{"id":16198,"date":"2017-03-12T20:39:25","date_gmt":"2017-03-12T18:39:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16198"},"modified":"2017-03-12T20:39:25","modified_gmt":"2017-03-12T18:39:25","slug":"bernie-sanders-perdre-lesperanca-no-es-una-opcio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/bernie-sanders-perdre-lesperanca-no-es-una-opcio\/","title":{"rendered":"Bernie Sanders: “Perdre l’esperan\u00e7a no \u00e9s una opci\u00f3”"},"content":{"rendered":"

\"bernie-sanders1\"Quan Donald Trump<\/strong> va pronunciar fa deu dies el seu discurs davant el Congr\u00e9s atenint-se per primera vegada amb cura al teleprompter<\/em>, els mitjans de comunicaci\u00f3 ho van lloar pel to d’estadista i presidencial. Una persona asseguda a primera fila i a nom\u00e9s uns metres de Trump<\/strong> no pensava el mateix.<\/p>\n

A cada frase, Bernie Sanders<\/strong>, de 75 anys, s’horroritzava una mica m\u00e9s. Fins que Trump<\/strong> va comen\u00e7ar a parlar sobre el medi ambient i el senador independent per Vermont<\/strong> gaireb\u00e9 va esclatar en una riallada. Aquest mateix dia el president havia signat un decret que tirava per terra els controls federals per prevenir la contaminaci\u00f3 de rius i canals. I ara prometia als legisladors dels EUA promoure “una aigua i una atmosfera lliures de contaminaci\u00f3<\/em>“.<\/p>\n

“Va ser d’una hipocresia inaudita!<\/em>“, Diu Sanders<\/strong>, encara sense poder contenir-se. “Parla de protegir l’aigua i l’atmosfera el mateix dia en qu\u00e8 signa una ordre que augmentar\u00e0 la contaminaci\u00f3 de l’aigua i de l’atmosfera!<\/em>“.<\/p>\n

L’oficina de Sanders<\/strong> al Congr\u00e9s llueix intacta, com si hagu\u00e9s passat sense deixar rastre l’estratosf\u00e8ric ascens que el 2016 el va portar des d’un relatiu anonimat fins convertir-se en un seri\u00f3s aspirant a la Casa Blanca. A les parets hi ha penjades pintoresques fotografies del seu Estat. “Primavera a Vermont<\/em>“, diu una amb vaques en una muntanya. A m\u00e9s hi ha una prestatgeria plena de llibres amb t\u00edtols de l’estil Sanders<\/strong>, com “Never Give In<\/em>” (Mai rendir-se) o “The Induced Ignorance of Power<\/em>” (La ignor\u00e0ncia indu\u00efda del poder).<\/p>\n

Vestit amb roba informal, Sanders<\/strong> entra r\u00e0pidament a la seva oficina. T\u00e9 els cabells blancs despentinats i l’aparen\u00e7a d’alg\u00fa que ha estat interromput mentre estudiava molt concentrat. Quant vam comen\u00e7ar a parlar, es torn\u00e0 fascinant. Qued\u00e0 clar en un instant per qu\u00e8 tanta gent va sentir la crida ( “feel the Bern<\/em>“, un joc de paraules amb el nom del senador i la frase “feel the burn<\/em>” o sentir la flama): Sanders<\/strong> pot sentir la intensitat d’aquesta flama en el seu interior.<\/p>\n

“Aquests s\u00f3n temps molt alarmants per a la gent dels EUA i per al m\u00f3n sencer. Tenim un president que menteix patol\u00f2gicament. Trump menteix cont\u00ednuament<\/em> “. Sanders<\/strong> creu que les mentides de Trump<\/strong> no s\u00f3n casuals: “Menteix amb l’objectiu de soscavar els fonaments de la democr\u00e0cia nord-americana<\/em>“. Prenguem com a exemple els seus “ferotges atacs contra els mitjans, quan diu que gaireb\u00e9 tot el que publiquen els principals mitjans de comunicaci\u00f3 \u00e9s mentida<\/em>“. O com va denigrar a un dels alts c\u00e0rrecs judicials nomenats per George W. Bush<\/strong>, anomenant-lo “suposat jutge<\/em>“, o les seves falses afirmacions que prop de cinc milions de persones van votar de manera il\u00b7legal a les eleccions.<\/p>\n

