{"id":15955,"date":"2017-02-16T23:30:45","date_gmt":"2017-02-16T21:30:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=15955"},"modified":"2017-02-17T09:21:13","modified_gmt":"2017-02-17T07:21:13","slug":"aldo-tortorella-partir-dels-fonaments","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/aldo-tortorella-partir-dels-fonaments\/","title":{"rendered":"Aldo Tortorella: A partir dels fonaments"},"content":{"rendered":"

\"Aldo-Tortorella-1\"Fins fa poc, l’exig\u00e8ncia plantejada, no sols per nosaltres,\u00a0 en la nostra revista, que era refer les bases te\u00f2riques\u00a0 d’una possible esquerra, havia aparegut als que s’ocupen d’aquestes coses una sol\u00b7licitud purament abstracta. Una esquerra majoria ja existia a It\u00e0lia i a Europa, es deia, i fora d’aquesta nom\u00e9s hi havia els grups busca-raons de sempre. Per\u00f2 davant les derrotes progressives de les dretes socialdem\u00f2crates alguna cosa\u00a0 ha canviat tamb\u00e9 en els que fins ara han sostingut com a paraula sagrada la conversi\u00f3 al neoliberalisme de les tend\u00e8ncies d’esquerra. Diversos dels m\u00e9s coneguts columnistes dels principals diaris italians, de fet, s’han anat donant compte del\u00a0 gir cap a la irrellev\u00e0ncia de les actuals socialdemocr\u00e0cies a tot Europa i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, apunten a una necessitat de reconstrucci\u00f3.
\nD’altra banda, era dif\u00edcil no veure-ho: el col\u00b7lapse d’Hollande<\/strong>, els alemanys al servei de la Merkel,<\/strong> els espanyols dividits i majorit\u00e0riament pel govern centrista, les diverses derrotes en els pa\u00efsos m\u00e9s petits, l’avan\u00e7 arreu en l’electorat popular, a les seves expenses, dels moviments de protesta, o pitjor, de la dreta nacionalista.
\nL’\u00faltima pe\u00e7a d’aquesta cadena de desastres ha estat el col\u00b7lapse a It\u00e0lia – en el refer\u00e8ndum constitucional – de la l\u00ednia pol\u00edtica i institucional seguit per l’ex-alcalde de Flor\u00e8ncia (Mateo Renzi<\/strong>),\u00a0 presentat fins aleshores, com una mena d’infant prodigi del reformisme modern i en realitat el darrer tertuli\u00e0 televisiu protagonista de la metamorfosi\u00a0 consumada de la major esquerra italiana (PDS, DS, PD) en una cosa allunyad\u00edssima de l’esquerra. I aix\u00ed, ara, s’escriuen les oportunes ressenyes\u00a0 sobre eels errors, fets evidents per la desastrosa derrota, comesos pels dirigents d’aquest partit ( ara definits com un “grup de joves de prov\u00edncies<\/em>” o una “facci\u00f3 de la Toscana<\/em>“, etc.), i pel seu l\u00edder: la dist\u00e0ncia dels problemes dels pobres i desposse\u00efts, la dist\u00e0ncia del Sud, la proximitat als poderosos dels diners, el m\u00e8tode de gratificacions pre-electorals, l’ab\u00fas de promeses buides, l’exc\u00e9s medi\u00e0tic, el propagandisme f\u00e0cil en lloc de la serietat, la personalitzaci\u00f3 excessiva, la mala qualitat del personal pol\u00edtic (vegi’s Galli della Loggia<\/strong> al Corriere della sera<\/em><\/strong> del 5 de desembre).
