![\"ada-colau-xavier-domenech-1447605915652\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/ada-colau-xavier-domenech-1447605915652-300x167.jpeg\")
I<\/p>\nI<\/p>\n
El diumenge 29 de gener va tenir lloc l’acte de presentaci\u00f3 del nou projecte d’espai pol\u00edtic catal\u00e0 a les Cotxeres de Sants.<\/strong> Unes 2000 persones vam superar amb escreix l’aforament del local. Hi havia una bona part de la gent m\u00e9s activa en les mogudes pol\u00edtiques i socials, la de la vella esquerra i la de la generaci\u00f3 eclosionada amb el 15M. La mateixa barreja d’activistes que porten un parell de mesos treballant en la configuraci\u00f3 d’un projecte cultural com\u00fa, i que ja ha tingut una experi\u00e8ncia pr\u00e8via de treball en les candidatures municipals i en la campanya de les generals. De moment, aquest \u00e9s el proc\u00e9s m\u00e9s inclusiu que existeix a l’Estat espanyol, ja que tracta d’unificar en una sola formaci\u00f3 a la gent provinent d’Iniciativa per Catalunya<\/strong>, Esquerra Unida i Alternativa<\/strong>, Podem<\/strong>, els diferents grups afins a Guanyem Barcelona<\/strong>, \u200b\u200bpart de l’antic Proc\u00e9s Constituent<\/strong>, i\u00a0 la gent independent que ha participat en les plataformes municipals. No es parteix de zero. Hi ha ja una experi\u00e8ncia acumulada, encara que queda molt per fer.<\/p>\n \u00c9s una bona not\u00edcia que contrasta amb l’habitual raci\u00f3 d’enfrontaments de l’esquerra hisp\u00e0nica, gaireb\u00e9 end\u00e8mica a Izquierda Unida<\/strong>, i ara instal\u00b7lada a Podemos<\/strong>. Fa anys que alg\u00fa va titllar l’\u00e0mbit pol\u00edtic catal\u00e0 d’ “oasi<\/em>“, per reflectir l’ambient versallesc que predominava en la pol\u00edtica local, i l’acord t\u00e0cit en els grans temes de l’anomenada “socioverg\u00e8ncia<\/em>“. Alg\u00fa podria pensar que aquest esperit pactista s’ha transferit a l’esquerra, per\u00f2 la veritat \u00e9s una mica m\u00e9s complexa i val la pena entendre el proc\u00e9s que ens ha portat fins aqu\u00ed.<\/p>\n En el tardofranquisme la base social de l’esquerra era molt \u00e0mplia, amb un PSUC<\/strong> hegem\u00f2nic i amb una mir\u00edada d’activistes integrats en els diferents grups de tradici\u00f3 marxista (maoistes, trostkistes, marxistes heterodoxos, consellistes …). Gent que va estar en totes les mobilitzacions i que va construir les grans forces sindicals i el moviment ve\u00efnal. A principis dels vuitanta, el PSUC<\/strong> es va trencar, i la majoria de grups a la seva esquerra van desapar\u00e8ixer (encara que la rematada final es va produir en la d\u00e8cada seg\u00fcent despr\u00e9s de la fallida unificaci\u00f3 del MC<\/strong> i la LCR<\/strong>, \u00faltim intent de crear una alternativa radical). Molta gent se’n va anar a casa, encara que una part dels vells activistes es van mantenir en els vells moviments socials (AV, sindicats) o en altres de nous: ecologisme, feminisme, pacifisme. I van constituir el nucli activador de les grans mogudes de l’\u00e8poca: la lluita contra l’OTAN<\/strong>, la vaga general del 14-D<\/strong>, les mobilitzacions contra la guerra. Moviments que van ajudar a generar sentit col\u00b7lectiu entre gent que, en el passat, havia format part de grupuscles diversos. A la banda m\u00e9s institucional, el trencament del PSUC<\/strong> en dos moments diferents, que va donar lloc al naixement del PCC<\/strong>, del PSUC Viu<\/strong> i d’EUiA<\/strong>, va acabar amb una experi\u00e8ncia que sembla haver estat decisiva: la d’anar separats a eleccions i situar-se a la vora del col\u00b7lapse. Aquesta vella esquerra va acabar entenent que la unitat era b\u00e0sica per afrontar un proc\u00e9s electoral amb garanties i, tot i\u00a0 que les difer\u00e8ncies, i de vegades els mals rotllos, existeixen,\u00a0 s’ha arribat a una situaci\u00f3 de conviv\u00e8ncia que va permetre consolidar un espai pol\u00edtic a l’esquerra.