada pel fet que el nucli dels seus col\u00b7laboradors m\u00e9s propers hi havia una majoria de socialistes: Rom\u00e0 Planas, Quico Vila-Abadal, \u00c0ngel Castanyer i els germans Llu\u00eds Maria i Jaume de Puig. Amb dos d\u2019ells, Rom\u00e0 Planas i Quico Vila-Abadal, i amb el germ\u00e0 d\u2019aquest darrer, Mari\u00e0 Vila d\u2019Abadal, dirigent d\u2019Uni\u00f3 Democr\u00e0tica, prepar\u00e0rem, per si les negociacions amb el govern Su\u00e1rez es podrien irreversiblement, un pla B que preveia l\u2019entrada secreta de Tarradellas a Catalunya, i la seva instal\u00b7laci\u00f3 al casal del cavaller de Vidr\u00e0 (dels Vila d\u2019Abadal), com a punt d\u2019arrencada d\u2019una marxa multitudin\u00e0ria i pac\u00edfica per avan\u00e7ar (\u00abde clocher en clocher jusqu\u2019\u00e0 Notre-Dame\u00bb, com Napole\u00f3, del golf de Sant Joan a Par\u00eds)[20]<\/a> \u00a0fins a la pla\u00e7a de Sant Jaume.[21]<\/a> Eventualitat altament improbable, atesa l\u2019edat avan\u00e7ada del president i el seu seny, que li hauria fet preveure un probable Waterloo. Vaig explicar anys despr\u00e9s aquella embrion\u00e0ria conspiraci\u00f3 socialista-democristiana a la nova generaci\u00f3 de dirigents d\u2019UDC, en un seminari sobre la transici\u00f3 que organitz\u00e0 la seva fundaci\u00f3. Desconeixien la hist\u00f2ria i no els desagrad\u00e0.<\/p>\n

No es don\u00e0 l\u2019ocasi\u00f3 de realitzar aquell pla que, no cal que ho digui, m\u2019hauria encantat. Les negociacions reeixiren i els fets que en resultaren s\u00f3n concloents: fou el poble de Catalunya qui va portar el president Tarradellas al Palau de la Generalitat, amb el vot del 15 de juny, i l\u2019int\u00e8rpret b\u00e0sic d\u2019aquesta voluntat del poble de Catalunya va ser la for\u00e7a guanyadora d\u2019aquelles eleccions, amb Revent\u00f3s al capdavant.<\/p>\n

S\u2019enlla\u00e7\u00e0 aix\u00ed la vella legalitat republicana amb la nova legitimitat democr\u00e0tica sorgida de les urnes. Tarradellas torn\u00e0 a Barcelona com a president de la Generalitat el dia 23 d\u2019octubre de 1977, acollit per una immensa gentada que ompl\u00ed Montju\u00efc i els carrers de Barcelona pels quals circul\u00e0 en cotxe descobert fins al Palau de la pla\u00e7a de Sant Jaume. Era una figura institucional i pol\u00edtica que venia directament de la Constituci\u00f3 de 1931 i de l\u2019Estatut de 1932. Ni el vell lehendakari basc Jes\u00fas Maria de Leizaola ni el president de la Rep\u00fablica espanyola a l\u2019exili, Jos\u00e9 Maldonado, van ser reconeguts per a res. En la transici\u00f3, el retorn del president Tarradellas fou \u00abl\u2019\u00fanic acte de restauraci\u00f3 de la legalitat republicana\u00bb.[22]<\/a><\/p>\n

