![\"Verrie\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/Verrie.jpeg\")
Es diu sovint que del passat nom\u00e9s resta all\u00f2 que es recorda i s’escriu. Aquesta aparent obvietat no \u00e9s exacta: encara que no estigui il\u00b7luminat per la mem\u00f2ria, hi ha sempre un passat que viu en el present, una hist\u00f2ria inconscient que caracteritza tant les persones com els pobles. I potser aquesta part obscura del passat \u00e9s m\u00e9s viva en el present que aquella que \u00e9s il\u00b7luminada i expressada per la mem\u00f2ria.<\/p>\n
Per\u00f2 si volem explicar-nos el present i tenir-ne una plena consci\u00e8ncia, si volem con\u00e8ixer-nos b\u00e9 a nosaltres mateixos, comprendre’ns i saber qu\u00e8 som, qu\u00e8 volem ser, que volem i podem fer, ens cal con\u00e8ixer i recordar el passat.<\/p>\n
Giuseppe Tomasi di Lampedusa<\/strong>, l’autor del Gattopardo, <\/em>va deixar dit, en un llibre de records infantils, I luoghi della mia infanzia,<\/em> que “escriure a una certa edat les mem\u00f2ries hauria de ser un deute imposat per una llei de l’Estat<\/em>“. Ho argumentava pel fet que “el material que s’hauria acumulat despr\u00e9s de tres o quatre generacions tindria un valor inestimable<\/em>“.<\/p>\n En un pa\u00eds com el nostre, on sovint es d\u00f3na la combinaci\u00f3 paradoxal entre la rotunditat de l’autoafirmaci\u00f3 essencialista m\u00e9s inflada i l’esp\u00e8s oblit del passat col\u00b7lectiu, aquesta llei per a convertir en obligat\u00f2ria l’escriptura dels records no ens hauria anat gens malament. Naturalment, jo no m’atreviria a proposar que el Parlament de Catalunya aprov\u00e9s una llei d’aquesta mena. Per\u00f2 amb una tradici\u00f3 de memorialisme tan escadussera i tan aleat\u00f2ria com la que tenim a Catalunya, amb un present que mostra un record tan feble i un coneixement tan aproximatiu del passat, no puc deixar de pensar, a vegades, que el govern de la Generalitat hauria de fer aplicar aquesta obligatorietat del memorialisme, per via de decret, o com fos, en alguns casos concrets (no masses).<\/p>\n Entre aquesta gent hi incloc, d’una manera especial i preferent, el ciutad\u00e0 Frederic-Pau Verri\u00e9.<\/strong><\/p>\n La ra\u00f3 \u00e9s simple: el nostre amic ha estat un dels protagonistes i testimonis m\u00e9s arquet\u00edpics dels esfor\u00e7os i iniciatives de la resist\u00e8ncia cultural i pol\u00edtica catalana a la dictadura franquista, des dels anys m\u00e9s pr\u00f2xims a l’acabament de la guerra civil, passant per la transici\u00f3 democr\u00e0tica de la segona meitat dels anys setanta, fins a arribar als moments actuals.<\/p>\n D’aquesta llarga experi\u00e8ncia, Verri\u00e9<\/strong> no n’ha parlat massa i n’ha escrit poc (potser perqu\u00e8 \u00e9s, com es digu\u00e9 de Tx\u00e9khov<\/strong>, “un home p\u00fadic, encara que ignora la indifer\u00e8ncia<\/em>“.