<\/p>\n La d\u00e8cada dels anys 90 va veure eclosionar una nova moguda, amb una base generacional i social diferent. B\u00e0sicament, de joves amb formaci\u00f3 universit\u00e0ria que van constituir el nucli del moviment antiglobalitzaci\u00f3, de l’antimilitarisme, i de la “okupaci\u00f3<\/em>“. Sovint amb poques connexions amb la vella esquerra, i amb una clara hostilitat amb la seva fracci\u00f3 m\u00e9s institucional. A mesura que aquests moviments van anar entrant en lluites m\u00e9s arrelades al territori, especialment els problemes relacionats amb l’habitatge, es va refor\u00e7ar la densitat de les seves propostes i es van crear alguns ponts amb moviments de la vella \u00e8poca. Potser aqu\u00ed hi ha un dels g\u00e8rmens de la situaci\u00f3 actual. No hi ha dubte que l’explosi\u00f3 del 15M va ser una empenta necess\u00e0ria. Que va acabar per replantejar a aquesta nova esquerra la necessitat d’intervenir tamb\u00e9 en l’esfera institucional. I que el va portar a entendre la seva necessitat de guanyar m\u00fascul basant-se en aliats. De la mateixa manera que, per a l’esquerra convencional, el 15M va obligar a replantejar el seu paper social i a entendre la necessitat d’obrir-se a una nova experi\u00e8ncia pol\u00edtica i organitzativa. La construcci\u00f3 d’alternatives municipalistes primer, i de la coalici\u00f3 En com\u00fa Podem<\/strong> despr\u00e9s, ha impulsat aquest proc\u00e9s, el que ens ha portat fins aqu\u00ed. Comptar amb un actiu com la carism\u00e0tica Ada Colau<\/strong> constitueix sens dubte un altre factor que refor\u00e7a aquesta tend\u00e8ncia a la conflu\u00e8ncia.<\/p>\n Fins aqu\u00ed, he tractat succintament d’explicar un llarg proc\u00e9s hist\u00f2ric que ha condu\u00eft a una conflu\u00e8ncia entre les velles i les noves esquerres, entre militants de diferent traject\u00f2ria vital, tot i que fa anys\u00a0 molts hem conviscut, col\u00b7laborat i discutit en processos molt diversos. La qual cosa ha generat un m\u00ednim clima de confian\u00e7a i toler\u00e0ncia m\u00fatua sense el qual seria impensable abordar el que ara s’intenta construir. Una cosa, d’altra banda, necess\u00e0ria, i que pot ajudar a altres organitzacions i processos en altres parts de la pen\u00ednsula. Per aix\u00f2 \u00e9s tan necessari que la cosa surti b\u00e9, i per aix\u00f2 val la pena detectar aquelles q\u00fcestions que poden malbaratar un bon projecte.<\/p>\n II<\/p>\n De moment, s’ha comen\u00e7at pel que resulta m\u00e9s f\u00e0cil. Posar-se d’acord amb el projecte pol\u00edtic abstracte. I \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil per dues raons: primer, perqu\u00e8 moltes de les idees b\u00e0siques que abans dividien a l’esquerra, com l’ecologisme o el feminisme, formen part del marc de valors com\u00fa a la immensa majoria d’activistes. I segon,\u00a0 perqu\u00e8 all\u00f2 que possiblement generi sensibilitats m\u00e9s diverses, com \u00e9s el cas del car\u00e0cter socialista o comunista d’un nou model, ha quedat en part aparcat despr\u00e9s de l’enfonsament dels vells r\u00e8gims burocr\u00e0tics i la seva adscripci\u00f3 a diferents varietats de neoliberalisme o de capitalisme estatista. \u00c9s cert que, per a la gent de la meva generaci\u00f3, grinyola en el programa l’abs\u00e8ncia de refer\u00e8ncies a la classe obrera o al socialisme. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que la majoria de propostes recullen idees (o les reformulen) que han format part d’aquesta tradici\u00f3: democr\u00e0cia econ\u00f2mica, municipalitzaci\u00f3, predomini del que \u00e9s p\u00fablic o col\u00b7lectiu, igualitarisme, etc. Com ja he comentat en diverses ocasions, l’esquerra alternativa actual encara t\u00e9 pendent l’elaboraci\u00f3 de propostes serioses de superaci\u00f3 del capitalisme que no suposin recaure en el vell model d’economia burocr\u00e0tica, i que donin respostes satisfact\u00f2ries als reptes de l’economia ambiental. I, per tant, no es pot demanar a un manifest inicial que resolgui de cop un problema de fons.