![\"orlando\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/orlando.jpeg\")
A poc m\u00e9s d’un mes de les prim\u00e0ries del Partito Democratico que elegiran el nou secretari del PD, el clima del congr\u00e9s sembla lluny\u00e0. Aquest \u00e9s el signe d’un temps que va r\u00e0pid i que ja no digereix els per\u00edodes llargs de la pol\u00edtica i potser tampoc els documents molt llargs que tendeixen a distreure l’atenci\u00f3 en un riu de paraules.<\/p>\n
En el temps de la s\u00e8rie televisiva i de Netflix hi ha certament qui continua llegint Proust (i fa b\u00e9) per\u00f2 per a qui no va m\u00e9s enll\u00e0 del relat breu o simplement no t\u00e9 la passi\u00f3 i la paci\u00e8ncia d’aprofondir en les tres mocions congressuals –\u00a0\u00a0 la de Renzi ,\u2019Avanti, insieme\u2019<\/a><\/strong>, la d’Orlando, \u2018Unire l\u2019Italia, unire il Pd\u2019, <\/a><\/strong> i la d’Emiliano, \u2018L\u2019Italia \u00e8 il nostro partito\u2019<\/strong> <\/a>– ac\u00ed les teniu, dividides per t\u00edtols. O, si voleu, per tuits.<\/p>\n PARTIT<\/strong> – \u00c9s en la forma de partit que es concentren les principals difer\u00e8ncies en les idees dels aspirants a secretaris: el paper, la ubicaci\u00f3 i l’organitzaci\u00f3 del Partit Dem\u00f2crata s\u00f3n totalment diferents. Per a Renzi,<\/strong> el principi d’un secretari fort que \u00e9s tamb\u00e9\u00a0 primer ministre no es toca.\u00a0 encara que es torna al “nosaltres<\/em>” a trav\u00e9s d’un “partit pensant<\/em>” que selecciona i forma un grup dirigent. Al centre\u00a0 d’aquesta proposta, algunes idees dedicades a la formaci\u00f3 : un seminari nacional per als activistes i administradors d’una durada de sis mesos i una escola d’estiu seguint el model de la Universit\u00e9 d’\u00e9t\u00e9 <\/em>dels socialistes francesos. Per a Orlando<\/strong> \u00e9s necess\u00e0ria una secretaria a temps complet perqu\u00e8 “un seu partit \u00fanicament comprom\u00e8s en l’activitat de govern \u00e9s una de les causes de la derrota del refer\u00e8ndum del 4 de desembre<\/em>“: per tant, Orlando<\/strong> considera que el secretari no necess\u00e0riament ha de ser el candidat a primer ministre perqu\u00e8 “el partit no \u00e9s un comit\u00e8 electoral permanent<\/em>“. Per a Emiliano<\/strong>\u00a0 el tema \u00e9s la participaci\u00f3:\u00a0 insisteix\u00a0 en una plataforma web per posar en marxa una consulta constant amb els electors que tenen dret a participar activament en la construcci\u00f3 del recorregut del govern i en la vida del partit.\u00a0 Tamb\u00e9\u00a0 ell, com Orlando, <\/strong> creu que s’han de modificar els Estatuts per a\u00a0 separar les funcions de secretari de les de\u00a0 candidat\u00a0 a la Presid\u00e8ncia del Consell.<\/p>\n LLEI ELECTORAL I ALIANCES<\/strong> – Per l’exprimer ministre no \u00e9s bo resignar-se a la in\u00e8rcia de la democr\u00e0cia consociativa: “No s’ha de decidir tot despr\u00e9s de les eleccions, en els despatxos dels l\u00edders dels partits<\/em>“, diu Renzi<\/strong>, pel qual\u00a0 “el Partit Democr\u00e0tic haur\u00e0 de revisar la llei electoral per introduir correctius majoritaris<\/em>“. La vocaci\u00f3 majorit\u00e0ria segueix estant, per tant,\u00a0 en la idea de partit que imagina Renzi<\/strong>, que sobre les aliances aclareix: “Per a nosaltres, abans que les regles hi ha la coher\u00e8ncia program\u00e0tica que sorgir\u00e0 de les prim\u00e0ries del Partit Dem\u00f2crata. Els que parlen de coalicions electorals abans de parlar d’aliances socials, de propostes i d’identitat, capgiren l’ordre dels factors<\/em> “. La moci\u00f3 d’Orlando<\/strong> t\u00e9 un enfocament completament diferent: “No t\u00e9 sentit proposar ara una reforma majorit\u00e0ria<\/em>” sabent que no t\u00e9 cap possibilitat de ser aprovada. M\u00e9s aviat el que cal \u00e9s mirar la proposta Cuperlo<\/strong>, fruit de la tasca del Comit\u00e8 del Partit Democr\u00e0tic sobre la llei electoral. Pel que fa a les aliances, per a Orlando<\/strong> l’horitz\u00f3 \u00e9s clar: “El partit\u00a0 necessita reconstruir les seves aliances socials, necessita reconstruir un centreesquerra ample, que ha estat el motor del canvi real en tots els passos m\u00e9s importants en la vida de la Rep\u00fablica”. Llegiu: Un nou Olivo<\/strong>. No es fa refer\u00e8ncia a aquestes q\u00fcestions en el document d’Emiliano<\/strong>.