{"id":15728,"date":"2017-02-07T22:26:01","date_gmt":"2017-02-07T20:26:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=15728"},"modified":"2017-02-11T11:18:44","modified_gmt":"2017-02-11T09:18:44","slug":"raimon-obiols-contra-el-cainisme-de-les-esquerres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-contra-el-cainisme-de-les-esquerres\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Contra el ca\u00efnisme de les esquerres"},"content":{"rendered":"

\"cainisme\"Sergi P\u00e0mies i Pere Vilanova<\/b>, que saben de qu\u00e8 escriuen, han publicat recentment uns articles que cal llegir, i que conv\u00e9 llegir l’un rere l’altre. P\u00e0mies<\/b> ha escrit una carta oberta \u201cA Errej\u00f3n i Iglesias<\/b><\/a><\/span>\u201d, en vistes a l\u2019assemblea de Podemos<\/strong> a Vistalegre. M\u00e9s cru, Vilanova<\/b> fa un rep\u00e0s hist\u00f2ric de \u201cL\u2019esquerra can\u00edbal<\/b><\/a><\/span>\u201d que deixa baldat el lector.<\/p>\n

Baldats, d\u2019acord. Per\u00f2 tamb\u00e9 resignats? No hauria de ser aix\u00ed, perqu\u00e8 el panorama actual \u2013 de Trump<\/b> a tants altres aspectes deplorables del moment \u2013 no pot portar al desistiment sin\u00f3 \u00a0a activar la resist\u00e8ncia. D\u2019acord: el passat de l\u2019\u201cesquerra can\u00edbal<\/i>\u201d no hi ajuda, precisament. Excepte si no es repeteix perqu\u00e8 se\u2019n saben treure lli\u00e7ons i es rectifica el tret de cara al futur. Nom\u00e9s aix\u00ed es pot evitar la resignaci\u00f3 sense esperan\u00e7a, la \u201cdesist\u00e8ncia<\/b>\u201d imposant-se a la resist\u00e8ncia, com deia Calamandrei<\/b>; o el risc de nous errors repetits, m\u00e9s innocus, com assenyala Vilanova <\/b>(\u201cSense guillotines, per\u00f2 amb twitter<\/i>\u201d)\u00a0 per\u00f2 tan contraproduents com els del passat.<\/p>\n

Enzo Traverso<\/b> ha escrit un llibre<\/a> sobre \u201cla dimensi\u00f3 malenconiosa de la cultura d\u2019esquerra<\/i>\u201d. El concepte de \u201ccultura d\u2019esquerra<\/i>\u201d, escriu Traverso<\/b>, \u00e9s \u201cobert, heterogeni i dif\u00edcil de circumscriure<\/i>\u201d, \u00a0i ell adopta una definici\u00f3 de Bobbio<\/b>: el\u00a0 conjunt de moviments que, en el curs de la hist\u00f2ria, han lluitat per a canviar la societat \u201cposant el principi d\u2019igualtat en el centre dels seus projectes i de les seves lluites<\/i>\u201d.<\/p>\n

Traverso<\/b>, de pedigree<\/i> trotskista, no es mostra tan acollidor com Bobbio<\/b><\/a>, i tendeix a excloure de les seves consideracions les components m\u00e9s socialdem\u00f2crates o reformistes de l’esquerra. Per\u00f2 no \u00e9s aquesta la q\u00fcesti\u00f3 que voldria comentar aqu\u00ed, sin\u00f3 dues altres que semblen decisives: fins a quin punt el record del passat \u00e9s o no \u00e9s una for\u00e7a possible per a les esquerres actuals i futures; i si aquestes poden o no aprendre del passat i rectificar el tret de cara al futur.<\/p>\n

