{"id":16258,"date":"2017-03-19T11:27:18","date_gmt":"2017-03-19T09:27:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16258"},"modified":"2017-03-19T11:29:01","modified_gmt":"2017-03-19T09:29:01","slug":"16258","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/16258\/","title":{"rendered":"Milagros P\u00e9rez Oliva: Entre la por i l’esperan\u00e7a"},"content":{"rendered":"

\"Miro\u03011\"Que Europa hagi respirat alleujada perqu\u00e8 a Holanda ha guanyat les eleccions el partit liberal i molt conservador de Mark Rutte<\/strong> en lloc de l’ultradret\u00e0 Geert Wilders<\/strong> reflecteix b\u00e9 la paradoxa paralitzant que vivim. Ara resulta que hem d’estar contents perqu\u00e8 ha guanyat el partit les pol\u00edtiques econ\u00f2miques neoliberals del qual han portat aque una part important d’Europa se senti m\u00e9s vulnerable i menys protegida; les pol\u00edtiques responsables de que la por s’hagi convertit en el sentiment predominant en bona part de l’electorat. \u00c9s el parany perfecte: s’erosiona a l’esquerra, s’alimenta la ultradreta racista i xen\u00f2foba i es permet que la dreta liberal continu\u00ef en el poder com a mal menor. La mateixa trampa que plana ara sobre les eleccions franceses.<\/p>\n

En un interessant cap\u00edtol del llibre On vas, Europa?<\/em> (Herder), la soci\u00f2loga Eva Illouz<\/strong> sost\u00e9 que Europa est\u00e0 passant d’una crisi d’esperan\u00e7a a una crisi de por. I \u00e9s cert: ja no ho veiem, per\u00f2 la idea de la Uni\u00f3 i la seva materialitzaci\u00f3 ha estat la m\u00e9s fabulosa expressi\u00f3 d’esperan\u00e7a que la pol\u00edtica hagi estat capa\u00e7 de donar a llum. Unir-se amb l’esperan\u00e7a d’acabar amb segles de conflictes i guerres devastadores. Per\u00f2 aquesta esperan\u00e7a sembla esgotada. Despr\u00e9s del Brexit<\/strong>, “el desencant est\u00e0 donant pas a poc a poc a un sentiment de crisi a gran escala, una crisi de por<\/em>” diu Illouz<\/strong>. Por al futur, por a l’estrany, por a la desintegraci\u00f3, por de perdre la identitat i, no menys important, a perdre les seguretats b\u00e0siques de la vida protegides per l’Estat de benestar.<\/p>\n

Els qui busquin un diagn\u00f2stic per a la inquietud que ens envaeix trobaran en el llibre, coordinat per Miquel Segur\u00f3<\/strong> i Daniel Innerarity<\/strong>, molt i bon material de reflexi\u00f3 perqu\u00e8 reuneix divuit fil\u00f2sofs, pensadors, soci\u00f2legs i pol\u00edtics cridats a pensar sobre qu\u00e8 li passa a Europa. “La capacitat de generar esperan\u00e7a \u00e9s crucial per a la pol\u00edtica<\/em>“, diu Illouz<\/strong>. Per\u00f2 quan l’esperan\u00e7a d\u00f3na pas a la por, apareixen els monstres. El triomf d’Obama<\/strong> es va deure al fet que va saber generar il\u00b7lusi\u00f3 i esperan\u00e7a. En canvi Trump<\/strong> ha guanyat pel vot de la por. Entre aquests dos sentiments bascula el nostre m\u00f3n d’avui. I encara que l’esperan\u00e7a s’imposi en alguns casos, com en les recents eleccions d’\u00c0ustria, no est\u00e0 clar que la por no arribi a guanyar.<\/p>\n

Les forces pol\u00edtiques que tracten de capitalitzar aquest estat emocional paralitzant tendeixen a presentar problemes complexos i dif\u00edcils de manejar com una q\u00fcesti\u00f3 de superviv\u00e8ncia. En la societat de la por, problemes com la globalitzaci\u00f3, la desregulaci\u00f3 financera, la desprotecci\u00f3 social o les migracions s\u00f3n percebuts com una amena\u00e7a. Poc importa que Europa segueixi sent percebuda com la terra promesa pels milers de migrants que fugen de la guerra o de la fam i que estan disposats a posar en risc la seva vida per arribar-hi. Incapa\u00e7os de convertir els desafiaments del present en fortaleses per al futur, els europeus estan permetent que els gestors de la por dominin el discurs p\u00fablic i arrosseguin la resta de forces pol\u00edtiques als postulats del tancament identitari, les muralles i la seguretat a qualsevol preu. Fins al punt de posar en perill la pr\u00f2pia democr\u00e0cia amb l’apel\u00b7laci\u00f3 a solucions autorit\u00e0ries, com advertia\u00a0 Ulrick Beck<\/strong> en els seus \u00faltims articles.<\/p>\n

Si volem salvar Europa hem de recuperar l’esperan\u00e7a. Per\u00f2 aix\u00f2 exigeix \u200b\u200brevocar les pol\u00edtiques que, com les que han governat Holanda, la major part d’Europa i la mateixa Uni\u00f3, en augmentar la desigualtat i la inseguretat, han acabat minant la legitimaci\u00f3 social del projecte europeu. Com diu Innerarity<\/strong>, “no hi ha cap ra\u00f3 perqu\u00e8 l’avan\u00e7 de la Uni\u00f3 Europea hagi de seguir una l\u00f2gica de desregulaci\u00f3 neoliberal<\/em>“. “En un moment en qu\u00e8 tenim una economia desbocada i una pol\u00edtica impotent, l’\u00fanica font de legitimitat funcional que li queda a Europa \u00e9s la recuperaci\u00f3 de l’equilibri entre el pol\u00edtic, el social i l’econ\u00f2mic, el ‘rattrapage’ pol\u00edtic de l’economia<\/em>“, afegeix . Aquesta \u00e9s la recepta que es despr\u00e8n del llibre: refor\u00e7ar el paper de la pol\u00edtica mitjan\u00e7ant un aprofundiment democr\u00e0tic, embridar l’economia i construir un nou Estat de benestar postnacional i comunitari. Per\u00f2 per a aix\u00f2 cal recuperar l’esperit europeu fundacional tal com el va definir Robert Schuman<\/strong> el 1949: “ser conscient de pert\u00e0nyer a una fam\u00edlia cultural i tenir la voluntat de servir a la comunitat amb un esperit de mutualitat total, sense motius ocults d’hegemonia o d’explotaci\u00f3 egoista dels altres<\/em> “. \u00c9s a dir, mutualitzar el risc en lloc d’explotar la por.<\/p>\n

 <\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Que Europa hagi respirat alleujada perqu\u00e8 a Holanda ha guanyat les eleccions el partit liberal i molt conservador de Mark Rutte en lloc de l’ultradret\u00e0 Geert Wilders reflecteix b\u00e9 la paradoxa paralitzant que vivim. Ara resulta que hem d’estar contents perqu\u00e8 ha guanyat el partit les pol\u00edtiques econ\u00f2miques neoliberals del qual han portat aque una …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-16258","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16258","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16258"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16258\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16262,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16258\/revisions\/16262"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16258"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16258"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16258"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}