{"id":16051,"date":"2017-02-22T17:47:18","date_gmt":"2017-02-22T15:47:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16051"},"modified":"2017-02-22T17:47:18","modified_gmt":"2017-02-22T15:47:18","slug":"miquel-iceta-sobre-francesc-casares-3","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/miquel-iceta-sobre-francesc-casares-3\/","title":{"rendered":"Miquel Iceta: Sobre Francesc Casares"},"content":{"rendered":"

\"Casares\"Necrol\u00f2gica de Francesc Casares i Potau, llegida per Miquel Iceta en el Ple del Parlament de Catalunya, 22.02.17<\/strong><\/p>\n

Gr\u00e0cies, senyora presidenta.<\/p>\n

Vull en primer lloc saludar els fills d\u2019en Francesc Casares<\/strong>, Mart\u00ed<\/strong>, Joan<\/strong>, Laia<\/strong>, Toni<\/strong> i Miquel<\/strong>, i els familiars i amics que avui ens acompanyen amb motiu d\u2019aquest petit homenatge a qui fou diputat en la primera i segona legislatura del Parlament recuperat.<\/p>\n

Fer la necrol\u00f2gica d\u2019una persona coneguda i admirada \u00e9s un honor inc\u00f2mode. \u00c9s un honor perqu\u00e8 en retre homenatge a en Francesc Casares<\/strong> fem un acte de mem\u00f2ria i reconeixement que ens dignifica a tots plegats. Per\u00f2 \u00e9s inc\u00f2mode perqu\u00e8 mai est\u00e0s del tot segur d\u2019estar fent just\u00edcia a un home bo, a un home just, a qui s\u2019escau com a pocs el qualificatiu de persona compromesa.<\/p>\n

El primer que volia dir \u00e9s que la comesa de recordar la mem\u00f2ria de Francesc Casares<\/strong> recau en el grup parlamentari al que va pert\u00e0nyer, per\u00f2 que el seu llegat pol\u00edtic, c\u00edvic i jur\u00eddic, depassa en molt el que representa el PSC<\/strong>. I aix\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 un motiu d\u2019orgull.<\/p>\n

Dem\u00f2crata, resistent antifranquista, catalanista, home d\u2019esquerres, advocat laboralista, europeista, lluitador per la pau, la solidaritat entre els pobles i els drets humans, militant tamb\u00e9 de l\u2019\u00fas de la llengua catalana en l\u2019\u00e0mbit de la just\u00edcia, la seva tasca i el seu exemple, han de ser recordats i honorats de forma ben \u00e0mplia i transversal. I aquest \u00e9s tamb\u00e9 el sentit de les meves paraules.<\/p>\n

Francesc Casares<\/strong> va n\u00e9ixer a Tarragona<\/strong>, el 22 de desembre de 1927. \u201cEl dia de la rifa<\/em>\u201d com la seva mare no va parar mai de dir-li. Podem donar fe de detalls com aquest perqu\u00e8 en Francesc Casares<\/strong> ens ha llegat les seves mem\u00f2ries en dos volums que val la pena llegir. El primer, publicat per La Campana<\/strong> el 2006, abasta el per\u00edode 1927-1958 i el segon, publicat recentment per L\u2019Aven\u00e7<\/strong>, transcorre entre en 1958 i el 1978, acaba precisament amb el seu record intens del proc\u00e9s d\u2019unitat socialista. Ens deixava el passat 16 de novembre a punt de fer 89 anys.<\/p>\n

Les persones que prenen un comprom\u00eds pol\u00edtic en un moment determinat mereixen el nostre respecte. Quan ho fan en un context de manca de llibertats demostren coratge. Quan el comprom\u00eds es mant\u00e9 al llarg de molt de temps, els admirem. Quan el comprom\u00eds abasta tota la seva vida esdevenen referents. \u00c9s el cas de Francesc<\/strong> Casares i Potau<\/strong>.<\/p>\n

Fill de mestres, val la pena recordar, com ell mateix ho feia, que la seva opci\u00f3 pels estudis de Dret tenia molt a veure amb el fet que molts pol\u00edtics de l\u2019\u00e8poca eren homes de dret.<\/p>\n