La \u201cmalenconia d\u2019esquerra<\/i>\u201d, diu Traverso<\/b>, era paradoxalment una gran for\u00e7a, una dimensi\u00f3 amagada pel voluntarisme del discurs mobilitzador, les invocacions al combat, l\u2019onejar de les banderes, les promeses d\u2019un futur radiant; per\u00f2 en el fons tan efica\u00e7ment motivadora com aquests factors m\u00e9s visibles i dominants. Era una\u00a0 pot\u00e8ncia que provenia \u00a0del record de les derrotes,\u00a0 dels canuts<\/i> de Li\u00f3 als cartistes<\/i> brit\u00e0nics; dels derrotats de 1848\u00a0 als afusellats de la Comuna; de l\u2019aixecament espartaquista al gueto de Vars\u00f2via, passant per l\u2019Espanya popular esclafada. Una llista llarga i terrible.<\/p>\n

\u201cLa hist\u00f2ria del socialisme \u00e9s una constel\u00b7laci\u00f3 de desfetes que s\u2019han succe\u00eft ininterrompudament durant quasi dos segles<\/i>\u201d, escriu Traverso<\/b>. \u00a0La capacitat de l\u2019esquerra per a emprendre nous combats i nous comen\u00e7aments, afegeix, provenia del fet que aquestes derrotes, sovint tr\u00e0giques i sagnants, no destru\u00efen sin\u00f3 que legitimaven i refor\u00e7aven \u00a0la voluntat dels ven\u00e7uts, i esmolaven la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia.<\/p>\n

Els ven\u00e7uts acostumen a ser m\u00e9s intel\u00b7ligents que els vencedors. Tant Marx<\/b>\u00a0 com Engels<\/b> (de qui Anagrama<\/strong> public\u00e0 fa pocs anys una interessant biografia<\/a><\/span><\/strong>) van pensar i escriure des del punt de vista dels ven\u00e7uts perqu\u00e8 ells tamb\u00e9 ho eren: exiliats i proscrits, com Heine,<\/b> Herzen<\/b> i tants altres que cal mantenir vius perqu\u00e8 ens mantenen vius.<\/p>\n

Els ven\u00e7uts pel franquisme, que no ens en sentiem, podem coincidir en aix\u00f2. El record del passat, sovint mitificat, era una for\u00e7a. Ho era tamb\u00e9 all\u00f2 \u00a0que cr\u00e8iem que seria el futur: una visi\u00f3 tamb\u00e9 mitificada d’un m\u00f3n on semblaven confluir tres processos sincr\u00f2nics: una nova esquerra a Occident, les lluites d\u2019alliberament nacional en el Sud, la \u00a0dissid\u00e8ncia antitotalit\u00e0ria a l\u2019Est.<\/p>\n

Despr\u00e9s tot esdevingu\u00e9 molt m\u00e9s conf\u00fas. Traverso<\/b> sit\u00faa en l\u2019ensulsiada de 1989 el final del potencial mobilitzador de la mem\u00f2ria de les esquerres. M\u00e9s important em sembla\u00a0 el proc\u00e9s r\u00e0pid i tumultu\u00f3s d\u2019acc\u00e9s com\u00fa a un estadi molt superior d\u2019informaci\u00f3, no sols sobre les trag\u00e8dies del passat i del present sin\u00f3 tamb\u00e9 sobre les seves mesquineses. El llist\u00f3 que separa el tolerable de l’inadmissible s’ha modificat i s’ha individualitzat. La percepci\u00f3 d\u2019una realitat tr\u00e0gica i a la vegada complexa, viscosa i s\u00f2rdida, porta sovint al desengany, i no s\u2019hi pot respondre amb\u00a0 un simple voluntarisme, sin\u00f3 tractant d\u2019evitar que aquesta decepci\u00f3 porti, per reacci\u00f3, a conclusions equivocades i a pol\u00edtiques extempor\u00e0nies.<\/p>\n

