{"id":15905,"date":"2017-02-13T12:12:10","date_gmt":"2017-02-13T10:12:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=15905"},"modified":"2017-02-13T12:12:10","modified_gmt":"2017-02-13T10:12:10","slug":"lluis-bassets-abans-que-sigui-massa-tard","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-bassets-abans-que-sigui-massa-tard\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Bassets: Abans que sigui massa tard"},"content":{"rendered":"<div>\n<div id=\"moz-reader-content\">\n<div id=\"readability-page-1\">\n<div id=\"cuerpo_noticia\" itemprop=\"articleBody\">\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-15907\" alt=\"MasRajoy\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/MasRajoy.jpeg\" width=\"345\" height=\"185\" \/>L&#8217;obstinaci\u00f3 no hauria de ser una pol\u00edtica. En realitat \u00e9s l&#8217;actitud m\u00e9s impol\u00edtica que pugui imaginar-se. Per\u00f2 \u00e9s la que han adoptat <strong>Artur Mas<\/strong> i <strong>Mariano Rajoy<\/strong>, protagonistes d&#8217;un enfrontament que ja fa gaireb\u00e9 cinc anys que dura, sense desenlla\u00e7 previsible ni satisfactori a la vista per cap de les parts.<\/p>\n<p><strong>Artur Mas<\/strong> ha jugat les seves ultim\u00edssimes cartes en l&#8217;escenificaci\u00f3 d&#8217;un judici pol\u00edtic en qu\u00e8 es presenta com a v\u00edctima de la penalitzaci\u00f3 del desig d&#8217;independ\u00e8ncia d&#8217;una part de la societat catalana de la qual l&#8217;expresident es fa int\u00e8rpret i instrument. Els seus plans respecte a l&#8217;exercici del dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 \u2014que aquesta \u00e9s sense eufemismes la q\u00fcesti\u00f3 de fons\u2014 tenen un ampli suport a Catalunya, per\u00f2 ha quedat clar en les tres ocasions en qu\u00e8 les urnes han parlat amb prop\u00f2sits plebiscitaris des del 2012 \u2014dues eleccions i un proc\u00e9s participatiu susp\u00e8s pel Constitucional\u2014 que la base de l&#8217;independentisme \u00e9s insuficient per reclamar amb autoritat els avals legals del titular de la sobirania que \u00e9s el Parlament espanyol i obtenir el reconeixement imprescindible de la comunitat internacional.<\/p>\n<p>La jugada que queda \u00e9s la definitiva i la m\u00e9s perillosa, perqu\u00e8 del que es tracta ara \u00e9s de sotmetre a prova la democr\u00e0cia espanyola, fins al punt de demostrar al final del proc\u00e9s el que nom\u00e9s ret\u00f2ricament es podria deduir ja des del principi dels plantejaments m\u00e9s radicals: que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3 oprimida, un pa\u00eds ocupat, colonitzat gaireb\u00e9, i sotm\u00e8s a un r\u00e8gim ali\u00e8 i estranger.<\/p>\n<p>Hi ha dues palanques que condueixen a aquesta conclusi\u00f3, que convertirien el cas catal\u00e0 en una independ\u00e8ncia <em>remedial<\/em> en el mateix cap\u00edtol en el qual es trobava ni m\u00e9s ni menys que <strong>Kosovo<\/strong>. D&#8217;una banda, la judicialitzaci\u00f3 del proc\u00e9s per part del Govern de <strong>Rajoy<\/strong>, que ha aconseguit fer oblidar qualsevol via pol\u00edtica i confiar exclusivament als tribunals la tasca d&#8217;obstaculitzar els plans de ruptura constitucional establerts pel sobiranisme: el radicalisme sobiranista s&#8217;imagina centenars de c\u00e0rrecs pol\u00edtics inhabilitats o fins i tot a la pres\u00f3, l&#8217;autonomia suspesa i la legitimitat de la democr\u00e0cia espanyola q\u00fcestionada. De l&#8217;altra, la for\u00e7a parlament\u00e0ria decisiva de la <strong>CUP<\/strong>, amb el seu correlat de mobilitzaci\u00f3 al carrer i la seva capacitat de suscitar l&#8217;emulaci\u00f3 de l&#8217;esquerra radical: no \u00e9s estrany que comentaristes d&#8217;un i altre costat hagin evocat el fantasma del Maidan, una permanent agitaci\u00f3 de carrer de f\u00e0cil desbordament, que nom\u00e9s des del territori <strong>CUP<\/strong> es pot organitzar i mantenir.