{"id":15673,"date":"2017-02-04T16:44:28","date_gmt":"2017-02-04T14:44:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=15673"},"modified":"2017-02-04T16:46:19","modified_gmt":"2017-02-04T14:46:19","slug":"pere-vilanova-lesquerra-canibal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/pere-vilanova-lesquerra-canibal\/","title":{"rendered":"Pere Vilanova: L’esquerra can\u00edbal"},"content":{"rendered":"

\"gauchiste\"Un axioma \u00e0mpliament acceptat sost\u00e9 que els processos revolucionaris, o percebuts com a tals per alguns dels actors implicats, tendeixen a devorar els seus protagonistes. O, dit d’una altra manera, en determinats contextos hi ha moltes possibilitats que alguns o diversos dels moviments i partits implicats incorrin en processos d’autodestrucci\u00f3. Podem acceptar que es tracta d’una constant hist\u00f2rica, per\u00f2 alguns exemples s\u00f3n m\u00e9s pedag\u00f2gics que altres. No cal remuntar-se a l’antiguitat; la Revoluci\u00f3 Francesa va establir un paradigma en aquest aspecte. La manera com els jacobins van destruir els girondins, tot i que havien protagonitzat junts la derrota de l’antic r\u00e8gim, va ser nom\u00e9s el pr\u00f2leg de com els radicals de Robespierre<\/strong> van liquidar als “indulgents<\/em>” (grav\u00edssima acusaci\u00f3) Danton<\/strong>, Hebert<\/strong> i Desmoulins<\/strong>. Aqu\u00ed liquidaci\u00f3 equivalia a guillotina, no a tediosos debats via Twitter. I a continuaci\u00f3, els m\u00e9s terroritzats pel terror van liquidar al seu torn a Robespierre<\/strong> i el seu nucli dur. Qui va sobreviure a tots? Fouch\u00e9<\/strong>, que va comen\u00e7ar sent el m\u00e9s antimon\u00e0rquic en els dies de la Bastilla, es va guanyar el sobrenom de “el metrallador de Li\u00f3<\/em>” en els dies de m\u00e0xim terror jacob\u00ed, es va posar de costat quan la caiguda de Robespierre<\/strong>, i reapareix com … cap de policia de Napole\u00f3<\/strong>, quan aquest va restablir un cert ordre ( “el seu”<\/em> ordre). I, compte, Fouch\u00e9<\/strong> \u00e9s l’inventor del concepte modern de la policia pol\u00edtica. Un supervivent nat, puix que a la caiguda de Napole\u00f3<\/strong> reapareix, sota la monarquia restaurada, com a duc d’Otranto<\/strong>.<\/p>\n

Es pot argumentar que la Revoluci\u00f3 Russa, en la que a alguns dels l\u00edders els pla\u00efa cercar semblances amb la Revoluci\u00f3 Francesa, va depurar el model en la seva versi\u00f3 m\u00e9s violenta. Ning\u00fa podia pensar durant els anys que van de la publicaci\u00f3 del llibre Qu\u00e8 fer ?<\/em>, de Lenin<\/strong>, el 1902, a la mort d’aquest el 1924, que cap a 1929 el fosc ex-seminarista georgi\u00e0 Josif V. Djugashvili es convertiria r\u00e0pidament en el gran Stalin<\/strong>. I aqu\u00ed els m\u00e8todes van deixar a Robespierre<\/strong> com una mena d’aficionat en aix\u00f2 del terror. Quan les purgues de 1936 i 1938, el politbur\u00f3 del Partit Bolxevic de 1918 havia estat liquidat f\u00edsicament en la seva totalitat, menys Trotski<\/strong>, que va ser assassinat el 1940 a M\u00e8xic per un camarada catal\u00e0, Ramon Mercader<\/strong>.<\/p>\n