\nEn veritat, fins i tot abans de la derrota del refer\u00e8ndum alg\u00fa havia anat m\u00e9s enll\u00e0 en l’an\u00e0lisi del PD<\/strong>. Es descobr\u00ed – Scalfari<\/strong> – que aquesta esquerra s’havia quedat “sense \u00e0nima<\/em>“, \u00e9s a dir que els sentiments d’esquerra existeixen i estan ben arrelats,\u00a0 per\u00f2 que estan frustrats en gran mesura pel partit que hauria de representar-los. Per arribar a aquesta\u00a0 \u00faltima conclusi\u00f3, l’ ex-director de La Reppublica<\/em><\/strong> va realitzar una recerca en la vig\u00edlia del refer\u00e8ndum, viatjant per tot It\u00e0lia. Cal felicitar-lo,\u00a0 per\u00f2 potser nom\u00e9s li calia mirar al seu voltant. I un conegut professor de la filosofia i comentarista pol\u00edtic finalment ha sentenciat, amb un gran esfor\u00e7 mental, que l’esquerra “ha de deixar d’imitar a la dreta<\/em>.” Millor tard que mai, per\u00f2 seria \u00fatil comptar amb alguna reflexi\u00f3 sobre les seves pr\u00f2pies responsabilitats en aquesta deriva. Molts dels cr\u00edtics d’avui s\u00f3n sovint les mateixes persones que han acompanyat amb la major benevol\u00e8ncia i obsequiositat\u00a0 tota l’acci\u00f3 de la direcci\u00f3 del Partit Dem\u00f2crata i el seu principal exponent des que es va convertir en cap del govern per sorpresa, o m\u00e9s aviat, per un cop de palau.
\nAbans i despr\u00e9s de l’arribada al govern de l’ex-alcalde de Flor\u00e8ncia, han estat els diaris italians que m\u00e9s influeixen en els ben pensants\u00a0 per emp\u00e8nyer el Partit Dem\u00f2crata a que a It\u00e0lia ocup\u00e9s el lloc de la socialdemocr\u00e0ciai a fer seves la ideologia i la pol\u00edtica de Blair<\/strong>, Schroeder<\/strong> i amb les difer\u00e8ncies \u00f2bvies, Clinton<\/strong>. Blair<\/strong>, o alg\u00fa per ell,\u00a0 havia teoritzat\u00a0 pel partit laborista\u00a0 una “tercera via<\/em><\/strong>” que treia tota centralitat al treball\u00a0 en nom del credo neoliberal dut a la pr\u00e0ctica per la Thatcher<\/strong> i mai negat. Schroeder<\/strong> havia estat, en oposici\u00f3 a l’esquerra del seu partit, el definidor de la socialdemocr\u00e0cia com a “Nou centre<\/em><\/strong>“. I Clinton<\/strong> entre els finals dels noranta i el comen\u00e7ament dels 2000 semblava guiar la tercera via de l’esquerra global neoliberal.<\/p>\n

Alg\u00fa potser recordar\u00e0\u00a0 la reuni\u00f3 de Flor\u00e8ncia<\/strong> (era el novembre de 1999) del president dels Estats Units i la seva esposa Hillary<\/strong>, amb Blair<\/strong>, Schroeder<\/strong>, Jospin<\/strong>, Prodi<\/strong>, D’Alema<\/strong> i les seves consorts. Va ser la gran festa medi\u00e0tica del que semblava\u00a0 l’esquerra del nou segle – de fet, del nou mil\u00b7lenni -tota al govern. Clinton<\/strong> arribava a aquella reuni\u00f3 despr\u00e9s de la signatura de la llei, preparada pels repu<\/span>blicans i ben rebuda a Wall<\/strong> Street<\/strong>, que derogava l’\u00faltima de les regles de Roosevelt<\/strong> encara vigent sobre les activitats anc\u00e0ries (la Steagall<\/strong> Act,\u00a0<\/strong> separant els bancs tradicionals dels d’inversi\u00f3). El resultat m\u00e9s conegut va ser la crisi de les subprime<\/em> de 2007 – 2008, i l’\u00fas de muntanyes de diners p\u00fablics per evitar una cat\u00e0strofe. I de ru\u00efna en ru\u00efna\u00a0 hem arribat\u00a0 a Trump<\/strong>, al Brexit<\/strong>, als sistemes parafeixistes de l’est d’Europa, a l’amena\u00e7a lepenista a Fran\u00e7a. L’ “esquerra” neoliberal ha obert el cam\u00ed al pitjor.