Potser en algun moment d\u2019aquella jornada Tarradellas record\u00e0 els inacabables dies del seu exili de tants anys a Saint-Martin-le-Beau, quan es feia fosc i el tel\u00e8fon no sonava. Elegit president de la Generalitat el 1953 pels parlamentaris catalans exiliats, reunits a M\u00e8xic, havia dit que tornaria a Catalunya nom\u00e9s com a president. A Barcelona i a Madrid, els \u00abassabentats\u00bb es feien un tip de riure, i els anys anaven passant. No sabem qu\u00e8 devia pensar Tarradellas en aquells temps. Per\u00f2 s\u00ed podem constatar que una situaci\u00f3 tan prop\u00edcia al des\u00e0nim i a la neurosi produ\u00ed excel\u00b7lents resultats. El tremp de Tarradellas va madurar b\u00e9 en aquell llarg exili, com un bon vi, de tal manera que el seu retorn a Catalunya fou el d\u2019un president savi.<\/p>\n

Tenia una certa idea de Catalunya, una concepci\u00f3 madura de la naci\u00f3, que no admetia cap deriva essencialista ni cap apropiaci\u00f3 partidista. La naci\u00f3 era la gent, la voluntat i la identitat de la gent, expressades en termes de ciutadania democr\u00e0tica. Com digu\u00e9 Joan Revent\u00f3s, \u00abla seva visi\u00f3 de Catalunya era la del conjunt de ciutadans i ciutadanes que vivien al pa\u00eds, per sobre d\u2019ideologies, idioma o cultura d\u2019origen\u00bb.<\/p>\n

El \u00abCiutadans de Catalunya, ja s\u00f3c aqu\u00ed!\u00bb pronunciat des del balc\u00f3 de la Generalitat la tarda del seu retorn, condensava aquesta concepci\u00f3 democr\u00e0tica. Aquell missatge fou captat immediatament pel gruix de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. Tots \u00e9rem igualment ciutadans de Catalunya, nadius o nouvinguts. Nom\u00e9s d\u2019aquest reconeixement i de la conseg\u00fcent unitat del poble en podia sorgir la represa de Catalunya, perqu\u00e8 les nacions no les fa la natura ni cap esperit immutable, sin\u00f3 la voluntat plural, compartida i constant de la seva ciutadania. Crec que aquella \u00a0f\u00f3rmula emprada pel president era deguda a Josep Dalmau. Cont\u00e9, en la seva brevetat, dues troballes: la seva concisi\u00f3, que permet recordar-la; i l\u2019\u00fas de l\u2019expressi\u00f3 \u00abciutadans de Catalunya\u00bb, que apunta a una concepci\u00f3 del pa\u00eds plural i civil, no essencialista, que compart\u00edem plenament.<\/p>\n

Una altra convicci\u00f3 de Tarradellas, que compart\u00edem, era la necessitat de la negociaci\u00f3 permanent i d\u2019un consens estrat\u00e8gic b\u00e0sic: Catalunya, cara enfora, no es pot pagar el luxe de les confrontacions i divisions interiors. Quan ha caigut en pugnes internes n\u2019ha pagat un preu elevat. La llibertat de Catalunya i el seu progr\u00e9s representen una causa comuna. En la conquesta dels objectius comuns, la unitat ens fa forts i la divisi\u00f3 ens porta a la desfeta. \u00c9s la lli\u00e7\u00f3 permanent que Nicolau d\u2019Olwer formul\u00e0 en frase lapid\u00e0ria: \u00abCatalunya dividida no pot triomfar\u00bb.[23]<\/a> Aix\u00f2 no implica l\u2019estovament de les posicions pr\u00f2pies, sin\u00f3 la negociaci\u00f3 permanent entre aquestes, per refor\u00e7ar la causa comuna. Possiblement tenia ra\u00f3 Ernest Udina quan va escriure que aquella convicci\u00f3 de Tarradellas \u00abpartia d\u2019una realitat: haver apr\u00e8s, perqu\u00e8 ho sofr\u00ed en la pr\u00f2pia carn, la trag\u00e8dia d\u2019una guerra civil\u00bb.<\/p>\n