<\/p>\n L’\u00fanic punt problem\u00e0tic \u00e9s el del tractament del tema nacional. L\u00f2gic, perqu\u00e8 entre les bases del nou projecte coexisteixen independentistes i no independentistes, i els primers solen tenir una fixaci\u00f3 especial en aquest tema. La coexist\u00e8ncia reflecteix la pr\u00f2pia complexitat de l’esquerra catalana (de fet, l’exist\u00e8ncia de les dues posicions es troba al si de cadascuna de les organitzacions que participen de la conflu\u00e8ncia), i de la mateixa societat (l’independentisme \u00e9s clarament hegem\u00f2nic fora del \u00e0rea metropolitana de Barcelona i, per tant, emergeix en qualsevol intent de construir una estructura pol\u00edtica que abasti tot el territori). S’ha tractat d’elaborar una proposta de s\u00edntesi en base a un concepte de sobiranisme obert que apel\u00b7la m\u00e9s a la democr\u00e0cia econ\u00f2mica que al tancament nacional, que es posiciona a favor del refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3, i que apel\u00b7la a la necessitat de generar conflu\u00e8ncies i fraternitat amb la resta d’Espanya. No estic segur que el resultat sigui satisfactori, encara que em sembla que la dificultat no ve tant de la pr\u00f2pia soluci\u00f3 te\u00f2rica (bona \u00e9s si permet la coexist\u00e8ncia i la cooperaci\u00f3 entre gent amb sensibilitat diversa en aquest camp i amb afinitat en molts altres), sin\u00f3 del context pol\u00edtic en qu\u00e8 ens podem trobar els propers mesos, que obligar\u00e0 a adoptar posicionaments pol\u00edtics.<\/p>\n III<\/p>\n En els propers mesos, a Catalunya possiblement caldr\u00e0 afrontar una situaci\u00f3 complexa. El bloc independentista s’ha marcat un objectiu -el refer\u00e8ndum a curt termini- la ren\u00fancia del qual li provocaria un desastre. Despr\u00e9s de l’anunciat suport de la CUP<\/strong> als pressupostos, hi ha menys raons per renunciar al refer\u00e8ndum. Resulta bastant evident que, en les actuals circumst\u00e0ncies, l’\u00fanic refer\u00e8ndum possible \u00e9s una variant de la consulta del 9-N, o sigui m\u00e9s una mobilitzaci\u00f3 independentista que un veritable proc\u00e9s referendari amb debats oberts. \u00c9s possible que una convocat\u00f2ria d’aquest tipus elevi el grau de pressi\u00f3 del Govern Rajoy<\/strong>, i que es produeixi una situaci\u00f3 de for\u00e7a. Algunes veus suggereixen que aix\u00f2 pot formar part de l’estrat\u00e8gia independentista, que la repressi\u00f3 de Madrid ajudi a generar un clima favorable a la resta d’Europa. Sona massa rebuscat. La tercera possibilitat \u00e9s que es renunci\u00ef al refer\u00e8ndum i es convoquin noves eleccions. Si el bloc independentista les guanya, el pas seg\u00fcent \u00e9s el de proclamar la independ\u00e8ncia. I, si les perd, s’obren altres escenaris en funci\u00f3 de qui sigui el guanyador.<\/p>\n Dels quatre escenaris possibles -refer\u00e9ndum sense consens, repressi\u00f3 del proc\u00e9s, vict\u00f2ria electoral del bloc independentista i vict\u00f2ria d’una altra for\u00e7a pol\u00edtica- nom\u00e9s hi ha una variant que pot resultar c\u00f2moda per\u00a0 a Un Pa\u00eds en com\u00fa<\/strong>. Curiosament, es tracta d’un resultat indesitjable: la vict\u00f2ria del bloc de la dreta. Totes les altres generen problemes. I obligaran a maniobres que avui no estan clarament plantejades.<\/p>\n El punt d’acord m\u00e9s senzill sobre el tema del refer\u00e8ndum dins Un Pa\u00eds en com\u00fa<\/strong> \u00e9s el de deixar llibertat de vot, que els ciutadans es pronunci\u00efn (de fet, aix\u00f2 \u00e9s el que ja va fer Iniciativa-EUiA<\/strong> a la consulta anterior). Per\u00f2 els escenaris que he dibuixat generen nous problemes.<\/p>\n El del refer\u00e8ndum unilateral genera un greu problema de d\u00e8ficit democr\u00e0tic, ja que dif\u00edcilment es produir\u00e0 en un context de serenitat i de campanya informada. Fins avui mateix, Xavier Dom\u00e8nech<\/strong> ha tingut la valentia de recordar que nom\u00e9s es donar\u00e0 suport a un refer\u00e8ndum en condicions democr\u00e0tiques acceptables i amb una pregunta correcta. Aquest \u00e9s l’acord i el pensar de la immensa majoria d’activistes. Per\u00f2 una cosa \u00e9s mantenir-ho quan el refer\u00e8ndum \u00e9s una possibilitat et\u00e8ria i, una altra, si hi ha una convocat\u00f2ria i un clima d’enfrontament i passi\u00f3 com el que, previsiblement, veurem si finalment es produeix la convocat\u00f2ria. Una cosa semblant pot oc\u00f3rrer en els escenaris dos i tres, en situacions que tendeixen a ser de blanc i negre, on les postures es radicalitzen i afloren els subjectivismes. I, qu\u00e8 passaria si en unes hipot\u00e8tiques eleccions guany\u00e9s Un Pa\u00eds en com\u00fa<\/strong> i es trob\u00e9s en situaci\u00f3 de tenir un paper parlamentari decisiu? Com respondre en aquest cas a les pressions d’un i altre b\u00e0ndol, que posarien en perill l’equilibri de forces intern?