{"id":16016,"date":"2017-02-21T20:04:36","date_gmt":"2017-02-21T18:04:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16016"},"modified":"2017-02-21T20:04:36","modified_gmt":"2017-02-21T18:04:36","slug":"jose-maria-maravall-populismes-i-representacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-maria-maravall-populismes-i-representacio\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Maria Maravall: Populismes i representaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"populisme\"Per “populisme<\/strong>” em refereixo, d’una banda, a la representaci\u00f3 pol\u00edtica que alguns partits, d’esquerra i de dreta, s’atribueixen; d’altra banda, a les pol\u00edtiques que prometen. Declaren representar al “poble<\/strong>” -un conjunt heterogeni per\u00f2 tot ell sotm\u00e8s a una “casta<\/strong>“. Pel que fa a les pol\u00edtiques que proposen, no atenen mai a les seves conseq\u00fc\u00e8ncies. Tampoc als mitjans per atendre-les: tot dep\u00e8n d’una “voluntat pol\u00edtica<\/strong>” per a la qual suposadament no hi ha restriccions.<\/p>\n

Els seus or\u00edgens es troben en el moviment dels nar\u00f3dniki<\/em>, revolucionaris de classe mitjana i mitjana-alta que van pretendre mobilitzar a la pagesia russa en les d\u00e8cades de 1860 i 1870. Estrat\u00e8gies semblants han estat utilitzades amb freq\u00fc\u00e8ncia. Marx<\/strong> va analitzar magistralment un moviment populista: el cop d’Estat de Llu\u00eds<\/strong> Bonaparte<\/strong> a Fran\u00e7a: “un personatge mediocre i grotesc<\/em>” convertit en un salvador del poble. Els te\u00f2rics italians de finals del segle 19 i comen\u00e7aments del 20, precursors del feixisme, van utilitzar la divisi\u00f3 casta \/ poble per anar-la progressivament derivant cap a una teoria del “cabdillatge<\/em>” -un duce<\/em> que enlla\u00e7ava directament amb el poble, per sobre d’un sistema i unes elits corruptes. El “cabdillatge<\/em>” i el populisme han estat freq\u00fcents en la pol\u00edtica llatinoamericana, un exemple n’\u00e9s avui\u00a0 Nicol\u00e1s Maduro<\/strong>. Tamb\u00e9 als Estats Units, sobretot entre 1890 i 1930 – ara Donald Trump<\/strong> constitueix un cas extraordinari de populisme pel seu\u00a0 atac al “sistema<\/em>“, l’establishment<\/em>, i per unes pol\u00edtiques basades en la xenof\u00f2bia, el racisme i el proteccionisme.<\/p>\n

Avui dia els populismes, tant pel que diuen representar com per les pol\u00edtiques que ofereixen, s’han multiplicat. Ha succe\u00eft a l’Europa de les democr\u00e0cies tradicionals i “virtuoses”: a la Finl\u00e0ndia<\/strong> dels Veritables Finlandesos<\/strong>, a la Dinamarca<\/strong> del Partit Popular Dan\u00e8s (PPD<\/strong>), a l’Holanda<\/strong> del Partit per la Llibertat<\/strong> (VVD<\/strong>), a la Fran\u00e7a<\/strong> del Front Nacional<\/strong> de Marine Le Pen<\/strong>, a l’Anglaterra<\/strong> del triomf del Brexit<\/strong>. \u00c9s tamb\u00e9 el que alimenta el discurs dicot\u00f2mic de “casta<\/em>” i “poble<\/em>” a la It\u00e0lia de Beppe Grillo<\/strong> i el Moviment 5 estrelles<\/strong>, aix\u00ed com a l’Espanya<\/strong> de Podemos<\/strong> – on Pablo Iglesias<\/strong> ha declarat, per exemple, que ell \u00e9s com Donald Trump<\/strong> nom\u00e9s que d’esquerres, despr\u00e9s d’haver afirmat que la difer\u00e8ncia entre esquerra i dreta havia desaparegut.<\/p>\n