Segons Sanders<\/strong>, aquest tipus de declaracions, que ell anomena “delirants<\/em>“, apunten a que arribem a una sola conclusi\u00f3: “Que l’\u00fanica persona als EUA que representa els nord-americans i que diu la veritat, l’\u00fanica persona que fa les coses b\u00e9 \u00e9s el president dels EUA. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa sense precedents en la hist\u00f2ria d’aquest pa\u00eds<\/em> “.<\/p>\n

Quan li pregunto quina podria ser l’estrat\u00e8gia final de Trump<\/strong>, Sanders<\/strong> s’endinsa en el terreny de la distopia. “El que vol \u00e9s acabar sent l\u00edder d’una naci\u00f3 que ha fet passos de gegant cap a l’autoritarisme; una naci\u00f3 en la qual el president dels EUA t\u00e9 poders extraordinaris, molts m\u00e9s dels que atorga la Constituci\u00f3<\/em>“.<\/p>\n

A aquestes altures de l’entrevista, Sanders<\/strong> ja ha agafat el seu ritme i dirigeix \u200b\u200bla conversa fent grans gestos amb els bra\u00e7os, colpejant les paraules amb aquest grunyit caracter\u00edstic de Brooklyn<\/strong> barrejat amb Vermont<\/strong>. \u00c9s impossible no sentir-se captivat per un home que sembla tan aut\u00e8ntic.<\/p>\n

Sanders<\/strong> ocupa un lloc prominent en l’actual mapa pol\u00edtic. El 2016 va guanyar 23 eleccions prim\u00e0ries i caucus (Hillary Clinton<\/strong> en va guanyar 34) i va rebre 13 milions de vots. Tenint en compte les probabilitats en la seva contra (el poder de Clinton<\/strong> entre l’establishment<\/em>, el biaix dels “superdelegats<\/em>” que en donar el 15% dels vots a l’establishment<\/em> del Partit Dem\u00f2crata van bolcar les prim\u00e0ries a favor d’ella, i els c\u00ednics esfor\u00e7os de la maquin\u00e0ria del partit, a trav\u00e9s de la Convenci\u00f3 Nacional Dem\u00f2crata, per debilitar la seva campanya i posar en dubte les seves habilitats com a l\u00edder i les seves creences religioses (com es va saber per suposades filtracions de hackers russos i difoses per Wikileaks<\/strong>) – el que ha aconseguit no va ser un petit assoliment.<\/p>\n

Si Sanders<\/strong> hagu\u00e9s guanyat la candidatura, hauria derrotat a Trump<\/strong>? No he acabat la pregunta i ja puc sentir el rebuig que provoca. El desgrat que expressa el llenguatge corporal de Sanders<\/strong> \u00e9s tan aclaparador que sembla haver estat insultat: se li arruga la cara, arronsa les espatlles i t\u00e9 l’aspecte d’alg\u00fa que est\u00e0 sent punxat amb agulles. “No crec que aquesta especulaci\u00f3 valgui la pena”<\/em>, diu. “La resposta \u00e9s: qui sap? Potser s\u00ed, potser no<\/em>“.<\/p>\n

Canviem de tema r\u00e0pidament. Li pregunto si a la nit electoral anticipava el resultat o si es va quedar estupefacte com tants altres quan Trump<\/strong> va comen\u00e7ar a guanyar amb comoditat en estats del cintur\u00f3 industrial com Michigan<\/strong> i Wisconsin<\/strong> (on, per cert, Sanders<\/strong> havia derrotat a Clinton<\/strong> a les prim\u00e0ries i en els caucus). “No m’ho esperava, per\u00f2 no em va sorprendre. Quan me’n vaig anar a dormir la nit anterior, vaig pensar que Clinton<\/strong> podia guanyar amb un marge de dos o tres a un en favor seu, per\u00f2 no pensava ‘\u00e9s impossible que guanyi Trump<\/strong>‘. Mai vaig pensar aix\u00f2<\/em> “.<\/p>\n