\nNo basta, per\u00f2, deplorar-ho. Cal preguntar-se per qu\u00e8 en els partits tradicionals de l’esquerra del segle passat, incl\u00f2s el PCI<\/strong> abans de la dissoluci\u00f3, es va difondre la conversi\u00f3 al neoliberalisme i s’inici\u00e0 una fugida precipitada cap\u00a0 a la dreta. Certament, el col\u00b7lapse del model sovi\u00e8tic pes\u00e0 sobre totes les forces pol\u00edtiques d’inspiraci\u00f3 socialista, inclosos les que s’en havien distanciat o l’havien obertament combatut en nom del m\u00e8tode democr\u00e0tic. Per\u00f2 no era nom\u00e9s aix\u00f2. Dins dels sistemes capitalistes guanyadors madurava un canvi substancial. La vict\u00f2ria a escala planet\u00e0ria oferia nous mercats, obria les portes al mercat \u00fanic de capitals, oferia amb la globalitzaci\u00f3 una immensa quantitat de m\u00e0 d’obra barata. Alhora, la revoluci\u00f3 electr\u00f2nica no nom\u00e9s canviava d’una manera impactant el sistema de\u00a0 les comunicacions i la informaci\u00f3, sin\u00f3 que destru\u00efa en els pa\u00efsos avan\u00e7ats molts m\u00e9s llocs de treball dels que creava. El sector terciari esdevenia cada vegada m\u00e9s elefant\u00edac. Es transformaven els equilibris entre els continents i en els continents. A Europa la desintegraci\u00f3 sovi\u00e8tica, la reunificaci\u00f3 d’Alemanya i la unitat monet\u00e0ria europea obrien el cam\u00ed de l’ hegemonia alemanya, mentre els nacionalismes renascuts\u00a0 rediscutien les fronteres i tornaven a guerrejar.
\nAqu\u00ed a It\u00e0lia, pitjor encara que en altres llocs, l’estat de benestar era sostingut en gran mesura pel deute i el deute, al seu torn absorbia recursos creixents. La lluita contra l’evasi\u00f3 fiscal, ignorada en els temps de desenvolupament, es feia implacable pels de baix i in\u00fatil pels de dalt, que usen els paradisos fiscals. La introducci\u00f3 del precariat (la primera llei que el legitima \u00e9s del centreesquerra a finals dels anys noranta) divideix el mercat de treball i els treballadors, separa els joves dels vells: a m\u00e9s, l’expansi\u00f3 de la UE a nous pa\u00efsos de l’est va portarva nous treballadors a preu baix. L’entrada a la moneda \u00fanica acceptada acr\u00edticament\u00a0 feia cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil la compet\u00e8ncia amb els pa\u00efsos amb una major productivitat (Alemanya sobretot), mentre les guerres balc\u00e0niques i despr\u00e9s a l’Orient Mitj\u00e0\u00a0 (la primera d’Iraq<\/strong> \u00e9s de 1990) comen\u00e7aven a crear masses de refugiats.
