{"id":15923,"date":"2017-02-14T12:38:58","date_gmt":"2017-02-14T10:38:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=15923"},"modified":"2017-02-14T12:47:16","modified_gmt":"2017-02-14T10:47:16","slug":"enric-juliana-un-tren-que-ve-de-lluny","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-juliana-un-tren-que-ve-de-lluny\/","title":{"rendered":"Enric Juliana: Un tren que ve de lluny"},"content":{"rendered":"<div id=\"moz-reader-content\">\n<div id=\"readability-page-1\">\n<div itemprop=\"articleBody\" data-gtm-element-container=\"modulo-texto-link\">\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-15931\" alt=\"corredor-del-mediterraneo\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/corredor-del-mediterraneo.jpeg\" width=\"396\" height=\"265\" \/>La idea del corredor mediterrani \u00e9s m\u00e9s valenciana que catalana. A comen\u00e7aments del segle XX a Val\u00e8ncia ja es parlava d\u2019una l\u00ednia de tren d\u2019ample internacional fins a la frontera amb Fran\u00e7a per potenciar l\u2019exportaci\u00f3 dels c\u00edtrics i les manufactures. Hi va haver un cor de veus entre els anys vint i trenta. L\u2019empresari regionalista <strong>Ignacio Villalonga<\/strong>, home en la l\u00ednia de <strong>Francesc Camb\u00f3<\/strong>, governador general de Catalunya el 1935. <strong>Llu\u00eds<\/strong> <strong>L\u00facia<\/strong>, dirigent de la dreta regional valenciana. Els regidors republicans de Val\u00e8ncia. Els informes de l\u2019economista <strong>Rom\u00e0 Perpiny\u00e0 Grau<\/strong>, director del Centre d\u2019 Estudis Econ\u00f2mics de Val\u00e8ncia.<\/p>\n<p>L\u2019autopista entre la Jonquera i Alacant, obra central de l\u2019estrat\u00e8gia desenvolupista derivada del Pla d\u2019 Estabilitzaci\u00f3 del 1959, podr\u00edem dir que va ser el primer corredor mediterrani. El Banc Mundial va dir al r\u00e8gim de <strong>Franco<\/strong> que s\u2019havia d\u2019obrir a l\u2019exterior per la costa mediterr\u00e0nia. El corredor de les divises estrangeres.<\/p>\n<p>A finals dels vuitanta es torna a parlar a Val\u00e8ncia del corredor ferroviari, i <strong>Pasqual Maragall<\/strong> llan\u00e7a des de l\u2019alcaldia de Barcelona la idea de l\u2019euroregi\u00f3 mediterr\u00e0nia: un espai regional de nou tipus que superi fronteres, ranc\u00fanies i desavinences. Una maragallada, deien alguns a Barcelona. El valenci\u00e0 <strong>Eliseu Climent<\/strong>, pancatalanista intel\u00b7ligent, amic de <strong>Jordi Pujol<\/strong>, recull el guant i promou l\u2019 <strong>Institut Ignasi Villalonga<\/strong> per fomentar els estudis de cooperaci\u00f3 econ\u00f2mica. El ge\u00f2graf <strong>Josep Vicent Boira<\/strong> publica a la revista valenciana <strong>L\u2019Espill<\/strong> les tesis per a una gran \u00e0rea regional vertebrada pel corredor mediterrani. Anys m\u00e9s tard, <strong>Boira<\/strong> desenvolupar\u00e0 les seves idees a l\u2019assaig <strong>La Commonwealth valencianocatalana<\/strong> (2009). Hi ha m\u00e9s hores d\u2019estudi que travesses posades. No parlem de cap improvisaci\u00f3.<\/p>\n<p>A finals dels noranta arriba l\u2019hora de la pol\u00edtica.