I a la Facultat comen\u00e7a tamb\u00e9 el seu comprom\u00eds pol\u00edtic amb la milit\u00e0ncia a una organitzaci\u00f3 clandestina. L\u2019any 1945 ingressa al Front Universitari de Catalunya<\/strong>.<\/p>\n

Amb 21 anys ja va patir un interrogatori del SEU<\/strong>. \u00c9s un tr\u00e0ngol pel que havia passat tamb\u00e9 Carme Roca i Junyent<\/strong>, la que despr\u00e9s es convertiria en la seva muller i que va morir el 12 d\u2019octubre de 2012 als 84 anys.<\/p>\n

Llicenciat en Dret, Francesc Casares<\/strong> comen\u00e7a a exercir l\u2019advocacia el 1951 i s\u2019especialitza en dret laboral per defensar els drets dels treballadors, i ben aviat defensa tamb\u00e9 sindicalistes i altres v\u00edctimes de la repressi\u00f3 franquista davant del feli\u00e7ment desaparegut Tribunal d\u2019Ordre P\u00fablic<\/strong>. Quanta gent no portava el tel\u00e8fon d\u2019en Francesc<\/strong> per si feia falta en cas de detencions per motiu d\u2019activitats clandestines!<\/p>\n

Ell mateix va ser empresonat el 1958 a causa d\u2019una important caiguda de militants del Moviment Socialista de Catalunya<\/strong>. Participa en l\u2019Assemblea de Catalunya<\/strong> i en l\u2019impuls de Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya<\/strong>, del PSC (Congr\u00e9s)<\/strong>, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)<\/strong> i de la UGT<\/strong> de Catalunya.<\/p>\n

Activista de la l\u2019Associaci\u00f3 per a les Nacions Unides a Espanya, que va presidir de 1987 a 1996. Va presidir tamb\u00e9 la Federaci\u00f3 Catalana d\u2019ONGs pels Drets Humans i l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Juristes en Defensa de la Llengua Pr\u00f2pia. Va ser vocal del Consell de Treball Econ\u00f2mic i Social de Catalunya i membre de la junta directiva de l\u2019Institut per a la Reinserci\u00f3 Social. Va rebre el premi Primer de Maig al Comprom\u00eds de les Fundacions Rafael Campalans i Josep Comaposada, la creu de Sant Raimon de Penyafort el 1989, la Medalla d\u2019Honor del Col\u00b7legi d\u2019Advocats i la Creu de Sant Jordi el 2004, la Medalla al m\u00e8rit del treball President Maci\u00e0 el 2008, i finalment i a t\u00edtol p\u00f2stum, el Premi de Just\u00edcia 2016.<\/p>\n

Probablement en Francesc<\/strong> trobaria estrany que en la seva mem\u00f2ria destaqu\u00e9ssim els premis i medalles que amb tota just\u00edcia va mer\u00e8ixer, per\u00f2 considero que ens ajuden a tots plegats a copsar l\u2019abast del seu comprom\u00eds i de la seva tasca ingent.<\/p>\n

Pels socialistes, la seva figura anir\u00e0 sempre estretament lligada en el record amb la de Joan Revent\u00f3s<\/strong>. Eren amics i companys de molts combats. Com \u00e9s sabut, en Joan Revent\u00f3s<\/strong> li va proposar ser candidat a l\u2019alcaldia de Barcelona, i en Francesc<\/strong> va declinar l\u2019oferiment, perqu\u00e8 s\u2019estimava m\u00e9s seguir fent d\u2019advocat laboralista.<\/p>\n

S\u00ed que va acceptar ser diputat al Parlament per dues legislatures. I sembla obligat fer esment a la seva traject\u00f2ria parlament\u00e0ria recollida en els diaris de sessions.<\/p>\n