La resposta optimista de Sanders<\/strong> est\u00e0 arrelada en la seva an\u00e0lisi cr\u00edtica del capitalisme modern que ha deixat als EUA, juntament amb el Regne Unit i altres importants democr\u00e0cies, a merc\u00e8 de l’atac de la dreta. \u00c9s aix\u00ed com relaciona a Trump<\/strong> amb el Brexit<\/strong> i, al seu torn, amb la por que viu el continent europeu en vig\u00edlies de les eleccions de Fran\u00e7a<\/strong> i Alemanya<\/strong>. Segons Sanders<\/strong>, tot aquesta por \u00e9s una manifestaci\u00f3 molt comuna dels estralls de la globalitzaci\u00f3.<\/p>\n

“Una de les raons que expliquen el Brexit<\/strong>, la vict\u00f2ria de Trump<\/strong> i el ressorgiment dels candidats ultranacionalistes de dreta a tot Europa \u00e9s el fet que l’economia mundial ha estat molt bona per a les grans multinacionals. En m\u00e9s d’un aspecte, aix\u00f2 va ser una cosa positiva per a la gent amb estudis. Per\u00f2 hi ha milions de persones en aquest pa\u00eds i arreu del m\u00f3n que han estat oblidades<\/em> “.<\/p>\n

Li parlo a Sanders<\/strong> de l’epifania que vaig experimentar al setembre quan vaig veure a Trump<\/strong> dir davant d’un grup de multimilionaris en un sal\u00f3 de l’hotel Waldorf Astoria<\/strong> de Manhattan<\/strong> que ell aconseguiria que tots els obrers sider\u00fargics recuperessin els seus llocs de treball. Obrers sider\u00fargics? Com diantre \u00e9s possible que el Partit Dem\u00f2crata, el partit dels treballadors, hagi cedit tant terreny pol\u00edtic perqu\u00e8 un multimilionari (un “fals<\/em> multimilionari<\/em>“, em corregeix Sanders<\/strong> amb fermesa) es pugui posar dempeus enfront d’altres multimilionaris a l’hotel Waldorf<\/strong> i fer veure que \u00e9s el gran defensor dels obrers sider\u00fargics?<\/p>\n

“Aquesta \u00e9s una excel\u00b7lent pregunta<\/em>“, diu el senador. La incomoditat s’esfuma. “Al llarg dels \u00faltims 30 o 40 anys, el Partit Dem\u00f2crata ha passat de ser un partit de la classe treballadora (treballadors blancs, negres i immigrants) a ser un partit marcadament controlat per una elit progressista que s’ha distanciat enormement de les necessitats de les fam\u00edlies de classe treballadora d’aquest pa\u00eds<\/em> “.<\/p>\n

Sanders<\/strong> continua lamentant-se sobre el que ell veu com una dicotomia innecess\u00e0ria entre la identitat pol\u00edtica elegida per aquestes elits progressistes i les arrels obreres tradicionals del moviment, com la que representen els obrers sider\u00fargics. Est\u00e0 tan indignat amb aquesta falsa divisi\u00f3 que \u00e9s el que defineix les seves idees: “Nom\u00e9s per aquesta ra\u00f3 em considero un progressista i no un liberal<\/em>” (en aquest cas, “liberal<\/em>” en el sentit utilitzat als EUA, sin\u00f2nim de progressista del Partit Dem\u00f2crata)<\/p>\n

Li demano que desenvolupi la idea. M’explica que la tend\u00e8ncia de l’esquerra progressista a concentrar-se en interessos transversals, els de g\u00e8nere, els de ra\u00e7a o els d’estatus (pels immigrants), ha fet que deixi de veure les necessitats d’una classe mitjana cada vegada m\u00e9s petita i amb grans nivells de desigualtat en els ingressos. No havia d’haver estat aix\u00ed, diu. “La veritat \u00e9s que podem i hem de fer les dues coses. No \u00e9s una o l’altra: s\u00f3n les dues<\/em>“.<\/p>\n

Li pregunto si veu un patr\u00f3 similar en la traject\u00f2ria del Partit Laborista brit\u00e0nic<\/strong> i la cara se li comen\u00e7a a arrugar de nou. Aparentment, la pol\u00edtica del Regne Unit tamb\u00e9 est\u00e0 en la llista de temes de discussi\u00f3 indesitjables. “No vull dir que s\u00e9 m\u00e9s del que s\u00e9<\/em>“, diu Sanders<\/strong>. Per\u00f2 de seguida afegeix: “Per\u00f2 \u00f2bviament estic una mica informat<\/em>“.<\/p>\n