<\/p>\n No vull ser malastruc. Si dibuixo aquestes possibilitats \u00e9s perqu\u00e8 considero que en totes elles caldr\u00e0 prendre decisions en un clima de tensi\u00f3. Un clima que pot afectar els equilibris interns entre sensibilitats diferents, i danyar la pr\u00f2pia credibilitat social del nou projecte. El que uneix a la gent d’Un Pa\u00eds en com\u00fa<\/strong> s\u00f3n la majoria de problem\u00e0tiques de la vella i la nova esquerra: just\u00edcia social, anticapitalisme dif\u00fas, ecologisme, feminisme, democr\u00e0cia participativa. El que m\u00e9s difer\u00e8ncies genera \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 de la independ\u00e8ncia o, per dir-ho d’una altra manera, el marc pol\u00edtic de Catalunya. Una divisi\u00f3 que, de fet, tamb\u00e9 existeix entre les pr\u00f2pies bases socials a les que el projecte apel\u00b7la, i on es barregen sensibilitats molt diverses que es plasmen clarament en la diversitat comarcal. Per aix\u00f2, em sembla que en els propers mesos caldr\u00e0 fer un esfor\u00e7 per arribar a un clar posicionament davant de cada un dels possibles escenaris. Almenys, comptar amb un m\u00ednim full de ruta que impedeixi que el projecte, de llarg recorregut, naufragui en la vor\u00e0gine del primer onatge.<\/p>\n IV<\/p>\n Hi ha una segona q\u00fcesti\u00f3 que, de moment, no est\u00e0 plantejada, almenys al nivell d’activista de base en el que participo, i que pot ser una altra font de problemes. Es tracta de la q\u00fcesti\u00f3 organitzativa. De com integrar forces diferents en experi\u00e8ncia organitzativa, cultura pol\u00edtica, hist\u00f2ria, en un sol projecte. De com aconseguir que el tot sigui m\u00e9s gran que la suma de les parts, i evitar que les aspiracions o recels de cadascuna d’elles el debilitin. Crec que la integraci\u00f3 \u00e9s una tasca raonable, desitjable. I es percep, de moment, bona predisposici\u00f3 a totes les parts (una bona mostra ho va ser el m\u00edting d’ahir, on es podia comprovar que tothom havia mobilitzat a la seva gent, que hi havia entusiasme col\u00b7lectiu). Caldr\u00e0 veure si tamb\u00e9 en aix\u00f2 la capacitat creativa, les ganes de construir alguna cosa gran, s’imposen. Per\u00f2 es tracta d’un exercici que exigir\u00e0 un esfor\u00e7 pol\u00edtic perqu\u00e8 les peces encaixin. Un encaix que, sovint, \u00e9s tan complex per dalt com per baix (per dalt perqu\u00e8 sempre hi ha latent una lluita pel poder, per baix perqu\u00e8 solen pesar massa els vells desencontres), i que exigeix \u200b\u200bcomprom\u00eds democr\u00e0tic i sensibilitat per vorejar els conflictes.<\/p>\n V<\/p>\n Un pot pensar que intento tirar un gerro d’aigua freda en destacar els punts cr\u00edtics, quan \u00e9s tot el contrari. Es tracta precisament d’avan\u00e7ar-se a les dificultats per fer-los front. Perqu\u00e8 el proc\u00e9s t\u00e9 molt valor, no nom\u00e9s a Catalunya, sin\u00f3 en altres parts. Si aqu\u00ed som capa\u00e7os de construir un projecte en com\u00fa i encaixar un engranatge tan complex, serem tamb\u00e9 \u00fatils per a altres projectes amics. Perqu\u00e8, del que es tracta, \u00e9s que les coses surtin tan b\u00e9 que ajudin a generar un corrent de processos en molts altres llocs. I \u00e9s que, enfront de la barb\u00e0rie dels Trump<\/strong>, dels ultres europeus, i de la dreta neoliberal, \u00e9s una necessitat vital que s’articuli una esquerra que ofereixi un projecte de societat decent, que lluiti unida perqu\u00e8 sigui possible.<\/p>\n