{"id":15679,"date":"2017-02-05T10:05:57","date_gmt":"2017-02-05T08:05:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=15679"},"modified":"2017-02-05T10:05:57","modified_gmt":"2017-02-05T08:05:57","slug":"milagros-perez-oliva-el-risc-de-no-poder-parar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/milagros-perez-oliva-el-risc-de-no-poder-parar\/","title":{"rendered":"Milagros P\u00e9rez Oliva: El risc de no poder parar"},"content":{"rendered":"
\n
\n

\"PuigRajoy\"Com ja era previsible, les coses s\u2019estan precipitant perillosament. Ara mateix ning\u00fa \u00e9s capa\u00e7 de predir qu\u00e8 pot passar en el futur immediat a Catalunya. Tenint en compte l\u2019acceleraci\u00f3 i la incertesa que caracteritzen aquests temps de crisi sist\u00e8mica, pot passar qualsevol cosa. El Brexit<\/em><\/strong> i el triomf de Trump<\/strong> als Estats Units ens han mostrat com s\u00f3n de vol\u00e0tils les previsions i com de r\u00e0pid s\u2019accepten situacions imprevistes. En el conflicte catal\u00e0 estem vivint un d\u2019aquests moments en els quals la prepot\u00e8ncia imprudent d\u2019uns i la gosadia d\u2019altres poden precipitar-nos cap a escenaris desconeguts. El perill\u00f3s de la situaci\u00f3 actual \u00e9s que es generin din\u00e0miques tan poderoses que, una vegada desencadenades, resultin dif\u00edcils de controlar. Que entrem en una espiral acci\u00f3-reacci\u00f3 d\u2019aquelles que se sap com comencen, per\u00f2 no com acaben.<\/p>\n

Una part determinant del problema radica en el pertina\u00e7 error de diagn\u00f2stic del PP<\/strong>. La teoria del sufl\u00e9 ha fet creure equivocadament que la millor estrat\u00e8gia enfront del conflicte catal\u00e0 \u00e9s fortificar-se en la muralla de la legalitat i no cedir ni un mil\u00b7l\u00edmetre, a l\u2019espera que, cansat i incapa\u00e7 d\u2019aconseguir els seus objectius, el sobiranisme esgoti el seu cicle ascendent i es desinfli. La dificultat per comprendre la naturalesa profunda del conflicte li impedeix veure que Catalunya \u00e9s ara mateix el problema pol\u00edtic m\u00e9s gran que t\u00e9 Espanya. El pacte constitucional est\u00e0 sent impugnat.<\/p>\n

El sobiranisme, per la seva banda, ha arribat a la conclusi\u00f3 que mentre el PP<\/strong> sigui al poder, i pot anar per llarg perqu\u00e8 ni tan sols t\u00e9 oposici\u00f3, no ser\u00e0 possible cap di\u00e0leg. Cada vegada s\u00f3n m\u00e9s els qui creuen que ja no hi ha res a pactar amb Espanya, excepte la manera d\u2019anar-se\u2019n. Impotent enfront de la muralla, l\u2019independentisme llan\u00e7a l\u2019envit del refer\u00e8ndum i la desconnexi\u00f3 unilaterals per for\u00e7ar una finestra d\u2019oportunitat, conscient que no pot mantenir gaire temps una mobilitzaci\u00f3 que no obt\u00e9 cap resultat. Prefereix el risc que aix\u00f2 comporta a llanguir en la impot\u00e8ncia i esgotar-se en escaramusses legals en les quals t\u00e9 totes les de perdre.<\/p>\n