Hi ha un lla\u00e7 que uneix Sanders<\/strong> amb el Regne Unit i \u00e9s el seu germ\u00e0 gran, Larry<\/strong>: viu a Oxford<\/strong> i a l’octubre es va presentar (sense \u00e8xit) com el candidat del Partit Verd<\/strong> per l’esc\u00f3 de Witney<\/strong>, vacant despr\u00e9s de la sortida de l’exprimer ministre David Cameron<\/strong>. Sanders<\/strong> diu que el seu germ\u00e0 t\u00e9 una gran influ\u00e8ncia en la seva vida, encara que \u00faltimament no hagin estat molt en contacte. “Parlem de tant en tant<\/em>“.<\/p>\n

Els assumptes familiars representen un altre dels temes que l’incomoden. Sanders<\/strong> tamb\u00e9 \u00e9s reticent a parlar sobre Jeremy Corbyn<\/strong>. “No estic al dia amb el tema<\/em>“, diu per esquivar una pregunta sobre el dur moment que est\u00e0 passant el l\u00edder del Partit Laborista<\/strong>.<\/p>\n

Per\u00f2 amb gust fa una broma impl\u00edcita sobre Tony Blair<\/strong> i el Nou Laborisme<\/strong>, en la qual suggereix que va caure en el mateix pou en qu\u00e8 es troba l’actual Partit Dem\u00f2crata dels EUA. “Corbyn<\/strong> va establir que hi ha una enorme bretxa entre els l\u00edders del laborisme i les bases del partit. Ho va deixar ben clar. Els dirigents del partit han de donar-se compte de quina \u00e9s la posici\u00f3 de la classe treballadora i dels joves del Regne Unit<\/em> “.<\/p>\n

La xerrada comen\u00e7a a prendre un gir una mica depriment. Gran part de l’esquerra moderna s’ha separat de la classe treballadora; el buit regnant ha donat lloc al seu torn a escenes com la del Waldorf<\/strong>, on els obrers sider\u00fargics demanen la seva salvaci\u00f3 als (falsos) multimilionaris. Aix\u00ed ascendeixen Trump<\/strong>, el Brexit<\/strong> i l’extrema dreta, llan\u00e7ant a l’abisme a les democr\u00e0cies m\u00e9s importants del m\u00f3n.<\/p>\n

Afortunadament, no \u00e9s la fi del relat. Sanders<\/strong> \u00e9s una persona amb massa determinaci\u00f3 i comprom\u00eds amb la seva pr\u00f2pia forma de veure la vida com per deixar-nos perduts en una boira dist\u00f2pica. I amb ra\u00f3: Sanders<\/strong> segueix sent una for\u00e7a important a tenir en compte. Ning\u00fa hauria de cometre l’error de pensar que est\u00e0 acabat, tot i que aquests dies no formi part del debat p\u00fablic com solia fer-ho quan era al pic m\u00e0xim de la seva batalla amb Clinton<\/strong>.<\/p>\n

T\u00e8cnicament encara \u00e9s independent, per\u00f2 Sanders<\/strong> est\u00e0 fent pressi\u00f3 per reformar les normes internes del Partit Dem\u00f2crata: donar m\u00e9s poder als votants i treure’l als dirigents per, segons diu, reduir la bretxa entre l’elit progressista i la classe treballadora. El senador tamb\u00e9 segueix usant la for\u00e7a del seu activisme de base per emp\u00e8nyer el partit cap a una postura econ\u00f2mica m\u00e9s radical, basada en regular Wall Street<\/strong> i en fer que els m\u00e9s rics paguin impostos. Diu haver tingut una mica d’\u00e8xit: “El programa del Partit Dem\u00f2crata no arriba tan lluny com m’agradaria per\u00f2 vaig treballar en ell amb Clinton i \u00e9s, de lluny, el m\u00e9s progressista en la hist\u00f2ria de la pol\u00edtica nord-americana<\/em>“.<\/p>\n