Podr\u00edem ampliar el cas a la Revoluci\u00f3 Cultural xinesa de 1966 a 1971, quan “espont\u00e0niament<\/em>” els gu\u00e0rdies rojos van decretar la seva pintoresca i sagnant campanya de “foc granejat contra el quarter general<\/em>“, \u00e9s a dir, les velles jerarquies del r\u00e8gim comunista fundat el 1949. per\u00f2, compte, tan espontani era el moviment que va evitar acuradament criticar Mao Tse Tung<\/strong>, a la policia pol\u00edtica i … a l’ex\u00e8rcit. Com va acabar all\u00f2? Doncs un dia de 1971, un avi\u00f3 que portava a Lin Piao<\/strong>, el m\u00e9s radical dels promotors de la Revoluci\u00f3 Cultural, va caure a Mong\u00f2lia. Versi\u00f3 oficial: era un agent al servei de l’imperialisme i del revisionisme sovi\u00e8tic. Al final, la caiguda de la “banda dels quatre<\/em>” a la mort de Mao<\/strong> va obrir la porta al viratge condu\u00eft per Deng Siao Ping<\/strong>, de tal manera que -s alt en el temps – avui Xi Jinping<\/strong> \u00e9s el l\u00edder m\u00e9s esperat a … Davos<\/strong>!<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 d’aquestes constants, l’avantatge avui en dia \u00e9s que en els nostres sistemes pol\u00edtics aquestes din\u00e0miques es produeixen sense sang:\u00a0 \u00e9s m\u00e9s una cosa de les xarxes socials, de les tert\u00falies incendi\u00e0ries i de l’era de la post-veritat. Per\u00f2 algunes preguntes subsisteixen. Per qu\u00e8 l’esquerra \u00e9s m\u00e9s autodestructiva que la dreta? Alguns suggereixen que aquesta t\u00e9 molta m\u00e9s experi\u00e8ncia del poder, econ\u00f2mic i de l’altre, i aix\u00f2 deriva en un pragmatisme que fa que, si ens despistem, els B\u00e1rcenas<\/strong>, Correa <\/strong>o Camps<\/strong> s\u00f3n ja cosa d’un passat lluny\u00e0 sense cap relaci\u00f3 amb l’actual partit al Govern, o que el PDECat<\/strong> no t\u00e9 res a veure amb l’her\u00e8ncia judicial convergent. Per la seva banda, els socialistes francesos \u00bfpoden permetre ‘s set (sic) candidats a les prim\u00e0ries per a unes eleccions presidencials que perdran gaireb\u00e9 segur? O els socialistes espanyols seguir donant l’espectacle, S\u00e1nchez<\/strong>, D\u00edaz<\/strong>, L\u00f3pez<\/strong>, entre acusacions de “tra\u00efci\u00f3<\/em>” i mantres sobre “lleialtat al partit<\/em>“, mentre el president de la comissi\u00f3 gestora fa el que pot i seria potser el millor candidat possible. No es tractava d’un debat d’ “idees i no de persones<\/em>“? Per\u00f2 la temptaci\u00f3 \u00e9s irresistible: com no imaginar a Pablo Iglesias<\/strong> com Robespierre<\/strong>, a Errej\u00f3n<\/strong> com Danton<\/strong> i per descomptat a Echenique<\/strong> com el gran Fouch\u00e9<\/strong>? Sense guillotines, per\u00f2 amb Twitter. I si no, temps al temps.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un axioma \u00e0mpliament acceptat sost\u00e9 que els processos revolucionaris, o percebuts com a tals per alguns dels actors implicats, tendeixen a devorar els seus protagonistes. O, dit d’una altra manera, en determinats contextos hi ha moltes possibilitats que alguns o diversos dels moviments i partits implicats incorrin en processos d’autodestrucci\u00f3. Podem acceptar que es tracta …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,15,16,1],"tags":[186],"class_list":["post-15673","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-espanya","category-europa","category-general","tag-socialisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15673","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15673"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15673\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15678,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15673\/revisions\/15678"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15673"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15673"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15673"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}