El populisme \u00e9s dif\u00edcilment compatible amb la democr\u00e0cia. Els representants elegits es presenten com a membres m\u00e9s de “la casta<\/em>“. El vincle directe entre governants i “poble<\/em>” s’exercita mitjan\u00e7ant plebiscits i refer\u00e8ndums -un instrument pol\u00edtic manipulable com pocs. Els organismes intermedis interfereixen en aquest vincle – els parlaments, els congressos dels partits, els \u00f2rgans judicials i els mitjans de comunicaci\u00f3 independents. En les seves dues primeres setmanes de mandat, Trump<\/strong> ha subvertit a jutges i mitjans d’informaci\u00f3 contraposant-los al “poble<\/em>” i dirigint-se directament als ciutadans. S’ignora el que sabem des de fa m\u00e9s de dos segles – que en societats grans i complexes, amb interessos molt heterogenis, l’\u00fanica democr\u00e0cia possible \u00e9s la democr\u00e0cia representativa, amb pesos i contrapesos entre els diferents poders, i que la “democr\u00e0cia directa<\/em>” s’oposa a qualsevol contingut deliberatiu de la democr\u00e0cia. Que els mandats imperatius i la revocaci\u00f3 immediata dels representants i dels governants s\u00f3n contraris als interessos dels ciutadans: les condicions inicials solen canviar i no ajustar les pol\u00edtiques pot ser nefast. Que per tot aix\u00f2, els representants sempre han de de donar compte de les seves decisions, de qualsevol canvi en les seves promeses, i sotmetre al veredicte dels ciutadans en les eleccions. L’atac a la democr\u00e0cia representativa, acompanyat del populisme, \u00e9s una amena\u00e7a real a les llibertats.<\/p>\n

La por \u00e9s la base pol\u00edtica dels populismes. La globalitzaci\u00f3 pot generar aquesta por al si dels sectors m\u00e9s vulnerables a una internacionalitzaci\u00f3 de les economies. Per aix\u00f2 els populistes els ofereixen aixecar barreres proteccionistes – tot el que Fernando Henrique Cardoso<\/strong> ha qualificat com “utopies regressives<\/em>“. Tornar a aixecar els murs que van mantenir al subdesenvolupament als pa\u00efsos pobres, impedint les seves exportacions competitives. Al llarg de molts anys, suprimir aquestes barreres va ser un objectiu de la socialdemocr\u00e0cia. No pot apartar-se d’aquest cam\u00ed, la qual cosa no vol dir acceptar una desregulaci\u00f3 dels mercats de productes i de capital que s’imposi a la pol\u00edtica democr\u00e0tica. Mitjan\u00e7ant els Estats de Benestar s’han protegit els sectors danyats per aquesta globalitzaci\u00f3 creixent. Ha existit una associaci\u00f3 molt forta, amb evid\u00e8ncia aclaparadora, entre despesa social i internacionalitzaci\u00f3 de les economies.<\/p>\n

Per\u00f2 el disseny de l’Estat de Benestar ha de ser avui reformulat: no pot passar a ser un instrument per finan\u00e7ar el consum dels grups d’ingressos alts; s’ha de definir millor qu\u00e8 s’ent\u00e9n per “igualtat<\/em>“, com eliminar discriminacions socials, com eradicar la “necessitat<\/em>“, com generar oportunitats que evitin trampes socials de les que no \u00e9s possible sortir-se’n. Cal aclarir prioritats. I la distribuci\u00f3 no pot bloquejar el creixement del benestar de tots.<\/p>\n