Al Senat, Sanders<\/strong> tamb\u00e9 participa activament en el proc\u00e9s de confirmaci\u00f3 del Govern de Trump<\/strong>. En particular, promet posar en dificultats a Neil Gorsuch<\/strong>, el candidat del president per al Tribunal Suprem dels EUA, per la seva postura sobre l’avortament i sobre la sent\u00e8ncia de finan\u00e7ament de campanyes electorals conegut com “Citizen United<\/em>“, que va desencadenar un gran corrent de diners de les empreses privades en el proc\u00e9s electoral.<\/p>\n

Gorsuch<\/strong> mai ha em\u00e8s una sent\u00e8ncia sobre l’avortament per\u00f2 s\u00ed que ha dit que “treure la vida a un \u00e9sser hum\u00e0 de manera intencional sempre est\u00e0 malament<\/em>“. Sobre el finan\u00e7ament de les campanyes electorals, el jutge va donar a entendre que obriria el proc\u00e9s pol\u00edtic per permetre l’arribada d’encara m\u00e9s capital privat.<\/p>\n

Li pregunto a Sanders<\/strong> per qu\u00e8 no pensa anar m\u00e9s lluny pel que fa a Gorsuch<\/strong>. Per qu\u00e8 no seguir l’exemple dels republicans i dir simplement que no? Despr\u00e9s de tot, ells ni tan sols van considerar al candidat d’Obama<\/strong> per al Tribunal Suprem, Merrick Garland<\/strong>. Aix\u00ed va ser com van robar, de fet, un lloc que corresponia als dem\u00f2crates. “Cal buscar les raons per dir que no. Un no diu: ‘Vaig a votar que no fins i tot abans de saber qui \u00e9s el candidat’<\/em> “, respon Sanders<\/strong>.<\/p>\n

-Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s el que van fer els republicans …<\/p>\n

-Crec que \u00e9s m\u00e9s efectiu donar un motiu racional.<\/p>\n

Per\u00f2 la feina de Sanders<\/strong> i de la resist\u00e8ncia comen\u00e7a quan s’apaguen els llums de la seva oficina al Senat, quan deixa enrere les baralles de Washington<\/strong> i porta el seu estil de populisme progressista al cor dels EUA. El que fa passa majorment inadvertit. No ho fa d’amagat per\u00f2 s\u00ed discretament, sense fer gaire soroll. Per\u00f2 ho est\u00e0 fent i l’objectiu \u00e9s evident: reconstruir el moviment progressista des de baix.<\/p>\n

T\u00e9 reminisc\u00e8ncies del Tea Party<\/em><\/strong>, el pertorbador grup de base de la dreta que en nom\u00e9s dos anys va desestabilitzar la presid\u00e8ncia d’Obama<\/strong> i va establir les bases per a tot el que estem veient avui. D’aix\u00f2 es tracta? Aix\u00f2 \u00e9s el que fa Sanders<\/strong> mentre viatja per tot el pa\u00eds, assisteix a m\u00edtings, parla a les legions dels seus\u00a0 encara fervents i joves seguidors i els encoratja a resistir? Est\u00e0 posant les bases d’un Tea Party<\/em><\/strong> progressista, com han demanat tantes persones influents i com demana la guia de resist\u00e8ncia indivisible escrita per tres exassessors del Congr\u00e9s?<\/p>\n

Com era d’esperar, Sanders<\/strong> no est\u00e0 d’acord amb aquesta idea. Per\u00f2 molt del que est\u00e0 fent, amplificat per la xarxa que va sorgir de la seva campanya presidencial, Our Revolution<\/em><\/strong> (La nostra Revoluci\u00f3<\/strong>), segueix passos similars: comen\u00e7a a nivell local i despr\u00e9s porta el debat a una postura m\u00e9s radical. Guanyar una elecci\u00f3 prim\u00e0ria cada vegada.<\/p>\n