A la primera legislatura: president de la Comissi\u00f3 de l\u2019Estatut dels Diputats de 1980 a 1983, membre de les Comissions de Just\u00edcia, Dret i Seguretat Ciutadana, del Reglament, d\u2019Alta Muntanya, d\u2019Organitzaci\u00f3 i Administraci\u00f3 de la Generalitat i Govern Local i secretari de la Comissi\u00f3 d\u2019Investigaci\u00f3 sobre l\u2019assalt i el segrest del Banc Central de Barcelona, la primera Comissi\u00f3 d\u2019Investigaci\u00f3 creada en aquest Parlament el 1980.<\/p>\n

En aquesta primera legislatura, interv\u00e9 activament com a ponent socialista, entre d\u2019altres q\u00fcestions, en la supressi\u00f3 de limitacions als drets de les dones recollides llavors en la Compilaci\u00f3 del Dret Civil especial de Catalunya, en relaci\u00f3 amb les Fundacions Privades, els Col\u00b7legis Professionals, en la llei que va crear la Policia de Catalunya i en la que va establir la coordinaci\u00f3 de les policies locals. Tamb\u00e9 en innumerables proposicions de llei, sobre els drets dels ex-presos pol\u00edtics, sobre presons, sobre la concessi\u00f3 de l\u2019indult a Xavier Vinader<\/strong>, sobre el dret a expressar-se en catal\u00e0 en serveis dependents de la Direcci\u00f3 de la Seguretat de l\u2019Estat a Catalunya, etc.<\/p>\n

En la segona legislatura la seva activitat parlament\u00e0ria va ser igualment intensa com a membre de la Comissi\u00f3 de Just\u00edcia, Dret i Seguretat Ciutadana, la del S\u00edndic de Greuges, la Comissi\u00f3 d\u2019Investigaci\u00f3 dels Jocs gestionats per la Generalitat i la Comissi\u00f3 d\u2019estudi sobre les Bosses de Pobresa. Ponent socialista en lleis tan importants com la de protecci\u00f3 de menors, la creaci\u00f3 de l\u2019Escola de Policia, del Col\u00b7legi de Periodistes, i en les lleis de reforma de l\u2019article 6 de la Compilaci\u00f3 del Dret Civil de Catalunya, la llei de reforma de les reserves legals i la llei successi\u00f3 intestada, que van assentar les bases de la renovaci\u00f3 del Dret Civil Catal\u00e0. I en proposicions de llei sobre la despenalitzaci\u00f3 de l\u2019avortament, la condemna del racisme a Sud\u00e0frica, la solidaritat amb els pobles iberoamericans sotmesos a r\u00e8gims dictatorials, objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia, organitzaci\u00f3 de les demarcacions judicials, etc.<\/p>\n

El 1988 deixa l\u2019esc\u00f3 i repr\u00e8n amb tota l\u2019empenta la seva traject\u00f2ria professional que d\u2019altra banda mai no havia abandonat del tot, i incrementa el seu comprom\u00eds amb organitzacions de defensa de la pau i els drets humans, amb els juristes dem\u00f2crates i tamb\u00e9 amb els compromesos amb l\u2019impuls de la llengua catalana en el m\u00f3n jur\u00eddic.<\/p>\n

Tampoc no afluixa en el seu comprom\u00eds militant i accepta encap\u00e7alar el corrent d\u2019Esquerra Socialista<\/strong> de Catalunya amb el que va establir bones relacions amb motiu de la seva aferrissada oposici\u00f3 a la continu\u00eftat d\u2019Espanya a l\u2019Alian\u00e7a Atl\u00e0ntica.<\/p>\n

No sempre estava d\u2019acord amb el seu partit. El recordo perfectament defensant de forma contundent el seu NO a l\u2019OTAN<\/strong> en el 4rt Congr\u00e9s del PSC celebrat l\u2019any 1984. En una publicaci\u00f3 del PSC de Barcelona d\u2019aquell mateix any, es recollia l\u2019opini\u00f3 d\u2019en Francesc<\/strong> sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, que contenia com a p\u00f2rtic una antiga recomanaci\u00f3 de S\u00e8neca<\/strong> que li escau perfectament: \u201cTingues per una gran cosa comportar-te sempre com el mateix home<\/em>\u201d. Aix\u00ed ho va fer al llarg de la seva vida. Per aix\u00f2 el respectem, l\u2019admirem i ha esdevingut un referent per a molts. Sempre el mateix home, sempre el mateix comprom\u00eds. No va fallar mai ni als seus, ni als treballadors, ni als socialistes, ni al seu pa\u00eds.<\/p>\n

