{"id":16206,"date":"2017-03-12T22:21:54","date_gmt":"2017-03-12T20:21:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16206"},"modified":"2017-03-12T22:21:54","modified_gmt":"2017-03-12T20:21:54","slug":"josep-puig-pla-80-anys-de-lentrada-danarquistes-al-govern-de-la-segona-republica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-puig-pla-80-anys-de-lentrada-danarquistes-al-govern-de-la-segona-republica\/","title":{"rendered":"Josep Puig-Pla: 80 anys de l\u2019entrada d\u2019anarquistes al Govern de la Segona Rep\u00fablica."},"content":{"rendered":"

\"peiro-logo-e1488210668372\"El 4 de novembre passat es va escaure el 80 aniversari del nomenament de \u00a0ministres anarquistes en el Govern de la Segona Rep\u00fablica. Era la primera vegada a la hist\u00f2ria que uns dirigents anarcosindicalistes i llibertaris formaven part d\u2019un govern. Una q\u00fcesti\u00f3 \u00a0molt estudiada i considerada pels historiadors i especialistes per la significaci\u00f3 que t\u00e9 i pel que va representar en aquell moment. L\u2019anarcosindicalisme i l\u2019anarquisme m\u00e9s pur \u2013com \u00e9s conegut- rebutjaven tota participaci\u00f3 en les institucions de govern de tots els nivells.<\/p>\n

Per quines raons es va produir? La Segona Rep\u00fablica havia iniciat un proc\u00e9s de canvis i de reversi\u00f3 d\u2019unes estructures econ\u00f2miques i socials antigues i molt injustes. A finals de 1936 la Rep\u00fablica i les seves reformes estaven en greu perill, pel cop d\u2019Estat d\u2019una part dels militars, per la marxa de la guerra i per la situaci\u00f3 internacional. En aquesta tessitura calia renunciar a uns principis molt arrelats i ferms, o calia renunciar a defensar una Rep\u00fablica \u2013amb la qual els llibertaris eren molt cr\u00edtics- i a la possibilitat que semblava real d\u2019una revoluci\u00f3 pol\u00edtica, social i agr\u00e0ria endegada ja en diversos territoris de la pen\u00ednsula?<\/p>\n

\u201c\u00bfHay que hacer la revoluci\u00f3n antes que hacer la guerra, o hay que hacer la guerra antes que la revoluci\u00f3n? Las dos f\u00f3rmulas son abstracciones que no tienen nada que ver con la realidad… Si se pierde la guerra se pierde todo, y para medio siglo o m\u00e1s tiempo ya no habr\u00e1 ninguna discusi\u00f3n m\u00e1s sobre el problema de la revoluci\u00f3n<\/i>\u201d. Aix\u00ed ho explicava en un informe l\u2019alemany Helmut Rudiger<\/strong>, el delegat de la AIT (la Internacional anarquista) a Espanya.<\/p>\n

Una decisi\u00f3 aix\u00ed feia temps que s\u2019estava preparant. A l\u2019\u00f2rgan confederal Solidaridad Obrera<\/i> el 13 de setembre de 1936 es proposava crear unes Juntes Nacional i Regionals de Defensa Revolucion\u00e0ria, que era una forma de comprom\u00eds o participaci\u00f3 institucional per fer front a la guerra. Dos dies despr\u00e9s, en un Ple Nacional de les Regionals es va discutir el paper de la CNT davant la imminent formaci\u00f3 del Govern presidit pel socialista Largo Caballero<\/strong>.<\/p>\n

Catalunya ja s\u2019havia avan\u00e7at i havia creat un precedent. Amb la dissoluci\u00f3 del Comit\u00e8 de Mil\u00edcies Antifeixistes havien entrat al Govern de la Generalitat amb Companys<\/strong> de president i Tarradellas<\/strong> de conseller primer, tres representants de la CNT-FAI. Els escollits van ser Joan P. F\u00e0bregas<\/strong> a la cartera d\u2019Economia, Josep J. Dom\u00e8nech<\/strong> a la de \u00a0Prove\u00efments i Antonio Garc\u00eda Birl\u00e1n<\/strong> a Sanitat i Assist\u00e8ncia Social, que no n\u2019eren pas els dirigents m\u00e9s destacats. La realitat de Catalunya, la for\u00e7a de la CNT, la situaci\u00f3 de guerra i revoluci\u00f3 ho explicarien.<\/p>\n