Josep Maria Bricall assenyala en les seves mem\u00f2ries una coincid\u00e8ncia addicional entre Tarradellas i Revent\u00f3s: ambd\u00f3s creien en la necessitat d\u2019una gesti\u00f3 rigorosa i no partidista de les institucions nacionals d\u2019autogovern, recolzada en l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia professional i administrativa i\u00a0 el m\u00e0xim respecte pel que el president anomenava la \u00ablit\u00fargia del poder\u00bb aix\u00ed com pel car\u00e0cter de la Generalitat, que no podia ser patrimoni de cap partit i havia de ser de tots, de la mateixa manera que Catalunya era tamb\u00e9 de tots els seus ciutadans i ciutadanes.<\/p>\n

En la segona sessi\u00f3 de l\u2019Assemblea de Parlamentaris, que se celebr\u00e0 l\u201911 de juliol, comen\u00e7aren a apar\u00e8ixer difer\u00e8ncies pol\u00edtiques entre els partits. A difer\u00e8ncia de la primera sessi\u00f3, que fou m\u00e9s solemne i que havia estat m\u00e9s consensuada pr\u00e8viament, en la segona s\u2019entr\u00e0 en alguna discussi\u00f3, en particular a l\u2019hora de decidir la composici\u00f3 de la comissi\u00f3 de parlamentaris que havia de negociar amb el govern espanyol el restabliment de la Generalitat. Els socialistes vam defensar el criteri, que em segueix semblant raonable, que els representants del partit de Su\u00e1rez, la UCD, no havien de seure als dos costats de la taula negociadora. En nom de la unitat, el PSUC s\u2019opos\u00e0 a aquell criteri i propos\u00e0 en canvi, per boca de Jordi Sol\u00e9 Tura, una comissi\u00f3 negociadora que fos integrada pel president de la Comissi\u00f3 Permanent (Revent\u00f3s), i per un representant de cada una de les quatre formacions pol\u00edtiques m\u00e9s votades (Socialistes de Catalunya, PSUC, Pacte Democr\u00e0tic i UCD), m\u00e9s un senador. Josep Maria Triginer defens\u00e0 la nostra posici\u00f3, que obtingu\u00e9 vint vots a favor, trenta-cinc en contra i quatre abstencions.[24]<\/a> En conseq\u00fc\u00e8ncia, la Comissi\u00f3 Negociadora fou formada per Joan Revent\u00f3s, Josep Maria Triginer, Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz, Jordi Pujol, Carles Sent\u00eds i Josep Benet.<\/p>\n

Aquell no era un equip negociador ni compacte ni homogeni. Ultra el fet que Sent\u00eds tenia fil directe amb Su\u00e1rez, les posicions dels altres representants en relaci\u00f3 al restabliment de la Generalitat i al paper que hi havia de jugar Tarradellas no eren, per dir-ho d\u2019una manera suau, plenament coincidents.<\/p>\n

Jordi Pujol tenia les seves posicions i\u00a0 tot i essent clarament rupturistes, les posicions d\u2019Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz i de Josep Benet tampoc eren decididament favorables a un s\u00f2lid front com\u00fa amb Tarradellas.<\/p>\n

Ens trob\u00e0vem confrontats a tend\u00e8ncies contradict\u00f2ries. El resultat de les primeres eleccions democr\u00e0tiques, el 15 de juny de 1977, havia liquidat totes les temptatives d\u2019allargar i dissoldre la reivindicaci\u00f3 d\u2019un r\u00e0pid restabliment de la Generalitat i de retorn del president. La vict\u00f2ria dels socialistes havia situat en l\u2019agenda pol\u00edtica immediata el comprom\u00eds rotund que havien pres d\u2019exigir el restabliment de la Generalitat i el retorn del president. Per\u00f2, en un sentit contrari, hi havia posicions de partit i agendes personals que afeblien el proc\u00e9s en la mesura que treien for\u00e7a i coher\u00e8ncia a la part catalana que iniciava la negociaci\u00f3 i donaven un major marge de maniobra al govern de la UCD.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ara que tornem a veure en acci\u00f3 les pol\u00edtiques de fabricaci\u00f3 de confrontacions identit\u00e0ries, conv\u00e9 insistir que la q\u00fcesti\u00f3 que es plantejava aleshores, i que segueix plantejant-se avui a la Catalunya del segle xxi no \u00e9s redu\u00efble fonamentalment a una q\u00fcesti\u00f3 identit\u00e0ria, sin\u00f3 que consisteix a garantir un sentiment de pertinen\u00e7a com\u00fa de tots els seus ciutadans i ciutadanes, hagin nascut on hagin nascut i tinguin la llengua materna que tinguin.<\/p>\n