Si hagu\u00e9s de triar una sola paraula per definir-lo, triaria \u201cautenticitat<\/em>\u201d. Per ell, socialisme era socialisme. No una etiqueta rutin\u00e0ria buida de contingut. Cito una definici\u00f3 d\u2019en Francesc<\/em>: \u201cl\u2019apropiaci\u00f3 col\u00b7lectiva dels mitjans de producci\u00f3, la planificaci\u00f3 econ\u00f2mica, l\u2019assumpci\u00f3 per part dels treballadors dels ressorts pol\u00edtics i l\u2019assumpci\u00f3 d\u2019un model de relacions laborals i c\u00edviques basat en l\u2019autogesti\u00f3<\/em>\u201d. Aix\u00ed entenia ell el socialisme, i aix\u00ed el va defensar sempre. Ens alertava el 2011: \u201cHem acceptat la desnaturalitzaci\u00f3 del nostre projecte socialista, m\u00e9s preocupats per trobar un programa a la mida d\u2019una majoria que no pas, tal com havia de ser, buscar una majoria per al nostre programa<\/em>\u201d. Aut\u00e8ntic, d\u2019una pe\u00e7a, sempre el mateix home.<\/p>\n

En un dels darrers articles seus que he garbellat es demostra com mai no va abaixar la gu\u00e0rdia. Es tracta d\u2019un article col\u00b7lectiu publicat a El Pa\u00eds<\/strong> de t\u00edtol \u201cLa destrucci\u00f3 del dret laboral<\/em>\u201d alertant contra el greu retroc\u00e9s que a judici seu implicava la darrera reforma laboral, i recordava el seu comprom\u00eds contra la flexibilitzaci\u00f3 del mercat de treball i la desregulaci\u00f3 de les relacions laborals. Deia: \u201cSi el Dret s\u00f3n normes, el que est\u00e0 fent el Govern \u00e9s destruir amb aquesta reforma una part del sistema jur\u00eddic establert democr\u00e0ticament i consolidat despr\u00e9s d\u2019anys de sacrificis i lluites socials<\/em>\u201d.<\/p>\n

Llibertat i just\u00edcia social s\u00f3n els ideals que van presidir tota la vida d\u2019en Francesc Casares<\/strong>. La seva fidelitat a aquestes dues causes defineix una vida compromesa.<\/p>\n

Un comprom\u00eds arrelat al seu temps i al seu pa\u00eds.<\/p>\n

Permeteu-me que acabi recordant les seves paraules:<\/p>\n

\u201cNo s\u00f3c gens partidari d\u2019aconsellar ning\u00fa, i menys encara amb f\u00f3rmules breus i sint\u00e8tiques. M\u00e9s aviat s\u00f3c partidari de predicar amb l\u2019exemple. No obstant, per no passar per un vell regany\u00f3s, que es nega a parlar, gosaria dir als joves d\u2019avui que no deixin de ser joves ni tan sols quan siguin vells. \u00c9s a dir, que prenguin el comprom\u00eds, des d\u2019ara, de seguir mantenint les mateixes idees altruistes i generoses que ara puguin tenir, per sempre m\u00e9s<\/em>\u201d.<\/p>\n

Que la seva mem\u00f2ria ens acompanyi sempre.<\/p>\n

Diari de Miquel Iceta<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Necrol\u00f2gica de Francesc Casares i Potau, llegida per Miquel Iceta en el Ple del Parlament de Catalunya, 22.02.17 Gr\u00e0cies, senyora presidenta. Vull en primer lloc saludar els fills d\u2019en Francesc Casares, Mart\u00ed, Joan, Laia, Toni i Miquel, i els familiars i amics que avui ens acompanyen amb motiu d\u2019aquest petit homenatge a qui fou diputat …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,1],"tags":[],"class_list":["post-16051","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16051","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16051"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16051\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16053,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16051\/revisions\/16053"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16051"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16051"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16051"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}