<\/p>\n<p>Encara per aconseguir tal punt d&#8217;ignici\u00f3 cal una actitud irritada del Govern central, capa\u00e7 de precipitar-se i autolesionar-se en la repressi\u00f3 que el conviden a desencadenar. No hi ha s\u00edmptomes fins ara que aix\u00f2 pugui passar, m\u00e9s aviat n\u2019hi ha en sentit contrari. Malgrat tot, entrar en aquest territori \u00e9s temptar el diable, per\u00f2 ni tan sols aix\u00ed, en les actuals circumst\u00e0ncies internacionals, est\u00e0 del tot clar que la democr\u00e0cia espanyola pugui patir danys irreparables que la q\u00fcestionin a ulls del m\u00f3n i deixin en canvi el camp lliure perqu\u00e8 un independentisme fins ara de base insuficient eixampli de sobte els seus suports i la seva for\u00e7a i aconsegueixi la desconnexi\u00f3 anhelada.<\/p>\n<p>Si fins ara el secessionisme ha calculat malament les forces \u2014el suport electoral, les simpaties internacionals, les aliances espanyoles i europees\u2014, res indica que sigui correcte aquest c\u00e0lcul actual, encara m\u00e9s arriscat. Implica alimentar el foc amb tota la llenya de la mobilitzaci\u00f3 i fins i tot del sacrifici personal, cosa que fins ara no s&#8217;havia produ\u00eft i que els seus seguidors desconeixen. Cal fer-ho en un moment d&#8217;enorme fatiga processista, no tan sols entre els creients, sin\u00f3 sobretot en una societat catalana dividida, la meitat no independentista de la qual ha comen\u00e7at a virar de la indifer\u00e8ncia a la irritaci\u00f3.<\/p>\n<p>M\u00e9s f\u00e0cil \u00e9s pensar que <strong>Rajoy<\/strong> practica, amb l\u2019immobilisme, una calculada estrat\u00e8gia de contenci\u00f3. Si el secessionisme busca la seva sortida en la liquidaci\u00f3 de la democr\u00e0cia espanyola, <strong>Rajoy<\/strong> fa una aposta id\u00e8ntica en la definitiva laminaci\u00f3 de l&#8217;autogovern catal\u00e0 tal com l&#8217;hem conegut en els darrers 40 anys, amb els marges extraordinaris que encara t\u00e9 en educaci\u00f3, ordre p\u00fablic, llengua i mitjans de comunicaci\u00f3, elements tots ells convertits ara en causa i origen de tots els mals independentistes que a ulls de molts conv\u00e9 extirpar o si m\u00e9s no limitar. Aquesta estrat\u00e8gia perversa assigna a la tossuderia dels independentistes la feina bruta d&#8217;oferir la destrucci\u00f3 d&#8217;un autogovern que menyspreen en nom d&#8217;una independ\u00e8ncia que no poden aconseguir.<\/p>\n<p>Democr\u00e0cia espanyola i autogovern catal\u00e0 han anat sempre de la m\u00e0. No \u00e9s segur que en els nous temps trumpistes funcionin les velles equacions hist\u00f2riques, per\u00f2 seria bo que uns i altres, <strong>Mas<\/strong> i <strong>Rajoy<\/strong>, deixessin de temptar la sort, i s\u2019oblidessin d&#8217;aventures i experiments respecte a la resist\u00e8ncia de la democr\u00e0cia espanyola i a la limitaci\u00f3 de l&#8217;autogovern catal\u00e0. Abans que sigui massa tard, abans que tornem a la vella hist\u00f2ria que sempre acaba malament.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/cat.elpais.com\/cat\/2017\/02\/12\/opinion\/1486926752_508108.html\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;obstinaci\u00f3 no hauria de ser una pol\u00edtica. En realitat \u00e9s l&#8217;actitud m\u00e9s impol\u00edtica que pugui imaginar-se. Per\u00f2 \u00e9s la que han adoptat Artur Mas i Mariano Rajoy, protagonistes d&#8217;un enfrontament que ja fa gaireb\u00e9 cinc anys que dura, sense desenlla\u00e7 previsible ni satisfactori a la vista per cap de les parts. Artur Mas ha jugat &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[44],"class_list":["post-15905","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-artur-mas"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15905","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15905"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15905\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15908,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15905\/revisions\/15908"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15905"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15905"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15905"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}