<\/p>\n Que Verri\u00e9<\/strong> ignora la indifer\u00e8ncia ens consta, perqu\u00e8 sabem que des de molt jove fou un protagonista destacat de les primeres aventures culturals que es produ\u00efren a Catalunya en la clandestinitat, molt poc despr\u00e9s d’acabada la guerra civil. Sabem que fou un dels cinc fundadors, i una pe\u00e7a essencial, de l’edici\u00f3 i difusi\u00f3 d’ “Ariel, revista de les arts<\/strong>” (1946 – 1951), amb Josep Palau i Fabre<\/strong>, Josep Romeu<\/strong>, Miquel Tarradell,<\/strong> Joan Triad\u00fa<\/strong>… I encara abans tal vegada (ens ho hauria d’aclarir) en la gestaci\u00f3 de la revista “Poesia<\/strong>“, la primera publicaci\u00f3 cultural en catal\u00e0 editada clandestinament a l’interior de Catalunya.<\/p>\n Sabem tamb\u00e9 que el seu comprom\u00eds pol\u00edtic comen\u00e7\u00e0 molt d’hora, i que va participar, a la Universitat de Barcelona dels anys quaranta, en la constituci\u00f3 del grup treballista d’estudiants que conflu\u00ed, el 1946, en el Moviment Socialista de Catalunya<\/strong>, que s’havia constitu\u00eft a Catalunya i a l’exili un any abans.<\/p>\n Sabem que Verri\u00e9<\/strong> fou detingut i empresonat l’any 1953. “A casa meva<\/em>“, ha escrit succintament, “havia instal\u00b7lat una petit B\u00f2ston manual, adquirida amb tota legalitat a la “Fundaci\u00f3n Tipogr\u00e1fica Nacional” de la Via Laietana, a dues passes de ‘Jefatura<\/em>‘”. Aix\u00f2 era el 1950. Durant tres anys, fins a la seva detenci\u00f3, Verri\u00e9<\/strong>, junt amb Ramon Porqueras<\/strong>, realitz\u00e0 la impressi\u00f3 i estampaci\u00f3 clandestines de materials de propaganda, carnets de la UGT, i de l'”Endavant<\/em><\/strong>“, portaveu del MSC.<\/p>\n Fou, durant aquest temps, clandest\u00ed dins de la clandestinitat: “Hav\u00edem convingut<\/em>“, escriu, “amb Porqueras<\/strong> i Revent\u00f3s\u00a0<\/strong>(que poc abans s’havia incorporat a les tasques organitzatives del MSC) que ning\u00fa, fora de nosaltres tres, sabria el lloc de la impremta i que jo deixaria de participar en cap altra activitat del MSC. Vaig haver de deixar, doncs, que per tres anys els companys creguessin que m’havia desent\u00e8s completament de l’activitat pol\u00edtica<\/em>“.<\/p>\n Despr\u00e9s, Verri\u00e9 reprengu\u00e9 la seva activitat pol\u00edtica. Ha estat, des de la m\u00e9s dif\u00edcil resist\u00e8ncia dels anys quaranta fins ara mateix, un ciutad\u00e0 conscient dels seus drets i deures p\u00fablics, que no ha dubtat en exercir, fins i tot quan fer-ho era molt arriscat.<\/p>\n Parlem, esclar, d’una pol\u00edtica que no es feia en els palaus i parlaments, sin\u00f3 a les universitats i a les f\u00e0briques, als caf\u00e8s i a les presons. En cert sentit resultava m\u00e9s interessant que la d’ara, per b\u00e9 que sempre m’ha desagradat aquella frase de la transici\u00f3 que deia que “contra Franco<\/strong> viv\u00edem millor<\/em>“.<\/p>\n Recordo Verri\u00e9<\/strong>, amb una certa nost\u00e0lgia, en els anys seixanta i setanta, particpant, sempre actiu, en les reunions nocturnes de l’executiu del MSC, que sovint se celebraven en el seu estudi-magatzem. Era un indret agradable, ple de llibres, reproduccions, cartells, postals, petits objectes d’art popular, testimonis de la seva dedicaci\u00f3 professional, i tamb\u00e9 d’una determinada est\u00e8tica personal que no em seria f\u00e0cil de descriure, per\u00f2 que era inconfusible. Era un local situat, em sembla, en un extrem de la Travessera de Gr\u00e0cia – Pare Claret, tocant a Sant Andreu.