{"id":16246,"date":"2017-03-16T21:46:46","date_gmt":"2017-03-16T19:46:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16246"},"modified":"2017-03-17T19:14:33","modified_gmt":"2017-03-17T17:14:33","slug":"stefano-cagelli-salvat-pels-pels-pero-cal-canviar-de-marxa-cinc-coses-a-dir-sobre-el-vot-als-paisos-baixos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/stefano-cagelli-salvat-pels-pels-pero-cal-canviar-de-marxa-cinc-coses-a-dir-sobre-el-vot-als-paisos-baixos\/","title":{"rendered":"Stefano Cagelli: Salvat pels p\u00e8ls, per\u00f2 cal canviar de marxa. Cinc coses a dir sobre el vot als Pa\u00efsos Baixos"},"content":{"rendered":"<p><strong><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-16253\" alt=\"rutte\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/rutte2.jpeg\" width=\"287\" height=\"176\" \/>Mark Rutte<\/strong> ha guanyat, ha perdut <strong>Geert Wilders<\/strong>. A tots els diaris del m\u00f3n, les eleccions holandeses es descriuran de manera simplista d&#8217;aquesta manera. Per\u00f2 aquesta votaci\u00f3 ens diu molt m\u00e9s. Provem\u00a0 d&#8217;enfilar algunes reflexions possibles.<\/p>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\"><strong>1- Perill evitat<\/strong><\/span>. Els ulls del m\u00f3n estaven fixats en <strong>La Haia.<\/strong> No perqu\u00e8 el dest\u00ed pol\u00edtic de la bella Holanda s&#8217;hagu\u00e9s convertitde cop en el gran inter\u00e8s dels analistes globals, sin\u00f3 perqu\u00e8 all\u00e0 comen\u00e7ava el gran ball\u00a0 electoral que aquest any portar\u00e0 a les urnes els ciutadans francesos, alemanys i italians, \u00e9s a dir a la clau de volta pol\u00edtica, econ\u00f2mica i demogr\u00e0fica de la Uni\u00f3 Europea. I l&#8217;onada populista que amena\u00e7a l&#8217;exist\u00e8ncia mateixa de la Uni\u00f3 podia comen\u00e7ar a <strong>La Haia<\/strong>. El partit de l\u00edder xen\u00f2fob\u00a0 i anti-europeu,<strong> Geert Wilders<\/strong>, vella &#8220;<em>guineu<\/em>&#8221; de la pol\u00edtica holandesa, convertit en nou <strong>Trump<\/strong> en salsa <em>orange<\/em>, anava al davant de totes les enquestes fins unes setmanes abans de la votaci\u00f3. La seva vict\u00f2ria hauria impulsat els diversos <strong>Le Pen<\/strong> i <strong>Salvini<\/strong>, a m\u00e9s de posar a dura prova la mateixa perman\u00e8ncia dels <strong>Pa\u00efsos Baixos<\/strong> (un dels fundadors) a la <strong>Uni\u00f3 Europea<\/strong>. El fet que no hagi arribat en primera posici\u00f3 (encara que fins i tot en aquest cas dificilment hauria estat capa\u00e7 de formar govern), i que hagi quedat a dist\u00e0ncia dels liberals del primer ministre <strong>Rutte<\/strong>, nom\u00e9s pot ser una una bona not\u00edcia per als que creuen en Europa i\u00a0 lluiten contra la deriva demag\u00f2gica i populista que est\u00e0 sacsejant les nostres societats. No hi ha <strong>#Nexit<\/strong>, doncs, i es bo que sigui aix\u00ed.<\/p>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\"><strong>2 &#8211; Alta participaci\u00f3 gr\u00e0cies a Erdogan?<\/strong><\/span> El <em>boom<\/em> de participaci\u00f3 (el <strong>82%<\/strong>, la m\u00e9s alta des de fa <strong>31 anys<\/strong>) ha premiat l&#8217;estabilitat. L&#8217;atac impropi del plenipotenciari turc <strong>Tayyip Erdogan<\/strong> i el conflicte diplom\u00e0tic actual amb <strong>Ankara<\/strong> han aconseguit el resultat de tornar a compactar els holandesos al voltant de les seves institucions. Ho ha aprofitat el primer ministre <strong>Rutte<\/strong> que va\u00a0 reaccionar amb fermesa i duresa davant de les greus acusacions dirigides no nom\u00e9s a ell sin\u00f3 a tots els holandesos, que han acudit en massa a les urnes. I si alg\u00fa pensava que l&#8217;alta participaci\u00f3 afavoriria l&#8217;aven\u00e7apopulista s&#8217;ha equivocat. Tamb\u00e9 \u00e9s bo que sigui aix\u00ed.<\/p>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\"><strong>3- Rutte is not the answer<\/strong><\/span>. Nom\u00e9s pocs anys enrere, la vict\u00f2ria del <strong>Partit per la democr\u00e0cia i la llibertat<\/strong> de <strong>Mark Rutte<\/strong> hauria estat rebuda sense cap entusiasme pels progressistes de tot Europa. El <strong>VVD<\/strong> \u00e9s una formaci\u00f3 liberal de dreta, rigorista, hiper-liberal,\u00a0 defensora de l&#8217;austeritat, alineada contra els &#8220;mandrosos&#8221; del Sud, europeista nom\u00e9s fins a cert punt. El propi primer ministre &#8211; potser per no deixar massa espai a <strong>Wilders<\/strong> &#8211; va comprar fa poques setmanes una p\u00e0gina sencera d&#8217;un diari nacional per defensar els valors holandesos davant l&#8217;amena\u00e7a creixent de la immigraci\u00f3. Ha dirigit un govern que ha retallat molt\u00a0 en\u00a0 despesa i serveis socials, modificant radicalment la idea de W<em>elfare<\/em> t\u00edpica dels pa\u00efsos del nord d&#8217;Europa. Tant \u00e9s aix\u00ed que els mateixos votants, sense deixar de donar-li la confian\u00e7a per tornar a dirigir un govern de coalici\u00f3 (es preveu que siguin quatre, sin\u00f3 cinc, els partits implicats en la formaci\u00f3 de l&#8217;executiu), han redu\u00eft molt el suport que li havien donat en les eleccions de fa cinc anys. Per qu\u00e8, aleshores,\u00a0 ota aquesta satisfacci\u00f3? Vegeu el <strong>punt 1<\/strong>.