{"id":16138,"date":"2017-03-05T18:08:27","date_gmt":"2017-03-05T16:08:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16138"},"modified":"2017-03-05T18:08:27","modified_gmt":"2017-03-05T16:08:27","slug":"milagros-perez-oliva-elles-surten-pitjor-de-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/milagros-perez-oliva-elles-surten-pitjor-de-la-crisi\/","title":{"rendered":"Milagros P\u00e9rez Oliva: Elles surten pitjor de la crisi"},"content":{"rendered":"

\"Parite\u0301_XS\"El masclisme de tota la vida torna al discurs p\u00fablic i ho fa algunes vegades dissimuladament, d’altres amb el m\u00e9s agosarat desvergonyiment: traient pit i ple de testosterona. L’\u00faltim exemple l’hem tingut a l’hemicicle del Parlament europeu, on un ranci eurodiputat de corbat\u00ed polit ha sostingut sense pudor: \u201cPer descomptat que les dones han de guanyar menys que els homes perqu\u00e8 s\u00f3n m\u00e9s febles, m\u00e9s petites i menys intel\u00b7ligents<\/em>\u201d. Despr\u00e9s d’haver-li sentit el que li hem sentit a Donald Trump<\/strong>, aix\u00f2 ja no sembla tan extemporani. M\u00e9s aviat sembla un signe dels temps inquietants que ens esperen.<\/p>\n

\n
\n
\n
\n

La realitat \u00e9s que, m\u00e9s enll\u00e0 dels exabruptes, la bretxa de g\u00e8nere no disminueix. Al contrari. Les dones surten de la crisi pitjor del que van entrar-hi. Per dir-ho en paraules de l’\u00faltim informe presentat per Mireia Mata<\/strong>, directora general d’Igualtat de la Generalitat: malgrat que el col\u00b7lectiu femen\u00ed presenta a Catalunya un nivell d’educaci\u00f3 superior al dels homes, la seva participaci\u00f3 al mercat de treball \u00e9s menor, la taxa d’atur \u00e9s m\u00e9s alta, la jornada laboral m\u00e9s curta i pateix m\u00e9s nivell de precarietat.<\/p>\n

No vull aclaparar-vos amb xifres, per\u00f2 entre les dones ocupades el percentatge de les quals tenen estudis superiors arriba al 50,3%<\/strong>, enfront del 39,8%<\/strong> dels homes. Es tradueix aix\u00f2 en una millor posici\u00f3 laboral? En absolut. El salari anual de les dones \u00e9s un 26%<\/strong> inferior per la mateixa feina. Aquesta bretxa es redueix fins al 15,9%<\/strong> si es pren com a unitat l’hora treballada, la qual cosa indica la import\u00e0ncia dels complements, molt m\u00e9s arbitraris, en la remuneraci\u00f3 masculina.<\/p>\n

Tampoc els serveix per tenir avantatge a l’hora d’accedir al mercat laboral. Segons l’Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa, l’any 2016 es va tancar a Espanya amb una taxa d’atur entre les dones del 20,7%<\/strong>, davant del 18,8%<\/strong> entre els homes. A Catalunya, l’atur femen\u00ed \u00e9s del 15,9%<\/strong> i el mascul\u00ed, del 13,9%<\/strong>. Per\u00f2 on s’observa una bretxa m\u00e9s gran \u00e9s en la qualitat del treball. El percentatge de dones que treballen a temps parcial a Catalunya triplica el dels homes: 21,6%<\/strong> enfront del 8,6%<\/strong>. I no cal oblidar que el 56%<\/strong> dels qui treballen a temps parcial ho fan perqu\u00e8 no troben feina a temps complet, gaireb\u00e9 el doble que la mitjana europea, que \u00e9s avui del 30%<\/strong>.<\/p>\n

En el llibre Reacci\u00f3n: la guerra no declarada contra las mujeres americanas<\/em>, publicat el 1991, Susan Faludi<\/strong> alertava sobre un tipus de discurs masclista camuflat que pretenia fer veure a les dones com n’estava d’equivocat el moviment feminista i el molt que els havia perjudicat la revoluci\u00f3 dels setanta. En haver d’exercir com a superwomen<\/em>, amb la doble jornada i la doble responsabilitat, s’havien convertit en esclaves del seu propi alliberament. Tornar a la llar era una opci\u00f3 m\u00e9s intel\u00b7ligent. Aquest discurs va ser escombrat per la lluita de les dones, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 el model econ\u00f2mic occidental va evolucionar de tal manera que ja no era possible sostenir l’economia familiar amb un sol salari.<\/p>\n

Ara, els joves de tots dos sexes comparteixen la precarietat a la feina i els aclaparaments de la llar, per\u00f2 elles segueixen enduent-se la pitjor part en els dos \u00e0mbits. S’ha dit moltes vegades que la igualtat no ser\u00e0 possible fins que no s’equilibrin les responsabilitats a totes dues esferes, la p\u00fablica i la privada. \u00c9s cert que les parelles joves comparteixen ara molt m\u00e9s les tasques dom\u00e8stiques, per\u00f2 en conjunt les dones segueixen dedicant-los un 30%<\/strong> m\u00e9s de temps que els homes.<\/p>\n

Estudis qualitatius realitzats per Beatriz San Roman<\/strong>, investigadora de la Universitat Rovira i Virgili, sobre el que passa a l’interior de les llars mostren canvis, per\u00f2 no tan profunds com calia esperar. \u00c9s cert que ells es responsabilitzen ara m\u00e9s dels fills, per\u00f2 l’atenci\u00f3 a la gent gran segueix sent exclusiu de les dones. Ells s’ocupen m\u00e9s de les tasques gratificants \u2014portar el nen al parc\u2014 i elles de les ingrates \u2014posar la rentadora, fregar\u2014. Ells ajuden<\/em> a la cuina i van a comprar, per\u00f2 s\u00f3n elles les que gestionen el puzle, \u00e9s a dir, l’organigrama de la vida.<\/p>\n

L’evoluci\u00f3 de l’economia no augura res bo per a les dones. Si el model que s’imposa despr\u00e9s de la crisi \u00e9s el de la precarietat, la temporalitat i l’ocupaci\u00f3 a temps parcial, ja sabem qui s’endur\u00e0 la pitjor part. I aviat veurem com treu el nas un nou backlash<\/em>, la reacci\u00f3 intentant conv\u00e8ncer-nos que en realitat el model no \u00e9s tan dolent ja que ens dona llibertat i permet conciliar.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El masclisme de tota la vida torna al discurs p\u00fablic i ho fa algunes vegades dissimuladament, d’altres amb el m\u00e9s agosarat desvergonyiment: traient pit i ple de testosterona. L’\u00faltim exemple l’hem tingut a l’hemicicle del Parlament europeu, on un ranci eurodiputat de corbat\u00ed polit ha sostingut sense pudor: \u201cPer descomptat que les dones han de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-16138","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16138","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16138"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16138\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16142,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16138\/revisions\/16142"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16138"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16138"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16138"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}