Aquest envit trenca l\u2019esquema en el qual el PP<\/strong> es troba m\u00e9s c\u00f2mode: el de tractar d\u2019asfixiar l\u2019autogovern mentre proclama la seva disposici\u00f3 a negociar. Ja s\u2019ha vist quant ha durat l\u2019\u201coperaci\u00f3 di\u00e0leg<\/em>\u201d. Amb prou feines un mes. El di\u00e0leg amb Puigdemont<\/strong> ha estat substitu\u00eft pel di\u00e0leg amb Arrimadas<\/strong>. I ara, ambdues parts es disposen a retor\u00e7ar i vulnerar si cal la legalitat, uns mitjan\u00e7ant unes lleis de transitorietat que desborden el marc constitucional, i altres amb l\u2019\u00fas i ab\u00fas dels aparells de l\u2019Estat i una interpretaci\u00f3 extensiva de l\u2019article 155 de la Constituci\u00f3 que inclogui, si cal, la suspensi\u00f3 de l\u2019autonomia.<\/p>\n

El greu d\u2019aquesta situaci\u00f3 \u00e9s que, coneixent el risc i tement-ne les conseq\u00fc\u00e8ncies, ambdues parts es vegin impel\u00b7lides a persistir en una din\u00e0mica de xoc que t\u00e9 molt de partida de p\u00f2quer. L\u2019independentisme creu que com m\u00e9s desmesurada i coercitiva sigui la reacci\u00f3 del PP<\/strong>, m\u00e9s gran ser\u00e0 la resist\u00e8ncia de la ciutadania, la qual cosa li permetr\u00e0 fer un nou aplegament de forces. El PP<\/strong> es creu obligat a brandar l\u2019espasa i encara que comen\u00e7a a intuir que si se li\u2019n va la m\u00e0 refor\u00e7ar\u00e0 l\u2019adversari, est\u00e0 atrapat en el seu propi immobilisme. Si el Govern posa les urnes i el Parlament aprova la desconnexi\u00f3, no hi haur\u00e0 marxa enrere. Els danys pol\u00edtics poden ser nombrosos.<\/p>\n

Hi ha un element que el PP<\/strong> mai ha tingut en compte. Per a una societat avan\u00e7ada, culta i orgullosa com la catalana, resulta molt humiliant comprovar que, per multitudin\u00e0ries i pac\u00edfiques que siguin les seves mobilitzacions, se la continua menyspreant. Com tots els conflictes en els quals al darrere hi ha un problema de reconeixement, el component emocional acaba sent molt poder\u00f3s. Molts catalans se senten ferits en la seva dignitat. I m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019evident distorsi\u00f3 del relat per una part i per l\u2019altra per criminalitzar l\u2019adversari, el que queda \u00e9s un problema pol\u00edtic enquistat del qual no se sap com sortir. Aix\u00f2 \u00e9s el perill\u00f3s de la situaci\u00f3.<\/p>\n

Els qui des del PP<\/strong> o el PSOE<\/strong> consideren que el millor seria negociar, es troben que no tenen interlocutor a Catalunya. Els immobilistes argumenten que la m\u00e0xima proposta que poguessin fer quedaria molt lluny del que els sobiranistes estarien disposats a acceptar. Pensen que si el que aquests volen, en realitat, \u00e9s anar-se\u2019n, nom\u00e9s cal derrotar-los. Els sobiranistes, per la seva banda, temen que si fracassen en l\u2019envit seran derrotats amb escarni i Catalunya no nom\u00e9s no tindr\u00e0 estructures d\u2019estat sin\u00f3 que es produir\u00e0 una involuci\u00f3 centralitzadora de tal calibre que no quedar\u00e0 ni autogovern.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Com ja era previsible, les coses s\u2019estan precipitant perillosament. Ara mateix ning\u00fa \u00e9s capa\u00e7 de predir qu\u00e8 pot passar en el futur immediat a Catalunya. Tenint en compte l\u2019acceleraci\u00f3 i la incertesa que caracteritzen aquests temps de crisi sist\u00e8mica, pot passar qualsevol cosa. El Brexit i el triomf de Trump als Estats Units ens han …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[171],"class_list":["post-15679","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-carles-puigdemont"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15679","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15679"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15679\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15683,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15679\/revisions\/15683"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15679"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15679"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15679"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}