\nVal a dir, crec, que enfront d’aquests trastorns pol\u00edtics internacionals i d’aquestes transformacions estructurals,\u00a0 enfront d’una realitat social en mutaci\u00f3,\u00a0 l’esquerra d’inspiraci\u00f3 socialista, interna o externa als partits socialdem\u00f2crates i assimilats, va romandre, a It\u00e0lia com en altres llocs, instal\u00b7lada\u00a0 en la defensa dels resultats i dels instruments d’intervenci\u00f3\u00a0 que havien estat \u00fatils en una situaci\u00f3 econ\u00f2mica i pol\u00edtica diferent, sense noves idees i propostes. I, malgrat la generosa fidelitat, que es va mantenir en molts, a les idees d’alliberament hum\u00e0 i social en les que havia fet lleva el pensament socialista quedaven\u00a0 ara desprove\u00efdes de la seva perspectiva de societat,\u00a0 ja que la primera experi\u00e8ncia estatal que havia volgut basar-se en la propietat social dels mitjans la producci\u00f3 i intercanvi (la sovi\u00e8tica) s’havia contradit a si mateixa malgrat sacrificis, sofriments i trag\u00e8dies terribles.<\/p>\n

Per tant, es compr\u00e8n b\u00e9 per qu\u00e8 la dreta socialdem\u00f2crata, tradicionalment propera a la l\u00f2gica del sistema existent, va saltar per sobre del fossat, i pens\u00e0 esdevenir\u00a0 guanyadora mostrant-se m\u00e9s eficient que la dreta moderada en les mateixes pol\u00edtiques. Aquella dreta socialdem\u00f2crata, per\u00f2, en nom del realisme o del pragmatisme, estava produint, de fet, una fugida de la realitat. Si la globalitzaci\u00f3\u00a0 implicava l’entrada de nous i grans pa\u00efsos entre els protagonistes de l’economia i la pol\u00edtica mundials (per\u00f2 al preu de\u00a0 formes d’explotaci\u00f3 del treball sovint inaudites) simult\u00e0niament imposava un preu elevat a les forces treballadores dels pa\u00efsos m\u00e9s desenvolupats, un preu agreujat per la crisi econ\u00f2mica. I si la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica podia anunciar el naixement d’un m\u00f3n de menys fatigues f\u00edsiques i de major riquesa material i cultural, la realitat mostrava\u00a0 l’augment de la desocupaci\u00f3 i una ocupaci\u00f3 cada vegada menys qualifica a nivell de masses (l’oferta prevalent esdevenia la dels serveis a les persones). Per aix\u00f2 l’esquerra neoliberal, incapa\u00e7 de veure i de fer front a les conseq\u00fc\u00e8ncies socials de la seva pr\u00f2pia pol\u00edtica, est\u00e0 fallant a tot arreu. Per\u00f2 l’esquerra que voldria ser\u00a0 alternativa, al seu torn, ha demostrat \u00e0mpliament que no reeixia a representar el malestar i el patiment social, malgrat\u00a0 veure’ls i denunciar-los. I aix\u00f2 ha passat sobretot, ens semblava i ens sembla, per seguir t\u00e0ctiques sovint nom\u00e9s electoralistes, \u00e9s a dir per l’abs\u00e8ncia d’un pensament capa\u00e7 de confrontar-se amb el temps nou.
\nPer totes aquestes raons la nostra revista, des del seu nou comen\u00e7ament, va parlar de la necessitat de reconstruir des dels fonaments una esquerra que volgu\u00e9s mantenir viva la inspiraci\u00f3 socialista. La derrota d’aquesta esquerra davant e les posicions neoliberals, pens\u00e0vem, depenia, per descomptat, de la dificultat de proposar mesures cre\u00efbles diferents de les de la deriva dretana, per\u00f2 aquesta mateixa dificultat depenia al seu torn de l’abs\u00e8ncia d’una identitat forta i recognoscible. Si l’esquerra neoliberal s’anava confonent amb la dreta, l’altra esquerra es mantenia atrapada substancialment en una trama conceptual que es mostrava infecunda. Ni\u00a0 la cr\u00edtica de l’anquilosament dogm\u00e0tic (de l’experi\u00e8ncia sovi\u00e8tica, i tamb\u00e9 de molts dels seus oponents) del pensament d’inspiraci\u00f3 marxiana podia bastar. Havia de ser explicada en els seus motius te\u00f2rics, m\u00e9s enll\u00e0 dels immediatament pol\u00edtics. Ens semblava evident que en els or\u00edgens de la derrota de les idees social\u00edstiques hi havia raonst m\u00e9s profundes i llunyanes\u00a0 que la trag\u00e8dia de l’estalinisme, ella mateixa no ocasional. I que la vict\u00f2ria global del model capitalista tenia arrels en una visi\u00f3 molt m\u00e9s complexa que la resumida per l’exaltaci\u00f3 dels “esperits animals<\/em>“. No es tractava \u00fanicament de\u00a0 redefinir, \u00f2bviament, les pol\u00edtiques, sin\u00f3 el sentit mateix de les pr\u00f2pies ambicions o els propis objectius, donat que paraules com “socialisme<\/em>” o “esquerra<\/em>” havien\u00a0 anat perdent el sentit intu\u00eftiu que semblaven tenir en el segle XX i havien de ser redefinides.
