{"id":15916,"date":"2017-02-13T20:51:49","date_gmt":"2017-02-13T18:51:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=15916"},"modified":"2017-02-13T20:51:49","modified_gmt":"2017-02-13T18:51:49","slug":"marie-line-dancy-la-vaca-voadora-la-vaca-que-vola-o-la-metafora-dun-exit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/marie-line-dancy-la-vaca-voadora-la-vaca-que-vola-o-la-metafora-dun-exit\/","title":{"rendered":"Marie – Line Dancy: La “vaca voadora”, la vaca que vola o la met\u00e0fora d’un \u00e8xit"},"content":{"rendered":"

\"vacaSe sab\u00eda que tenia un bon sentit de l’humor. Per\u00f2 Antonio Costa<\/strong>, el primer ministre portugu\u00e8s, va marcar un punt dient: “Ja veuen que les vaques poden volar!<\/em>” Rient, el cap de govern va brandar davant els ulls del seu p\u00fablic una petita vaca de pl\u00e0stic amb ales “comprada a l’aeroport de Londres<\/em>“. Pot imaginar-se f\u00e0cilment l’astorament divertit dels que l’escoltaven. Per\u00f2 el primer ministre sabia qu\u00e8 estava fent: mostrar que el seu govern havia complert les seves promeses, un any despr\u00e9s de l’arribada dels socialistes al poder.<\/p>\n

El novembre passat, el Parlament va aprovar el segon pressupost del seu govern, i Costa<\/strong> va poder mostrar-se molt directe: “Nosaltres hem passat la p\u00e0gina de l’austeritat, hem demostrat que hi havia una alternativa i que podia durar<\/em>” . La reivindicaci\u00f3 d’un \u00e8xit despr\u00e9s d’haver portar al poder a una alian\u00e7a de l’esquerra, o m\u00e9s aviat de les esquerres, que 40 anys de democr\u00e0cia no havien aconseguit mai imposar realment.<\/p>\n

Aquest “nosaltres<\/em>” al que es referia Costa<\/strong> no \u00e9s un fet trivial i freq\u00fcent a Europa. L’octubre de 2015, el l\u00edder del Partit Socialista<\/strong> va saber conv\u00e8ncer\u00a0 el Partit Comunista Portugu\u00e8s<\/strong> (PCP<\/strong>) i l’extrema esquerra (Bloco d’Esquerda, BE<\/strong>) per donar-li suport i assegurar una majoria a l’Assemblea Nacional. “Hem passat 40 anys dient que els comunistes eren els nostres enemics, i ara hem d’explicar per qu\u00e8 s\u00f3n els nostres aliats. Per\u00f2 tenim bones possibilitats d’anar junts fins al final de la legislatura el 2019<\/em> “, estima Margarida Marques<\/strong>, Secret\u00e0ria d’Estat d’Afers Europeus.<\/p>\n

Una alian\u00e7a\u00a0 gaireb\u00e9 contra natura<\/strong><\/p>\n

L’octubre de 2015passar\u00e0 als anals i ser\u00e0 recordat per “la vict\u00f2ria m\u00e9s amargs de la dreta, i derrota m\u00e9s dol\u00e7a de l’esquerra<\/em>“, com ha escrit l’editorialista del setmanari Expresso<\/em><\/strong>. En les eleccions parlament\u00e0ries,\u00a0 \u00e9s l’alian\u00e7a liberal encap\u00e7alada pel primer ministre sortint, Pedro Passos Coelho,<\/strong> qui guanya, per\u00f2 no obt\u00e9 la\u00a0 majoria. Els socialistes aprofiten la seva oportunitat i Costa<\/strong> imposa – fins i tot en el seu propi camp – l’acord amb els partits radicals “anti-europeus<\/em>” i \u00e9s designat per a governar.<\/p>\n

Portugal<\/strong> es frega els ulls: els germans enemics asseguts costat a costat a l’hemicicle del Parlament? Cal saber que el PCP<\/strong> \u00e9s un dels m\u00e9s ortodoxos d’Europa, un partit que mai ha perdonat la “tra\u00efci\u00f3<\/em>” del socialista Mario Soares despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 dels Clavells, el 1974, quan esva negar a instaurar un proc\u00e9s revolucionari al costat d’\u00c1lvaro Cunhal<\/strong>, el\u00a0 l\u00edder carism\u00e0tic del PCP<\/strong> en aquell moment.<\/p>\n

Pocs haur\u00eden apostat per aquest acord in\u00e8dit i inesperat. Tant \u00e9s aix\u00ed que la dreta batej\u00e0 com a\u00a0 “gerigon\u00e7a<\/strong><\/em>”\u00a0 aquest acord PS \/ PCP<\/strong> i PS \/ BE.<\/strong> Per\u00f2 ha perm\u00e8s a Costa<\/strong>\u00a0 governar serenament i estalviar als seus compatriotes unes mesures virtuoses anunciades en repetides ocasions, destinades a penalitzar els\u00a0 ciutadans\u00a0 confrontats durant quatre anys (de 2011 a 2014) a un xoc financer sense precedents.<\/p>\n