De cara a incorporar-se al Govern espanyol es van produir importants discussions en els \u00f2rgans de la CNT, tot i que des de la seva premsa ja s\u2019insinuava. L\u2019entrada al Govern de dos ministres comunistes sota la presid\u00e8ncia de Largo Caballero,<\/strong> l\u00edder del sindicat rival, la UGT, van precipitar la decisi\u00f3. Juli\u00e1n Casanova<\/strong>, catedr\u00e0tic de la Universitat de Saragossa, a la seva obra \u201cDe la calle al frente. El anarcosindicalismo en Espa\u00f1a<\/i>\u201d, considera que es tractava m\u00e9s aviat de no deixar els mecanismes de control de l\u2019aparell estatal en mans de les altres organitzacions pol\u00edtiques, \u201cuna vez qued\u00f3 claro que aquello era una guerra y no una fiesta revolucionaria<\/i>\u201d.<\/p>\n

Segons l\u2019historiador Pere Gabriel<\/strong> (UAB), \u201cEl tradicional antiestisme experiment\u00e0 una revisi\u00f3 for\u00e7a espectacular al final, en els anys de la Guerra Civil (…) la participaci\u00f3 de la CNT i la FAI en les institucions de l\u2019Estat republic\u00e0 espanyol i de la Generalitat Catalana fou un fet dif\u00edcil de digerir per a l\u2019anarquisme m\u00e9s ortodox<\/i>\u201d. Peir\u00f3<\/strong>, que en fou dels m\u00e9s ferms defensors, escriv\u00ed cap a 1938, justificant el fet: \u201cSi la Historia no se pone de acuerdo con el anarquismo, que sea el anarquismo el que se ponga de acuerdo con la Historia<\/i>\u201d.<\/p>\n

Les regionals catalana i valenciana discrepaven profundament respecte a la q\u00fcesti\u00f3, mentre els primers no n\u2019eren partidaris, els segons s\u00ed. En les negociacions els representants cenetistes esperaven \u201cobtenir m\u00e9s avantatges i beneficis dels que Largo Caballero<\/strong> estava disposat a concedir<\/em>\u201d, tamb\u00e9 segons Juli\u00e1n<\/strong> Casanova<\/strong>. Largo a les seves mem\u00f2ries va escriure que li havien demanat sis carteres, que finalment van quedar en quatre.<\/p>\n

Van entrar en aquell govern el cambrer reusenc Joan Garcia Oliver<\/strong> i l\u2019escriptora Frederica Montseny<\/strong> per la FAI, i el valenci\u00e0 Juan L\u00f3pez<\/strong> i Joan Peir\u00f3<\/strong> per la CNT. Garcia Oliver<\/strong> a Just\u00edcia, Montseny<\/strong> a Sanitat i Assist\u00e8ncia Social \u2013la primera dona ministre a Espanya-, L\u00f3pez<\/strong> a Comer\u00e7 i Peir\u00f3<\/strong> a Ind\u00fastria, un terreny que prou coneixia, s\u00f3n les carteres que ocupen. El gabinet estava integrat pel PSOE, el Partit Comunista, els partits republicans espanyols, \u00a0el PNB i ERC.<\/p>\n

Els ministres eren quatre dels principals dirigents i representaven distintes tend\u00e8ncies de les organitzacions llibert\u00e0ries. Garcia Oliver<\/strong> i Montseny<\/strong> s\u2019hi van resistir molt. Sembla que Peir\u00f3<\/strong> i L\u00f3pez<\/strong> no tant, si b\u00e9 Peir\u00f3<\/strong> ens consta que va plantejar dubtes de caire personal. Tanmateix poc van poder fer des dels seus c\u00e0rrecs en el lapse transcorregut del 4 de \u00a0novembre de 1936 a 17 de maig de 1937, despr\u00e9s del tr\u00e0gics Fets de Maig a Barcelona. Massa poc temps, la situaci\u00f3 b\u00e8l\u00b7lica i tota mena de conflictes interns i externs no van permetre que la gesti\u00f3 des del Govern fos massa reeixida.<\/p>\n

En deixar el c\u00e0rrec, Peir\u00f3<\/strong> \u2013com tamb\u00e9 ho va fer els altres tres companys seus- va explicar en sengles confer\u00e8ncies a Badalona i Val\u00e8ncia i en el seu llibre \u201cDe la f\u00e1brica del vidrio de Matar\u00f3 al Ministerio de Industria<\/i>\u201d la seva experi\u00e8ncia. De Joan Peir\u00f3<\/strong> el proper 24 de juliol s\u2019escaur\u00e0 el 75 anys del seu afusellament al cementiri de Paterna.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 4 de novembre passat es va escaure el 80 aniversari del nomenament de \u00a0ministres anarquistes en el Govern de la Segona Rep\u00fablica. Era la primera vegada a la hist\u00f2ria que uns dirigents anarcosindicalistes i llibertaris formaven part d\u2019un govern. Una q\u00fcesti\u00f3 \u00a0molt estudiada i considerada pels historiadors i especialistes per la significaci\u00f3 que t\u00e9 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,15],"tags":[],"class_list":["post-16206","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-espanya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16206","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16206"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16206\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16209,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16206\/revisions\/16209"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16206"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16206"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16206"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}