Els socialdem\u00f2crates tenen molts deures per fer. Es parla molt de “la crisi de la socialdemocr\u00e0cia<\/em>” -avui ha raons per fer-ho. Si atenem a les 17 democr\u00e0cies m\u00e9s assentades d’Europa<\/strong> *, entre les \u00faltimes eleccions celebrades abans de l’inici de la crisi el 2008 i les \u00faltimes (en 2015 o 2016) la mitjana del vot dels partits socialdem\u00f2crates ha caigut d’un 28,2%<\/strong> del vot a un 21,9%<\/strong>, m\u00e9s de sis punts, mentre que el dels partits de la dreta ha passat de 31,3%<\/strong> a 27,1%<\/strong>, \u00e9s a dir m\u00e9s de quatre – en bona part afectats per l’auge de un populisme xen\u00f2fob i reaccionari **. Les difer\u00e8ncies nacionals s\u00f3n rellevants: a l’esquerra, davant la p\u00e8rdua d’un 85,6%<\/strong> dels seus votants pel PASOK<\/strong> a Gr\u00e8cia<\/strong>, una pujada d’un 17%<\/strong> del PvdA<\/strong> a Holanda<\/strong>; a la dreta, una caiguda del 53,8%<\/strong> en el cas del Popolo della Libert\u00e1<\/strong> a It\u00e0lia<\/strong>, enfront d’un augment del 90,1%<\/strong> del vot de H\u00f8yre<\/strong>, el partit conservador a Noruega<\/strong>. A vegades han caigut conjuntament els principals partits d’esquerra i dreta (a Gr\u00e8cia<\/strong> el vot conjunt va baixar de 76,6 <\/strong>al 34,4%<\/strong>, a It\u00e0lia<\/strong>, de 84,3<\/strong> al 47%<\/strong>; a Espanya<\/strong>, de 83,4<\/strong> a 55, 6%<\/strong>). I excepcionalment van pujar tots dos, com a Alemanya<\/strong> (de 56,8 <\/strong>al 67,2%<\/strong>).<\/p>\n

Europa<\/strong> \u00e9s el regne de les coalicions i els socialdem\u00f2crates estan en el govern de nou d’aquests 17 pa\u00efsos -en sis ho presideixen. Una altra cosa \u00e9s el que fan en el govern: la singularitat de les seves pol\u00edtiques est\u00e0 molt desgastada i els hi resulta imprescindible replantejar-se-les\u00a0 com van fer despr\u00e9s de 1945 i en els anys 60. Guiats per la igualtat, que representa la seva permanent senya d’identitat, i donant prioritat a seva negaci\u00f3 extrema: la pobresa i la necessitat en que viuen els sectors m\u00e9s castigats per la desigualtat, potser el major cost social de la crisi. De manera que tamb\u00e9 ajudi aquest replantejament a frenar la pol\u00edtica de la por – i el vot de molts treballadors a partits proteccionistes i reaccionaris.<\/p>\n

(*) Els pa\u00efsos s\u00f3n Alemanya<\/strong>, \u00c0ustria<\/strong>, B\u00e8lgica<\/strong>, Dinamarca<\/strong>, Espanya<\/strong>, Finl\u00e0ndia<\/strong>, Fran\u00e7a<\/strong>, Gr\u00e8cia<\/strong>, Holanda<\/strong>, Irlanda<\/strong>, Isl\u00e0ndia<\/strong>, It\u00e0lia<\/strong>, Luxemburg<\/strong>, Noruega<\/strong>, Portugal<\/strong>, Regne Unit<\/strong> i Su\u00e8cia<\/strong>.<\/p>\n

(**) Considero sempre partits, no fam\u00edlies ideol\u00f2giques. \u00c9s a dir, no amago la crisi del PASOK<\/strong> a Gr\u00e8cia despr\u00e9s de l’auge de SYRIZA<\/strong>, ni la caiguda de Venstre<\/strong> a Dinamarca<\/strong> despr\u00e9s de la pujada del Dansk<\/strong> Folkeparti<\/strong>.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per “populisme” em refereixo, d’una banda, a la representaci\u00f3 pol\u00edtica que alguns partits, d’esquerra i de dreta, s’atribueixen; d’altra banda, a les pol\u00edtiques que prometen. Declaren representar al “poble” -un conjunt heterogeni per\u00f2 tot ell sotm\u00e8s a una “casta“. Pel que fa a les pol\u00edtiques que proposen, no atenen mai a les seves conseq\u00fc\u00e8ncies. Tampoc …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16,32,1],"tags":[],"class_list":["post-16016","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-europa","category-politica","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16016","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16016"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16016\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16022,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16016\/revisions\/16022"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16016"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16016"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16016"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}