<\/p>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\"><strong>4- Qui riu, qui plora<\/strong><\/span>. <strong>Rutte<\/strong>\u00a0 riu, plora <strong>Wilders<\/strong>. Aquesta \u00e9s la versi\u00f3 simplista. En realitat, ni rialles ni plors. <strong>Rutte<\/strong> guanya per\u00f2 perd vots, <strong>Wilders<\/strong> perd, per\u00f2 guanya vots. El que plora, i molt, \u00e9s el Partit laborista, el de\u00a0 <strong>Timmermans<\/strong> i <strong>Dijsselbloem<\/strong> per entendre&#8217;ns, que s&#8217;enfonsa a un m\u00ednim hist\u00f2ric, aixafat per una alian\u00e7a de govern que, evidentment, no l&#8217;ha beneficiat (vegeu el punt 3) i per una esquerra que creix als extrems. Entre els que riuen destaca la cara jove i polida del\u00a0 <strong>Trudeau<\/strong> holand\u00e8s, <strong>Jesse Klaver<\/strong>, trenta anys d&#8217;edat, l\u00edder del Partit Verd, que passa del\u00a0<strong> 2,5<\/strong> al <strong>11<\/strong> per cent. Riuen les forces del centre, dels liberals als dem\u00f2crates cristians, que augmenten el seu suport i es reserven un lloc en el nou govern.<\/p>\n<p>5- <strong>I ara Europa, <em>please<\/em><\/strong>. La primera de les grans cites electorals s&#8217;ha superat, per sort. Ara toca als pesos pesats. El que est\u00e0 clar, per\u00f2, \u00e9s que si <strong>Fran\u00e7a<\/strong>, <strong>Alemanya<\/strong> i <strong>It\u00e0lia<\/strong> haguessin de passar indemnes d&#8217;aquesta tempesta, el proc\u00e9s d&#8217;integraci\u00f3 europea s&#8217;ha de sotmetre a una acceleraci\u00f3 decisiva. \u00c9s evident que aix\u00ed\u00a0 no es pot seguir. L&#8217;Europa de l&#8217;austeritat, de la burocr\u00e0cia, de les regles, no funciona i fa cr\u00e9ixer la protesta. Si \u00e9s obvi que els sobiranistes-populistes recullen vots sobre la base del malestar social,\u00a0 de <strong>Trump<\/strong> i de les <em><strong>fake news<\/strong><\/em> &#8211; dient que si guanyen s&#8217;acaba Europa, llavors ha de ser igualment clar que si guanyen els europeistes, s\u00f3n ells els que s&#8217;han de comprometre a fer una veritable Europa, democr\u00e0tica, popular, estimada i respectada. Tot el contrari del que els l\u00edders nacionals &#8211; nom\u00e9s moguts per\u00a0 interessos localistes &#8211; han fet fins ara. La del bienni 2017-2018 \u00e9s l&#8217;\u00faltima oportunitat, i\u00a0 no n&#8217;hi haur\u00e0 una altra.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.unita.tv\/focus\/pericolo-scampato-ma-ora-bisogna-cambiare-marcia-5-cose-da-dire-sul-voto-in-olanda\/\"><strong>L&#8217;Unit\u00e0<\/strong><\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div id=\"gt-form-c\">\n<form id=\"gt-form\" action=\"\/\" enctype=\"application\/x-www-form-urlencoded\" method=\"post\" name=\"text_form\">\n<div id=\"gt-text-all\"><\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Mark Rutte ha guanyat, ha perdut Geert Wilders. A tots els diaris del m\u00f3n, les eleccions holandeses es descriuran de manera simplista d&#8217;aquesta manera. Per\u00f2 aquesta votaci\u00f3 ens diu molt m\u00e9s. Provem\u00a0 d&#8217;enfilar algunes reflexions possibles. 1- Perill evitat. Els ulls del m\u00f3n estaven fixats en La Haia. No perqu\u00e8 el dest\u00ed pol\u00edtic de la &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16,1],"tags":[25],"class_list":["post-16246","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-europa","category-general","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16246","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16246"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16246\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16256,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16246\/revisions\/16256"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16246"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16246"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16246"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}