\nPer tant pos\u00e0vem en primer pla el replantejament de la relaci\u00f3 entre la llibertat i la igualtat, a partir de l’axioma per el qual d’una condici\u00f3 de llibertat, encara que sigui estreta, pot n\u00e9ixer la igualtat, mentre que el contrari no \u00e9s cert, no nom\u00e9s per la prova de l’experi\u00e8ncia sin\u00f3 perqu\u00e8 la igualtat nom\u00e9s \u00e9s tal entre persones que se senten lliures. Per\u00f2 la prioritat de la idea de la llibertat exigeix \u200b\u200breplantejar-se aquesta idea com un problema i no com una acceptaci\u00f3 de la interpretaci\u00f3 donada – \u00e9s a dir, com un instrument de\u00a0 competici\u00f3 contra l’altre- en les\u00a0 societats capitalistes en qu\u00e8 vivim. Tot aix\u00f2, ens semblava, reenviava i reenvia a la primacia de les raons \u00e8tiques en les quals hauria de justificar-se l’esquerra i a les quals\u00a0 romandre fidels – i per tant a la necessitat de revisar la distinci\u00f3 entre l’\u00e8tica de les intencions (confinada a l’esfera privada) i l’\u00e8tica de la responsabilitat (suposadament\u00a0 la \u00fanica en l’esfera p\u00fablica), en nom de les quals s’han com\u00e8s les pitjors atrocitats en ambd\u00f3s costats. Cal dir que la tend\u00e8ncia autorit\u00e0ria present en molts dels principals pa\u00efsos capitalistes (o de capitalisme estatal i privat barrejats) indica clarament que el tema de la conquesta o la defensa de les llibertats, a partir de les m\u00e9s elementals, s’ha fet evident.
\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, sugger\u00edem,\u00a0 la pr\u00e0ctica pol\u00edtica – \u00e9s a dir, el vestit i les regles de l’acci\u00f3 pol\u00edtica en el present – precedeix a qualsevol altra exig\u00e8ncia. La proximitat activa als problemes\u00a0 que sorgeixen entre els treballadors de totes les condicions i en les capes desfavorides s\u00f3n una part constitutiva d’aquesta pr\u00e0ctica. Per\u00f2 no \u00e9s menys essencial la credibilitat dels qui pretenguin representar els uns i els altres. Les pr\u00f2pies indicacions, indispensables, de “solucions concretes als problemes concrets<\/em>” passa per la credibilitat de qui les proposa. Els comunistes italians havien compr\u00e8s que no era suficient predicar el sol de l’avenir, i que es necessitava la capacitat de proposta. per\u00f2 hi havia una premissa impl\u00edcita: era la credibilitat del grup dirigent, una credibilitat provada en la lluita antifeixista i la resist\u00e8ncia i despr\u00e9s, fins que dur\u00e0,\u00a0 una manera d’estar del personal pol\u00edtic vinculada a les condicions populars. La serietat i la for\u00e7a d’una visi\u00f3 del m\u00f3n, \u00e9s a dir una forta identitat ideal i moral, han de ser garantides pels fets. I nom\u00e9s d’aquesta manera es pot donar versemblan\u00e7a a les declaracions program\u00e0tiques que, d’una altra manera, per ben dissenyades que siguin, nom\u00e9s s\u00f3n una promesa entre d’altres. I nom\u00e9s d’aquesta manera s\u00f3n perseguibles les solucions concretes,\u00a0 sempre condicionades per l’estat de fet, l’equilibri de forces i les enteses amb els\u00a0 altres – necess\u00e0ries, fins i tot indispensables en un r\u00e8gim parlamentari per a evitar el pitjor.