<\/p>\n Aquelles reunions eren ben apassionants per a un jove estudiant com jo, no sols en l’aspecte pol\u00edtic (all\u00e0 es desenvoluparen determinades l\u00ednies que, confluint amb d’altres, donaren lloc als processos d’agregaci\u00f3 i mobilitzaci\u00f3 democr\u00e0tiques i nacionals de la transici\u00f3, en la d\u00e8cada seg\u00fcent), sin\u00f3 tamb\u00e9 en l’aspecte hum\u00e0. All\u00e0 vaig experimentar per primer cop el plaer de treballar i somniar plegats (tamb\u00e9, a vegades, de discutir apassionadament) amb gent d’una pasta extraordin\u00e0ria: veterans de la guerra, sndicalistes, obrers autodidactes, professionals i intel\u00b7lectuals…<\/p>\n Aix\u00f2 em porta a pensar que hi ha un aspecte de la traject\u00f2ria pol\u00edtica de Verri\u00e9<\/strong> – com en la d’aquells socialistes de la clandestinitat – que resulta ben interessant, contemplat des de la perspectiva actual. Avui, de fet, apareix gaireb\u00e9 com una anomalia. En el cas de Frederic-Pau Verri\u00e9<\/strong> ens trobem, en efecte, amb una persona que ha pres partit, ha estat afiliada i ha participat activament en una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica, en la seva condici\u00f3 de ciutad\u00e0 i d’intel\u00b7lectual, sense que aix\u00f2 hagi implicat fer una “carrera pol\u00edtica” en el sentit avui habitual, \u00e9s a dir sense ocupar c\u00e0rrecs de representaci\u00f3 ni exercir una activitat professionalitzada. Verri\u00e9<\/strong> no ha estat ni \u00e9s un “pol\u00edtic”, aquesta figura tan etiquetada i tan freq\u00fcentment denigrada i sotmesa a sospita.<\/p>\n I, per contra, Verri\u00e9<\/strong> ha fet pol\u00edtica al llarg de quasi tota la seva vida. Com es pot definir aquesta faceta de la seva traject\u00f2ria personal? Per a respondre haur\u00edem d’usar un terme, necessari i aclaridor, per a dir que Verri\u00e9 <\/strong>ha estat un pol\u00edtic ciutad\u00e0 o, si es vol, un ciutad\u00e0 pol\u00edtic.<\/p>\n Ara: si la crisi de la pol\u00edtica democr\u00e0tica, de la qual tant es parla avui, no sols a casa nostra sin\u00f3 internacionalment, amb una situaci\u00f3 d’allunyament i escepticisme creixents de les opinions p\u00fabliques, es deu precisament als excessos del poder en la pol\u00edtica, de la competici\u00f3 individual en la pol\u00edtica, podr\u00edem concloure que aquesta actitud de Verri\u00e9<\/strong> representa no sols una refer\u00e8ncia del passat ,sin\u00f3 una possible indicaci\u00f3 de futur, una pista per a la regeneraci\u00f3 de la pol\u00edtica democr\u00e0tica. Verri\u00e9<\/strong> podr\u00eda fer seves les paraules de Sciascia<\/strong>: “Parlant de pol\u00edtica, Borges <\/strong>va dir que n’havia fet la menys possible, tret del per\u00edode de la dictadura. Per\u00f2 all\u00f2 – afegia – no fou pol\u00edtica sin\u00f3 \u00e8tica. Pel contrari, jo m’he ocupat sempre de pol\u00edtica, i sempre en un sentit \u00e8tic. Alg\u00fa dir\u00e0 que aix\u00f2 ha estat la meva confusi\u00f3 i el meu error: voler intercanviar la pol\u00edtica per la \u00e8tica. Per\u00f2 seria una ben saludable confusi\u00f3 i un ben feli\u00e7 error si els meus compatriotes hi caigu\u00e9ssin<\/em>“.