<strong> CiU<\/strong> no col\u00b7loca el corredor mediterrani sobre la taula del pacte del Majestic (1996). Quatre anys m\u00e9s tard, <strong>Xavier Trias,<\/strong> portaveu nacionalista al Congr\u00e9s, demana el <strong>PP<\/strong> suport per al projecte, per\u00f2 <strong>Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar<\/strong> ja t\u00e9 majoria absoluta. Resposta: \u201c<em>Ni parlar-ne<\/em>\u201d. <strong>Aznar<\/strong> mobilitza <strong>Loyola de Palacio<\/strong>, comiss\u00e0ria europea de Transports, perqu\u00e8 l\u2019 esborrany del primer pla europeu d\u2019infraestructures priorit\u00e0ries no inclogui el corredor mediterrani. La dreta espanyola aposta pel <strong>corredor<\/strong> <strong>central<\/strong> ( <strong>Algesires<\/strong>&#8211;<strong>Madrid<\/strong>&#8211; <strong>Saragossa<\/strong>), per\u00f2 aquest tra\u00e7at exigeix l\u2019obertura d\u2019un cost\u00f3s t\u00fanel sota els Pirineus aragonesos que Fran\u00e7a rebutja de manera taxativa. A comen\u00e7aments del 2004 el pacte del Tinell dels partits de l\u2019esquerra catalana no parla expl\u00edcitament del corredor mediterrani, encara que inclou una refer\u00e8ncia a l\u2019euroregi\u00f3 maragalliana i a les infraestructures no radials.<\/p>\n<p>Quan es perceben els primers sismes en la turboeconomia es produeix un singular tomb pol\u00edtic. El llavors poder\u00f3s PP valenci\u00e0 comen\u00e7a a apostar pel corredor mediterrani. Hi ha dos factors desencadenants: les pressions de l\u2019empresariat i la necessitat de mantenir viu un discurs regionalista davant la recessi\u00f3 que s\u2019acosta. \u00c9s l\u2019\u00faltim tomb de <strong>Francisco Camps<\/strong> abans de caure.<\/p>\n<p>El PP valenci\u00e0 necessita una nova bandera i el PSOE no vol que l\u2019atropelli el tren. El ministre de Foment <strong>Jos\u00e9<\/strong> <strong>Blanco<\/strong> accelera. L\u2019octubre del 2011 el corredor mediterrani passa a ser prioritat europea. <strong>Mariano Rajoy<\/strong> puja al comboi despr\u00e9s de rebre els directius de Ford, amb fabrica a Almussafes.<\/p>\n<p>Aquesta \u00e9s la breu hist\u00f2ria d\u2019una l\u00ednia de tren que transporta diverses idees i objectius: la revenja de la geografia, la import\u00e0ncia de la log\u00edstica en temps de crisi, el rebuig d\u2019una Espanya exclusivament radial, la possibilitat d\u2019una col\u00b7laboraci\u00f3 sense friccions entre valencians i catalans, la suggeridora utopia de l\u2019euroregi\u00f3 i la capacitat d\u2019iniciativa de la societat civil. A l\u2019\u00faltim vag\u00f3, la pol\u00edtica: els enormes recels de l\u2019aparell de l\u2019 Estat i els catalans que diuen que se\u2019n van dem\u00e0 mateix, amb un altre tren.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/politica\/20170214\/4210772056\/un-tren-que-ve-de-lluny.html\">La Vanguardia<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La idea del corredor mediterrani \u00e9s m\u00e9s valenciana que catalana. A comen\u00e7aments del segle XX a Val\u00e8ncia ja es parlava d\u2019una l\u00ednia de tren d\u2019ample internacional fins a la frontera amb Fran\u00e7a per potenciar l\u2019exportaci\u00f3 dels c\u00edtrics i les manufactures. Hi va haver un cor de veus entre els anys vint i trenta. L\u2019empresari regionalista &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,72,15,1],"tags":[],"class_list":["post-15923","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-economia","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15923","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15923"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15923\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15932,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15923\/revisions\/15932"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15923"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15923"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15923"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}