El tret hist\u00f2ric m\u00e9s positiu del catalanisme ha estat la seva enorme capacitat de producci\u00f3 de sentiments de pertinen\u00e7a com\u00fa, no sols respectuosos sin\u00f3 protectors de les identitats d\u2019origen. D\u2019aix\u00f2 n\u2019hem dit la Catalunya gresol: la Catalunya de tots i de totes, la Catalunya dels ciutadans i ciutadanes vinguts de tots els horitzons. Aix\u00f2 s\u2019aconsegu\u00ed en el per\u00edode de la transici\u00f3 i dels restabliment de la Generalitat, i aix\u00ed ha de ser tamb\u00e9 en el present i en el futur. I potser amb una exig\u00e8ncia d\u2019unitat del poble de Catalunya m\u00e9s gran encara, perqu\u00e8 el risc principal que es planteja a la Catalunya del segle xxi \u00e9s el d\u2019una eventual centrifugaci\u00f3 multicultural i civil, un deteriorament produ\u00eft per una progressiva confrontaci\u00f3 d\u2019identitarismes, en un marc de disgregaci\u00f3 social, cultural i pol\u00edtica.<\/p>\n

El pitjor que hauria pogut succeir en aquells anys \u00e9s que es produ\u00eds una divisi\u00f3 entre la societat aut\u00f2ctona i en la immigrada, amb co\u00e0guls consolidats d\u00b4identitats comunit\u00e0ries, est\u00e0tiques i a\u00efllades; l\u2019excitaci\u00f3 i instrumentalitzaci\u00f3 pol\u00edtica d\u2019aquesta situaci\u00f3 per nacionalismes antag\u00f2nics i confrontats. Aix\u00f2 hauria implicat la ruptura del proc\u00e9s de fusi\u00f3 col\u00b7lectiva del poble de Catalunya i la seva substituci\u00f3 per un \u00abxoc d\u2019identitats\u00bb alimentat pol\u00edticament. Hauria implicat la divisi\u00f3 de Catalunya i el seu progressiu afebliment.<\/p>\n

La batalla pel retorn del President al Palau de la Generalitat es va guanyar, contra el pron\u00f2stic de tots els realistes i de tots els espavilats. \u00c9s una vict\u00f2ria que ens diu que la voluntat pol\u00edtica pot fer miracles i tamb\u00e9 que amb la voluntat pol\u00edtica no n\u2019hi ha prou: que cal exercir-la en un marc d\u2019autocontenci\u00f3, amb l\u2019avaluaci\u00f3 permanent, no sols de la justesa de les posicions pr\u00f2pies, sin\u00f3 tamb\u00e9 de les conseq\u00fc\u00e8ncies que es desprenen dels nostres actes. Tarradellas i Revent\u00f3s eren d\u2019una tenacitat enorme, per\u00f2 la seva obstinada determinaci\u00f3 no era la del tot o res,\u00a0 del \u00abFiat justitia et pereat mundus\u00bb. No eren uns obsedits il\u00b7luminats sin\u00f3 uns obstinats intel\u00b7ligents, que mesuraven les conseq\u00fc\u00e8ncies de les seves opcions.<\/p>\n