<\/p>\n De tot aix\u00f2, Verri\u00e9<\/strong> n’hauria d’escriure, perqu\u00e8 el testimoni d’aquests processos i actituds dels qu\u00e8 parlem no \u00e9s \u00fanicament un afer d’inter\u00e8s intel\u00b7lectual o de curiositat personal, sin\u00f2 quelcom que ens \u00e9s col\u00b7lectivament necessari.<\/p>\n Verri\u00e9<\/strong> ha escrit breument sobre la necessitat del record i tamb\u00e9 sobre els seus eventuals perills. “Cal dir<\/em>“, ha dit, “que a la mem\u00f2ria retrobada de les coses que en els anys de la clandestinitat ens hav\u00edem esfor\u00e7at a oblidar, no tot i no sempre ha repr\u00e8s el seu lloc just ni tampoc la seva forma exacta. Sovint nosaltres mateixos, sense voler-ho, hem fet llegenda de la hist\u00f2ria i hem for\u00e7at la mem\u00f2ria intentant, mig a les palpentes, omplir buits de fosca amb imatges clares i precises per recuperar el passat abans que s’esborr\u00e9s definitivament<\/em>“.<\/p>\n D’acord: acceptem que el risc hi \u00e9s. Sobretot si tenim present que aquesta tend\u00e8ncia a “fer llegenda de la hist\u00f2ria<\/em>” no \u00e9s sempre involunt\u00e0ria, ai las!, com en un exc\u00e9s de benevol\u00e8ncia afirma Verri\u00e9<\/strong>, sin\u00f3 que \u00e9s una part relativament habitual dels jocs del poder i de la pol\u00edtica. Per\u00f2, en definitiva, el risc major \u00e9s que el passat s’esborri sense remei.<\/p>\n Els francesos parlen sovint d’un “devoir de memoire<\/em>” i Paul Ricoeur<\/strong>, que acaba de morir, ens ha alertat sobre el perill del record ritual i interessat d’un passat m\u00e9s o menys manipulat i mitificat amb narracions narcisistes i silencis culpables, que pot arribar, deia, a “curtcircuitar el treball de la hist\u00f2ria<\/em>“. Com a alternativa del “deure de mem\u00f2ria<\/em>“, el fil\u00f2sof proposava el “treball de mem\u00f2ria<\/em>“, el di\u00e0leg\u00a0 cr\u00edtic, permanent i pluralista amb el passat. No ens \u00e9s tan necessari celebrar cerim\u00f2nies rituals, o fixar ensenyances m\u00e9s o menys obligat\u00f2ries, com l’exercici peri\u00f2dic de recordar, escriure i discutir sobre el nostre passat, en un pacient, tena\u00e7 i fidel exercici de “reconquesta sobre la mort i l’oblit<\/em>“, com ha escrit Amin Maaluf<\/strong>.<\/p>\n Avui, especialment, ens seria ben \u00fatil entendre millor qu\u00e8 pass\u00e0 a Catalunya, qu\u00e8 ens pass\u00e0 a Catalunya, i com reaccion\u00e0 Catalunya, durant el dif\u00edcil, complex i llarg proc\u00e9s, ple de clarobscurs, que an\u00e0 des de la devastadora desfeta col\u00b7lectiva del 1939, passant per la represa germinal i el desenvolupament d’una resist\u00e8ncia, fins a la transici\u00f3 democr\u00e0tica i la situaci\u00f3 actual.<\/p>\n En tot cas, de cara a les joves generacions, cal una mem\u00f2ria viva de la resist\u00e8ncia a una dictadura que matava, empresonava i exiliava, que reprimia, prohibia i censurava, amb la voluntat d’ aniquilar les nostres llibertats i la nostra comunitat com a poble.<\/p>\n En aquest sentit, tan interessants com els esdeveniments en ells mateixos, ho s\u00f3n les actituds, els sentiments i els valors individuals i col\u00b7lectius que es produ\u00efren. \u00c9s per aix\u00f2 que la mem\u00f2ria de la traject\u00f2ria ciutadana i pol\u00edtica de gent com Pau Verri\u00e9<\/strong> ens \u00e9s indispensable.<\/p>\n