{"id":16152,"date":"2017-03-07T14:12:35","date_gmt":"2017-03-07T12:12:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16152"},"modified":"2017-03-07T21:21:46","modified_gmt":"2017-03-07T19:21:46","slug":"kepa-aulestia-a-la-deriva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/kepa-aulestia-a-la-deriva\/","title":{"rendered":"Kepa Aulestia: A la deriva"},"content":{"rendered":"

\"aLa recerca d’un procediment parlamentari d’urg\u00e8ncia i lectura \u00fanica per dificultar la impugnaci\u00f3 de qualsevol resoluci\u00f3 de desenganxament respecte a l’Estat constitucional i giragonsa\u00a0 amb la qual el president Puigdemont<\/strong> va defugir els arguments de fons del dictamen del Consell de Garanties Estatut\u00e0ries, per simular que les partides del refer\u00e8ndum queden fora de perill, s\u00f3n els dos \u00faltims moviments t\u00e0ctics amb qu\u00e8 la majoria pol\u00edtica independentista es disposa a unes altres eleccions auton\u00f2miques a Catalunya. El seu prop\u00f2sit immediat \u00e9s transmetre als m\u00e9s entusiastes de la rep\u00fablica catalana la sensaci\u00f3 que el cam\u00ed queda expedit i que, a m\u00e9s, s’at\u00e9 a la legalitat enfront de la interpretaci\u00f3 restrictiva que d’ella han fet o puguin fer els tribunals d’obedi\u00e8ncia espanyola. De manera que aix\u00ed queda justificat sortejar els obstacles que s’imposen al refer\u00e8ndum anunciat convocant uns nous comicis plebiscitaris que consolidin a l’al\u00e7a la majoria independentista que faci irreversible el proc\u00e9s.<\/p>\n

Tots els actes, decisions i declaracions respecte a la situaci\u00f3 a Catalunya estan subjectes al judici sobre la naturalesa democr\u00e0tica o antidemocr\u00e0tica de tot el que succeeix. \u00c9s clar que des de fa cinc anys operen dues vares de mesurar divergents. Tant, que ni tan sols hi ha un llenguatge compartit, procliu a l’entesa. Es viu en un estat de ruptura sense remei que impossibilita la marxa enrere. Aquesta \u00e9s la garantia \u00faltima de l’\u00e8xit: conduir-se i conduir el pa\u00eds cap a un \u00e8xode sense remissi\u00f3. Sempre amb la seguretat que l’\u00e8pica descansa en el\u00a0 poder de l’autonomia, irreductible fins i tot per al 155 de la Constituci\u00f3.<\/p>\n

L’independentisme es va anar expandint com un fenomen natural, meitat per desgreuge i meitat per canvi generacional. Tant que entre els entusiastes es va instal\u00b7lar la percepci\u00f3 que es tractava d’un proc\u00e9s que sempre aniria a m\u00e9s, punt rere punt en els sondejos, fins tornar-se un clam un\u00e0nime. Malgrat aix\u00f2, no ha estat aix\u00ed. Potser no tant perqu\u00e8 la pertinen\u00e7a a Espanya result\u00e9s especialment seductora com perqu\u00e8 l’adveniment de la rep\u00fablica catalana suscit\u00e9s molts dubtes i massa temors pel que fa al futur dels esdeveniments.<\/p>\n

L’amalgama independentista ha anat dissenyant un escenari de futur que nom\u00e9s podria ser governat per independentistes. T\u00e9 la seva l\u00f2gica. La secessi\u00f3 acaba reduint el pluralisme ideol\u00f2gic a aquelles opcions que s\u00f3n partid\u00e0ries de l’Estat propi. Les altres queden relegades per sempre molt abans que es faci realitat la independ\u00e8ncia. Han estat excloses f\u00e0cticament del f\u00f2rum sobiranista, i aix\u00f2 malgrat que els serveis jur\u00eddics de la Cambra auton\u00f2mica hagin advertit que la instituci\u00f3 no \u00e9s privativa de les forces conjurades per convocar el refer\u00e8ndum passi el que passi.<\/p>\n

L’independentisme ha cregut en tot aquest temps que exclusivitzar la representaci\u00f3 del pa\u00eds per majoria parlament\u00e0ria el feia m\u00e9s fort, sense adonar-se que amb aix\u00f2 delatava la seva debilitat. L’independentisme ha cregut que mentre encarn\u00e9s una sortida un\u00edvoca a la crisi de representaci\u00f3 i de legitimitat que travessen les institucions de la Generalitat de Catalunya – com les de qualsevol altra comunitat o pa\u00eds avui – comptava amb l’avantatge propi de qui porta la iniciativa per deixar enrere als seus contrincants. Per\u00f2 al dibuixar el futur a la seva mida, assegurant-se en el fons que en cap cas pogu\u00e9s ser pilotat per no independentistes, ha menyspreat fins a tal punt la pluralitat social que ha acabat ressentint-se seu propi pluralisme intern.<\/p>\n

La debilitat de l’independentisme queda en evid\u00e8ncia quan pret\u00e9n abastar-ho tot, valent-se tamb\u00e9 de les bones intencions del sobiranisme no independentista. Quan a for\u00e7a de jugar a la gosadia propicia que el m\u00e9s aventurat de la tripulaci\u00f3 es faci amb el tim\u00f3 de la nau. El s\u00fammum del desprop\u00f2sit \u00e9s que sigui qui – com Puigdemont<\/strong> – ja ha anunciat que baixar\u00e0 a terra quant convoqui eleccions. L’independentisme es debilita cada vegada que d\u00f3na a entendre que les altres opcions no compten per a res, i ho fa aflorant les seves pr\u00f2pies contradiccions internes. El que deslliura no \u00e9s nom\u00e9s la rebel\u00b7li\u00f3 dels exclosos o dels desemparats. Suscita dubtes i temors sobre la seva capacitat per conduir el vaixell a bon port, provocant desafeccions entre els afectes. L’independentisme resulta excessiu en el mar de les incerteses, i per aix\u00f2 continua a la deriva amb posat de tenir-ho tot molt clar. Tant, que no pot estar gens segur que els seus c\u00e0lculs tacticistes el condueixin a millorar posicions, encara que sigui per aproximaci\u00f3, en el tauler parlamentari.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La recerca d’un procediment parlamentari d’urg\u00e8ncia i lectura \u00fanica per dificultar la impugnaci\u00f3 de qualsevol resoluci\u00f3 de desenganxament respecte a l’Estat constitucional i giragonsa\u00a0 amb la qual el president Puigdemont va defugir els arguments de fons del dictamen del Consell de Garanties Estatut\u00e0ries, per simular que les partides del refer\u00e8ndum queden fora de perill, s\u00f3n …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[171],"class_list":["post-16152","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-carles-puigdemont"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16152","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16152"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16152\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16158,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16152\/revisions\/16158"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16152"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16152"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16152"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}