“La meva feina \u00e9s augmentar considerablement la quantitat de gent que participa en el proc\u00e9s pol\u00edtic. Hem tingut for\u00e7a \u00e8xit en aquest sentit, vam aconseguir que cada vegada m\u00e9s persones es presentin com a candidats. M’estic centrant en aix\u00f2<\/em> “.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el moment en el qual un raig de llum travessa la foscor: Sanders<\/strong> est\u00e0 conven\u00e7ut que la resist\u00e8ncia ja est\u00e0 funcionant. En un v\u00eddeo de 14 minuts publicat al Facebook Live<\/em><\/strong> immediatament despr\u00e9s del discurs de Trump<\/strong> davant el Congr\u00e9s, Sanders<\/strong> va arribar fins i tot a dir que els republicans estaven a la defensiva.<\/p>\n

A la defensiva? De deb\u00f2? Sembla una afirmaci\u00f3 auda\u00e7, donada l’onada di\u00e0ria de decrets presidencials i la foguera de regulacions que procedeixen de la Casa Blanca. Sanders<\/strong> ho demostra amb Trump<\/strong> i el tan promocionat pla dels republicans per rebutjar el Obamacare<\/strong><\/em> (la Llei de Protecci\u00f3 al Pacient i Cura de Salut Assequible): “B\u00e9, va passar una cosa graciosa. Milions de persones es van involucrar activament i van dir: ‘Disculpi, si vol millorar la Llei de Protecci\u00f3 al Pacient i Cura de Salut Assequible, fem-ho, per\u00f2 no ho pot derogar sense m\u00e9s i enviar a 20 milions de persones al carrer sense cap cobertura m\u00e8dica\u00a0 Ara els republicans han quedat en una situaci\u00f3 dif\u00edcil, estan avergonyits, i aix\u00f2 em diu que, en aquest aspecte, estan a la defensiva<\/em>“.<\/p>\n

Sanders<\/strong> posa un altre exemple encara m\u00e9s evident. Durant les \u00faltimes setmanes, els l\u00edders republicans que organitzen reunions en les seves circumscripcions per tot el pa\u00eds han estat abordats per manifestants enfurismats, amb pancartes en oposici\u00f3 a la derogaci\u00f3 del Obamacare<\/strong><\/em>. En alguns casos ha hagut d’intervenir la policia. Despr\u00e9s dels xocs, els l\u00edders conservadors van exigir m\u00e9s seguretat per a aquestes reunions.<\/p>\n

Per Sanders<\/strong>, el significat \u00e9s clar: “Quan els republicans literalment tenen por d’assistir a reunions p\u00fabliques, alguns argumenten: ‘Ai, D\u00e9u meu, tenim por per q\u00fcestions de seguretat!’, per\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 saben que els nord-americans estan disposats a lluitar<\/em>“.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la caracter\u00edstica cl\u00e0ssica de Bernie Sanders<\/strong>: aixecar-se i lluitar. I aix\u00f2 ens porta de nou al dilema original: com respondre a l’amena\u00e7a autorit\u00e0ria de Trump<\/strong>. Quin consell donaria Sanders<\/strong> als joves de vint anys que tenen por i senten que el seu pa\u00eds est\u00e0 contra ells? Qu\u00e8 haurien de fer?<\/p>\n

“Aix\u00f2 \u00e9s el que haurien de fer<\/em>“, diu Sanders<\/strong>, encenent la seva flama interior. “Reflexionar profundament sobre la hist\u00f2ria d’aquest pa\u00eds, entendre sense cap dubte que aquests s\u00f3n temps molt dif\u00edcils i aterridors. Per\u00f2 tamb\u00e9 entendre que en temps de crisi el que ha passat una vegada i una altra \u00e9s que la gent s’ha aixecat i ha lluitat. Perdre l’esperan\u00e7a no \u00e9s una opci\u00f3<\/em>“.<\/p>\n

Entrevista d’Ed Pilkington a The Guardian<\/em><\/a><\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan Donald Trump va pronunciar fa deu dies el seu discurs davant el Congr\u00e9s atenint-se per primera vegada amb cura al teleprompter, els mitjans de comunicaci\u00f3 ho van lloar pel to d’estadista i presidencial. Una persona asseguda a primera fila i a nom\u00e9s uns metres de Trump no pensava el mateix. A cada frase, Bernie …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,7,1],"tags":[],"class_list":["post-16198","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16198","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16198"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16198\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16205,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16198\/revisions\/16205"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16198"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16198"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16198"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}