\nEn qualsevol cas, una forta identitat d’esquerra necessita veritat. Aix\u00ed, per exemple, la necessitat de defensar els drets socials no coincideix amb la defensa de l’Estat de benestar tal com \u00e9s, a partir de la seva concepci\u00f3\u00a0 com\u00a0 ap\u00e8ndix del desenvolupament capitalista – i per tant funci\u00f3 dels seus cicles – i gestionada de vegades (com en el cas de la salut) en inter\u00e8s primari del sistema privat i del personal de comandament. O, per posar un altre exemple, en el drama de la gesti\u00f3 de la immigraci\u00f3 de persones que fugen de la guerra i la carestia, la solidaritat humana\u00a0 sacrosanta ha d’anar acompanyada de la den\u00fancia de la causa de tants desastres ni ha d’ocultar el malestar i, tamb\u00e9 els problemes econ\u00f2mics que sorgeixen entre els treballadors i als barris populars que han de tractar amb ells immediatament. I deixant clar que l’\u00fanica perspectiva per la que lluitar\u00a0 \u00e9s la d’una pol\u00edtica de pau i d’un gegant\u00ed esfor\u00e7 dels pa\u00efsos rics per superar el subdesenvolupament.
\nEn qualsevol cas, el temps apressa. S\u00e9 que circula la idea que nom\u00e9s un populisme d’esquerra pot v\u00e8ncer a un populisme de dreta. Em sembla una esperan\u00e7a il\u00b7lus\u00f2ria. Jo diria m\u00e9s aviat que el problema \u00e9s guanyar per a una visi\u00f3 veritablement transformadora\u00a0 totes les forces disponibles siguin on siguin. Per\u00f2 aix\u00f2 implica, de fet, que hi hagi un discurs d’esquerra i que sigui tamb\u00e9 capa\u00e7 d’entendre i interpretar totes les inst\u00e0ncies humanament i pol\u00edticament justes que altres hagin\u00a0 expressat: per exemple, les\u00a0 de la revolta sobre la q\u00fcesti\u00f3 moral. Seria un veritable problema per a ells i per al pa\u00eds que les forces (o les debilitats) de l’esquerra que tendeixen a apropar-se, com ara sembla possible, no es persuadissin de la necessitat d’un pensament com\u00fa sobre els seus errors, sense condicions pr\u00e8vies i sense rancors, i de la necessitat d’expressar una visi\u00f3 i una proposta comunes no afectades pel mer electoralisme. Hem sostingut sempre els diversos intents d’unir les esquerres disperses,\u00a0 advertint que sense un esfor\u00e7 de pensament s\u00f2lidament fonamentat cap subjecte pol\u00edtic, ni unitari ni federal, ni petit mai ni gran,\u00a0 podr\u00e0 mai tenir una vida duradora. Era una predicci\u00f3 f\u00e0cil puntualment confirmada pels fets. Caldria tractar de tenir-la en compte avui, abans que sigui massa tard.<\/p>\n

Font: Critica Marxista<\/strong><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fins fa poc, l’exig\u00e8ncia plantejada, no sols per nosaltres,\u00a0 en la nostra revista, que era refer les bases te\u00f2riques\u00a0 d’una possible esquerra, havia aparegut als que s’ocupen d’aquestes coses una sol\u00b7licitud purament abstracta. Una esquerra majoria ja existia a It\u00e0lia i a Europa, es deia, i fora d’aquesta nom\u00e9s hi havia els grups busca-raons de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16],"tags":[],"class_list":["post-15955","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-europa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15955","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15955"}],"version-history":[{"count":27,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15955\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15988,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15955\/revisions\/15988"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15955"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15955"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15955"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}