<\/p>\n EUROPA<\/strong> – Renzi<\/strong> insisteix en la necessitat de reactivar Europa, que segueix sent “l’horitz\u00f3 estrat\u00e8gic<\/em>” per derrotar la ideologia de “tancament” i dels murs “La Uni\u00f3 Europea \u00e9s el primer intent en la hist\u00f2ria per crear un conjunt supranacional, sense armes i amenaces, sobre la base de la lliure adhesi\u00f3 de les persones. Per\u00f2, lamentablement, en els \u00faltims anys, la miopia d’una classe governant subjectada al pensament tecnocr\u00e0tic ha capgirat la percepci\u00f3 dels ciutadans<\/em> “. I afegeix: “Per a molts europeus, avui, la Uni\u00f3 s’ha convertit en el problema en comptes de la soluci\u00f3<\/em>“. Per a Renzi<\/strong> \u00e9s necessari crear “un model amb dos nivells diferents de govern, un govern federal amb un pressupost adequat per a administrar, i un de responsabilitat dels Estats, individuals o treballant en grup en el Consell Europeu.<\/em>” I aquest \u00e9s potser un dels pocs punts de contacte entre Renzi<\/strong> i Orlando<\/strong>: dotar Europa d’un gir econ\u00f2mic expansiu perqu\u00e8 “el coratge de Mario Draghi<\/strong> no \u00e9s suficient<\/em>“, escriu Orlando<\/strong>, que va m\u00e9s enll\u00e0 i sol\u00b7licita una revisi\u00f3 del Fiscal Compact<\/em>.\u00a0 Orlando<\/strong> escriu que “Europa necessita una efectiu pilar social<\/em>” per protegir els seus ciutadans, comen\u00e7ant per una asseguran\u00e7a europea contra la desocupaci\u00f3. Cal una capacitat fiscal europea. I el perfeccionament de la uni\u00f3 monet\u00e0ria, a partir de la uni\u00f3 banc\u00e0ria. Una nova i m\u00e9s forta legitimitat democr\u00e0tica de les institucions de la UE, tamb\u00e9 a trav\u00e9s de l’elecci\u00f3 directa del president de la Comissi\u00f3. El mantra<\/em> d’Emiliano<\/strong> \u00e9s que Europa ha de canviar de rumb “superar els dogmes i la miopia del rigor i iniciar una nova etapa que tingui com a objectiu el creixement i l’enfortiment de la cohesi\u00f3 social, tornant a pesar en el centre\u00a0 la persona que treballa i els seus drets, reafirmant la centralitat d’una intervenci\u00f3 p\u00fablica en la correcci\u00f3 de la din\u00e0mica del mercat<\/em>“. M\u00e9s Welfare<\/em> europeu, diu Emiliano<\/strong>, sobretot “reduint\u00a0 la bretxa entre el model n\u00f2rdic i el de la zona sud<\/em>.”<\/p>\n TREBALL I IMPOSTOS<\/strong> – Renzi<\/strong> reivindica els resultats dels seus mil dies, durant els quals el PIB “va passar de negatiu (-2) a positiu (+1)<\/em>” i, gr\u00e0cies al Jobs Act<\/em>,\u00a0 “s’han generat 700 mil llocs de treball<\/em> “. La proposta forta de\u00a0 l’ex secretari \u00e9s la renda del treball, “una forma de suport als ingressos per a per\u00edodes establerts i condicionada a programes de formaci\u00f3 i de recol\u00b7locaci\u00f3\u00a0 definits per acord entre els interlocutors socials<\/em>“. Sobre els impostos, sost\u00e9 Renzi<\/strong>,\u00a0 “ha arribat el moment\u00a0 d’una \u00e0mplia reforma de la tributaci\u00f3 de les rendes que es recolzi en dos pilars, el suport als joves i les dones, i t\u00e9 dos objectius: reformar l’estructura progressiva reduint la c\u00e0rrega fiscal sobre el treball<\/em>“. Orlando<\/strong> posa en relleu una cr\u00edtica de\u00a0 la reforma laboral: “El ‘Jobs Act’ no ha pogut canviar el comportament d’aquells que continuen preferint com