Ara que es parla tant de “nova pol\u00edtica”, potser cal dir que no \u00e9s tant de noves idees que tenim necessitat com de liquidar-ne algunes\u00a0 de velles. Amb aix\u00f2 tal vegada en tindr\u00edem prou. Hi ha un requisit previ per a una pol\u00edtica millor de les esquerres, m\u00e9s madura, m\u00e9s s\u00e0via, m\u00e9s complexa: la superaci\u00f3 de la tend\u00e8ncia que ha consistit en cultivar de manera narcisista la pr\u00f2pia singularitat fins \u00a0persuadir-se que aquesta era del tot irreductible a qualsevol comprom\u00eds amb \u201cels altres\u201d. Amb la seva conseq\u00fc\u00e8ncia nefasta: la prioritat al combat contra els propers, en nom d’una causa sagrada que els convertia en adversaris. heretges, dissidents o enemics a abatre.<\/p>\n

Tothom sembla estar d’acord en aquesta necessitat, per\u00f2 de moment no anem b\u00e9. A Espanya, el fet que no hagi\u00a0 estat possible una majoria d’esquerra i centresquerra, corresponent a la majoria realment existent de l’opini\u00f3 p\u00fablica, clama al cel. Si hi afegim\u00a0 que tant a Podemos<\/strong> com al PSOE<\/strong> es repeteixen en versions de to menor i una mica grotesc les barrabassades ca\u00efnites del passat, n’hi ha\u00a0 per llan\u00e7ar el barret al foc.<\/p>\n

A Catalunya, d’altra banda, la vella pr\u00e0ctica excloent i su\u00efcida\u00a0 que derivava del sectarisme doctrinari o de poder \u00e9s substitu\u00efda per la que s’aprofita del fervor identitari nacional: en resulten dures divisions i incompatibilitats addicionals.\u00a0 Resultat, en un cas i en l’altre: la perman\u00e8ncia dels respectius e<\/em>stablishments <\/em>de la dreta (dels m\u00e9s corruptes d’Europa),\u00a0 jugant amb les emocions identit\u00e0ries de la gent i amb les<\/em> adher\u00e8ncies parasit\u00e0ries dels patriotes remunerats de rigor.
\n<\/em><\/p>\n

La situaci\u00f3 \u00e9s tan negativa (de moment), que potser \u00e9s fa necessari un aclariment addicional a la demanda de superaci\u00f3 efectiva del ca\u00efnisme de les esquerres. \u00c9s aquest: la teoria i la pr\u00e0ctica del di\u00e0leg i de la toler\u00e0ncia no pot dur a\u00a0 l\u2019eclecticisme relativista, acomodatici o llepafils. No hi ha d’haver cap consideraci\u00f3 per la libido dominandi<\/em> dels aspirants a l\u00edders indiscutibles, bur\u00f2crates o aprofitats. No hi ha d’haver cap indulg\u00e8ncia pel que fa a\u00a0 la ignor\u00e0ncia i l\u2019adanisme en el camp de les esquerres. La consigna de Salvat-Papasseit<\/b>\u00a0 (\u201dEscupiu a la closca pelada dels cretins!<\/i>\u201d) \u00e9s, en aquest sentit i en molts d’altres,\u00a0 m\u00e9s vigent que mai…\u00a0 Per\u00f2 em dono compte que em deixo endur per la concupisc\u00e8ncia del debat pol\u00e8mic, i aix\u00f2 es podria\u00a0 interpretar com una contradicci\u00f3 amb mi mateix. Ho deixo aqu\u00ed.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sergi P\u00e0mies i Pere Vilanova, que saben de qu\u00e8 escriuen, han publicat recentment uns articles que cal llegir, i que conv\u00e9 llegir l’un rere l’altre. P\u00e0mies ha escrit una carta oberta \u201cA Errej\u00f3n i Iglesias\u201d, en vistes a l\u2019assemblea de Podemos a Vistalegre. M\u00e9s cru, Vilanova fa un rep\u00e0s hist\u00f2ric de \u201cL\u2019esquerra can\u00edbal\u201d que deixa …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,15,1],"tags":[],"class_list":["post-15728","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15728","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15728"}],"version-history":[{"count":48,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15728\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15859,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15728\/revisions\/15859"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15728"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15728"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15728"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}