{"id":16087,"date":"2017-02-28T10:54:58","date_gmt":"2017-02-28T08:54:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16087"},"modified":"2017-02-28T10:55:14","modified_gmt":"2017-02-28T08:55:14","slug":"enric-company-la-humiliacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-la-humiliacio\/","title":{"rendered":"Enric Company: La humiliaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"homs\"Humiliaci\u00f3 es cura amb humiliaci\u00f3. O aix\u00f2 sembla. Despr\u00e9s de pactar una certa toler\u00e0ncia per a una votaci\u00f3 light<\/em> el 9-N, el Madrid governamental va viure l\u2019explotaci\u00f3 de l\u2019\u00e8xit de la consulta com una humiliaci\u00f3 intolerable. Aquells 2,3 milions de votants van obrir una ferida en l\u2019orgull del poder que requeria ser curada. Els qui es tenen a si mateixos com a propietaris del poder a Espanya van percebre l\u2019amena\u00e7ador emergir d\u2019una for\u00e7a fora del seu control. Van concloure que deixar tal gosadia sense c\u00e0stig equivalia a mantenir oberta la ferida i inc\u00f3rrer en risc de gangrena. Van decidir que haver plantejat obertament a la ciutadania la partici\u00f3 d\u2019Espanya no podia resultar gratis.<\/p>\n

\n
\n
\n
\n

El lenitiu per a la ferida ha estat asseure al banc dels acusats l\u2019expresident de la Generalitat durant tres dies seguits com a reu d\u2019un delicte penal. L\u2019humiliador d\u2019ahir ha estat per fi humiliat: se l\u2019ha tractat com a delinq\u00fcent. Res de pol\u00edtica. Codi Penal a seques. I des d\u2019avui, tamb\u00e9 per a la seva m\u00e0 dreta, Francesc Homs<\/strong>. S\u2019ha deixat clar quina \u00e9s, al cap i a la fi, la veritable relaci\u00f3 de forces. Qui mana i qui s\u2019asseu al banc dels acusats. L\u2019ordre ha estat restablert, fins i tot en el cas que hi hagu\u00e9s absoluci\u00f3, perqu\u00e8 la part acusada no ha q\u00fcestionat la legitimitat del judici. Els humiliats d\u2019ahir senten que es cauteritza la seva ferida. La jerarquia ha estat restablerta.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 \u00e9s part important en els judicis d\u2019Artur Mas<\/strong> i Francesc Homs<\/strong>. Per\u00f2 no ho \u00e9s tot, \u00e9s clar. Hi ha tamb\u00e9 un debat jur\u00eddic, que t\u00e9 la seva cosa. S\u00f3n diverses pugnes pol\u00edtiques simult\u00e0nies, a quina m\u00e9s interessant. La principal es dirimeix entre el poder espanyol i el que queda del poder catal\u00e0, que \u00e9s m\u00e9s aviat poc: una carcassa institucional sense diners, amb compet\u00e8ncies retallades i mediatitzades, i la Hisenda intervinguda. Corre el risc de quedar en res. El suport al carrer mobilitzat pels acusats ni tan sols fa pessigolles a l\u2019adversari.<\/p>\n

Al mateix temps hi ha un altra pugna, menys evident, entre el Govern del PP i el sistema judicial, al qual aquell utilitza perqu\u00e8 aquest li resolgui el problema pol\u00edtic que el mateix PP va crear estant a l\u2019oposici\u00f3. M\u00e9s enll\u00e0 del que sigui o no delicte de desobedi\u00e8ncia, est\u00e0 passant amb l\u2019Administraci\u00f3 de Just\u00edcia el que va passar amb el Tribunal Constitucional entre el 2006 i el 2010 arran de l\u2019Estatut d\u2019Autonomia? En qualsevol cas no \u00e9s un assumpte relatiu nom\u00e9s a Catalunya. Aquella vegada el pacte constitucional va saltar enlaire i ara el que es dirimeix \u00e9s la disjuntiva entre una manera de governar basada en la negociaci\u00f3 o en l\u2019autoritarisme.<\/p>\n

En altres etapes hist\u00f2riques, el que passa amb Mas<\/strong>, Homs<\/strong> i els seus col\u00b7laboradors hauria estat insuportable per al cos social que representen. Per\u00f2 la ciutadania viu temps d\u2019estupefacci\u00f3 i es resisteix a les respostes irades. En pocs anys ha contemplat successos antany inimaginables, inconcebibles, fant\u00e0stics. L\u2019expresident Jordi Pujol<\/strong>, descobert com un evasor d\u2019impostos. L\u2019exvicepresident Rodrigo Rato<\/strong>, perseguit i condemnat com un lladre.<\/p>\n

Un expresident de Balears, a la pres\u00f3 per corrupci\u00f3. Familiars del Rei, ca\u00e7ats fent negocis il\u00b7legals. Dos expresidents d\u2019Andalusia, a judici. Sent\u00e8ncies judicials a Val\u00e8ncia descriuen el PP com una organitzaci\u00f3 per a professionals del delicte de coll blanc i corbata. La ciutadania ha llegit la fotoc\u00f2pia de la llarga llista d\u2019alts dirigents del PP que cobraven part del seu sou en negre, i entre els noms hi figurava el de l\u2019actual president del Govern. I els beneficiaris pol\u00edtics de tants excessos, guanyant les eleccions. Temps dif\u00edcils d\u2019entendre.<\/p>\n

Fins quan? El PP i els seus governs successius semblen conven\u00e7uts que poden fer el que vulguin a Catalunya, un pa\u00eds en el qual aquesta franja de la dreta ha estat sempre minorit\u00e0ria, perqu\u00e8 creu que el moviment independentista \u00e9s un tigre de paper. \u00c9s a dir, creu que a l\u2019hora de la veritat no ser\u00e0 capa\u00e7 de for\u00e7ar una ruptura que implicaria la voladura del r\u00e8gim pol\u00edtic. Al cap i a la fi, \u00e9s un moviment dirigit per les classes mitjanes i per un partit d\u2019ordre, tantes vegades aliat i soci del mateix PP en un passat gens lluny\u00e0.<\/p>\n

L\u2019\u00fanica cosa que no se sap \u00e9s si la humiliaci\u00f3 permanent acabar\u00e0 provocant a Catalunya una reacci\u00f3 proporcional, fins on engrandir\u00e0 la fallida que va advertir Jos\u00e9 Montilla<\/strong> fa una d\u00e8cada. El risc \u00e9s cada dia m\u00e9s gran.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Humiliaci\u00f3 es cura amb humiliaci\u00f3. O aix\u00f2 sembla. Despr\u00e9s de pactar una certa toler\u00e0ncia per a una votaci\u00f3 light el 9-N, el Madrid governamental va viure l\u2019explotaci\u00f3 de l\u2019\u00e8xit de la consulta com una humiliaci\u00f3 intolerable. Aquells 2,3 milions de votants van obrir una ferida en l\u2019orgull del poder que requeria ser curada. Els qui …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-16087","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16087","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16087"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16087\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16090,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16087\/revisions\/16090"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16087"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16087"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16087"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}