M\u00e9s sorprenent encara, el govern de la\u00a0 “gerigon\u00e7a<\/strong>” ha mantingut\u00a0 les seves promeses: l’augment del salari m\u00ednim i de les pensions, la supessi\u00f3 progressiva dels impostos\u00a0 excepcionals de l’austeritat, el retorn a les 35 hores en el sector p\u00fablic, l’augment les assignacions familiars per als ingressos m\u00e9s baixos …. Europa d’altra banda ha advertit Portugal: tot aix\u00f2 t\u00e9 un cost, i el pa\u00eds\u00a0 ha de garantir el compliment d’un retorn del d\u00e8ficit p\u00fablic al 2,5% del PIB.<\/p>\n

Impulsat per les mesures d’est\u00edmul del consum, pel retorn massiu de turistes, per un per\u00edode de calma social, la situaci\u00f3 econ\u00f2mica global ha millorat. Brussel\u00b7les tamb\u00e9 ha decidit finalment no sancionar Lisboa pel seu d\u00e8ficit excessiu, reconeixent la necessitat “de l’alternativa a les mesures d’austeritat<\/em>.” Una altra bona not\u00edcia per al “gerigon\u00e7a<\/em><\/strong>\u00bb que adopta un pressupost de 2017 en la mateixa longitud d’ona, i que es pot resumir en “no menys impostos, per\u00f2 impostos de manera diferent.<\/em>” L’ “esquerra progressista<\/em>” imposa puncions subtils sobre les rendes directes o indirectes dels m\u00e9s rics, inflexionant el paradigma.<\/p>\n

Un sospir d’alleujament<\/strong><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, Portugal<\/strong> t\u00e9 cura d’evitar l’euf\u00f2ria. El govern Costa <\/strong>segueix depenent dels comunistes i de l’extrema esquerra, que no deixa de llan\u00e7ar senyals d’alarma. D’altra banda, l’economia segueix sent fr\u00e0gil i el govern s’enfronta a crisis banc\u00e0ries, entre elles la del banc estatal Caixa Geral de Dip\u00f2sits<\/strong>. “En el millor dels casos tornarem\u00a0 a la situaci\u00f3 anterior a la crisi. El creixement esperat del 1,2% el 2016 no garanteix el retorn a la plena ocupaci\u00f3. \u00c9s cert,\u00a0 l’atur s’ha redu\u00eft, del 17% en el punt m\u00e9s fort de la crisi al 10% actual. Per\u00f2 \u00e9s millor evitar tot triomfalisme<\/em>“, diu l’economista Nuno Garoupa<\/strong>.<\/p>\n

L’ocupaci\u00f3 i el suport a les empreses s\u00f3n probablement les pedres angulars dels futurs debats. “Veiem una recuperaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, la inversi\u00f3 p\u00fablica \u00e9s massa baixa, la m\u00e9s baixa de la UE despr\u00e9s d’Irlanda. S’ha de facilitar l’acc\u00e9s de les empreses als mecanismes financers. I accelerar l’acc\u00e9s als fons de la UE. I per qu\u00e8 no obrir als particulars la inversi\u00f3 en deute p\u00fablic?<\/em> “, s’interroga Jo\u00e3o Vieira Lopes<\/strong>, president de la CCP (Confederaci\u00f3 patronal del comer\u00e7 i serveis). El deute p\u00fablic – 133% del PIB – continua agreujant-se\u00a0 i, amb l’ocupaci\u00f3, \u00e9s ara \u00e9s la prioritat.<\/p>\n

Mentrestant, els portuguesos sospiren alleujats. I agraeixen la “gerigon\u00e7a<\/strong>” considerant en un sondeig que la seva acci\u00f3 \u00e9s bona o molt bona en un 63%<\/strong>. El PS<\/strong> lidera a les enquestes, i Antonio Costa<\/strong> recull el 81% d’opinions favorables. Potser, en \u00faltima inst\u00e0ncia, cal pensar que a Portugal “les vaques saben volar<\/em>.”<\/p>\n

RFI<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Se sab\u00eda que tenia un bon sentit de l’humor. Per\u00f2 Antonio Costa, el primer ministre portugu\u00e8s, va marcar un punt dient: “Ja veuen que les vaques poden volar!” Rient, el cap de govern va brandar davant els ulls del seu p\u00fablic una petita vaca de pl\u00e0stic amb ales “comprada a l’aeroport de Londres“. Pot imaginar-se …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16,1],"tags":[],"class_list":["post-15916","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15916","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15916"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15916\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15922,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15916\/revisions\/15922"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15916"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15916"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15916"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}