Jo crec que podem dir a les generacions futures, amb satisfacci\u00f3 i dignitat, sense triomfalisme per\u00f2 amb un cert sentit de l\u2019honor col\u00b7lectiu, que, en la hist\u00f2ria complexa i de vegades t\u00e8rbola de la transici\u00f3 democr\u00e0tica, el moment m\u00e9s noble i m\u00e9s net el represent\u00e0 el fet que el poble catal\u00e0 i els seus representants\u00a0 van exigir que torn\u00e9s a Catalunya, com a president, un vell que havia tingut la tossuderia d\u2019encarnar la instituci\u00f3 nacional de Catalunya durant molts i molts anys d\u2019esperan\u00e7a escassa.<\/p>\n

Amb l\u2019abrogaci\u00f3 del decret franquista que \u00abfeia desapar\u00e8ixer\u00bb la Generalitat i amb el retorn de l\u2019exili del president d\u2019aquesta, en qualitat de president, es produ\u00efa una restituci\u00f3 de la legalitat i una recuperaci\u00f3 institucional que unia la nova democr\u00e0cia sorgida de les urnes, el 15 de juny de 1977, amb la democr\u00e0cia republicana i les institucions nacionals d\u2019autogovern anteriors a la Guerra Civil.[25]<\/a> Aquest fet, \u00fanic i excepcional en una transici\u00f3 que, com \u00e9s sabut f\u00e9u tabula rasa<\/i> de tot referent institucional i legal de la democr\u00e0cia anterior, \u00e9s un m\u00e8rit del poble i de les forces democr\u00e0tiques de Catalunya i un motiu d\u2019honor per a les generacions actuals i futures, que cap denigraci\u00f3 o casu\u00edstica ha d\u2019obscurir.<\/p>\n


<\/p>\n
\n
\n

[1]<\/a> Di\u00e0legs a Barcelona. Josep Tarradellas-Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz<\/i>. Conversa transcrita per Xavier Febr\u00e9s. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1986.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[2]<\/a> Josep M. Bricall, Mem\u00f2ria d\u2019un silenci<\/i>. Barcelona: Rosa dels Vents, 2003.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[3]<\/a> Di\u00e0legs a Barcelona. Josep Tarradellas-Antoni Guti\u00e9rrez<\/i>, op. cit.<\/i><\/p>\n<\/div>\n

\n

[4]<\/a> Triginer era el dirigent m\u00e9s destacat de la Federaci\u00f3 Catalana del PSOE en aquells moments.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[5]<\/a> Josep Tarradellas, Ja s\u00f3c aqu\u00ed<\/i>. Barcelona: Planeta, 1989.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[6]<\/a> La declaraci\u00f3 constitutiva de l\u2019Assemblea de Parlamentaris, llegida per Joan Revent\u00f3s i votada per unanimitat, tret de Laureano L\u00f3pez Rod\u00f3, que f\u00e9u constar en acta el seu desacord amb l\u2019apartat referit al retorn del president Tarradellas, diu aix\u00ed: \u00abReunits a Barcelona els diputats i senadors elegits a Catalunya el dia 15 de juny de 1977 han decidit constituir-se en Assemblea de Parlamentaris de Catalunya, amb car\u00e0cter permanent, i fer p\u00fablica la seg\u00fcent declaraci\u00f3: L\u2019Assemblea de Parlamentaris de Catalunya afirma el seu prop\u00f2sit de treballar per a la recuperaci\u00f3, en el termini m\u00e9s breu possible, de la Generalitat i pel retorn del seu president, honorable Josep Tarradellas, i pel restabliment i garantia dels drets de la persona humana i el dret a l\u2019autonomia de totes les nacionalitats i regions de l\u2019Estat espanyol. Aix\u00ed mateix, els parlamentaris de Catalunya impulsaran en aquestes Corts l\u2019adopci\u00f3 de mesures immediates per tal de fer front a la crisi i millorar les condicions de vida i de treball dels sectors populars, que s\u00f3n els m\u00e9s afectats.<\/p>\n