a\u00a0 primer tipus d’ocupaci\u00f3, especialment per als joves, les formes m\u00e9s prec\u00e0ries de contracte. Per a Orlando<\/strong>\u00a0 \u00e9s necessari “posar en marxa una batalla m\u00e9s gran, per al treball en totes les seves formes. Per aix\u00f2 hem d’adoptar com m\u00e9s aviat millor l’Estatut del treball aut\u00f2nom. Hem de pensar en els joves professionals que no poden caure en l’espiral descendent de la compet\u00e8ncia,\u00a0 introduint\u00a0 una compensaci\u00f3 equitativa<\/em>“. Orlando<\/strong> Pensa tamb\u00e9 en el model dels Wokers Buyout<\/em>, “una forma de cooperaci\u00f3 que en la crisi\u00a0 ha mantingut els nivells d’ocupaci\u00f3<\/em>“. Per a Emiliano<\/strong> cal un pla extraordinari per a l’ocupaci\u00f3 que actu\u00ef en diversos punts: reduir els impostos sobre el treball, amb la introducci\u00f3 de\u00a0 la Web\u00a0 Tax<\/em> a les multinacionals que operen al nostre pa\u00eds i recuperant de l’evasi\u00f3 d’impostos. Sobre els drets laborals la idea d’Emiliano<\/strong> \u00e9s pre-reforma: cal revitalitzar l’article 18 i s’han d’estendre tamb\u00e9 els drets als treballadors estacionals.<\/p>\n POBRESA<\/strong> – Un altre tema central per als tres candidats que en major o menor grau estan d’acord en proposar mesures de coxocntrast. Renzi<\/strong> insisteix en la renda d’inclusi\u00f3 social introdu\u00efda per primera vegada des del seu govern amb 1500 milions d’euros estructurals que han de\u00a0 ser esmer\u00e7ats en l’horitz\u00f3 d’una legislatura, augmentant-ne\u00a0 els\u00a0 recursos i garantint a tots els pobres els ingressos suficients per ser part activa de la societat. Sabent tamb\u00e9 que un ingr\u00e9s no \u00e9s suficient:calen serveis, per la inserci\u00f3 social i laboral. La mateixa idea t\u00e9 Orlando<\/strong>, que est\u00e0 d’acord en la renda d’inclusi\u00f3 com a millor mesura per combatre la pobresa absoluta, per\u00f2 imputa a Renzi<\/strong> de no haver fet prou:\u00a0 “els recursos s\u00f3n insuficients i els criteris d’acc\u00e9s restrictius. Per descomptat, millor del que mai s’havia fet anteriorment. Per\u00f2 no n’hi ha prou<\/em>“. Per ajudar a tots els pobres, diu Orlando<\/strong>, calen 7 mil milions, de manera que s’eradiqui la pobresa en tres anys. La mateixa soluci\u00f3 tamb\u00e9 es proposada per Emiliano<\/strong>, que parla de renda m\u00ednima com “una eina que proporcioni una transfer\u00e8ncia monet\u00e0ria lligada a les necessitats del receptor, i a un cam\u00ed d’activaci\u00f3 econ\u00f2mica i social; que gtingui una base familiar\u00a0 per\u00f2 amb elements que permetin un enfocament en els individus; una mesura nacional i universalista, estructural i estable en el temps<\/em> “. A m\u00e9s, Emiliano<\/strong> pensa en assignacions a les fam\u00edlies\u00a0 nombroses per a garantir una educaci\u00f3 adequada als fills.<\/p>\n Educaci\u00f3, recerca\u00a0 i\u00a0 desenvolupament<\/strong> – Renzi<\/strong> i Orlando<\/strong> veuen en la recerca cient\u00edfica la base de la reactivaci\u00f3 del pa\u00eds i tots dos candidats tenen una proposta forta en aquest sentit: una mena de Chief Scientific Advisers Committee<\/i> incardinat en la Presid\u00e8ncia del Consell segons l’exprimer ministre,\u00a0 i un “IRI del coneixement” segons Orlando<\/strong>,\u00a0 que imagina un institut “que afronti amb for\u00e7a el repte de la recerca aplicada per tal de millorar la competitivitat i la qualitat de tot el sistema productiu, d’acord amb les vocacions i\u00a0 directrius de l’economia italiana “. Emiliano<\/strong> partiria de l’escola i de la centralitat dels docents: un pla\u00a0 extraordinari de contractaci\u00f3 dels precaris, una llei nacional sobre el dret a l’educaci\u00f3, la introducci\u00f3 del temps complet a tot el pa\u00eds i un augment de la inversi\u00f3 en recerca representen la seva recepta.<\/p>\n