El dret de Catalunya al seu autogovern \u00e9s inalienable. Aix\u00f2 no obstant, \u00e9s voluntat dels parlamentaris catalans d\u2019aconseguir l\u2019autonomia de Catalunya per la via d\u2019una negociaci\u00f3 amb les m\u00e9s altes inst\u00e0ncies de l\u2019Estat i el govern d\u2019Espanya, a partir de la derogaci\u00f3 del decret del 5 d\u2019abril del 1938 que abol\u00ed la vig\u00e8ncia de les institucions auton\u00f2miques catalanes. A tal fi, l\u2019Assemblea de Parlamentaris ha elegit una Comissi\u00f3 Permanent, a la qual s\u2019ha demanat d\u2019emprendre, de manera immediata, aquesta tasca.\u00bb<\/p>\n<\/div>\n

\n

[7]<\/a> Enric Bastardes, \u00abEntrevista a Joan Revent\u00f3s\u00bb, L\u2019Opini\u00f3 Socialista<\/i>, n\u00fam. 7, 1987.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[8]<\/a> Salvador S\u00e1nchez-Ter\u00e1n, La transici\u00f3n, s\u00edntesis y claves<\/i>. Barcelona: Planeta, 2008.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[9]<\/a> Pelai Pag\u00e8s, \u00abLa presid\u00e8ncia de Josep Tarradellas i el seu retorn (1956-1977)\u00bb, a L\u2019obra de govern de Josep Tarradellas (1936-1977)<\/i>. Lleida: Pag\u00e8s editors, 2008.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[10]<\/a> Jordi Amat, Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas<\/i>. Barcelona: La Magrana, 2009.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[11]<\/a> Josep Fontana, Confer\u00e8ncia de cloenda dels XXXIII Premis Octubre, 30 d\u2019octubre de 2004; parcialment reprodu\u00efda en el n\u00fam. 1064 de la revista El Temps <\/i>(2-8 de novembre de 2004).<\/p>\n<\/div>\n

\n

[12]<\/a> La m\u00e9s po\u00e8tica \u00e9s la d\u2019Ort\u00ednez, que diu a les seves mem\u00f2ries que la idea de fer tornar Tarradellas se li va acudir una tarda d\u2019agost de 1976 a Calella de Palafrugell \u00abmentre observava abstret des del balc\u00f3 l\u2019espl\u00e8ndid panorama de les illes Formigues\u00bb.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[13]<\/a> Joan B. Culla, La transici\u00f3 i Catalunya, una visi\u00f3 interpretativa<\/i>. Barcelona: Papers de la Fundaci\u00f3 Ramon Trias Fargas, 2002.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[14]<\/a> Es reun\u00ed per primera vegada, al Palau de la Generalitat, el 28 de juny, sota la presid\u00e8ncia de Joan Revent\u00f3s. En foren membres: Eduardo Mart\u00edn Toval, Francesc Ramos i Josep Maria Triginer (Socialistes de Catalunya); Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz, Gregorio L\u00f3pez Raimundo i Jordi Sol\u00e9 Tura (PSUC); Jordi Pujol, Ramon Trias Fargas i Josep Verde Aldea (PDC); Antoni Faura, Manuel Jim\u00e9nez de Parga i Carles Sent\u00eds (UCD); Anton Ca\u00f1ellas (UDC-CC); Heribert Barrera (ERC); i els senadors Josep Antoni Baixeras, per Tarragona (Entesa), Josep Benet, per Barcelona (Entesa), Pere Portabella, per Girona (Entesa) i Maria R\u00fabies, per Lleida (PDC).<\/p>\n<\/div>\n

\n

[15]<\/a> Diari Avui<\/i>, 8 de setembre de 1977.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[16]<\/a> \u00abCap pol\u00edtic catal\u00e0 no ha menat una lluita tan constant i tan met\u00f2dica com Jordi Pujol per impedir que jo torn\u00e9s a Catalunya\u00bb, va deixar dit retrospectivament Tarradellas (Josep Tarradellas, Ja s\u00f3c aqu\u00ed<\/i>, op. cit.<\/i>).<\/p>\n<\/div>\n

\n

[17]<\/a> El maig de 1958, l\u2019Endavant, <\/i>\u00f2rgan de l\u2019MSC que Pallach dirigia a Par\u00eds,obria amb aquest titular: \u00abDespr\u00e9s de la ren\u00fancia del senyor Irla, Manuel Serra i Moret pren possessi\u00f3 del seu c\u00e0rrec de president de la Generalitat de Catalunya\u00bb.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[18]<\/a> Aquell organisme coordinava prec\u00e0riament, m\u00e9s que unificava, la Junta Democr\u00e1tica i la Plataforma de Convergencia Democr\u00e1tica, com indica el nom de \u00abPlatajunta\u00bb, amb qu\u00e8 era designat col\u00b7loquialment i a la premsa.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[19]<\/a> Jaume Sobrequ\u00e9s i Merc\u00e8 Morales, La Generalitat a l\u2019exili<\/i>. Badalona: Ara Llibres, 2008.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[20]<\/a> En un dels pobles d\u2019aquell trajecte hi ha una de les plaques commemoratives m\u00e9s notables del m\u00f3n: \u00abIci N. p&p\u00bb (\u00abAqu\u00ed Napole\u00f3 pass\u00e0 i pix\u00e0\u00bb).<\/p>\n<\/div>\n

\n

[21]<\/a> Ten\u00edem al cap l\u2019experi\u00e8ncia de la Marxa de la Llibertat que l\u2019estiu de 1976 f\u00e9u anar de corcoll la polic\u00eda franquista, amb cinc columnes de pac\u00edfics marxaires fent-se i desfent-se per la geograf\u00eda del pa\u00eds.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[22]<\/a> Borja de Riquer i Joan B. Culla, El franquisme i la transici\u00f3 democr\u00e0tica, 1939-1988<\/i>. Barcelona: Edicions 62, 1989.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[23]<\/a> Llu\u00eds Nicolau d\u2019Olwer, Democr\u00e0cia contra dictadura, escrits pol\u00edtics, 1915-1960<\/i>. Barcelona: IEC, 2007.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[24]<\/a> Votaren amb nosaltres els senadors Josep Ball, Alexandre Cirici, Carles Mart\u00ed i Felip Sol\u00e9 Sabar\u00eds, i tamb\u00e9 Llu\u00eds Maria Xirinacs i Laureano L\u00f3pez Rod\u00f3, que no perdia ocasi\u00f3 de ficar el dit a l\u2019ull de la UCD. En contra votaren els diputats del PSUC, del Pacte Democr\u00e0tic i de la UCD. S\u2019abstingueren els senadors Rossend Audet, Josep Antoni Baixeras, Jaume Sobrequ\u00e9s i Salvador Sunyer.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[25]<\/a> \u00c9s curi\u00f3s i simb\u00f2lic que, segons ha explicat l\u2019economista Rafael Pujol, que treballava a la Diputaci\u00f3 de Barcelona, els primers recursos de qu\u00e8 dispos\u00e0 el govern de Tarradellas van ser cinquanta milions de pessetes que restaven en un compte corresponent a la comissi\u00f3 liquidadora de la Generalitat del per\u00edode republic\u00e0.<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest text – llarg – \u00e9s el cap\u00edtol 6 del meu llibre de mem\u00f2ries pol\u00edtiques (Raimon Obiols, “El m\u00ednim que es pot dir“, RBA 2013).   La pla\u00e7a de Sant Jaume i el Palau de la Generalitat eren plens de gent i en el Sal\u00f3 de Sant Jordi no hi cabia ni una agulla. Tota …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,15,1],"tags":[],"class_list":["post-16277","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16277","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16277"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16277\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16285,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16277\/revisions\/16285"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16277"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16277"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16277"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}